Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Ha estat una sortida magnífica. Hem esmorzat en un indret on, sota un petit cirerer cantava un animaló-insecte-picarol que semblava que ens contestava en codi morse. Ja el podies tenir a un pam de la cara, que no el veies, però el seu so, que ha estat curosament enregistrat per tal que algún estudiós en pugui esbrinar la procedència, es podia escoltar amb tota claredat. Una cria de Pregadéu s'ha aferrat als pantalons i semblava ben decidida a no deixar-los. Hem visitat el curiosíssim avenc dels Pins Cargolats, l'interessant al fons del qual hi havia un ratolí ben viu a una banda i una ampolla de cava a l'altra. Hem visitat l'indret de la sorgència intermitent de Matarrodona, del qual el primer que ens ha saludat ha estat un rat-penat. I a partir d'aqui, per haver-nos acostat com a bons bruixots a la llera del torrent i remenada la cúa pels seus bassals, ha començat el més interessant de la sortida: la tormenta i la pluja, el so de la qual podeu gaudir aquesta setmana en portada. La presa de so l'hem feta, ben arrecerats, des de l'interessant balma dels Emboscats de Mura, cavitat que fou refugi durant la guerra civil. Com podeu sentir, pràcticament els trons s'han anat enllaçant els uns amb els altres, i la pluja no ha parat de beneir plàcidament el bosc en un bon moment com és aquest, en ple agost. En una estona de calma, hem visitat i pres les coordenades del forat de l'Antigot, l'avenc de la Taula del Dimoni, i també l'avencó de les Tres Pinasses. Tots ells, avui per avui, força complicats de trobar i/o retrobar. I de retorn a casa, xops d'alegria, per haver acomplert els nostres propòsits i per haver rigut plegats amb la pluja.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
-
Porto dies fent la carretera de Terrassa-Talamanca i us asseguro que és una loteria: a cada revolt penso que algú acabarà esclafat damunt el meu capó i hauré de fer d'ambulància. Com podeu llegir a la ressenya de l'excursió de Coll Prunera (p.111), en Manel Cajide ja parla en el seu nou llibre "12 Itineraris per camins perduts' de la sorollosa carretera que alguns 'motards' aprofiten per fer -hi els seus lluïments gas a fons. Indubtablement, les carreteres de parc s'estant convertint en les pistes de prova de motos i cotxes ral·li turbo-tunejats de torn. I no parlem de les quadrilles de ciclistes: abans d'ahir me'n vaig trobar uns deu escampats per TOTA l'amplada de la carretera forestal de Lligabosses, en la part més baixa del torrent de la Vall. Anaven de pujada i anaven en aquesta formació dispersa en PLE REVOLT, o sigui que si un descerebrat com ells baixava (que baixen) a tota pastilla amb el seu carro tunejat, no n'hagués quedat ni un de viu. Ni un. Era una autèntica proposta de suïcidi en massa. Però ells estaven de festa i gatzara pedalejant, xerrant. Fent-me una concessió, es van apartar a banda i banda per deixar-me passar i, com ja és habitual, la meva perplexitat va ser victorejada amb el clam unànim d'una tribu de simis (i símies) ben avinguts. El cas és que baixaven cotxes a bona velocitat. No em pregunteu com devia acabar allò. No fa gaires dies hi havia una colla d'eixelebrats que pretenia baixar en planxes (skateboards) des del Coll d'Estenalles, en plan Dragon khan. I encara un altra dia vaig assistir a una pseudo-embestida d'un ciclista de pujada amb un paio que anava de baixada i a peu pel mig de la carretera. El ciclista, que maldava per fer pujar la seva bici per la recta, va ensopegar amb l'individu en qüestió tot i que feia hores que el ciclista pujava i se'l veia d'una hora lluny. Tot i amb això, el paio que vés a saber què devia mirar o pensar, era prou educat i es va disculpar, encara que fos d'esma. El ciclista anava tan ofegat que no va dir res. O encara aquell ciclista que plantat al bell mig de la carretera, decideix posar-se en marxa just quan l'avançava...La gent perd el nord en aquesta carretera. L'altra dia baixaven una ambulància seguida pels mossos. Res de bo, segur. Solucions? Tal volta situar més rètols que informin de dur una velocitat adequada travessant un parc, penjar fotos d'animals atropellats o recordatoris que som dins de parc, situar uns controls en aquests punts de velocitat punta (especialment rectes i trams de baixada), passos zebra en llocs inversemblants, senyals lluminosos de senglars creuant, rètols de 'no feu soroll, Parc Natural aprop' etc... vaja, una revolució de 'petits gestos publicitaris', a l'estil Diputació.
-
Aquest és el text inacabat, copìat d'una frase revolucionària mèxico-cubana, que està pintat damunt un plafó informatiu de la Diputació, a Sant Llorenç Savall. El fet és que així, inacabada, la frase resulta gairebé més utòpica i dramàtica, si cal, que la original. El 'mu' subratlla una 'mu-erte' sobrevinguda, sobtada, de qui pretenia salvar la pàtria brandant un esprai. Potser un oblit, provocat per l'emoció del moment. O tal volta una avaria del mecanisme d'expulsió de l'aire, un embotiment del pulveritzador, o una manca de previsió en l'ammunicionament de pintura. Potser el revolucionari va ser localitzat in fraganti, detingut i acusat de vandalisme contra el mobiliari urbà. Per tal de ser identificat, tal volta va ser interrogat i torturat fins a la mort . El revolucionari però, fidel a la seva consigna, segurament no va dir ni mu. Una revolució silenciada de bon principi, tot just en la fase propagandística. D'aquest gest revolucionari tan sols ha quedat un document fragmentat. Ara tot és a mans de la nostra conciència: damunt el plafó il·legible només hi ha dues opcions urgents, pàtria o mu. Jo prefereixo el plafó, es clar, tot i que l'han tornat il·legible. Per fer aquesta mena de manifestacions radicals, s'hauria pogut pintar radicalment la pròpia façana de casa, que deu tenir uns metres quadrats més d'exposició que el plafó. ho fan, ell també deu disposar de tota una carrosseria de cotxe. Podria haver-la pintat i de passada, fer córrer la seva . Podria fer un blog i penjar-lo a internet ... En fi, hi ha revolucions que, per petites que siguin, fracassen a l'instant. Potser per manca d'imaginació. IMAGINACIÓN O MU!
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
Fa uns dies que voltava, solitària i famèlica, aquesta de setmanes pel cau del meu pati. És menuda però la gana la feia moure's amb l'agilitat d'un adult. Li plovien pedregades pel veïnat fins que vaig decidir parar-li una trampeta per agafar-la abans que fos massa tard. Els primers dies estava com espantada i mirava d'amagar-se. Però ara, a més de ben alimentada i rentada, està feta una roncadora amb potes i no para de fer manyacs. Té un color preciós, de gata de classe i pedigrí inqüestionables...ep, des del primer dia que fa servir el terrari. Si algú està interessat a tenir una mixeta a casa, o sabeu d'algú que en busqui una, que no dubti a contactar-me aviat, abans que m'hi repensi!
L'avenc de Tres Creus. La ressenya de la Guia Monogràfica del 1935 diu:
"Està situat sota mateix de Castell Sapera, en direcció a la font de la Portella i prop del camí que de Tres Creus mena a dita font. Té uns 19 mts. de fondària i la seva trajectòria és lleugerament curvada. La planta baixa es divideix en dues naus. La més gran és la d'entrada que té uns 3 ms. d'ample per 8 de llarg, amb un fort pendent cap a la boca de la nau del costat. En aquesta, escalant-la dificultosament uns 8ms. es troba una nova obertura que comunica amb la principal o sigui la d'entrada."
Segons en Xavier Badiella deixa escrit "indagant en butlletins antics trobàrem que la zona que comprèn el torrent que baixa del Coll de Tres Creus a l'Alzina del Sal·lari era anomenada Sot de Tres Creus. Sense obrir llavors una hipòtesi, podria tractar-se d'una confusió de cavitats. La descripció coincidia exactament amb l'actual avenc del Picarol, llevat de les mesures un xic exagerades, i la zona on es troba aquest avenc s'anomena Sot de Tres Creus: malgrat les coincidències ningú ha pogut confirmar tal hipòtesi tot i que per nosaltres, ara per ara, aquest problema queda resolt."
Tot i que cal tenir present que l'aspecte dels camins de l'Alzina del Sal·lari no eren els trams asfaltats que coneixem avui, localitzar l'avenc del Picarol mencionant la font de la Portella des de 'Tres Creus' ens semblaria del tot absurd i desorientador, tenint en compte que ja a l'època es mencionaven topònims més adients com Alzina del Sal·lari, Coll de Tres Creus (antigament coll de la Pola) ja descrit com un important encreuament de camins, la font, la balma i el turó de la Pola (que és realment sota d'on es troba el Picarol), el Camí Ral etc Per bé que hi ha una certa coincidència en la descripció dels pous del Picarol, no deixa de sorprendre que no es mencioni tampoc cap indici de galeria. Des de l'Alzina del Sal·lari el camí més popular és (i era) anar a la font de la Pola, al Coll de Tres Creus, al Castellsapera, al camí Ral etc... però.. la font de la Portella a l'Obac Vell, a una hora vista, què hi pintaria en una hipotètica descripció de l'avenc del Picarol???? Des de l'avenc del Picarol ni tan sols es veu el Castellsapera, 'sota mateix' del qual hi hauria d'haver l'avenc de Tres Creus. Si el topònim de Sot de Tres Creus era popular aleshores, no era més senzill escriure que l'avenc es trobava en el mateix Sot de Tres Creus, a tres minuts de l'Alzina del Sal·lari?
Antoni Amenós i Vidal va escriure el 1978 la primera ressenya publicada de l'avenc del Picarol i ens aclareix perquè l'any 1935 no es coneixerien encara els prop de 300 metres de galeries: " situada a 3 min. del camí que va de l'Alzina del Sal·lari cap a Castellsapera (...) aquesta cavitat era fins a les riades de l'any 1962 coneguda com un avenc quasi sense importància (uns 8m), aquest any la cova adquirí el desenvolupament de galeria que avui ens presenta en arrossegar l'aigua els sediments que obstruïen el fons de la cavitat".
Desgraciadament, Antoni Amenós no explica quin nom tenia aquesta cavitat l'any 1962 (8 metres és menys de la meitat de la fondària que li atribueix la Guia Monogràfica!) ni tampoc l'origen del topònim Picarol, nom amb el que a finals dels seixanta ja es coneixia l'avenc. Si la hipòtesi del Xavier Badiella fos certa, l'avenc de Tres Creus hauria canviat de nom en cosa de 25 anys o menys...
Hipòtesis:
A. Existia el 1935 un camí alternatiu que enllaçava Tres Creus amb la font de la Portella i que avui s'ha perdut? A la fondalada de la Gavarra de l'Obac, per sota el camí de Castellsapera al Camí Ral, trobem un seguit de carboneres i una barraca de carboners que es troben a la mateixa cota anant a parar al camí Ral, molt aprop del trencall que s'agafa per anar a la font de la Portella. Tal volta l'avenc es trobi en aquesta fondalada o, fins i tot...
B. ...més aprop de la font de la Portella? i
C. Hi ha una altra confusió possible: l'avenc de Tres Creus fos el mateix que l'avenc de la Canal de Mura (-38m) , tot i que aquest també estigui citat a la mateixa Guia Monogràfica amb una fondària de -50 metres. El cert és que els itineraris de la Guia Monogràfica que descriuen l'accés a la font de La Portella són els mateixos que existeixen avui dia: o bé del collet Estret via Canal del Llop, o bé des del camí Ral-via canal de Mura/ torrent de Roca Salvatge. Pel que fa la localització facilitada per la Guia, l'avenc de la canal de Mura seria el més versemblant de confondre.
D. A la Guia Monogràfica hi va haver un error de transcripció: per comptes de la font de la Po-rtel-la havia de dir font de la Po-la i l'avenc de Tres Creus efectivament seria, tant per descripció com per localització, l'actual avenc del Picarol.
Notes importants: a la mateixa Guia Monogràfica es parla de l'avenc de Castellsapera, amb el qual, no hi podia haver confusió possible. Els petits avencs del Coll de Tres Creus no hi tenen res a veure, ni tampoc el petit avenc del Queixal del Porc, trobat els anys noranta.
Ha estat una sortida magnífica. Hem esmorzat en un indret on, sota un petit cirerer cantava un animaló-insecte-picarol que semblava que ens contestava en codi morse. Ja el podies tenir a un pam de la cara, que no el veies, però el seu so, que ha estat curosament enregistrat per tal que algún estudiós en pugui esbrinar la procedència, es podia escoltar amb tota claredat. Una cria de Pregadéu s'ha aferrat als pantalons i semblava ben decidida a no deixar-los. Hem visitat el curiosíssim avenc dels Pins Cargolats, l'interessant avenc de Matarrodona al fons del qual hi havia un ratolí ben viu a una banda i una ampolla de cava a l'altra. Hem visitat l'indret de la sorgència intermitent de Matarrodona, del qual el primer que ens ha saludat ha estat un rat-penat. I a partir d'aqui, per haver-nos acostat com a bons bruixots a la llera del torrent i remenada la cúa pels seus bassals, ha començat el més interessant de la sortida: la tormenta i la pluja, el so de la qual podeu gaudir aquesta setmana en portada. La presa de so l'hem feta, ben arrecerats, des de l'interessant balma dels Emboscats de Mura, cavitat que fou refugi durant la guerra civil. Com podeu sentir, pràcticament els trons s'han anat enllaçant els uns amb els altres, i la pluja no ha parat de beneir plàcidament el bosc en un bon moment com és aquest, en ple agost. En una estona de calma, hem visitat i pres les coordenades del forat de l'Antigot, l'avenc de la Taula del Dimoni, i també l'avencó de les Tres Pinasses. Tots ells, avui per avui, força complicats de trobar i/o retrobar. I de retorn a casa, xops d'alegria, per haver acomplert els nostres propòsits i per haver rigut plegats amb la pluja.
