Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
IX Edició d'Espeleopringuer
Aquest proper diumenge 13, s'obre la IX convocatòria de la secció d'Espeleopringuer per explorar l'avenc de l'Hidrant (Sant Llorenç Savall).
Tot i que es creu possible la connexió amb el sistemes Miquerillo-Guitard-Chorros, la sessió es preveu matinal i de caràcter purament especulatiu. La finalitat és ultimar la topografia de tot dinant a les Brases de Ponsferrer. Podeu fer la vostra reserva escrivint aquest mateix apartat o bé a l'adreça de correu electrònic de la pàgina d'autor. L'hora convinguda són les deu del matí a l'entrada de la urbanització de Les Marines (Sant Llorenç Savall). Som-hi, l'avenc del Hidrant ens espera!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Notes als sons, la font del Quelet (Castellar)
Fa quatre dies la font del Quelet no emitia cap so. Era una surgència enterrada sota una pila de quilos d'arrels i terra humida. La bassa principal, alimentada per la font, gairebé no rajava perque el tub de canalització era podrit i escapçat. La bassa que hi ha a tocar del naixement, continuava essent el bany preferit dels senglars, que s'hi acosten confiats de seguir trobant el seu desparasitador favorit, el fang. Mercès a l'intervenció de la colla de Castellar, i després de més de dues hores de feina, el naixement de la font del Quelet tornava a 'cantar', com podeu sentir a l'enregistrament. S'ha pogut veure, a més, que la surgència no prové del sòl, sinó que ho fa de la paret de llevant de la cavitat que forma el naixement. La font del Quelet sovint arriba a rajar tot l'any.
I pel que fa a la caixa de camió, portada allì fa molts anys pels propietaris de 'cal Miquelet' (Castellar) per una pista que ja no existeix, avui ja no serveix d'aixopluc ni d'esbarjo. És un famer abandonat. Penso que una bona opció podria ser la de convertir la caixa en un observatori de fauna, tan ben situada com està davant mateix de la bassa gran. De moment, la font segueix el seu cant.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
Si us ve de gust adherir-vos a la campanya per poder votar la independència de Catalunya, cliqueu l'enllaç següent.
www.vilaweb.cat/vullvotar
Si no us ve de gust, no cliqueu l'enllaç. És molt senzill i molt clar. De vegades penso que per discernir qüestions tan senzilles com aquesta, els polítics poden arribar a ser un destorb. Jo fins i tot convidaria a participar els espanyols i a la resta del món.
Caldria tancar amb cadenat la pista a can Cadafalc (Castellar). Ja fa molt temps que alguns diumengers estaven convertint la zona en un perfecte abocador incontrolat. 
I ara que semblava que millorava l'aspecte del lloc (tal volta a causa de l'obertura de l'àrea de Les Arenes), van uns artistes de la totxana i hi aboquen les runes de la seva darrera cuina reformada, a tocar del riu Ripoll. Això sí que és una bona obra! Amb aquest estil tan particular, segur que poden fer un preu ben especial als clients per endur-se la runa. M'agradaria conèixer el nom d'aquestes persones i també de la seva empresa, perquè està clar que els beneficis que genera són molt dubtosos. Per la quantitat de material abocat ja es veu que no és cosa d'un particular: la runa no cap sinó és dins un camió. Segurament la mesura de restringir l'accés a la pista no agradarà als veïns ni als diumengers, però està clar que allà on arriba la gent a peu de cotxe, sovint s'acaba convertint en un abocador incontrolat.
I seguint amb els abocadors incontrolats dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, també cal fer menció del (Terrassa), un xic més amunt de la font de l'Olla, al costat dret de la carretera: un bonic forn de calç reconvertit en forn d'abocaments. Es calcula que hi podrien haver entaforades dins el forn fins a 1000 kg de escobrambries. La brossa està tan atapeïda que fins i tot vessa pel pou del foc (fotografia cortesia d'en Ramon Suades).
Cal seguir recordant allò de 'abocador clausurat' amb rètols, o amb els indicadors de Parc Natural ja n'hi hauria d'haver prou?
* Amb data 10-9-09 ja hem donat avís a l'ajuntament de Castellar del Vallès.
** Amb data 13-11-09 aquest abocament ja ha estat retirat (per a més informació, veure aquest enllaç)
Espoli (5) la Cueva de Chaves
Descomunal espoli a la cueva de Chaves (Aragó). 
La cova es troba en uns terrenys particulars dedicats a la criança d'animals salvatges que posteriorment han de ser tirotejats a plaer. La cueva de Chaves era una cavitat que portava anys d'estudi arqueològic i molt probablement era la primera cavitat de l'Aragó pel que fa al neolític, d'on s'havien extret pedres decorades i un munt de material arqueològic. La cova es considerava estudiada en tan sols un 3% del seu potencial. Passat un mes que havia acabat la darrera campanya arqueològica, el propietari (segurament un tipus molt culte, sensible...un senyorito, vaja) va decidir que les excavadores entressin a treure els rocs i 3 metres de profunditat de sediment, per a fer-hi un refugi de cabirols i poder entrar en cotxe...tal com manen els cànons més estrictes de protecció del Patrimoni Cultural Mundial...S'ha de ser molt però que molt emprenedor per arribar aquests nivells de paràlisi mental voluntària!.. i després diuen dels talibans i els budes de pedra.... Podeu llegir més clicant aquest vincle de l'Espeleobloc, un bloc d'absoluta referència al nostre país.
http://espeleobloc.blogspot.com/2009/04/cova-de-chaves-el-que-era-i-ja-no-es.html
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
