Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Avui hem coronat la del Victo, la barraca no. 81 del terme de Castellar. Aquest ha estat el precís de fer el cim. Una part del grup s'ha dedicat a desbrossar l'antic camí que enllaçava les tres fonts amb aquesta part del Ripoll. Han trobat el bisó fent saltirons pel riu. El assenyala el lloc de la . L'àguila també ha alçat el vol des de la llera per veure amb més perspectiva. Ni el Francesc Valls ni el seu pare havien vist mai la barraca d'empeus al bell mig del seu tros d'avellaners. Sempre havia estat allí desmuntada, dels dies reculats que s'havia acabat la vinya daurada. Com a molt, li havien posat un barret de fustes i palla que mai no li va quedar bé.
Sort n'hi hagut de l'alzina, que amb els seus braços ens ha ajudat a pujar les lloses a la part més alta. Crec que ha estat com una promesa d'amistat, un pacte per passar pàgina a la història del carboneig. I hem segellat aquesta nova amistat, impermeabilitzant la volta amb terra negra de carboneig, tal i com ens ha indicat l'arbre.
El Victo ja té barret, la setmana que ve hi haurà festa grossa!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
Llegeixo el titular: "La nueva ley de tráfico acelerará las sanciones". I el subtítol seductorament publicitari "la notificación y pago de las multas será mucho más rápida y sencilla". Descomptes 'pronto pago', es podrà comprarvuuull dir pagar les multes amb targeta de crèdit i la grúa ja es podrà dur els cotxes de la zona blava que no tinguin tiquet o si tripliquen el temps abonat. Qué bonic, qué net, qué 'sencillo'. És ben clar que mentres els cotxes desacceleren per totes bandes amb mesures que semblen pronosticar la fi d'aquest vehicle, la recaptació aviat prendrà, per contra, l'embranzida de la velocitat de la llum. A partir d'ara les multes ja no es notificaran tres vegades sinó dues, i ens les faran arribar per Internet, via correu electrònic. Qué modern! quin gran pas! Precisament aquesta modernitat em fa pensar sinó seria millor abolir, també via correu electrònic es clar, tot aquest parlamentarisme rovellat que preten que no hi ha una altra forma de democràcia possible sinó és havent de votar uns individus que ens suplanten feixugament cada quatre anys. Amb Internet, fa temps que ho saben/sabem, no els necessitem: cadascú de nosaltres pot votar cada dia des del sofà de casa, directament, sense intermediaris. Així de 'sencillo'. Polítics i líders en general, ja ho sabeu: podeu descansar tranquils. Amb les noves tecnologies, la vostra vida de sacrificis, malson i constant recompte de vots arriba a la fi.
De cara a Barraca (12) les construccions del torrent del Carner
Passejadeta de luxe pel torrent que fa de termenal natural entre els municipis de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. Per poder accedir al torrent del Carner, podeu o bé deixar el vostre vehicle a l'entrada de la urbanizació de les Marines i baixar el Ripoll des d'aquest punt fins desembocar a la pista de la balma de l'Aiguader, o bé aparcar al trencall de la carretera que baixa al Ripoll passant per la mirant això sí, de no obstruir l'accés a la pista tancada amb cadenat. 
Des de l'Aiguader i, seguint la pista en direcció sud uns cinc minuts, sortirem a la nostra esquerra pel primer torrent que trobem. És el torrent del Carner. El caminet transita per la llera del torrent envoltat d'una bona ombra i de nombrosos avellaners. Passem de llarg una antiga pista de desboscament molt desdibuixada. En cinc minuts, el corriol deixa la llera pel cantó dret. Cal parar atenció, perquè en vint passes a la nostra esquerra s'amaga un imponent pou d'un forn de calç de gairebé 5 metres de fondària, . L'accés sembla un de poca munta, però en realitat ha quedat colgat del mateix sediment tou en el qual fou bastit el forn. Al costat mateix hi ha una altra obertura l'ús de la qual, cas de ser artificial, el desconeixem. Si amb això no en teniu prou per avui, podeu seguir el camí torrent amunt, i amb uns 7 minuts més de travessia ens surt un trencall a l'esquerra, una pista de desboscament. La seguim amunt fins que es bifurca. Nosaltres seguirem pel trencall esquerre, i en menys d'un minut tot de brolla ens barrarà el pas. En aquest punt cal sortir per la nostra esquerra, de baixada, a trobar un segon forn de calç de dimensions més modestes que l'anterior, el . Si amb això encara no en teniu prou (sou llaminers de mena!) desfem les pistes i tornem al camí original. D'aquest punt seran cinc minuts més fins a trobar, abans de creuar la llera, una magnífica barraca de vinya, la (B110). No tenim dades, però pensem que aquesta barraca devia ser restaurada o conservada per un visitant asidu, perquè a la llinda trobem, gairebé il·legible, un text similar a aquelles ceràmiques de la font del Carme (Castellar). Possiblement hi posi 'Per si plou / Nuri" i també uns números il·legibles. Dins encara hi ha un bidó gran de plàstic, els volts semblen haver estat estassats i, si entreu, dins la barraca trobareu un arran de terra, que es solia usar per desar el càntir d'aigua. Encara que per pocs metres, tots aquests elements rurals pertanyen al municipi de Sant Llorenç Savall.
Bé, espero que amb aquesta sortida fronterera de termes, no us hagueu decantat per cap costat perdedor, i seguiu estan bonets com sempre i de cara a barraca!
Aquí no, però sí que trobareu el croquis d'aquesta sortida.
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
El nostre paleta mandrós també ha defecat a la 
Vall d'Horta,
en el primer revolt cap a La Roca.L'home, agafa la carretera i la primera pista que troba ja li està bé per descarregar, lluny de la mirada pública. És un paio amb recursos, especialment mentals. Per sota del mateix lloc, sembla que l'escuderiadels fòrmula 1 sostenibles també han trobat el llocideal per acumular . Són una minoria, ho sé, però s'ha de reconèixer que fan mal a la vista. I això és precisament el que voldríem alguns, perdre'ls de vista per sempre!
Hem passat avís a l'ajuntament de Sant Llorenç Savall.
Dades GPS del lloc:
31T 4 20 862N 46 13 479E h 459
-
Abans d'ahir era el Dioni, ahir Mario Conde, avui Millet, demà serà el sr. Corrupte en persona. Tant hi fa. A mi el que m'interessa no és com s'ho han fet, amb què se'ls volien gastar, quines declaracions fan, si són igual o pitjors que Llucifer, o si seran 8 mesos de presó o si trenta anys o si la justícia els passarà dues voltes per la planxa abans d'arribar al tanatori. Jo el que vull saber és QUANTS. Quants diners podrem recuperar d'aquests desfalcs tan sonats i quan faran l'ingrés al compte comú. Però això, curiosament, mai és notícia. Aviat caurà en l'oblit de les diligències, de l'enumeració dels possibles i variats càstigs i apa, a girar la vista cap a nous casos ben bèsties i sorollosos, que l'audiència s'avorreix.
Com ens els 'alijos' de droga, heu llegit mai que l'Estat hagi fet incautament de TANTS quilos d'euros a l'estafador, o bé que la previsió d'aquest cas serà que de TANTS diners estafats l'Estat en recuperarà TANT? Ni parlar-ne. Sentirem d'algú que digui que la devolució prevista del sr. Millet serà de TANT? Res, ni un mot. El més interessant pel periodisme propagandístic sembla que és transmetre la sensació que si nosaltres no posem en pràctica aquestes estafes és perquè no tenim pebrots de sortir en portada, de ser notícia com fan els seus millors protagonistes, líders en vendes. Per la resta, tothom deu saber que després d'una estada ben documentada a la presó, sempre queda una propina en algun racó. Això sinó et dona abans per publicar un llibre amb la teva millor experiència de mangui filosòfic tancat entre reixes. És per això que tothom deu saber que els bons estafadors no es posen a treballar per poca cosa. Tothom ho deu saber, menys jo, que em pensava que era el nostre dret saber quin és el balanç econòmic final entre el valor estafat i l'import de l'embargament corresponent, com es fa amb les multes habituals. Arribarem a cobrar els interessos i els recàrrecs d'aquestes estafes multimilionàries? Em pensava que això també ens interessava, però la premsa no opina el mateix. Les matemàtiques comptables no són el fort d'aquest periodisme modernós, més interessat a cridar l'atenció sobre la vulnerabilitat humana encerclada pels diners, que no pas en els remeis. Apa doncs res, quina més ha fet el Millet? Què dius, que també té un compte a Suïssa? si n'arribarà a ser de....!
