De cara a barraca (13) 1850 Un mes per destruir totes les barraques
I. Totes les coves que la naturalesa o l'art ha construït i que existeixen en el terreny del Districte militar del meu comanament interí, mano, siguin inutilitzades i obstruïdes de manera que ningú pugui entrar en el seu interior.
II. Per a l'execució d'aquesta mesura es dóna el terme d'un mes a comptar des del dia en que aquesta disposició es comuniqui als alcaldes.
Aquests eren els dos primers punts del decret signat a Terrassa el 19 de novembre de 1850 pel Tinent Comandant militar, Antoni Bonet. Però la vinya era un dels puntals de l'economia rural de bona part del país. Per aquelles dates i 'l'art' ja havia construït centenars de barraques de vinya per tot el territori. I aquestes eren les raons del Tinent per manar la seva destrucció
En elles s'hi aixopluga la gent de mal viure, en elles s'hi amaguen els criminals perseguits per la llei, en elles s'hi amaguen també els contrabandistes, fent de les mateixes dipòsits del robo i gèneres que perjudiquen el comerç de bona fe, són la garantia del crim, ja que confiats els seus autors al trobar en aquelles concavitats asil segur contra la persecució de les autoritats i força armada es llencen a escometre'ls, i no poques vegades exercint d'infernal tràfec del segrestament, servint per amagar i enterrar en vida, les víctimes que destinen per a satisfer llur ambició, despullant-los de llurs fortunes i de la de llurs fills, amb amenaces de la vida, sinó els lliuren el fruit del seu treball i el resultat d'una vida activa i honrada. La seguretat individual dels catalans tots, exigeix una mesura que talli aquests mals (...)
Tal i com relatàvem a la cova d'Abellarols, a principis del segle vint i amb l'auge de l'espeleologia es trobaren moltes coves de Sant Llorenç del Munt segellades i obstruïdes amb murs de pedra, i se'n desconeixia el motiu. Les barraques de vinya però, se salvaren d'aquest decret perque els alcaldes del districte així ho van sol·licitar al Capità General
Amb data 13, del corrent desembre, representa a l'Excm. senyor Capità General en unió d'altres alcaldes per a que es dignés manar suspendre la destrucció de les barraques de vinya, s'ha suspès el destruir-les fins a saber la superior resolució de l'Escm. S.
Ullastrell, 26 de desembre 1850.
El batlle, Josep Llobet.
Bibliografia
Arxiu del CE de Terrassa de 1935. julilol - Agost. núm. 96
Nota - el decret devia ser escrit originalment en castellà i fou traduït tal i com heu pogut llegir.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
NOTES ALS SONS: el grinyol dels pins de La Vall Xica
No crec que els arbres parlin d'aquesta forma. Però així és com resulten audibles, especialment en dies de vent com el cap de setmana del 8 de novembre. Una ventada que els feia parlar a tots, i va tombar més d'un pi que no havia caigut abans, pel febrer. Aquest és el so d'unes branques caigudes de pi, en ple territori de pins al torrent de la Vall Xica, a Sant Llorenç Savall. Per sota comencen a brotar les alzines i la guerra soterrada ja és en marxa, també en aquest sector. Pins assecats, branques caigudes, i grinyols de lament per tot arreu. Si algú sap com traduir el que se sent, que ens ho faci arribar, que ho publicarem!
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
-
Anna Florian, és una nena de 10 anys que només pot parlar amb la vocal a, de forma que del seu nom només sap dir AA A, que és exactament com el pot escriure, perquè tampoc té dret a saber escriure més lletres. Tot i que té un potencial cognitiu impressionant ( ha escrit guions de TV, una novel•la i també un poemari que ha estat un best-seller mundial) l'Anna no ha satisfet els drets d’autor que li permetrien ampliar el seu vocabulari, tot i que el seu pare no es mostra gens preocupat per aquesta qüestió:
- D'ençà que l’Anna va llegir el Quixot amb una sola lletra, no li ha calgut saber-ne cap altra.
La Societat General de Patents Intel•ligents es mostra molt preocupada per aquesta mena de nens 'prodigi' perquè segons ells- atempten contra la cultura i el saber, i a més no paguen pels coneixements d’altri !
Aquesta mateixa Societat assegura que de forma il•legal ja s’estan produint associacions de persones amb una sola lletra conxorxant per construir paraules i frases complexes, sense cap mena d'autorització. La citada Societat ha sentenciat que aturaran aquests actes de pillatge i pirateria que ja fa masses segles que duren i- tal com sentencia el seu gerent en cap, S.G.- el següent pas per guanyar aquesta lluita serà imposar un nou cànon per a tots aquells que atemptin de comunicar-se.
El so que aquesta setmana podeu sentir va ser clau per retrobar la font del Morell (Sant Llorenç Savall), que des de l'incendi estava completament colgada d'esbarzers. El requeriment per saber on era fou fet via web pel Ramon Suades, i l'assistència fou de l'Albert Vicenç i el Miquel Suades, autors del llibre 'El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt". Ambdós m'advertien que la font no rajava sempre i que molt probablement ja no es trobava. De tornada de Casajoana (Rellinars), per la tarda, vaig endinsar-me al torrent del Balumí a cercar la font. El torrent era inundat, perquè cap el migdia havia plogut. D'entrada això que hagués plogut em semblava un inconvenient per moure'm pel lloc, però més endavant va resultar ser una benedicció . En el mateix torrent hi havia un petit saltant d'aigua que s'escolava per un forat i formava un bon toll d'aigua. Ni rastre de les lloses ni del tub metàl·lic. Deixant la llera per l'altre costat uns vint metres més avall, i ben poc esperançat de trobar res, vaig sentir aquestes glopadetes d'aigua dins un xaragallet atapaeït d'esbarzers. Feia por d'acostar-s'hi pensant de caure en un bassal cobert de fullaraca. Però el terra no va cedir. I allà sota, rere la cortina de vegetació estava la font. El tub metàl·lic estava amagat per una espessa molsa que deixava sortir l'aigua però amagava l'enginy del desguàs. Allí estaven també les lloses. Vaig passar la informació al Ramon, amb alguna fotografia de retoc avançat. Dies més tard hi fèien cap el Ramon Suades i dues persones més, el Salvador Trullars i el Josep Abad, que fan treballs de recuperar fonts del parc, i van netejar els volts, deixant novament visible la font. Moltes gràcies a tots per ajudar a recuperar aquesta font. I vosaltres, que en pogueu gaudir per molts anys anant a visitar-la en aquest indret.
