NOTES ALS SONS el Ripoll passant per la barraca de vinya del Victo
Quan el riu Ripoll passa pel costat de la , les aigües es dispersen per una llera ampla i sense saltants. El so de l'aigua aquí és tènue, gairebé sona com el vi sortint d'una ampolla. Aquest pas pel Ripoll era aprofitat per la família del , de cognom Valls, que quan venien de Castellar per anar al seu tros d'avellaners, baixaven pel cantó dret de la carretera, poc abans d'arribar a les balmes del Carner, en el punt que encara avui no hi ha tanca de protecció. Seguien un llom carener que, sense sobresalts, els duia al Ripoll. La bassa de sulfats de la vinya, avui desapareguda, era a tocar del Ripoll travessant per aquest mateix lloc, en el vessant de la barraca.
Gaudiu relaxadament d'aquest so envasat del Ripoll, collita del 2009 i acabat d'escorxar.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
La Revolta Silent (6) el roure juganer
'La barraca 23 o la 23 b, o cap de les dues i aquella és una altra...' Pujava a la Creu de Ricó fent aquestes cavil·lacions tècniques, completament aliè al paisatge que es movia subtilment, compassant la il·lusió que era jo qui caminava.
-pst!
'potser la barraca 247 i la..'- pausa- ..?
-pst! em sents?
Jo que em giro 360 graus i no veig res. -nova pausa-
- Que potser faràs veure que no em veus?
Ara el veig. És el roure de la Creu de Ricó, el roure juganer.
-Disculpa, et conec, però segons el metge no és cosa bona això de parlar amb arbres així que...
- ...no tens ganes d'enfilar-te per les meves branques. No m'importa, saps que convido a tothom que passa.
- Mira, potser la canalla, però jo a tu et tinc un respecte. Ets un arbre vell i amb família a la vora. No voldria trencar-te les branques. Escolta, em diuen que no és possible que els arbres parleu.
- Ni falta que fa, per això us tenim a vosaltres.
-I ara! què vols dir, que els humans som la vostra veu?
-I els ocells les nostres ales. Toca fusta, no veus que fa molt temps que tenim els peus plantats al sòl i que som els primers conqueridors de terra ferma. Les nostres arrels són tan profundes que solquen els abismes dels temps com qui suca pà amb tomàquet.
-...i per això Adam i Eva...
-...eren al costat d'un arbre i es cobrien amb fulles d'una figuera. No fa tant que us hi passaveu el dia penjats dels arbres. Us donàvem confiança i us vam salvar la vida més d'una vegada. I ara que tires mà de la bíblia, el fruit prohibit del coneixement prové...?
-dels arbres! ...m'estàs mirant de convèncer que és per això que hi ha tants líders mundials que volen acabar amb vosaltres?
- Sí, bé. No va exactament així. En realitat el pensament dels líders i els vostres...són tots nostres.
-...?...
- Em sap greu dir-ho, però vosaltres no hi teniu res dins el cap, que és més buit que una soca. Sou com les pròtesis que ens transmenten sensació de moviment. Treballeu, pinteu, canteu, feu retrats, cinema i tot d'activitats laborioses per a nosaltres. Sou, com ho diria, una ramificació dels nostres braços. Per això quan moriu, us cremem en taüts de fusta reciclada i a la vostra làpida, els familiars hi deixen un pom de flors, un homenatge a la vostra vida acolorida però efímera.
- Vols dir que ara mateix, aquesta conversa entre una persona i un arbre, en realitat...
-No existeix. Això és del tot exacte. Puja, home, et convido a jugar una estona.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
Notes als sons Torna el Pit Roig
Ocellets prop de la barraca del Victo. Al principi s'escolten tot d'ocellets, però el que més es va acostant és el . Un ocell que, tot i que sap cantar, ho dissimula molt bé, perquè també fa aquesta mena d'espetecs de brases, més aviat poc musicals. El Pit Roig és un ocell extremadament confiat amb els humans, això ho saben bé els excursionistes amants de muntar un bon picnic: el menut Robin Hood dels boscos, si pot, els pisparà alguna engruna. Interrompen qualsevol conversa i es per dir la seva. La seva única condició és que t'aturis un moment, amb això en tenen prou per exhibir el seu pit claríssimament...taronja. Alguns d'aquests ocells venen del centre i nord d'Europa, però molts es queden tot l'any al mateix lloc. Però és ara, a l'hivern, quan es deixen veure més.
Si sou capaços d'escoltar el final del so d'aquesta setmana, el sentireu a volar. Ens veiem, Pit Roig!
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
