Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Quan la X és massa gran

Quan la X és massa gran...

01 dessolaci en no trobar lavenc subils-godoy
...la boca de l'avenc Subils-Godoy pot estar a qualsevol banda. Les dades que teníem de l'Enric Prat, un dels primers a baixar-lo l'any 1965, tot i que van ser reveladores, deixaven oberts un seguit d'interrogants. D'entrada l'avenc no havia estat mai sota el Collet de la Sabatera, com durant 30 anys va figurar als mapes de l'Alpina, i això ja era una gran notícia. La millor. Però l'indret exacte, després de 40 anys, tampoc va ser precisat per l'Enric que, d'entrada, va dubtar. Era aquest o aquell replanet? prop de la llera sí, però com de gran era la boca? era perpendicular o paral·lela a la llera? era una boca terrosa o ben dibuixada a la roca mare? Tots aquests interrogants engrandien la X i ens corsecaven mentre retiràvem esgotats, les darreres pedres d'un tros de llera. Buscàvem el perfil de la boca, sense saber-ne gairebé res del seu aspecte.
S.O.S-RESCAT. Fem una crida a tots els veterans que van explorar l'avenc Subils-Godoy, que com podeu veure a la llista de noms no van ser pocs: Del SIEP del CE Poblet-Barna: J. Felip, O. Boldú, J. Papell, J. de San Martin, A. Tolrà. De l'ERE-CEC: O. Escolà, Joan-Antoni Raventós, J.I.Raventós, A. Miravitlles, M. Ubach, C. Lloré. Del CE Terrassa: J. Batlle, Am Marquez, A. Font, E. Prat i J. Fulladosa...perquè ens feu arribar les vostres descripcions i fotografies de la boca de l'avenc i perquè no? perquè ens hi acompanyeu. Si coneixeu cap d'ells, contacteu-hi. Potser sigui la única forma de treure l'entrellat, de rescatar l'avenc de l'oblit. Ens resistim a creure que el primer pou de -11m quedés completament obstruït. Tot ha de tenir una esquerda...
A més de l'Enric Prat, volem també agraïr la col·laboració inesperada del Josep-Manuel Miñarro que, a més de fer-nos arribar ànims per a la nostra empresa, ens va fer un petit relat de quan van explorar l'avenc, el 2 de març de 1969, prova que l'avenc va ser practicable almenys durant 4 anys, de 1965 a 1969. Amb el seu permís, el volem compartir amb vosaltres.
"Recordo que vam anar amb les dades publicades a la revista Espeleòleg on havia aparegut la fitxa de la cavitat. Tan sols amb això i el vam trobar al primer intent. Poques coses recordo de l'avenc: La boca era, sense ser gran, prou còmode per baixar el primer pou. De dins recordo que a la galeria que arriba al darrer pou era plena de fang sense trepitjar i els peus s'ensorraven completament. El company que anava davant va intentar baixar aquest darrer pou i degut a la gran quantitat de guilla va haver de desistir. El mal de cap li va durar fins arribar a Barcelona."
J.M. Miñarro

{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

 

 

 

La Revolta Silent (6)

La Revolta Silent (6) el roure juganer

roure juganer
'La barraca 23 o la 23 b, o cap de les dues i aquella és una altra...' Pujava a la Creu de Ricó fent aquestes cavil·lacions tècniques, completament aliè al paisatge que es movia subtilment, compassant la il·lusió que era jo qui caminava.
-pst!
'potser la barraca 247 i la..'- pausa- ..?
-pst! em sents?
Jo que em giro 360 graus i no veig res. -nova pausa-
- Que potser faràs veure que no em veus?
 
Ara el veig. És el roure de la Creu de Ricó, el roure juganer.
-Disculpa, et conec, però segons el metge no és cosa bona això de parlar amb arbres així que...
- ...no tens ganes d'enfilar-te per les meves branques. No m'importa, saps que convido a tothom que passa.
- Mira, potser la canalla, però jo a tu et tinc un respecte. Ets un arbre vell i amb família a la vora. No voldria trencar-te les branques. Escolta, em diuen que no és possible que els arbres parleu.
- Ni falta que fa, per això us tenim a vosaltres.
-I ara! què vols dir,  que els humans som la vostra veu?
-I els ocells les nostres ales. Toca fusta, no veus que fa molt temps que tenim els peus plantats al sòl i que som els primers conqueridors de terra ferma. Les nostres arrels són tan profundes que solquen els abismes dels temps com qui suca pà amb tomàquet.
-...i per això Adam i Eva...
-...eren al costat d'un arbre i es cobrien amb fulles d'una figuera. No fa tant que us hi passaveu el dia penjats dels arbres. Us donàvem confiança i us vam salvar la vida més d'una vegada. I ara que tires mà de la bíblia, el fruit prohibit del coneixement prové...?
-dels arbres! ...m'estàs mirant de convèncer que és per això que hi ha tants líders mundials que volen acabar amb vosaltres?
- Sí, bé. No va exactament així. En realitat el pensament dels líders i els vostres...són tots nostres.
-...?...
- Em sap greu dir-ho, però vosaltres no hi teniu res dins el cap, que és més buit que una soca. Sou com les pròtesis que ens transmenten sensació de moviment. Treballeu, pinteu, canteu, feu retrats, cinema i tot d'activitats laborioses per a nosaltres. Sou, com ho diria, una ramificació dels nostres braços. Per això quan moriu, us cremem en taüts de fusta reciclada i a la vostra làpida, els familiars hi deixen un pom de flors, un homenatge a la vostra vida acolorida però efímera.
- Vols dir que ara mateix, aquesta conversa entre una persona i un arbre, en realitat...
-No existeix. Això és del tot exacte. Puja, home, et convido a jugar una estona.
 
 
 
 
 
 
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}

Notes als sons, torna el Pit Roig

Notes als sons Torna el Pit Roig

pit roig

Ocellets prop de la barraca del Victo. Al principi s'escolten tot d'ocellets, però el que més es va acostant és el Pit Roig. Un ocell que, tot i que sap cantar, ho dissimula molt bé, perquè també fa aquesta mena d'espetecs de brases, més aviat poc musicals. El Pit Roig és un ocell extremadament confiat amb els humans, això ho saben bé els excursionistes amants de muntar un bon picnic: el menut Robin Hood dels boscos, si pot, els pisparà alguna engruna. Interrompen qualsevol conversa i es fiquen pel mig per dir la seva. La seva única condició és que t'aturis un moment, amb això en tenen prou per exhibir el seu pit claríssimament...taronja. Alguns d'aquests ocells venen del centre i nord d'Europa, però molts es queden tot l'any al mateix lloc. Però és ara, a l'hivern, quan es deixen veure més.
Si sou capaços d'escoltar el final del so d'aquesta setmana, el sentireu a volar. Ens veiem, Pit Roig!

 

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

Espeleopringuer: la X assenyala el tresor

NOVA EDICIÓ d'ESPELEOPRINGUER A la recerca de l'avenc Subils-Godoy (-52m)

tresormapa
 
La X assenyala el tresor, com manen els bons mapes de pirates i també com diria Guybrush Threepwood en alguna de les seves aventures. El proper cap de setmana la secció d'Espeleopringuer anirem a cercar l'avenc Subils-Godoy, desaparegut des de finals dels seixanta i  del qual ja vam parlar-vos dies enrere. Esperem poder recuperar-lo. Si tenim la gent, les eines, i una fe cega en les coordenades GPS que marquen la X, potser podrem desenterrar aquest tresor subterrani. Els que us volgueu apuntar, contacteu a l'adreça de correu electrònic. No hi ha res com saber el valor de la X, per sortir de dubtes...
 
 
 
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

De cara a Barraca (15) Trencar totes les fronteres

 
 
De Cara a Barraca (15)       trencar totes les fronteres

barraca de la torrota 5-12-09

 
La colla de Castellar ha creuat el RipolI i ha portat la seva iniciativa ben pacífica de recuperar el Patrimoni de la Pedra Seca a Sant Llorenç Savall. I per dur a terme el seu objectiu s'ha recuperat la barraca de la Torrota de la Roca, completament esfondrada de feia molts anys; se sabia que als anys cinquanta aquesta barraca ja era una pila de runa amb quatre ceps bords a tocar. La recuperació s'ha portat a bon port amb tres sessions matinals, tota una fita de temps si es té en compte que s'havia de partir pràcticament de zero. El primer dia, que en alguns moment va arribar a congregar gairebé una cinquantena de persones,  es va consumir retirant totes les pedres de l'interior fins a  trobar el sòl de la barraca,  rebaixant gairebé mig metre de fondària fins a igualar el nivell del marge damunt el qual fou originalment bastida. La barraca de la Torrota, més aviat de planta rectangular, està adosada a un marge de pedra seca i apuntalada al fons damunt una llenca de conglomerat abalmat, la qual cosa complicava el plantejament inicial de restauració convencional. A aquest inconvenient calia sumar-li el fet que entre la munió de pedres apilades i enterrades no es va trobar una llinda prou llarga. En la segona sessió es van consolidar els murs de la barraca, amb especial esment de l'aixecament d'un petit parament damunt la roca natural del fons, i deixant apunt per pujar, la petita llinda i la volta sencera. La part més dura de la tercera sessió ha estat la recerca de dues pedres de mida gran pels dos escaires de façana. Tractant-se d'un lloc arqueològic presidit per la Torrota de La Roca i la seva Roca de Senyals, i també d'un entorn amb marges de vinya de pedra seca que calia respectar escrupolosament, els blocs s'han hagut de transportar des d'unes distàncies més que considerables. La solució a la llinda curta, premeditada per la colla de Castellar, ha estat la d'una finestra damunt la llinda, descarregant el pes damunt la pedra cap els apuntalaments laterals. Una solució anomenada 'nurag sard' que es troba en construccions de pedra seca de l'anomenada civilització Nuràgica, a Sardenya,  que es remunten a 1800 anys aC i que també es pot trobar en alguna barraca de St Vicenç de Castellet, tal i com ha explicat el castellarenc Joan Roura. Trencament de fronteres i trencament temporal és el que s'ha pogut viure aquests dies a l'indret emblemàtic de la Torrota. El moment de situar la darrera pedra tapadora ha anat precedit d'un silenci expectant, que no s'ha trencat fins minuts després, quan s'ha vist que el miracle de la falsa volta de pedra seca ha fet que s'aguantés perfectament. Després ha vingut la festa de reciclar l'estesa de pedra restant i de cobrir la barraca amb tota la terra que s'havia retirat de dins. Hi ha hagut feina per a tothom: els més menuts han ajudat a omplir cabassos de 'ripio' (reble, pedretes per a reompliment)  i a posar a resguard els dragons i l'aranya verda.
La colla de Castellar ha vingut, ha convençut i ha plantat la primera llavor perquè el seu treball no conegui fronteres. Enhorabona a tots els participants i a vosaltres us convidem, com sempre, a fer la caminadeta cap a la barraca de la  Torrota de la Roca, tot plegat no més d'un quart d'hora. Salut i barraques!

 
 
 
 
 
 
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}