Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
Notes als sons L'aiguabarreig del torrent del Castelló amb el riu Ripoll
Una de les primeres aportacions d'aigua del terme de Castellar al riu Ripoll. És el torrent del Castelló en el tram final, que porta aigua gairebé tot l'any. La pista tancada amb cadenat, travessa aquest punt per anar a les basses del Barceló. D'aquest vessant del torrent del Castelló, circulen rumors que l'avenc del Biciclista no és l'avenc que està publicat des de 1980. Podria ser un altre avenc. Mirarem d'esbrinar d'on brollen aquests rumors.
Aigua som i aigua serem... mhhh, em penso que no era ben bé així com anava, però vaja, tampoc queda malament.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
-
Disculpeu que no ho hagués dit abans: si teniu ganes de fer-nos arribar qualsevol article, fotografia, postal comentada, pintura, dibuix, banda sonora de Sant Llorenç, breus, haikús, relats, notes, sons, suggeriments, vídeos etc que tinguin relació amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, podem mirar de publicar-ho amb el vostre nom o pseudònim. Ho dic aprofitant que el Departament de Compaginació i Administració, la Divisió de Grafisme, la subsecretaria de Publicicitat, Relacions Públiques i Exportació, la Subsecció de Caligrafia, l'Apoderat, el Gerent i Vicegerent i la resta de càrrecs ara mateix no hi són. Es clar que ells estan tan atrafegats gestionant la web i perifèrics que tampoc tenen temps de llegir res del que hi ha escrit. Jo sóc l'últim mono en aquests afers. Per això he decidit que el primer que envii alguna aportació publicable, podrà gaudir d'un amb una selecció dels 10 millors sons de portada del Caudelguille.net d'aquest primer any de vida, en qualitat .WAV mai sentida abans, remasteritzat, relligat i EL MÉS IMPORTANT: sense restriccions d'ús i/o còpia. L'única condició del CD és que el primer premiat estarà moralment obligat a fer una còpia al següent col·laborador i aquest al següent etc. El nom/pseudònim del premiat també sortirà publicat a la pàgina, el veredicte serà completament discutible i apel·lable, i el jurat podrà ser despatxat a gust. El lloc gps de lliurament del CD, serà degudament notificat a l'autor, seguint un procés sense bases, ni terminis de lliurament, notaris, procuradors ni xupatintes. El concurs serà completament opac, obscur i dotat de cap sentit. Aixi doncs, vosaltres mateixos. Ja esteu advertits: teniu deures per fer a casa. No ho direm dues vegades. Ni vint.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Arbres Singulars (3) El roure del turó de coll Prunera
Roure o alzina? No sabem ni si existeix l'arqueobotànica per esbrinar-ho, però en farem la correcció que calgui si algú més entès ens ho pot aclarir. En qualsevol cas aquest arbre notable, mort de fa temps, les del qual es creuen pel camí cap el turó de Coll Prunera, no ha rebut cap menció per part dels llibres d'itineraris de Sant Llorenç que nosaltres coneixem. Els seus caiguts i a , el seu tronc però encara ferm, , ens suggereixen que fou un roure, més que res perquè per sota, no gaire lluny, n'hi ha un altre de ben plantat que bé podria ser de la família. El seu emplaçament al llom carener també ens suggereix que li fou respectada la vida per poder representar per molts anys el paper de termenal de finca, un ús que ha quedat reflectit en molts registres de finques i parcel·les rústiques.
A tocar dels masos i masies també era tradició acompanyar-se , degudament podats i venerats, tal volta esdevenint símbols de llinatge i de prestigi. En molts d'aquests llocs segurament el grans arbres respectats foren també responsables del seu lent però continuat repoblament escampant les llavors pels conreus abandonats. Els estudis de palinologia (pol·len i espores fòssils) que es van dur a terme a la cova del Frare, (Matadepera) suggerien que l'arbre dominant a Sant Llorenç del Munt, ara farà uns quatre a sis mil anys aC, era el roure, d'una fusta molt apreciada pels fusters i constructors per la seva duresa i resistència.
Se m'acut que per restituir-li l'honor estaria bé que, per comptes de més taules d'orientació, es plantés un roure al bell mig del monestir de Sant Llorenç del Munt, al cim de La Mola. Un arbre que esdevingués el nostre Guernica vallesà.
de situació.
De cara a barraca (14) La barraca d'en Pere Brincs
Un dels personatges del poble és el meu vell amic Brincs. La seva història és molt senzilla.
Pere Brincs arriba a la barraca de la vinya amb el sol alt. Obre la porta de bat a bat i, mentre penja el sarró en un clau i deixa el bastó darrere la porta, pica de mans. Surten quatre gallines avalotades, hi ha un gran batibull d'ales davant del sol, una ploma de borrissol li queda penjada al bigoti.
-Tites, tites, tites...
Pere Brincs té quatre gallines a la vinya per mor de donar-li color.
Com que els matins són frescos, d'arribada fa foc a la llar de la barraca. A l'estiu el fa al pas de la porta, a l'ombra.
Mentre es torra el pa i es daura l'arengada, encén un cigarret. Després, assegut al pedrís de l'entrada, menja la torrada amanida amb oli i vinagre, fregada amb un gra d'all. La llesca de pa té un color sumptuós, sembla un tros de casulla de cardenal tacada per un sol moribund. Hi ha casulles molt importants. La torrada és una mica salada i convida a beure. Havent menjat carrega de vinassa. Ben fumat, amb el tràmec, fa el tomb per la vinya. Cada dia, en aquella hora, es posa la mateixa qüestió: per on començaràs?
Dona la volta al tros lentament, com un gos que volta un plat. De vegades es mira la vinya de reüll, volent dir:
-Em fas una poca gràcia...
(...)
Josep Pla 
"El quadern gris", 1918-1919 
Nota- Pere, amb aquesta aportació literària et dec una excursió per les darreres barraques incorporades i un bon vas de vi. El caliquenyo, si es tercia, també estarà inclòs. Salut i doppés.
Nota 2 - les fotografies de l'escriptor i el llibre les podeu trobar AQUÍ (i AQUÍ)
Nota 3- i el relat més complet AQUÍ.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
-
Amb dos dies de treball la colla de Castellar ha recuperat la , batejada en honor d'aquest sabadellenc gràcies al qual s'ha pogut trobar. La barraca, tal i com estava fa cinquanta anys, es mantenia, com ja havíem dit, en bon estat. Malgrat això, la pedra de la llinda presentava tres fractures, i es va haver de refer tota la volta per poder canviar-la. La llinda, com era previsible, es va trencar immediatament després de ser retirada. A l'interior s'ha habilitat una còmode cadira i a l'entrada un banc per escoltar, amb qualitat Hi-Fi, la remor del Ripoll. Aquesta barraca s'uneix al curs del riu, juntament amb la de la i la del .
Com podeu veure, el treball d'aquesta colla està desfermant passions: damunt la del Victo acaben d'aparèixer uns texans extracurts i retallats i un tanga símptomes de, com a mínim, un bon mullader. Potser sí que la barraca mereix aquestes mostres d'acolliment i entusiasme, en plan estrella de rock n' roll, però no sé si paga tant la pena com a mostrador de roba usada. Es clar que si les serps hi muden la pell...
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
{audio autostart}dial1.mp3{/audio}
