Un octubre d'estiu 1.1
Caminada trencacames és la que hem fet amb en Quim Solbas. Hem estacionat el vehicle al Molí del Mig a Mura i hem fet via amunt cap el collet Roig. Una rapinyaire ha aprofitat per fer via avall. La Fonteta degotava de valent. Els senglars havien envaït els sembrats del Puig de la Balma. Del collet en les hem empescat per trobar les ruïnes de les cases Velles del Puig, vestigis força interessants que mereixerien tenir un millor aspecte per tal de ser visitades. Per damunt els nostres caps ha passat un Bernat Pescaire una mica despistat. De les runes hem fet cap a la desconegudíssima balma de les Cases Velles del Puig, no sense foragitar diversos senglars mentres esmorzaven. El magnífic so de les famílies i empreses del motor, s'ha deixat sentir per la fondalada, afegint aquell toc de xivarri que ni el pitjor dels animals salvatges acaba d'assolir amb la intensitat que reclama la direcció del parc. Després hem aconseguit saltar a l'altra banda i, sense voler, retrobar el forat de les Mosques, una menuda però interessant cavitat amb dues boques sobreposades. A escassos metres, brunzien les abelles en una escletxa de roca. Visita a la cova de l'Arnella després d'un calvari de vegetació. Descens al Sot de l'Infern i provisió a la font dels Til·lers. Després de les pluges d'aquests dies el Sot anava carregat d'aigua. Hem trobat un gran pneumàtic Michelin mig enterrat a la mateixa llera. L'hem tret d'allí i l'hem arrossegat com hem pogut fins a una pista subsidiària de la que baixa pel Joncar. Pujada per la pista i espectacle depriment de 6 somiers prenent la fresca, a tocar de la pista. Hem pres una antiga pista de desboscament i ... voilà! allà continuava, mig tapat de romanins, el forat del Puig Andreu, un avenc que originalment devia fer de 10-20 metres i que fou immediatament reduit a forat de -0,5 m pels seus descobridors, que el feren sortir de l'anonimat mentres obrien una pista de desboscament; la seguretat a la feina els perillava, amb aquell esvoranc profund obert allà al mig!
Visita i segona topografia de la cova Cendrera, bo i passant per la roca i barraca del Bolet. Segona topografia perquè la primera ... va desaparèixer. Una feinada pels 20 i escatx metres que té! Dinar a l'ombra de l'alzinar, vora la cova. Temperatura d'estiu. Ni un soroll, ni vent. Fins i tot els dos gatjos que s'estaven esbarallant, han deixat de fer-ho. Visita a la magnífica barraca quadrada del Sot de les Esglésies. Li falta només la tapadora i arreglar la part del dintell, que no sembla trencat tot i que ha caigut amb part de les pedres que l'acompanyaven. Les petxines cantoneres són al seu lloc. A dins té dos calaixos a mitja alçada. I això sí: pels volts, ni rastre de feixes ni marges. Una molt bona troballa del Quim. Davallem passant per la barraca i la font de la Baga de la Vila i tornem al cotxe. De la casa de La Vila ens travessa un escurçó que baixa al torrent. Curiosament el Quim m'havia explicat com fa poc, el Manel del Muntanyenc ha salvat la vida després que de tornada de la Mola un escurçó el mossegués amb tanta força, que no el podia retirar del tou de la mà. No l'havia vist quan li va posar el palmell al damunt, ni tampoc havia vist que hi havia una l'altra escurçó a tocar. La fiblada gairebé elèctrica li havia deixat el braç dret - preferible que no pas l'esquerre segons el metge del Clínic de Barcelona que el va atendre - completament insensible. Va arribar a la mútua de Terrassa amb bona part de la pell del cos amb un to ennegrit i amb part de la columna vertebral afectada. Per sort del Manel, tot ha quedat en un ensurt, i l'escurçó mossegador dins un pot de formol. De vegades a les serps, l'estratègia de la immobilitat els falla.
Visita i segona topografia de la cova Cendrera, bo i passant per la roca i barraca del Bolet. Segona topografia perquè la primera ... va desaparèixer. Una feinada pels 20 i escatx metres que té! Dinar a l'ombra de l'alzinar, vora la cova. Temperatura d'estiu. Ni un soroll, ni vent. Fins i tot els dos gatjos que s'estaven esbarallant, han deixat de fer-ho. Visita a la magnífica barraca quadrada del Sot de les Esglésies. Li falta només la tapadora i arreglar la part del dintell, que no sembla trencat tot i que ha caigut amb part de les pedres que l'acompanyaven. Les petxines cantoneres són al seu lloc. A dins té dos calaixos a mitja alçada. I això sí: pels volts, ni rastre de feixes ni marges. Una molt bona troballa del Quim. Davallem passant per la barraca i la font de la Baga de la Vila i tornem al cotxe. De la casa de La Vila ens travessa un escurçó que baixa al torrent. Curiosament el Quim m'havia explicat com fa poc, el Manel del Muntanyenc ha salvat la vida després que de tornada de la Mola un escurçó el mossegués amb tanta força, que no el podia retirar del tou de la mà. No l'havia vist quan li va posar el palmell al damunt, ni tampoc havia vist que hi havia una l'altra escurçó a tocar. La fiblada gairebé elèctrica li havia deixat el braç dret - preferible que no pas l'esquerre segons el metge del Clínic de Barcelona que el va atendre - completament insensible. Va arribar a la mútua de Terrassa amb bona part de la pell del cos amb un to ennegrit i amb part de la columna vertebral afectada. Per sort del Manel, tot ha quedat en un ensurt, i l'escurçó mossegador dins un pot de formol. De vegades a les serps, l'estratègia de la immobilitat els falla.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
Escriure un comentari
El pou amida 3 x 3m i no arriba als dos metres de profunditat. Aprofita un bancal d'argil·les a tocar del riu. Per arribar-hi podeu deixar el vehicle a l'entrada de l'urbanització de Les Marines (Sant Llorenç Savall) i baixar al riu pel camí marcat amb un pal indicador (un dia n'hem de parlar d'aquests pals, perquè amb alguns n'hi ha per llogar-hi cadires). Travessarem el Ripoll i ens enfilarem per unes escaletes al llom de la carena del Bosc del Ranxero, seguint el camí del riu en direcció sud. Del carener seguirem avall, com si anéssim a trobar el meandre 'paellero' i seguirem el camí que tomba a l'esquerra. Passarem un parell de rocaters quan serem altra volta aprop del riu. Parem atenció a la nostra esquerra, on s'obre el forn. Sempre abans d'arribar a cap trencall i, per descomptat, molt abans d'arribar al trencall de l'avenc d'en Brunet o de Les Marines. Si no ha quedat prou clar, 
