Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
Contradient les tesis del sr. Espinàs, jo cerco la opinió ciutadana sobre una obra que ja s'està fent gràcies a la voluntat dels 'experts' i responsables polítics sense tenir en compte els habitants de la zona. Ho faig amb una enquesta gens però que gens tendenciosa (creu-t'ho!). El vot és completament anònim, així que us animo a participar.
Potser comencem fent només un clic, i en acabat tot plegat faci un catacrac. Salut i alegria!
-
Avui he rebut dues cartes: una del Departament de Cultura i una altra de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació. El sr. Aleix Villatoro, Cap del Gabinet, pren nota de la meva queixa i em recorda que ‘el Departament de Cultura té per funcions protegir, defensar, documentar i fer conèixer el Patrimoni Cultural’ i acaba dient que han ‘fet arribar còpia’ del meu escrit a la Direcció General de Patrimoni Cultural ‘per tal que procedeixi com correspon’. O sigui un 'ESTAMOS EN ELLO'.
Per la seva banda, Ramon Espinach, cap de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals, assegura que en relació a la protecció de les coves ‘vàrem posar aquesta circumstància a la consideració de l’Administració competent, el Servei d’Arqueologia’ i van ‘restar a la seva disposició per a col•laborar’. Pel que fa a les dades de localitzacions patrimonials de Mura que la Diputació ha publicat, diu que ‘estem valorant la possibilitat de fer gestions per tal que algunes de les dades siguin d’accés restringit o de localització incerta, per facilitar-ne la seva conservació’...tot això, després de 8 anys d'estar informats. O sigui 'PELOTAS FUERA'.
Per aquestes cartes és fàcil deduir que el què passa és que hi ha dues administracions enfrontades per diversos motius i, mentrestant, els furtius (com sempre) no han perdonat. Sr. Villatoro: una pregunta, el Departament no té per funció també ‘gestionar’ el Patrimoni?
Sr. Espinach: la cova de Mura també és un jaciment arqueològic i que jo sàpiga la Diputació no li ha fet falta esperar a tenir cap permís per restringir-ne l’accés (i ben fet que ha fet). I pel que fa la cova Regal-Marcet la Diputació va encarregar que un guarda del parc acompanyés un arqueòleg al jaciment, sense haver sol•licitat cap permís al Servei d’Arqueologia. Una cosa és gestionar un espai natural i una altra ben diferent és posar-se a fer arqueologia unilateralment.
Resumint, resultat de la travessa deu anys més tard: Concreció Administrativa 0, Furtivisme 10 ( i continuen golejant).
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
-
No em podia creure que estigués llegint Espinàs quan vaig topar de cap amb el pal de la seva columna ”Que se la jueguen los expertos” del diari El Periódico de 3 març. Jo fa temps que no em puc permetre llegir diaris, perquè sovint sento que la gent que hi escriu tenen la seva opinió segrestada pel sou i per la inèrcia, però amb el final de la columna us fareu una idea de l‘abast de la meva topada: “la operación Diagonal no debe buscar la complicidad de los profanos, con sus gustos y intereses. Al ayuntamiento le corresponde ejercer el principio de autoridad y no puede diluirlo en la ciudadanía”. La ciutadania no debe, no puede, autoridad … i què més, sr Espinàs? ‘lo de la consulta ciudadana queda muy democrático y muy bonito, pero (…), ‘me parece muy bien que la gente pueda opinar pero (…), ‘Los sí y los no populares no es lógico que tengan peso (…)’ ‘me sorprende mucho que (… ) se piense en organizar una consulta ciudadana (…) una consulta que estará abierta a todo el mundo’ ‘el lema municipal es la ciudad es cosa de todos, y esto es defendible desde el punto de vista cívico, pero la responsabilidad administrativa es otra cosa’. Otra cosa? Ja ho crec, Espinàs, jo te’n proposo una de ben diferent: per què no proves de fer un passeig en vespa per Les Malvines, que em penso que és per on navegues ara mateix. Perquè ja no és que hagis estat incapaç de veure que aquest màrqueting de l’ajuntament de Barcelona és pura farsa interpretant el clàssic ‘tú digues el que vulguis, que nosaltres farem el que voldrem. Això sí, farem veure que t’escoltem’. És que estàs d’acord amb que ho sigui, una farsa. Creus que la ciutadania només ha de dir si/no, creus que la gent i tothom en general, és profana i ignorant, creus que els punts de vista cívics han d’anar per un cantó gens coincident amb l’administratiu, creus que les consultes ciutadanes són per omplir decorat, creus que els experts han de decidir per tot, fins i tot per comptes de la ciutadania, que per això deuen ser experts. Al final, per a tu tot es redueix a un joc: èxit o fracàs, blanc o negre. Venga, todos a jugar!
I és clar, per jugar aquest joc tan bèstia, que juguin els experts que després ja els jutjaran els experts. La resta, amb l’Espinàs al capdavant, ens hem de limitar a mirar com si no anés amb nosaltres. Espinàs, saps què et dic? que envellir no et prova.
LA REVOLTA SILENT (5) PRESONER
Al Collet del Llor ja fa temps que les alzines van recuperar la seva posició. Però de tant en tant encara s’hi esmuny algun pi quintacolumnista amb ganes de sembrar el que no toca. A continuació transcric breument un interrogatori de 10 anys de durada entre el Pi Trespeus i una alzina de rang inferior, a la part baixa de la canal de les Simanyes.
-que et penses que em xupo les branques, jo? Què anaves a fer amb aquestes pinyes, eh?
-...res...jo...només passava per aquí i ...
-I un rave! això són les bombes incendiàries que ens llenceu a morterades, que ja ens coneixem els troncs!
-..et juro que no són meves
-calla i dóna-me-les! I ara, amb processionària o sense, baixaràs a la llera del torrent a retirar la brolla d’esbarzers que els teus col•legues van deixar per impedir la nostra avançada.Vinga, espavilant!
-però què t’embrolles? Jo no sé res d’arítjols i esbarzers...
-pel Gran ! et penses que em pots aixecar l’escorça a mi, o què?!? Tothom sap quin peu gasteu: veniu de turistes, especialment els pins blancs, a fer bronzo a Sant Llorenç, tot el dia rodejant-vos d’assistent servils, tot el dia de festa i defecant pinassa per un tub. “Ja vindrà algú altre a netejar!”-fatxendegeu. Però això s’ha acabat! Ja podeu tornar d’on heu vingut, pins inmmunds, que les vostres cabelleres aviat es quedaran calbes si hi creixen més orugues!
-rovellons! el que passa és que ens teniu enveja!
-enveja, dius? Perquè? Perquè convideu a les gatoses i a quatre tocats del bolet per la tardor? Però si els nostres esclatasangs són els millors rovellons de tots, a fe del !
-I vosaltres, mirate’ls que nets! si només serviu per engreixar porcs
-Sí, es clar, però els nostres porcs, estimat pinetó, amb la vostra s’hi refreguen i, posats a fer... en acabat s’hi esmolen les dents!!!
-Ecs, quin fàstic! escolta, deixa’m marxar i et juro que arrelaré a una altra banda.
-Peus quiets! queda’t on estàs i no facis cap moviment en fals, o et deixo sec d’un llamp!
-
Només per no haver de veure publicitat matussera, valdria la pena que existís alguna mena de déu. O caldria inventar-se’n un d’aquells ben apocalíptics amb més capacitat de convocatòria que els déus maldestres de la publicitat de disseny. Feia temps que ni els catòlics apostòlics i romans més recalcitrants perdien el temps publicitant-se als laterals dels busos, si és que ho havien arribat a fer mai: i ara venen aquests quatre pseudo-humanistes cridaners a fer-los una propaganda que mai ningú hauria imaginat. Aplaudiments. Gràcies a ells ara tornen els debats incandescents sobre la conveniència de defensar a ultrança la fe de cadascú. Magnífic, però han triat un mal moment: segur que no distreurà prou l’altra publicitat, la de la crisi, que té més tirada i amenaça el menjar a taula.
Jo defenso que qualsevol cregui en el que vulgui i aquests eixalabrats de la frase feta ens volen encolomar que ‘molt probablement’ n’hi ha que s‘equivoquen i no disfruten de la vida com ells, que s’ho passen pipa donant consells de pa sucat amb oli. Si bre, dos ve bué. La brevetat d’un titular sobre un debat que fa mil•lenis que dura, resulta d’una concisió tant insultant com aquella que gasten els partits polítics cada quatre anys penjats de la farola. Ens tracten d’imbècils i, si els seguim el corrent, acabarem balbucejant dos monosíl•labs: si/no. Imbecilitat digital. Sóc del parer que hem de respectar les persones AMB les seves creences, però seria molt convenient no haver de respectar cap creença. De forma que la no-creença també pugui ser objecte d’acudit, si cal. No vull dir que hagi de ser obligatori riure, però jo crec que s’ha de poder riure. En canvi tots aquests debats sobre el sexe dels àngels posen els pèls de punta, que és ben bé el propòsit de qualsevol déu. I posaré un exemple extrem: si algú creu que no es pot dibuixar Buda que no el dibuixi, no l’obliga ningú. Però si jo, que no tinc cap urgència per dibuixar un buda, em rota fer un dibuix el faig, i llestos. No és el creient budista a qui faltaria (ell continuaria sense dibuixar Buda, i jo el respectaria en la SEVA creença), com a molt faltaria a una creença que no és la meva i a la qual no em sento lligat per res. I estic segur que el budista, si en té cap urgència, en farà una caricatura de la meva poca traça com a dibuixant. I en tindrà tot el dret. Però si a ell l’amenaça déu directament, jo no vull que m’amenaci cap impostor disfressat de déu. Si hagués de patir l’escarni de qualsevol fanàtic, segurament seria mortal per a mi, però esglaiador per a ell: el seu déu no el perdonarà mai haver-lo suplantat en l’acte d’infondre por.
Així que, amics de la propaganda, aquí va el meu leit-motiv: déu encara existeix perquè ens continuem fent por. Amb tota seguretat déu deixarà d’existir quan siguis capaç de disfrutar de la vida sense amenaçar els altres i els deixis viure en pau.
