Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Aquí teniu el resultat de les imprescindibles obres a la casilla dels Peons que feia tan temps que reclamaven tant la ciutadania en general com els visitants del Parc en particular. Un deu pel parc i un deu també pel més que dubtós arquitecte que ha fet aquest bunyol. Seguint la tònica de les darreres obres al parc, aquest esperpent només el podria haver creat algú addicte al règim i amb el carnet i gustos corresponents. Després del Pujolisme s'ha instal·lat el Bunyolisme. La direcció d'aquest parc té el gust al cul, i sobre culs hi ha ben poca cosa per escriure, sinó és que vols cagar-la encara més. Al costat d'aquesta 'cosa', una barraca de vinya és una sofisticació. Tal i com podeu veure, l'edifici harmonitza perfectament amb la casilla i també amb la idea d'un Parc Natural. L'únic que sorpren és que aquí l'amic fuster del parc no sembla haver intervingut per a res: ni hi ha fusta per tapar les vergonyes ni s'han inspirat en els seus materials. Sembla que s'hagin inspirat més en la sèrie tanatorial d'edificis 'plens de sentiments'. Bé, encara que sigui esperar massa, tant de bo que els guardes gaudeixin d'un interior més pràctic i agradable que no pas el què es veu de fora; que les aixetes funcionin, les portes obrin i tanquin i que tot plegat serveixi per alguna cosa, encara que no s'hagi explicat ni s'explicarà mai en cap Pla d'Usos, no sigui que algú volgués aturar aquesta diarrea de projectes.
{audio autostart}fira.mp3{/audio}
De cara a Barraca (29) Les llindes dretes del Galí
Gran part de les barraques de vinya les feien gent del mateix territori, ja fossin els propis pagesos o bé gent del ram local de la construcció (mestres de cases i manobres). Ben poques barraques les feien experts foranis com ara els cerdans (provinents de la Cerdanya) que baixaven la temporada d'hivern. Això és el què es despren de les conclusions dels darrers estudis sobre Pedra Seca a casa nostra, i pel que sembla això és especialment cert a Sant Llorenç Savall, on hi ha testimoni que les colles de cerdans ja eren advertides abans que baixessin la vall, que els pagesos es feien les seves pròpies cabanes. I és precisament dins el mateix municipi que s'aprecien determinats trets característics en agrupacions concretes de barraques pròximes entre sí. Però després del que portem catalogat fins a la data, podem afirmar que poques barraques són tan característiques com les que es troben a la regió del Galí (Sant Llorenç Savall) ço és, a la capçalera del Ripoll i a frec de la comarca del Bages. Allí les barraques presenten una formidable llinda que per comptes de trobar-la plana, apareix situada de cantell (a la fotografia la B91). És un tret ben visible de lluny que, probablement, identifica un determinat constructor de barraques. Menys visible, però no per això menys característic d'aquesta zona, és la fòrmula emprada per tancar la volta a partir de la llinda, seguint el model anomenat 'de cremallera' on a cada filada es fa coincidir una gran pedra plana just damunt la llinda o, com en el cas d'aquesta barraca (B93) on l'entrada no està centrada, segueix el model '' o encara aquesta altra (B94) on les pedres planes damunt la llinda es disposen en . El resultat? doncs en aquest cas estadísticament ben contundent: les barraques de la zona del Galí es conserven dretes gairebé en un 100% tot i haver sofert de ple el darrer incendi. La única que està en ruïna total (B278) només conserva el muntant i ... !
A primer cop d'ull semblaria com si la (B387) disposada d'aquesta forma, presentés una major resistència en sotmetre a esforç el costat de major amplada, tot i retrasar el tancament de la edificació. És una bona solució si es té en compte que la llinda és una part molt vital (la més vital juntament amb la volta) per a la conservació de la (B94). Del que ja no estem tant segurs és de si aquesta fòrmula podria correspondre amb les barraques més antigues, tal i com a primer cop d'ull semblaria suggerir la llinda de cantell datada el 1728 de la del Burc, situada en un lloc molt distant del Galí.
Si voleu fer una passejada per les barraques del Galí i veure algunes d'aquestes llindes caraterístiques, us facilito un plànol per fer un tast.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
De cara a Barraca (27) Cau una altra supervivent de l'incendi
Després de l'incendi cadascú va fer el seu propi calvari. A mi una vegada la processó em va dur per damunt la casa dels Saladelafont. I damunt un que domina les cases, hi havia vist una petita barraca adosada a uns blocs de pinyolenc (fotografia). Un fet poc usual en una barraca que, gairebé sempre, mira d'estar a recer en un vessant o altre de muntanya. Al costat mateix de la barraca hi havia allò que semblava un pal llençat i que en realitat era un roure que s'havia cremat de cap a peus, mirant d'aturar amb el seu cos aquella embestida de foc i flames de 2003. He fet una ullada als mapes d'en Ballestar i aquesta barraca no hi era. Així que tan bon punt la pluja ha fet una pausa, m'hi he arribat i la barraca, que havia sobreviscut l'incendi, ja s'havia enfonsat (cliqueu damunt la fotografia). En un lloc tan enlairat (cota 690) més que una barraca de vinya sembla una barraca de pastor. Amb prou feines hi cabia una persona, i les pedres són ben menudes, aptes per ser alçades a dues mans. Al llarg d'aquest carener, que és el límit entre el mas de Saladelafont i Agramunt, s'hi pot veure el fonament d'un antic parament que devia fer de frontera entre els dos masos. Davant mateix de la barraca hi han crescut una bona colla de rebrots d'alzina, cosa que contrasta amb els mil·lers de cilindres protectors de pins replantats. Com és que no s'ha afavorit allò que espontàniament ja hi està creixent? Dels Abeuradors fins a Saladelafont es veuen centenars de roures que hi estan creixent de forma natural. Llavors, com és que dins l'àmbit d'un Parc dit 'Natural' insistim a plantar espècies com el que, a més de ser potencialment molt més ignífugues no són les que hi pertoquen? Interrogants, com la caiguda postincendi d'aquesta magnifíca barraca que esperem poder restaurar el més aviat possible, amb el permís del seu propietari.Tot i la decepció de trobar la barraca aterrada, la sortida no ha estat en va: hem trobat una altra i una font que no coneixíem: . Un sobreeixidor d'un embassament de torrent que servia per regar els horts de la zona i com, no, també per abeurar el bestiar de càrrega i transport. A més d'un amb càmera en vol rasant, mentre reforçàvem la nova barraca, ens ha visitat el senglar, una parella de senglars. La curiositat els pot gairebé més que el cames ajudeu-me amb el qual sempre acaben fugint a tota pastilla, més ràpids que un helicòpter!
teniu el mapa per fer la sortida amb les tres barraques i la font, amb l'itinerari a seguir remarcat en negre. Amb una horeta es pot fer ( i amb més temps també, que ja no som senglars! )
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
En un article únic, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, resol:
Dins del Parc Natural dels Ports, els vehicles ATV (All Terrain Vehicle, coneguts popularment com a quads) només podran circular en els trams pavimentats de camins o pistes forestals. Fora dels trams pavimentats, la seva circulació resta prohibida. Aquesta prohibició anirà acompanyada amb la senyalització adequada corresponent, d'acord amb el que preveu l'article 11 de la Llei 9/1995, de regulació de l'accés motoritzat.
RESOLUCIÓ
MAH/1795/2010, de 10 d'abril, per la qual s'estableix la limitació de la circulació de determinats vehicles per l'interior del Parc Natural dels Ports.
Ara només faltaria que aquest sentit comú s'imposi a la resta d'espais i parcs naturals del país, entre els quals semblava que Sant Llorenç del Munt començava a ser un festival del motor. El que queda per respondre és: sí molt bé, resta prohibit circular fora de tal lloc però: qui i com es regularà? Perquè de fa temps que a Sant Llorenç del Munt tenim un munt de pistes senyalitzades en aquest mateix sentit, però hi ha molta gent del motor que s'ho passen pel forro i els del mountain bike també, quan surten de les pistes i envaeixen els corriols. I si algú no s'ho creu, que vagi a treure el nas al coll de Tres Creus! Segons com és molt fàcil dictar lleis i articles, però més difícil és aplicar-les.
Article relacionat, en aquesta mateixa pàgina:
Espeleoscòpia de la cova Torta
Vaig tenir el plaer d'assistir a l'entrada en funcionament del Model Mk I de la càmera fabricada per (CEC), que es va estrenar a la cova Torta (Sant Llorenç Savall). Aquesta petita càmera situada a la punta d'un cable desplegable de fins a 10 metres, permet visualitzar l'interior de passos estrets per tal de decidir amb més encert la possibilitat de practicar desobtruccions. En trams de tub semirígid de tenda de 60 cm cadascun, la de videovigilància assistida amb la il·luminació d'un capçal ple de leds, es monitoritza mitjançant una pantalleta LCD i amb unes 4 hores d'autonomia, que permet la regulació de la crominància i la luminància, així com la operativa de la il·luminació. Vam posar-la a prova a la final de la cova Torta, i va permetre descobrir que rere el darrer punt practicable hi ha almenys uns dos metres de material fangós esllavissat rere el qual la galeria semblaria continuar, amb no gaire bones condicions. No vam poder esbrinar res més per culpa d'aquesta tap fangós en pendent, rere el qual la càmera no podia redreçar-se per continuar l'exploració, per la qual cosa en J. Navarro té previst realitzar algunes millores com podria ser la possibilitat de remotejar el moviment del capçal de la càmera i, d'aquesta forma, superar ressalts com el que vam trobar, així com també la possibilitat d'enregistrar les imatges obtingudes. En aquesta visita a la cova Torta també ens va acompanyar la (CEC) i en , convidat d'honor que per fi va poder visitar la cova per primer cop, tal com havíem promès en aquesta pàgina. A més de les esperançadores prestacions d'aquesta càmera (ideal per espeopringades!) vam arribar a tres conclusions més: 1. del trencall esquerra abans del darrer pas estret, es podia percebre molt clarament un corrent d'aire fresc molt important i 2. Amb la càmera Mk I va quedar clar que el inicial tampoc val la pena desobstruir-lo, perquè no hi ha res més enllà dels -1,50 metres ja sondejats. 3. A l'estiu la cova és un cau de milions de , i els de la fila del fons amb ganes de sortir davant de càmera! O sigui que si us decidiu a visitar la cova Torta, paciència amb els passos estrets i millor fer-ho a l'hivern.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
