LA DIPUTACIÓ: EL PORC A TAULA
A la , aquest bonic coll que hi ha passada l'ermita de , la direcció d'aquest Parc ha decidit cavar una rasa per enterrar tones i tones de de ciment arrencades de l'urbanització frustrada de l'alzina del Sal·lari. És a dir, que s'ha hagut de transportar fins a 904 metres d'altura per no haver de dur-les a una planta de reciclatge, per poder estalviar despeses. És ben natural que després d'haver fabricat (amb els diners de tots) una campanya de 900.000 mil euros amb el lema 'LA REVOLUCIÓ DELS PETITS GESTOS' i dirigida a un públic bàsicament catatònic, ara la Diputació faci ben el contrari del que predica: s'ho han gastat tot en publicitar intencions i no pas fets, que és la marca socialista per excel·lència. Ja es veu que no podien esperar a fer aquesta obra que ningú ha demanat, precisament perque no l'havia demanat ningú, ells l'han feta i ara el Parc es converteix en un cementiri clandestí de ciment i morter. La mateixa Xarxa de Parcs de la Diputació que ha plantat el '' , que és com ja es coneix popularment el nou edifici tanatorial de La Mata, al·legant que els arquitectes volien trencar amb no se sap ben bé quin estil ...ja us el dic jo: el que no es trenca mai és l'estil d'executar projectes des d'un despatx al bell mig de la gran ciutat. L'estil de sempre. Els mateixos que no es dignen a netejar un pam de camins ni arranjar cap font, els mateixos que promouen la campanya 'El Parc a Taula' i que ara ja anuncien la propera obertura d'un nou restaurant i casa rural a can Pobla, els mateixos que van anunciant a bombo i plateret que tancaran la pista a can Pobla però res de res, els mateixos que s'omplen la boca de 'Jornades de Conservació del Patrimoni als Parcs' i són incapaços de gestionar un sol jaciment inèdit que a hores d'ara fins i tot ja té els dins per a més comoditat dels excavadors clandestins, el mateix parc que vol reduir la quantitat de persones a les Maratons i Marxes que ells mateixos impulsen, organitzen i subvencionen, una direcció del Parc al més pur estil de la totxana i les palmes, carregant amb la pista de Matarrodona i el Quart Cinturó (les al·legacions a la segona fase per cert, 'casualment' s'havien de presentar durant el mes d'agost). Aquesta gentussa s'està carregant el país i aprofiten l'avinentesa per anunciar cosmètica per a 'quillos'.
Ells diuen "Viu el Parc!". Jo pregunto: vols dir que encara Viu, el Parc?
NOTA: a data de 23-10-2010, la rasa ja ha estat coberta de terra. Podeu visitar el lloc d'interès patrimonial guiats amb GPS: preneu nota. Datum WGS, 41 39.977 / 1 54.240 Alt-890m. Trobo que pel gust de la direcció tècnica d'aquest Parc, faltaria emmarcar l'abocador amb un treball de l'amic fuster de la Diputació. Es pot preguntar si aquests procediments són habituals al Parc? Podem saber on són la resta d'abocadors? Per completar la feina bruta, no s'hauria de fer el mateix amb el 'cagarro' del coll d'Estenalles?
El cap de l'oficina tècnica de Parcs Naturals, el sr. Espinach, reconeix que "s'ha detectat una incidència- un apilament no admissible-" (...) "degut a un error de coordinació" i que "s'inicien els tràmits per retornar a la situació anterior" tal com sembla que estava previst en aquesta obra, sufragada amb diners de l'obra social de La Caixa. El mot apilament és clarament, i en aquest cas més, un eufemisme per designar un abocador il·legal.
En fi, això és el que s'ha escrit des d'un despatx del carrer Urgell de Barcelona; ara faltarà veure si a La Mata es materialitza la rectificació i es torna a obrir la fossa amb els "773 metres lineals de voral" i es retiren aquests materials per ser reciclats. Esperem que ni les urbanitzacions ni els abocadors clandestins tornin a rondar pel Parc Natural.
Coses de la vida, acabo de rebre un document de la Xarxa de Parcs amb el títol " Codi de bones pràctiques per a les activitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac". A banda de construir grans infraestructures, els Codis i Plans d'Usos sembla que fan de molt bon redactar, especialment si es paga bé algú altre perquè els redacti. Llàstima que no vagin ben precedits i seguits de FETS que avalin aquestes 'redaccions'. D'entrada la rectificació del Sr. Espinach respecte l'abocador de ciment tindrà un cost afegit que, molt em temo que com sempre, sortirà de la butxaca del contribuent. No sé si és una molt bona pràctica, aquesta. Tampoc sé si cal redactar-ne codis ...
De cara a Barraca (33) barraques amb barret
Alguna de les barraques de encara conserven el , la pedra que es situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la . Aquesta pedra fins ara només s'havia trobat conservada en algunes barraques de la comarca del Bages. Pel que portem estudiat és l'únic lloc de Sant Llorenç Savall que n'hi ha o bé l'únic lloc on s'han conservat. De fet la majoria de barraques abandonades, algunes amb més de doscents anys d'antiguitat, el primer que perden ( si no és que cauen abans ) és la capa de terra que lentament es va filtrant per les juntes de les pedres. Com a curiositat, en un dels barrets d'una barraca de l'Ermengol vam trobar una antiga de 2 cèntims de 1870 lluint al sol per bronzejar-se encara més. A la moneda de 2 grams de coure hi havia inscrit 'quinientas piezas en kilog. - dos centimos - 1870'. Una moneda que ens serveix per datar la barraca com a mínim d'aquest període de govern provisional, 1868-1874, quan la reina Isabel II fou enderrocada pels generals Serrano i Prim. Vam entregar la moneda al seu propietari.
Els masos de l'Ermengol i de la La Serra, juntament amb Salallassera, els llocs de major concentració de barraques de tot el terme de Sant Llorenç Savall, fet que fa pensar que aquestes propietats van tenir molt interès a arrendar les seves terres als parcers, sovint a canvi d'una part de la collita (1/3 fins a 1/7) que, com és el cas de l'Ermengol, era dedicada a la vinya. I en aquest període els vinyataires es guanyaven sacs plens de 2 cèntims, mentres a França la fil·loxera començava a fer estralls.
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}
L'avenc de la canal de les Teixoneres (-20m) és un avenc molt conegut perque és troba a frec del camí del Roure Escorçoner, però en canvi és poc visitat per la mala fama que té de tenir concentracions importants de CO2 ("guilla") a l'interior. En algun curset d'iniciació a l'espeleologia s'havia intentat aprofitar aquest avantatge de la proximitat, però havent baixat pocs metres la falta d'oxígen es veu que ja era perceptible *. D'altres havien comentat que es produien 'bosses' de CO2 al fons de la cavitat. Això sumat a l'aspecte de la boca, molt terrós, no eren factors gaire motivadors perque aquest diumenge ho intentéssim, però el fet és que l'avenc també era a la llista d'avencs pendents d'exploració a la recerca del desaparegut Javier Garcia. I la sorpresa no podia ser més grata: l'avenc de la canal de les Teixoneres és un avenc molt espaiós que no guarda cap relació amb l'aspecte de la boca. Gairebé es pot fer sense reinstal·lar. Emprant el detector model BIC @ Maxi Pocket amb l'ISO 9994, en cap nivell de la cavitat vam detectar la presència de 'guilla' i sí en canvi, dos rats penats de ferradura en hivernació: un a la part mitja del pou i un altre al fons, compartint espai amb dos tritons molt petits. Sorprenentment, al fons de la cavitat no hi havien deixalles, ni tan sols gaires restes orgàniques. En la sala adjacent que forma una xemeneia, el sòl era completament encatifat de fang. Vam aprofitar el matí per visitar el proper avenc del Sot de la Bóta, un avenc de dimensions similars però que mèrcès a la rampa d'accés a 45º, no cal material per a visitar-lo. La bellesa del lloc, l'Esquena d'Ases és un dels boscos de Roure de fulla gran més importants de Catalunya, no va impedir detectar la presència de fruits de cerveres, llanegues, rovellons, carlets, rossinyols i altres espècies de bolets que van servir per arrodonir la jornada.
