De cara a barraca (35) Aixecar pedra
Sabem que la major part de pagesos llorençans va dedicar-se a la vinya entre el 1700 i l'any 1900. Sabem per testimonis que la majoria de constructors d'aquestes barraques eren, en el cas de Sant Llorenç Savall, autòctons. Probablement paletes i mestres d'obres. Sabem que la feina de pagès era molt dura i que si cada parcer podia desboscar i apilar les pedres del seu tros, el jornal especialitzat de pedra seca per muntar els marges i la barraca resultava extraordinàriament més barat.
Podem estar segurs que recuperant les barraques llorençanes, estem tornant a traginar les mateixes pedres que van passar per les mans de gairebé cadascun dels avantpassats de tot el poble. Podem estar segurs que la majoria dels llorençans van apilar les pedres de les seves barraques perquè aquesta tasca consumia molt més temps que bastir-les. Les xifres del tipus de conreu que hi havia al poble el 1860 són aclaparadores: 900 ha de bosc per 1200 hectàrees dedicades a la vinya. Fotografies de principis de segle XX, com i , quan el pas de la fil·loxera ja havia sotragat de socarrel la vinya, donen fe de l'extensió que va assolir aquest conreu a Sant Llorenç Savall, durant més de dos segles. Però el que a hores d'ara no sabem és com s'ho feien els constructors per aixecar determinades i blocs de més de 150kg de pes i aconseguien amuntegar-les a les parts altes d'algunes barraques. La bibliografia a l'abast ens parla de 2/3 persones i de 2/3 dies de feina per barraca, sempre i quan tota la pedra ja fos apilada a lloc, però no diu gran cosa sobre com s'enlairaven aquestes pedres gegants. En el cas de barraques de volta falsa, es parla de bestiar de càrrega, de força bruta i alguns fins i tot de muntar bastides. Probablement es tracti més de conèixer bé l'ofici, de fer còrrer les pedres amb parpalines (també dites 'pota de cabra') com qui no volia la cosa. La secció local de Pedra Seca Ballestar, com podeu veure en aquesta imatge de la barraca 197 (La Serra), ha optat per l'ús del ( el 'ternasco de can Brossa' per gentilesa del Ramon de can Brossa, Vall d'Horta) i un fet amb puntals, muntat amb l'enginyeria del Jordi Llobet del Rossinyol Nou (Vall d'Horta). Oli en un llum. Un muntatge relativament lleuger i eficaç que permetrà ambicionar barraques de més envergadura i, a llarg termini, poder conservar més temps i en més bon estat el físic dels . Amb les pedres no es tracta de córrer, sinó d'arribar més lluny.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
Bibliografia
Sant Llorenç Savall, més de mil anys d'història. LACERA. Ed Farell. 2010.
LA DIPUTACIÓ: EL PORC A TAULA
A la , aquest bonic coll que hi ha passada l'ermita de , la direcció d'aquest Parc ha decidit cavar una rasa per enterrar tones i tones de de ciment arrencades de l'urbanització frustrada de l'alzina del Sal·lari. És a dir, que s'ha hagut de transportar fins a 904 metres d'altura per no haver de dur-les a una planta de reciclatge, per poder estalviar despeses. És ben natural que després d'haver fabricat (amb els diners de tots) una campanya de 900.000 mil euros amb el lema 'LA REVOLUCIÓ DELS PETITS GESTOS' i dirigida a un públic bàsicament catatònic, ara la Diputació faci ben el contrari del que predica: s'ho han gastat tot en publicitar intencions i no pas fets, que és la marca socialista per excel·lència. Ja es veu que no podien esperar a fer aquesta obra que ningú ha demanat, precisament perque no l'havia demanat ningú, ells l'han feta i ara el Parc es converteix en un cementiri clandestí de ciment i morter. La mateixa Xarxa de Parcs de la Diputació que ha plantat el '' , que és com ja es coneix popularment el nou edifici tanatorial de La Mata, al·legant que els arquitectes volien trencar amb no se sap ben bé quin estil ...ja us el dic jo: el que no es trenca mai és l'estil d'executar projectes des d'un despatx al bell mig de la gran ciutat. L'estil de sempre. Els mateixos que no es dignen a netejar un pam de camins ni arranjar cap font, els mateixos que promouen la campanya 'El Parc a Taula' i que ara ja anuncien la propera obertura d'un nou restaurant i casa rural a can Pobla, els mateixos que van anunciant a bombo i plateret que tancaran la pista a can Pobla però res de res, els mateixos que s'omplen la boca de 'Jornades de Conservació del Patrimoni als Parcs' i són incapaços de gestionar un sol jaciment inèdit que a hores d'ara fins i tot ja té els dins per a més comoditat dels excavadors clandestins, el mateix parc que vol reduir la quantitat de persones a les Maratons i Marxes que ells mateixos impulsen, organitzen i subvencionen, una direcció del Parc al més pur estil de la totxana i les palmes, carregant amb la pista de Matarrodona i el Quart Cinturó (les al·legacions a la segona fase per cert, 'casualment' s'havien de presentar durant el mes d'agost). Aquesta gentussa s'està carregant el país i aprofiten l'avinentesa per anunciar cosmètica per a 'quillos'.
Ells diuen "Viu el Parc!". Jo pregunto: vols dir que encara Viu, el Parc?
NOTA: a data de 23-10-2010, la rasa ja ha estat coberta de terra. Podeu visitar el lloc d'interès patrimonial guiats amb GPS: preneu nota. Datum WGS, 41 39.977 / 1 54.240 Alt-890m. Trobo que pel gust de la direcció tècnica d'aquest Parc, faltaria emmarcar l'abocador amb un treball de l'amic fuster de la Diputació. Es pot preguntar si aquests procediments són habituals al Parc? Podem saber on són la resta d'abocadors? Per completar la feina bruta, no s'hauria de fer el mateix amb el 'cagarro' del coll d'Estenalles?
El cap de l'oficina tècnica de Parcs Naturals, el sr. Espinach, reconeix que "s'ha detectat una incidència- un apilament no admissible-" (...) "degut a un error de coordinació" i que "s'inicien els tràmits per retornar a la situació anterior" tal com sembla que estava previst en aquesta obra, sufragada amb diners de l'obra social de La Caixa. El mot apilament és clarament, i en aquest cas més, un eufemisme per designar un abocador il·legal.
En fi, això és el que s'ha escrit des d'un despatx del carrer Urgell de Barcelona; ara faltarà veure si a La Mata es materialitza la rectificació i es torna a obrir la fossa amb els "773 metres lineals de voral" i es retiren aquests materials per ser reciclats. Esperem que ni les urbanitzacions ni els abocadors clandestins tornin a rondar pel Parc Natural.
Coses de la vida, acabo de rebre un document de la Xarxa de Parcs amb el títol " Codi de bones pràctiques per a les activitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac". A banda de construir grans infraestructures, els Codis i Plans d'Usos sembla que fan de molt bon redactar, especialment si es paga bé algú altre perquè els redacti. Llàstima que no vagin ben precedits i seguits de FETS que avalin aquestes 'redaccions'. D'entrada la rectificació del Sr. Espinach respecte l'abocador de ciment tindrà un cost afegit que, molt em temo que com sempre, sortirà de la butxaca del contribuent. No sé si és una molt bona pràctica, aquesta. Tampoc sé si cal redactar-ne codis ...
Sabem que la major part de pagesos llorençans va dedicar-se a la vinya entre el 1700 i l'any 1900. Sabem per testimonis que la majoria de constructors d'aquestes barraques eren, en el cas de Sant Llorenç Savall, autòctons. Probablement paletes i mestres d'obres. Sabem que la feina de pagès era molt dura i que si cada parcer podia desboscar i apilar les pedres del seu tros, el jornal especialitzat de pedra seca per muntar els marges i la barraca resultava extraordinàriament més barat. 
