Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
De cara a Barraca (32) Una barraca enmig del no-res
Poc esperàvem trobar aquesta barraca al costat nord del camí Ral, al vessant esquerre del torrent de la Cansalada. Però encara va ser més sorprenent trobar-la en un bon estat relatiu. La era esfondrada però la era al mateix lloc que el seus constructors l'havien deixada. Una barraca engolida per un bosc frondós i bastida a tocar d'un torrent secundari del de La Cansalada. Haver trobat aquesta barraca sorpren, a més, per la llunyania i per la ubicació al costat nord del carener. Sens dubte a més de la proximitat amb un curs d'aigua que afavorís poder fer un petit embassament aprop, una altra bona raó per l'emplaçament de la barraca és que hi devia haver un camí carreter que marxava aprop de La Cansalada i del qual avui només podem seguir un corriol. La barraca és de planta quadrada i conserva a l'interior diverses o . A l'estiu, com hem pogut comprovar en pròpia carn amb el Quim Solbas, la barraca serveix de refugi per una colla de mosquits que no et reben precisament amb els braços oberts. Vam fer una petita neteja pels volts i vam fer una mica de croquis. Els Amics de Rellinars, entitat adherida a la Coordinadora de Pedra Seca, estan d'enhorabona si no és que ja coneixien la barraca.
D'altra banda aquest estiu hem tingut ocasió de poder visitar una barraca excepcional dins el terme de (Urgell). Una barraca que pel que fa al tancament és de proporcions megalítiques: planes d'uns tres metres de llargària per uns 40 cm de gruix tanquen un habitacle picat a la mateixa roca mare d'on provenen. A l'interior, a més d'una gravada a la paret, trobem una altra pedra molt ben treballada i corbada, que fa de per una llar de foc. Els són molt ben trenats i la única per la vegetació és el tancament lateral de la coberta, amb lloses que es recolzaven damunt un parament que les arrels han mig esfondrat. L'aspecte general de la barraca, amb aquesta impressionant coberta de lloses planes, és el d'un inexpugnable i invisible, i tot fa pensar que podia haver estat obra d'un picapedrer. Valdria la pena refer aquesta petita part esfondrada, per tal de conservar aquesta construcció que pertany a una de les tipologies considerades més antigues de barraques a casa nostra.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
O com a mínim retrobada. No hi ha, que jo sàpiga, cap referència bibliogràfica al respecte. Però darrere la pinassa i la brolla (cliqueu damunt la foto) sí que hi havia una en groc. Dèia "F. I." i nosaltres l'hem interpretat com a Font Intermitent. Origen de la pintada? Sabem que un desaparegut grup espeleològic de Sabadell anomenat Talps (S.E.S., Centre Excursionista del Vallès) van fer una molt bona feina de prospecció per la zona, localitzant entre d'altres, cavitats com l'avenc dels Talps i el de les Fusines, cova de les Bales, avenc dels Peps, avenc de la Pala etc. Probablement ells van fer la pintada, que ha passat completament desaparcebuda fins avui. Pel que a fa la intermitència, nosaltres no recordem haver vist cap mullader per la pista que creua per sota, però tal volta en època de pluges torrencials la es torni activa. Caldrà que els seguidors de les fonts de Sant Llorenç afegeixin aquesta referència a la seva llista i ens puguin aclarir si és o no una font intermitent, com nosaltres pretenem.
La cavitat, d'uns tres metres i escaig de recorregut, presenta un inferior de major recorregut, per on podria ser que marxés l'aigua. Situació? Uns 27 metres a l'oest de la coneguda i el seu entorn arranjat els anys cinquanta per un 'J.V', un 'amigo' 'excursionista' 'montañero'. És molt aprop i per sobre la pista d'accés a la font, però un mur d'esbarzers n'impedeixen l'accés des de la pista. La millor forma d'arribar-hi és pujar pel corriol que surt de la mateixa font per pujar el Serradell, seguir-lo uns cins o sis metres fins a trobar una primera feixa de pedra seca que seguirem per sobre cap a la nostra esquerra uns 27 metres fins a trobar un parell de pins tombats cap a la pista, i baixar fins el peu de la feixa. La surgència és travessada per aquesta feixa.
Us adjunto la millor bibliografia sobre les fonts de Castellar i entorn.
ALVAREZ I JAEN, Josep. FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones límítrofes. Abril 1997. Inèdit.
CARDONA, Pere; SORS, Josep; VILA, Ramon. LES FONTS DE CASTELLAR. Centre Excursionista de Castellar. 2003.
ANTONELL, Albert. DESCOBRIR CASTELLAR. Editorial Setmanari Forja. Maig 2006.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Agulles en un Paller Les agulles del turó de Coll Prunera
Petita agulla enmig de la boscúria, situada al flanc oest del turó de Coll Prunera. (Mura). Si hem tingut sort, haurem vist també el l'Estepa, una cavitat impenetrable de més de 4 metres de fondària amb una estepa blanca a l'entrada. Per arribar-hi heu de baixar a la riera de Les Arenes pel camí que porta a la font de la Riera i seguint les fites per trams de rocater, pujar pel corriol que porta a dalt del turó. Abans d'entrar al darrer tram boscós on hi ha el roure del turó de Coll Prunera, sortirem per la nostra dreta, resseguint la petita cinglera. Primer trobarem el forat i després l'agulleta. Si volguéssiu seguir cinglera sud enllà, us acabaríeu trobant les dues . Aquí teniu un aproximat de com haurien d'anar les coses... bona passejada i fil a l'agulla.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
Més bandolerisme. El passat diumenge 25 de juliol van ser vistos 5 motoristes de trial practicant el seu esport favorit en un lloc tan inaudit com el camí Ral de Mura, a l'alçada del . Com és habitual la infracció* no circulava sola: tampoc duien matrícula. ATENCIÓ: això no era cap anunci pels amants del motor i dels rallis: us recordem que no és permès practicar trial al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac (l'accés motoritzat està regulat i per això mateix no és un Parc d'Atraccions). Si ho prefereixen, els trialeros poden practicar el seu esport a Sant Llorenç Savall, en un indret boscós habilitat anomenat LA CLAU. Pels que no us creieu que les motos facin cap mal en un Parc Natural, us convido a visitar LA CLAU i vegeu amb els vostres propis ulls els efectes a llarg plaç d'aquesta pràctica al bosc: només resisteixen els pins, però no pas per gaire temps. En qualsevol cas, La CLAU és un lloc adient i a més, permet que algú s'hi guanyi la vida. AQUÍ teniu el telèfon per fer la vostra reserva: 654285 933 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. http://www.bikelaclau.com/es/ Si tot i amb això encara hi ha algun tarat que creu que s'hauria de poder anar fins a la Mola en Quad, que demani permís abans o bé que s'ho faci mirar. La direcció del Parc va ser informada de la corresponent denúncia i a l'endemà en va acusar rebut.
* Habitualment les infraccions també inclouen circular a més de 30 km/h, circular per camins d'amplada inferior als 2 metres, camp a través, per les lleres dels rius i torrents, no disposar de llicència de conducció, ni d'assegurança obligatòria, superar els límits de soroll permesos etc
De cara a Barraca (31) número 14 de la revista LACERA dedicat a les barraques
El número 14 del butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, Lacera, conté un monogràfic especial sobre les barraques del terme llorençà sota el títol 'Les nostres barraques de vinya'. Inclou dos itineraris de barraques on una de les barraques és restaurada i també una pagìna central a color amb les barraques més originals del terme trobades fins a la data. Pel mòdic preu de 3 euros podeu adquirir la revista a la botiga de cal Carreras (Avda de Catalunya, Sant Llorenç Savall). La revista inclou, entre d'altres, articles sobre la cacera de bruixes, la tradició del pi de maig i el fet luctuós d'un llorençà que va perdre la vida a Mathausen. Aquest 2010 coincideix amb el mil·lenari del nom de Sant Llorenç Savall i entre d'altres activitats, l'editorial Farell ha editat el llibre del mil·lenari dels autors Jaume Valls i Albert Vicens. Que tingueu una bona lectura i dues bones caminades!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
