Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
En un tram de paret de gres, en una de tantes parets que fa el nostre massís, s'hi veu clarament gravada a punxó la de 1690. Una altra data més petita i menys visible hi figura l'any o una data aproximada. A tota la paret hi ha gravats dibuixos i ratlles. Ben visibles són els dos caps i cossos de figures humanes: un del que sembla una portant o bé un barret o bé el que podria ser un càntir. L'altra sembla que sosté un artilugi llarguirut (un regle, un bastó, un sabre?). Costa de veure, però sembla que sota una munió de ratlles encara apareguin dues cames que desfigurarien les proporcions de l'individu, cas que fossin seves o bé les d'un cavall muntat per un genet. Per sota de les figures es dibuixa una mena de plana, estirada, com assenyalant una bona base pels gravats o per l'escena de . La resta de gravats semblen més aviat marques, provatures, ics etc.
Tot plegat, es tracta de gravats autèntics o d'un simple divertiment d'un caçador en hores baixes? Són l'entreteniment d'un bandoler en una època convulsa com és el segle XVII? Són tots del mateix període, o uns gravats conviden a repetir l'acció més endavant?
Cal suposar que hi deu haver experts capaços d'esbrinar l'autenticitat de dibuixos com aquests. Nosaltres en limitem a exposar el què hem trobat i vosaltres mateixos decidiu. Només podem afegir que sota mateix dels gravats hi vam trobar un solitari fragment de , en un lloc on hom no esperaria trobar cap antigot i encara menys cercar aixopluc: el lloc no fa cap abalmament. El què està clar és que si són autèntics, a més d'intentar il·lustrar-nos unes escenes d'una època determinada, també palesen la dèria de deixar impromptes a l'intempèrie, en llocs ben inversemblants. Sembla que el cas sigui deixar senyals de pas.
El gravat de la 'dona'
El gravat de la figura amb un 'pal'
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
-
Infocatalunya - Informació d'interès ciutadà. Núm.24 Agost de 2010. El nou Estatut no apareix, ni retallat ni en miniatura, ni a la secció de notícies. Els protagonistes d'aquesta mena de diario hablado són 'les noves tecnologies del nous curs escolar'. I tant, es clar que sí! I 29 subvencions per a 29 dels 900 municipis de Catalunya, una altra gesta. O que una nova presó és GAIREBÉ a punt d'acabar i que ja comptem amb 783 mossos més (amb un 5% menys de sou?). O un nou centre de coordinació d'emergències del 112.
El ciutadà no té ni ha de tenir cap interès en la retallada d'un Estatut que tampoc devia tenir massa importància que no aparegui ara a l'Infocatalunya, i tampoc val la pena celebrar que quatre eixelebrats ( més un, que diu que és president de la Generalitat) es manifestéssin pels carrers de Barcelona reclamant una mica de respecte (i alguna cosa més) per Catalunya. La proximitat dels ciutadans al carrer, manifestant-se pacíficament, restaria protagonisme a la política de façana que només espera de tu que cada quatre anys diguis SI/NO o millor encara, que et quedis a casa. És molt més interessant seguir parlant d'aquella policia de proximitat, de tanta proximitat que et fa sentir l'alè dels comissaris socialistes al clatell. No dic pas que els governants s'hagin de tirar tomàquets, ni que hagin de fer seva la manifestació, però que es censuri un acte d'aquest calibre és signe inequívoc que la manifestació va fer sentir arraconats els nostres parlamentaris i el seu equip d'assessors de disseny, que són més bons redactant pamflets que un estatut amb cara i ulls. És molt més interessant 'ser FAN de Catalunya' o de la 'Creativitat' i que el Ferran Adrià es calci un tomàquet a l'ull per no haver de veure com es cuina un anunci de pa sucat amb oli. Jo amb un tomàquet a la mà em penso que seria capaç de ser molt més creatiu amb els nostres dirigents: aquest espectacle, aquest silenci, aquesta potent autocensura són vergonyants. En fi, que la Santa Nova Tecnologia faci més per Catalunya i per la participació ciutadana que la propaganda creativa de l'InfoCatalunya. Somn-hi!
Per a qui pugui pensar que el tema de l'Estatut 'no toca' que figuri a les planes d'un Infocatalunya, pot consultar el no. 7 del maig de 2006 on el TITULAR de portada és EL NOU ESTATUT JA ÉS AQUÍ...
... si JA ÉS AQUÍ, com és el que no el veiem? Si com diu l'Infocatalunya era L'ESTATUT DE LES PERSONES (no us sona aquesta expressió, estimats egarencs?), com es poden fer desaparèixer les 'quatre' persones que es van manifestar el juliol d'enguany, a plena llum del dia i a la vista de tots els mitjans de comunicació? És que el nostrat President, signatari de tots els editorials de l'Infocatalunya, pot tornar-se transparent de cop i volta?
-
Un alt càrrec de la Diputació va assegurar que en cap cas la polèmica pista de Matarrodona serviria per altres usos que no fóssin els estrictament forestals propis d'un parc natural. No fa ni una setmana d'aquestes fotos i són l'evidència que, de fet, la pista no ha parat de servir per a la pràctica de motos i quads des del primer moment que la pista fou construïda per la força. Aquí teniu les imatges d'un petit dictador dalt d'una moto, cercant un paisatge idílic per fer retrunyir el motor, peti qui peti. Vés a saber, potser el concessionari o el mateix fabricant li van vendre, de regal, una altra 'moto': la llibertat d'anar amb moto sense límits. Per acabar-ho d'adobar es veu que per poder detenir aquests infractors esportius, cal que coincideixin simultàniament una sèrie de cossos policials i agents rurals a la vegada i al mateix lloc. Una mena de conjunció astral que, com el pas del cometa Halley, només es donen molt de tant en tant. En comparació, els motoritzats sempre passen volant.
Fotografies @ Ramon Suades
De cara a Barraca (32) Una barraca enmig del no-res
Poc esperàvem trobar aquesta barraca al costat nord del camí Ral, al vessant esquerre del torrent de la Cansalada. Però encara va ser més sorprenent trobar-la en un bon estat relatiu. La era esfondrada però la era al mateix lloc que el seus constructors l'havien deixada. Una barraca engolida per un bosc frondós i bastida a tocar d'un torrent secundari del de La Cansalada. Haver trobat aquesta barraca sorpren, a més, per la llunyania i per la ubicació al costat nord del carener. Sens dubte a més de la proximitat amb un curs d'aigua que afavorís poder fer un petit embassament aprop, una altra bona raó per l'emplaçament de la barraca és que hi devia haver un camí carreter que marxava aprop de La Cansalada i del qual avui només podem seguir un corriol. La barraca és de planta quadrada i conserva a l'interior diverses o . A l'estiu, com hem pogut comprovar en pròpia carn amb el Quim Solbas, la barraca serveix de refugi per una colla de mosquits que no et reben precisament amb els braços oberts. Vam fer una petita neteja pels volts i vam fer una mica de croquis. Els Amics de Rellinars, entitat adherida a la Coordinadora de Pedra Seca, estan d'enhorabona si no és que ja coneixien la barraca.
D'altra banda aquest estiu hem tingut ocasió de poder visitar una barraca excepcional dins el terme de (Urgell). Una barraca que pel que fa al tancament és de proporcions megalítiques: planes d'uns tres metres de llargària per uns 40 cm de gruix tanquen un habitacle picat a la mateixa roca mare d'on provenen. A l'interior, a més d'una gravada a la paret, trobem una altra pedra molt ben treballada i corbada, que fa de per una llar de foc. Els són molt ben trenats i la única per la vegetació és el tancament lateral de la coberta, amb lloses que es recolzaven damunt un parament que les arrels han mig esfondrat. L'aspecte general de la barraca, amb aquesta impressionant coberta de lloses planes, és el d'un inexpugnable i invisible, i tot fa pensar que podia haver estat obra d'un picapedrer. Valdria la pena refer aquesta petita part esfondrada, per tal de conservar aquesta construcció que pertany a una de les tipologies considerades més antigues de barraques a casa nostra.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
O com a mínim retrobada. No hi ha, que jo sàpiga, cap referència bibliogràfica al respecte. Però darrere la pinassa i la brolla (cliqueu damunt la foto) sí que hi havia una en groc. Dèia "F. I." i nosaltres l'hem interpretat com a Font Intermitent. Origen de la pintada? Sabem que un desaparegut grup espeleològic de Sabadell anomenat Talps (S.E.S., Centre Excursionista del Vallès) van fer una molt bona feina de prospecció per la zona, localitzant entre d'altres, cavitats com l'avenc dels Talps i el de les Fusines, cova de les Bales, avenc dels Peps, avenc de la Pala etc. Probablement ells van fer la pintada, que ha passat completament desaparcebuda fins avui. Pel que a fa la intermitència, nosaltres no recordem haver vist cap mullader per la pista que creua per sota, però tal volta en època de pluges torrencials la es torni activa. Caldrà que els seguidors de les fonts de Sant Llorenç afegeixin aquesta referència a la seva llista i ens puguin aclarir si és o no una font intermitent, com nosaltres pretenem.
La cavitat, d'uns tres metres i escaig de recorregut, presenta un inferior de major recorregut, per on podria ser que marxés l'aigua. Situació? Uns 27 metres a l'oest de la coneguda i el seu entorn arranjat els anys cinquanta per un 'J.V', un 'amigo' 'excursionista' 'montañero'. És molt aprop i per sobre la pista d'accés a la font, però un mur d'esbarzers n'impedeixen l'accés des de la pista. La millor forma d'arribar-hi és pujar pel corriol que surt de la mateixa font per pujar el Serradell, seguir-lo uns cins o sis metres fins a trobar una primera feixa de pedra seca que seguirem per sobre cap a la nostra esquerra uns 27 metres fins a trobar un parell de pins tombats cap a la pista, i baixar fins el peu de la feixa. La surgència és travessada per aquesta feixa.
Us adjunto la millor bibliografia sobre les fonts de Castellar i entorn.
ALVAREZ I JAEN, Josep. FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones límítrofes. Abril 1997. Inèdit.
CARDONA, Pere; SORS, Josep; VILA, Ramon. LES FONTS DE CASTELLAR. Centre Excursionista de Castellar. 2003.
ANTONELL, Albert. DESCOBRIR CASTELLAR. Editorial Setmanari Forja. Maig 2006.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
En un tram de paret de gres, en una de tantes parets que fa el nostre massís, s'hi veu clarament gravada a punxó la data de 1690. Una altra data més petita i menys visible hi figura l'any 1601 o una data aproximada. A tota la paret hi ha gravats dibuixos i ratlles. Ben visibles són els dos caps i cossos de figures humanes: un del que sembla una dona portant o bé un barret o bé el que podria ser un càntir. L'altra figura sembla que sosté un artilugi llarguirut (un regle, un bastó, un sabre?). Costa de veure, però sembla que sota una munió de ratlles encara apareguin dues cames que desfigurarien les proporcions de l'individu, cas que fossin seves o bé les d'un cavall muntat per un genet. Per sota de les figures es dibuixa una mena de llosa plana, estirada, com assenyalant una bona base pels gravats o per l'escena de conjunt. La resta de gravats semblen més aviat marques, provatures, ics etc.
