Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Així ens ha sortit el tret: per la culata. La neu que en cinc dies no ha volgut fondre's, i els , massacrats com mai, ens han impedit el pas cap el lloc. I això que avui amb nosaltres venien dos guies experts per assenyalar el lloc del crim: el darrer lloc on fou vist l'avenc Subils-Godoy. El Salvador Vives, que l'havia baixat dos cops, el va anar a veure l'octubre de 1972 i ja no el va trobar. També ens ha acompanyat en Josep Manuel Miñarro (C.E.C.) que el va baixar l'any 1969. Però seguint la trajectòria estroncada de la sortida, hem anat a visitar , que va veure la llum pels volts de la riuada del Vallès l'any 1962. Durant anys es va sentir un rumor sobre un avenc a la llera de Les Arenes. Fins que a mitjans dels anys noranta, un paleta hi va perdre la cartera i va avisar dels dos fets: de la presència d'un avenc i de la pèrdua de la cartera. L'any 1996 l'Eduard Badiella, que avui també ens acompanyava, en publicava la ressenya i la corresponent topografia a l'Arxiu del CET. Un dels membres històrics de la secció, ajudat d'un cordí avui no ha pogut estar-se de els 5 primers metres de desnivell. Ha fet un estudi preliminar dels materials i és de l'opinió que l'avenc s'ha excavat en un conglomerat quaternari, posterior als eocènics que conformen el parc. Per acabar-ho d'adobar ha trobat una boia d'un vas d'expansió al fons de l'avenc i seguint la trajectòria..., de mauser, un fusell de l'època de la guerra civil, una arma pesant de tir a llarga distància, la mateixa distancia que hem seguit per entregar-la, primer als mossos d'esquadra, després a la guàrdia civil que plegava a les 13 h i finalment a la policia municipal de Terrassa, dels qui molt amablement hem recollit aquesta primera informació balística que us comentem. Les bales, algunes encara amb part del carrregador original, eren dins d'una bossa de plàstic molt deteriorada, pel que és possible que algú, probablement algun familiar d'un veterà de les armes, hagi mirat de desfer-se de la munició. No es pot descartar que la proximitat del lloc amb antigues bases dels maquis com fou La Mateta, en puguin tenir alguna relació. A la es poden veure les dues tipologies de bala trobades. El Ramon Suades per la seva banda ha aprofitat l'ocasió per trobar un a la mateixa llera, de més de 4 m de , que podria ser objecte d'algun estudi futur per part d'Espeleopringuer. Demà amb el Quim Solbas, membre permanent de l'Espeleopringuer, prospectarem algunes noves cavitats com la cova de la Pluja i la cova Olga, entre d'altres.
La trajectòria de l'Espeleopringuer i l'avenc Subils-Godoy no s'aturarà . Continuarà.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
L'Espeleopringuer i l'avenc Subils-Godoy, aquest cap de setmana
L'atzar ha volgut que dos mesos seguits hi hagi Espeleopringuer, i aprofitarem per insistir en la recerca del desaparegut avenc Subils-Godoy, aquesta vegada acompanyats per almenys dos veterans de l'espeleologia que van baixar-lo abans del 1971-72, anys que, segons diuen, van estar marcats per ser anys de moltes pluges, fet que devia propiciar que el fons de l'avenc, molt petit i estret, s'obstruís. Aquells anys les surgències de Rellinars van rajar durant gairebé mig any seguit, o sigui que la idea no pot anar molt desencaminada. Tossuts nosaltres, però, intentarem descobrir el perímetre de la boca, en una nova modalitat de recuperació d'avencs que anomenarem arqueologia paleonto-espeleològica. Una espeleopringada, vaja. Amb l'aigua que cau aquest any i l'ajut de la neu caiguda, esperem retrobar l'apreciat avenc de Sant Llorenç del Munt. Els que desitgeu participar en aquest event només heu d'enviar un correu electrònic que trobareu a l'apartat autor, i us serà assignada hora i eina desobstructiva. No deixeu passar aquesta oferta lúdico-pringosa de cap de setmana, que aviat se'ns acaben les existències (de personal i d'eines)!!
ENLLAÇOS
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
De cara a Barraca (20) el setge de l'avellaner
Una barraca robusta i unes feixes que van ser ser bastides a partir de grans de la carretera de Sant Llorenç Savall a Gallifa. La barraca s'havia convertit en una barraca pràcticament invisible, tot i la proximitat amb els corriols i la llera del torrent del Burc. La causa d'aquesta invisibilitat rau en el fet que una rebrotada dompanyada d'esbarzers en segellava completament l'entrada i volts, i en feia perillar l'estabilitat de la llinda. Damunt la volta ja hi creixia un pi i ja hi començava a arrelar un ginebró. La retirada d'aquesta brolla ha estat la tasca principal de la segona sortida del grup de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall: entre les arrels de l'avellaner han anat desfilant una munió de peces ceràmiques i restes diverses entres les cal considerar l'omnipresent , medicaments, soles de sabata i un d'estil més aviat rococó. És possible que la muntanya de pedres que ha anat sortint fossin un pedrís aprofitant l'escaire de la barraca amb el marge. Aquesta tasca de retirar l'avellaner ha estat fruit d'un i sincronitzat, on no s'han escatimat tota mena de , naturals i .
Quedarà per a una segona intervenció la neteja de les feixes pròximes per tal de ressaltar la presència de la barraca, i una possible (tot i que complexa) remodelació del muntant que ha quedat desplaçat pel setge dels avellaners. Tot plegat, una bona intervenció d'urgència on la diferència la podeu veure clicant damunt la foto de l'esquerra.
Salut, barraques i una abraçada per a tots els components de la secció, que s'ho han currat de valent!
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}
-
L'amic fuster de la Diputació ha situat una de punta a punta a l'aparcament del roure Escorçoner (Km13 direcció La Mata). Per anar al o per contemplar la bellíssima roureda de , ara s'ha de superar un de tants obstacles creats per la Diputació i la seva direcció tècnica. Cal superar tanca, tal i com el seu dia van fer amb el camins tallats per la pista de Matarrodona. Ja sabem que per 'endreçar el territori' cal que els usuaris majoritaris del Parc se sacrifiquin. Però vista la celeritat per retirar els arbres caiguts als camins, la Direcció d'aquest parc sembla demostrar que té més interès a fer grans aparcaments, comptar i recomptar visitants, fer estadístiques de satisfacció, incloure el parc dins d'un gran Pla Turístic o fer veure que la ciutadania participa en la redacció d'un pla d'usos de 800 pàgines ple de frases genèriques on tot hi cap. Imaginem que l'assumpte de la tanca és un de tants oblits que pot tenir qualsevol, pero també podria ser per ignorància per part d'una direcció tècnica que trepitja més despatxos que parc. La mateixa direcció tècnica que publica les dades gps d'un jaciment arqueològic sense explicar si d'aquesta manera pensa contribuïr en la seva conservació. La mateixa direcció tècnica que construeix de la nit al dia una torre de i no en diu res a ningú. La mateixa direcció que censura les ponències de les Trobades d'Estudiosos però, sobretot, vol fer veure que no etc. Necessitem més gent a peu de parc i menys gent escalant despatxos. Aquests són els verdaders obstacles que tenim.
PD la gent d'obres públiques i manteniment de carreteres, quan situava les tanques metàl·liques tenia en compte l'existència de camins, i deixava pas, com que veieu que baixa a la font de la Riera de Les Arenes. Es clar que potser no tenia el corresponent permís de la direcció tècnica del Parc per lluir aquestes sensibilitats tan agosarades...
*Amb data 26-febrer de 2010, és a dir mig any més tard, em comuniquen que aquesta pífia ha estat resolta. S'han situat dues tanques que deixen accedir al camí del Roure Escorçoner.
EL PARC ARQUEOLÒGIC DE LES MINES DE GAVÀ 
Per poc que us agradi la història, el museu de les Mines de Gavà és un museu molt aconsellable de visitar, fins i tot amb la canalla. Les també anomenades Mines de can Tintorer són unes mines neolítiques amb eines ben rudimentàries (les Hiltis de fa 6000 anys) amb la finalitat d'extraure un mineral aleshores considerat preciós, la variscita, una pedra que es troba escampada per l'oest d'Europa, fruit de l'intercanvi comercial. Es diu que les mines foren descobertes oficialment el 1975, però la gent de Gavà en feia molts més que hi treien el nas i més d'un, fent-se la casa, va fer veure que no veia res d'especial. Es calcula que l'extensió del jaciment a base de pouets i galeries, moltes sense explorar, arriba a fer uns 280 camps de futbol: 1000 anys d'explotació van donar per a molt.
Aquest és un d'aquells museus completament diferents. No és el clàssic museu de vitrines amb un munt de restes i carregat de plafons plens de lletres. Res a veure. Les peces, com la Venus de Gavà (imatge), estan molt ben triades i l'itinerari, amb algun element multimèdia exquisit, passa per submergir-te dins les galeries, en una reproducció de les mines reals. Si vols, amb una hora, hora i mitja l'has vist tot i t'emportes una idea clara del què t'han volgut explicar. Al final del recorregut, no us perdeu la visita a l'aula per repassar conceptes. A mi la calaixera em té el cor robat, especialment el calaix de dalt. Si aneu amb els correu 'el perill' que us hi facin tornar. Si voleu més informació, cliqueu el següent enllaç
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
