Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,

Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.

JGM

Espeleopringuer i en Capablanca

Espeleopringuer i en Capablanca

Aquest diumenge 14 la secció d'Espeleopringuer baixarà l'avenc de l'Escletxa del Paller de Tot l'Any i també inspeccionarà l'anomenat Convent, a Rellinars. Aixecarà acta de la presència del bandit Capablanca en aquests indrets i també ingressarà totes les fortunes amassades pel bandoler (inclosa la capa blanca per transportar-les) de manera que amb aquesta fortuna la secció passarà a ser una secció de luxe que es dirà Espeleocomfort. Si voleu + informació per participar en el repartiment del botí, envieu un missatge a l'adreça electrònica de la pàgina tot indicant el vostre nom i número de compte corrent, per poder ingressar les joies i les monedes d'or que us pertoquin. Per aquesta sortida caldrà utilitzar sobrenoms, dur capa, barret i pedrenyal i, naturalment, anar mal afaitat. La gent honrada farà millor de no venir, es sentiran molts renecs i no es farà res de bo. Espeleopringer, via fora, somaten!

{audio autostart}pavana.mp3{/audio}

Escriure un comentari

De cara a barraca (18) Creu Vermella

De cara a Barraca (18) PRIMERA SORTIDA

Aquest diumenge 31 de gener la secció local de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall ha fet la seva primera sortida de camp per la regió de la Creu Vermella. S'ha visitat l'enrunada barraca de la Vinya del Mensió, i després s'ha visitat la restaurada barraca de la vinya del Carnestoltes, i a partir d'aquí ha començat l'acció desbrossant l'entorn d'una barraca enrunada, la 128 i posant al descobert un petit pont de pedra seca, una passera, que avui ja no porta enlloc: a un costat bosc i a l'altre més bosc. Més endavant han estat retirats uns càdecs amenaçadors que creixien a la closca d'una barraca completament amagada, la no. 130, alguns blocs de la qual s'han desplaçat per efecte d'una gran pi que és ben aprop, massa aprop. La 130 té l'encant d'haver quedat completament integrada al bosc, per la molsa i per la forma sinuosa que la fa passar per una monticle més dins el bosc. No és possible reconèixer-la si no ets ben bé davant l'entrada! Hem visitat la barraca 95, a tocar de la pista de Creu Vermella, una pista que quan es devia obrir a més de desplaçar el Dolmen també devia esllavissar una part dels contrapesos d'aquesta barraca. La secció va visitar la barraca de factura primitiva, la no117 de planta trapezoidal, recolzada en un estrat de nivell carbonatat i aprofitant-lo com a paret. Li fou restaurada la llinda petada per una de nova. I oficialment la sortida fou completada amb el desbrossament a l'entorn de la barraca del dolmen, la no. 96, una barraca de planta circular de proporcions molt acurades, amb un muntant ben trenat amb la resta de paraments i amb un sostre ben pla, prova que els barracaires van ser proveïts de bones lloses planes que els va permetre un tancament ràpid tres filades per damunt la llinda. La tarda encara va donar de sí, permetent el descobriment de la barraca no. 258, que fou lliurada de càdecs i llentiscles que a més de fer-la perdre de vista, la volien fer desaparèixer definitivament. Localitzacions gps i tasques com aquesta esperem que allargaran la vida útil d'aquests recers tan entranyables. Salut i llarga vida a la Secció Ballestar!

{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}

Escriure un comentari

Notes als sons: tormenta des d'una barraca

Notes als Sons Tormenta de finals d'estiu

tormenta b117 small

Aquest so de tormenta va ser enregistrat a finals de l'estiu passat. La tormenta em va sorprende quan acabava de trobar una de les barraques dins el terme de Sant Llorenç Savall, una barraca d'aspecte més aviat rústec: la barraca catalogada com a número 117, barraca de vinya que recentment li ha estat arranjada la llinda que estava trencada tal i com s'explica aquí, AQUÍ i també AQUÍ . Les barraques solen caure majoritàriament o bé per la llinda o bé per la volta, així que aquesta era una intervenció ben necessària. Esperem que amb aquest arranjament aguanti com a mínim, cinquanta anys més, i pugui servir de refugi tal i com em va servir a mi. De refugi i de menjador, amb excel·lents vistes a La Mola. Algú està interessat a apadrinar-la?

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Arbres Singulars (2) La Savina del Turó de Coll Prunera

Arbres Singulars (2) La Savina del Turó del Coll Prunera (Matadepera)

savina prunera 5

La singularitat de l'arbre que visitem avui no és pas la seva grandària ni la seva longevitat. Tot i que hi ha altres exemplars més notables d'aquest arbust disseminats pel Parc, la Savina del turó del Coll Prunera és un arbre emblemàtic per la posició que ocupa. És una referència de l'horitzó del parc. Quan baixes del coll d'Estenalles per la carretera, es veu perfectament retallat, amb la silueta del turó de Coll Prunera, aquella mena de xupa-xups solitari que sembla, només ho sembla, que l'hagin podat per fer de parany d'ocells. El Juniperus phoenicea destaca per ser capaç de viure amb poquíssima aigua i per la seva fusta, molt apreciada per fer carbó, d'aquí que no sovintegin exemplars amb els 8 metres d'alçada que poden assolir. La seva escorça fibrosa és esquerdada longitudinalment, tal com fan altres espècies de Juniperus com el ginebró o el càdec. En fi, esteu contemplant el rei de la intempèrie. Ho aguanta tot, de la solana semidesèrtica fins les gelades de la tundra. La passejada per arribar-hi és ben xenzilla, s'ha de travessar el torrent de Les Arenes passant per la font de la Riera, i pujar el turó de Coll Prunera seguint les fites dels rocaters. Passarem pel costat del Roure del Coll Prunera i seguirem amunt, on gairebé al cim, trobarem la solitària savina.

{audio autostart}pavana.mp3{/audio}

Escriure un comentari

La pel·lícula celeste

Quan no hi ha resposta per una cosa, es fa una mirada perduda al cel i un encongiment d'espatlles. Ni idea, paio, l'univers és inescrutable. Infinites respostes. Vés a saber. El cas és que quan els arqueòlegs no poden desxifrar un llenguatge com són les pintures rupestres i jeroglífics diversos, de seguida venen els astrònoms a unir les incògnites amb aquesta o aquella estrella, constelació o forat negre. Com que l'univers n'és ple, sempre va bé agafar-ne les que més convenen i muntar una teranyina d'estels. D'aquesta forma tots els monuments megalítics acaben tenint una funció astrològico-màgica, tot acaba mirant a un estel o assenyalant una fase lunar o un equinocci o directament al sol, que és capaç d'il·luminar qualsevol buit de coneixement.

Dit això, també cal reconèixer que el cel de fa 17.000 anys, el cel dels pintors d'Altamira i Lascaux, havia de ser un espectacle digne de ser contemplat, un caldo per cultivar tota mena d'històries que fàcilment et podien deixar sense dormir. El descobriment dels cicles de les estacions, la tornada de la primavera, la fi de l'hivernació, havien de merèixer una celebració tant o més important com el dia que es va enlairar el primer avió. A més de saber que els bons temps sempre tornarien, un descobriment així havia de significar, gairebé per força, el primer pas per dominar la terra i plantejar els primers conreus. És molt probable que l'home de les cavernes tingués temps de mirar el cel, un televisor permanentment encès durant les llargues hores de la nit. Un lloc d'on possiblement van sorgir les primeres representacions: a la volta celeste s'hi podia reflectir tota la fauna que corria pel món, com en un mirall. Ara bé, es pot afirmar que les pintures d'Altamira o de Lascaux són un planetàrium i zoodíac prehistòric, un primer intent dels cromanyons per fixar els fotogrames de la seva peculiar pel·lícula celeste?

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Més articles...

Pàgina 62 de 96