Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
DE CARA A BARRACA (21) LA PRIMERA RECONSTRUCCIÓ
Després de dues matinals dedicades a la barraca dels avellaners, a La Serra, finalment el grup de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall ha assolit la fita de recuperar i reconstruir la seva primera barraca. Recordem que la barraca de la Torrota va ser una demostració del grup de Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar, la primera llavor per fer créixer un nou grup a Sant Llorenç.
La part més afectada de la barraca 356, després de retirar els avellaners que segellaven l'entrada, era el que havia quedat desplaçat per l'efecte dels arbres. La primera idea era situar uns puntals sota la llinda i a l'interior i d'aquesta forma poder redreçar el muntant sense haver de desfer res més. Però a l'hora de la veritat, quan es situava el puntal sota la llinda, el muntant i la llinda van aprofitar per sense previ avís. Per sort, ningú va prendre mal, i la barraca tot i haver perdut la llinda i un muntant, restava intacte. Amb molta cura es va anar refent el muntant, aquest cop ben lligat amb la paret, es va i es va reconstruir la part de la façana. I el resultat . Una barraca molt ferma, envoltada d'unes feixes amb pedra provinent de la voladura de la carretera a Gallifa, i la proximitat de l'aigua del torrent del Burc. Més amunt, seguint el corriol, podeu trobar passeres, una altra barraca enrunada, un engorjat amb dues basses, i una mena de corralot de pedra seca compltament envoltat de boixos. De moment, la renovada barraca ja ha rebut la visita d'inspecció d'aquesta que també es coneix amb el nom de serp de vidre, noia, lliseta, vidriol, llinosa. El cas és que aquesta , sembla haver aprovat l'obra i ja ha decidit instal·lar-se a les parets de la barraca. A tots els (no surten tots a la foto): la llisona es treu la cua i jo em trec el barret!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
-
Acabo de veure un programa '30 minuts' sobre la mesquita que s'havia de construir a Premià de Mar. Els arguments dels que eren contraris a l'edificació m'han semblat penosos. Venien a dir que una alta concentració de musulmans ( el temple havia de tenir una cabuda màxima d'un centenar) vinguts de tot arreu i disposats a resar, era perillós... feia por.... com es nota que no devien haver vist un partit de futbol en directe.... centenars i mil·lers de civilitzats occidentals cridant, insultant, encesos i amb els ulls esbatanats, disposats a saltar a la gespa i abofetejar qui no estigui per la brega, disposats a emborratxar-se bon punt surtin al carrer, ja sigui per celebrar la victòria o la derrota. Per no parlar de la por d'aquelles gentades que surten de la missa dels diumenges, celebrades a les grandioses esglésies i catedrals del país, una munió de persones agombolades a la sortida dels temples... terrible, oi?
N'hi havia que deien qui si deixaven fer la mesquita, l'edifici esdevindria un símbol pels musulmans....un símbol, de què? d'una conquesta religiosa? de victòria? ... penós. Com si els Testigos de Jehová i altres 'religions' no haguéssin proliferat per arreu, amb els seus temples ben anunciats, i ningú ha fet escarafalls ni s'ha sentit derrotat per ningú. Si mal no recordo oficialment som en terra laica: no hi ha religió oficial, però veig que fins i tot alguns catòlics no practicants fan costat a una vaga tradició cristiana de rebuig envers les altres creences - pots creure el que vulguis, però amaga't- que és exactament el que prediquen alguns imams.
D'altra banda llegeixo que el president francès Sarkozy és a punt d'anunciar una nova llei per prohibir l'ús de la burca al seu país. Desconec el text, però crec que van pel camí d'errar-la. El dia que una artista del rock tipus Madonna o Hollywood posin de moda dur una burca o qualsevol artefacte al cap, tindran feina per estona d'anar prohibint. I tot plegat per no haver preguntat abans a les interessades si el volien dur, la burca....i n'hi haurà que per seguir-lo portant protestaran contra la llei i sortiran amb un casc romà pel carrer, esperant que també els ho prohibeixin. I què faran llavors? Els preguntaran si porten el casc per motius religiosos o per que creuen en l'Emperador August o perquè, senzillament, és fashion? Poden parar bojos prohibint coses, especialment si tenim el prejudici de no preguntar als fidels creients si en realitat els obliguen a creure en la seva religió. Per a mi una prohibició semblant només es podria justificar, i justet, des d'un punt de vista de seguretat, no pas religiós o de moda - si vas amb la cara coberta, no sabem qui ets- Es clar que llavors també s'haurien de regular les bufandes, els barrets, les ulleres fosques, els embenatges, les disfresses....perquè amb tot això segur que et podries arribar a fer un succedani de burca, homologat pels imams de torn... ja es veu que no acabaríem mai. Igual que a les escoles: diuen de prohibir als nens de lluir símbols religiosos....Això és res! Hi ha un merchandising infinit d'objectes susceptibles de ser 'religiosos' i també de 'culte'!
Una altra cosa ben diferent em semblen les ablacions genitals i altres costums d'higiene sanitària dubtosa o directament salvatges: queda clar que, per molta propaganda que es faci, en aquest país hom no pot fer que l'implantin una cafetera al clatell, ho mani Buda, Alà, Jesucrist o qui vulgui. Les amputacions fora d'ambulatori són més aviat accidentals, autoinflingides o bé un assassinat. L'amputació per motius religiosos no figura en els manuals del metge de capçalera occidental.
Ras i curt: et poden dir que més val que no et suïcidis, però d'aquí a prohibir-t'ho...ho tens cru. No vull pas que penseu que estigui d'acord amb la burca prescrita religiosament però què voleu que us digui, la gent ignorant i pobre tampoc està prohibida i surten a la premsa a la televisió i es fan notar arreu i ningú protesta. Estic convençut que sota les burques de les dones s'hi amaguen uns homes coberts amb armadures medievals amb la diferència que avui són capaços de fer funcionar un mòbil. Gran diferència.
Haver de dur una burca en un país estranger on ningú porta aquest atuell, més aviat els hauria de fer pena, especialment veient l'alegria dels qui no en porten. Per contrapesar aquesta situació i, mentres durin les burques, proposo que els homes occidentals ens apuntem, ni que sigui provisionalment, a la religió de fer l'ase.
Agulles en un Paller (5) ELS BLOCS DEL BURC
Procedents del desmantellament de les muntanyes situades al nord est de Sant Llorenç Savall, hem trobat aquests dos blocs situats a la capçalera del torrent del Burc, més amunt del kilòmetre 4 a la carretera Savall-Gallifa. El principal, anomenat 'Òscar Masó' és un roc d'uns tres metres d'alçada que es recolza per la part estreta, en un curiós produït per l'atzar: havia des ser d'infart trobar-se a pocs metres de l'aturada d'aquest pedrot! L'altra , anomenat 'El Vailet' es situa sota les línies d'alta tensió, i el seu aspecte és més el d'una rocosa d'una alçada similar a l'altra. No hem provat de pujar-hi, així que si sou escaladors encara sou a temps de fer un parell de proeses. teniu la situació dels cims que heu d'inaugurar... amunt i crits!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
LA COVA TORTA, L'ESPERIT SUBTERRANI (2) la descoberta
Era poc probable, però no impossible. Sempre havíem sentir a dir que trobar coves remarcables en nivells carbonàtics inferiors era poc probable. La pertany al segon nivell carbonàtic, és a dir, el nivell inferior al de les agulles de les Fogaroses. Recordem que al nivell superior hi pertanyen cavitats tan importants com els Òbits, la cova de Mura o les Simanyes. Doncs bé, el dia de la descoberta vam trobar aquesta cova d’entrada inclinada, enclavada en ple conglomerat massiu, com una ganivetada a la panxa del massís. D’entrada però, el tall no semblava massa profund: una desena escassa de metres i allà semblava que s'acabava tot. Però al fons de la cavitat s’obria una petita mig segellada per concreció calcària. En mirar d’acostar-nos-hi amb el frontal, una alenada d’aire corrent ens confirmava que allò no era el final de la cova. Aquesta sensació prenia més importància si es té en compte que el dia de la descoberta era el 8 de Novembre del 2001, i ens trobàvem ja a 10 metres dins de la cova i malgrat tot, la sensació d’intercanvi de flux tèrmic era prou notable. Una altra cosa seria esbrinar com de fàcil seria desobstruir el pas.
El dia de la segona visita va ser després d'una nevada siberiana, el 5-01-02. Vam passar dues hores desobstruint el pas, amb la bona fortuna de trobar-nos que la part de concreció que calia retirar era molt desfeta i per tant, no oferia cap dificultat. No obstant això, la posició del cos en rampa descendent no era la més propícia per la tasca i a més, s’havien previst punxons de tota mena, però no s’havia pronosticat que tot resultés tan senzill i el que més falta feia, una paleta per retirar el sediment, no s’havia inclòs en l’equipament.
El pas no es va poder superar aquell dia, però semblava que existia una morfologia simètrica a banda i banda del pas estret. La cova es tornava a engrandir però, quants metres més continuaria? De moment només se’n podien garantir uns tres més, que era fins on la vista arribava a copçar (continuarà).
ENLLAÇOS
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
De La Mata fins el turó del Mal Pas de Puigdoure. Tot nevat. (foto: pujada a la ). L' gairebé colgat de neu. La gelada, la de la també. Els braços de l', nevats i sencers (no poden dir el mateix els pins de les cotes més baixes). Des del coll de Boix sols hem trobat les petjades d'un sol individu, que ens ha avançat anant a bon ritme. Hem visitat les i també la que, de moment, passa dels cinc metres de recorregut amb possiblitats de continuació. El coneixement d'algunes d'aquestes cavitats correspon al Quim Solbas i al Ramon Suades. La temperatura era agradosa i el sol generós. Es podia arribar a passar calor. Hi hagut confusió per retrobar la cova de l'Agulla Podrida, així que hem actualitzat la ressenya de la seva situació. Retrobada la i el seu forat proper. Diumenge la cova degotava de valent a causa del desgel. Quan la vaig conèixer era ben eixuta i a fora plovia a bots i barrals. De tornada bona part dels camins havien perdut la neu i el gel, deixant pas al fanguet. El sòl sembla que ja està tip d'aigua, aquests darrers mesos s'ha fet un fart de beure a plaer. És possible que amb dos o tres dies més com aquest es produeixi el desgel total. Hem tornat amb els peus xops de tota l'aigua que li ha sobrat al gore-tex. Pels volts de Caseta dels Peons de La Mata una colla esquiava uns metres practicables de Sant Llorenç. Una gesta insòlita.
{audio autostart}neu2010.mp3{/audio}
