Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Descobrim l'origen exacte del riu Ripoll 1.0

 
riu ripoll smallTot i no ser un riu  cabalós, el riu Ripoll suscitava debats sobre quin podia ser el seu origen exacte, sobretot tenint en compte les dimensions modestes de la seva capçalera: el Sot del Galí, el Bosc Negre, el Collet de la Caseta amb el Sot de la Creueta...? Alguns afirmaven que l'origen era als Abeuradors, amb importants aportacions intermitents de caràcter estacional i d'altres que la principal font d'alimentació era la font i les basses de cal Llogari, surgència d'aigua constant gairebé tot l'any. Doncs bé, el 6 de juliol de 2010, la recerca de barraques de vinya per la zona cremada del nostre terme i més concretament la descoberta de la barraca no.396, va mostrar-nos amb tota claredat una zona de fracturació geològica del terreny: enlloc de l'habitual pastís amb les succesives capes horitzontals de sorrenques i petits nivells de conglomerat ens vam trobar amb un carener dividit en el seu centre per grans blocs de roca drets, talment com si una gegantina llauradora hagués passat pel bell mig. Consultat el fenomen amb l'eminent geòleg Marc Anglés, en principi es va pensar que es podia tractar d'un jaciment arqueològic amb grans blocs moguts per la força i l'enginy humà. Però desplaçat fins al lloc, M. Anglés confirmà que es tractava d'una zona de fractura en tota regla, deixant un gran bloc al·lòcton al mig, orientat en direcció nord que segurament podria ser visible fins els estreps del Serrat de Traens.
Aquesta fractura tallaria en profunditat la sèrie estratigràfica de la zona, afavorint molt probablement l'exutori de les aigües subterrànies per l'única surgència coneguda d'aquest vessant del riu Ripoll: la font de cal Llogari avui propietat de la casa del Galí, sent aquest el verdader origen geològic del riu Ripoll.
El riu Ripoll, d'uns 39km de longitud i amb un cabal específic mitjà de 4 litres/segon per km2, neix al terme de Sant Llorenç Savall, travessa les poblacions de Sant Feliu del Racó, Castellar, Sabadell, Barberà, Ripollet i s'uneix al riu Besòs en arribar a Montcada i Reixac.




{audio autostart}riuripoll.mp3{/audio}
Escriure un comentari

L'arsenal d'en Tinet 1.0

pot marcilla smallAprofitant que aquesta setmana hem publicat la cova del Racó Gran de Matarrodona, altrament coneguda com la balma/cova del Tinet, avui parlarem de dues petites troballes que tal volta puguin aportar més llum sobre el personatge del  'Tinet'*. Una és la troballa d'una ampolla de vi de la bodega Roqueta en una coveta situada a la vertical del refugi. Un reserva que segons el seu descobridor, en Quim Solbas, estava boníssim. Tot fa pensar que la cova de l'Ampolla servia de rebost pel tal Tinet. L'altra és la troballa d'un simpàtic pot de cafè-crema Marcilla (fotografia)  que, per l'aspecte hippy, sembla dels anys seixanta-setanta. El pot era dins un foradot cobert amb pedres, en una canal vora el refugi. I dins el pot (clicar damunt fotografia), embolicat en una bossa marca 'Sahilba', és a dir, una bossa de l'empresa tèxtil egarenca "Sociedad Limitada Hilaturas Badiella", hi havia tretze cartutxos d'escopeta de caça (perdigons) del calibre 24 i amb una càrrega de perdigons del 10. La marca és ORBEA, fabricant de Vitoria. Pel que sembla és un calibre per a la caça d'aus tipus perdiu.
El mateix Quim explica l'única anècdota coneguda del tal Tinet. Es veu que no podia veure els motoristes i trialeros que a finals dels seixanta i setanta s'endinsaven impunement dins el parc natural, i va passar més d'una vegada que els va arribar a amenaçar amb una escopeta de caça. En algun cas la cosa va passar de simple amenaça i hi va haver rebombori. Tal volta aquests cartutxos que el Quim ha lliurat als mossos, van pertànyer a aquest Tinet que, a més de la balma, ha impregnat altres topònims com la Roca del Tinet i, més recentment, el Pont de Roca del Tinet. Nosaltres, imitant la publicitat del pot Marcilla, també us desitgem FELICIDAD, NATURALEZA, MÚSICA, AMOR i ALEGRÍA ... però no pas per la força de les armes!.


* Pel Lluís Hernández en la seva entrevista al J.M. Torras (CE Castellar) hem sabut que el tal Tinet es deia Valentí Rossinyol, de Terrassa. En Valentí i la seva família havien arribat a passar dies seguits habitant la balma que, tal i com la coneixem avui, no tenia res a veure a com era. Pel que sembla  van rebaixar la balma sencera a pic i pala i que per picar la roca va menester l'ajut d'un amic...boxejador! (Gràcies Lluís, per aquesta curiosíssima aportació)



Nota- el preu de  mercat d'un pot idèntic de Marcilla anys 60/70  és de 12E....+ informació a










{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Escriure un comentari

Neix un programa de ràdio 1.1


logo aixo es la molaI es diu "Això és la Mola!" realitzat i presentat pel periodista Lluís R. Hernández. El programa s'emet els divendres a les 19:00h a Ràdio Matadepera 107.10 FM.


El magazine parla íntegrament sobre temes relacionats amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, amb entrevistes sobre personatges relacionats amb aquest espai natural, coneixent de primera mà itineraris i llocs que els entrevistats suggereixen. En Lluís R. Hernández, periodista i consultor de comunicació, resideix a Matadepera des de fa anys i és més conegut a Internet com l'autor principal de la pàgina 'Trail Sant Llorenç del Munt'. El programa també es pot seguir a través de Facebook i Twitter i té la seva rèplica a Internet a


I podeu escoltar els programa emesos a


En la segona emissió el Caudelguille ja ha passat pels micròfons de "Això és la Mola!"
Molta sort al Lluís amb aquest nou i ambiciós projecte radiofònic multimèdia.




{audio autostart}promo.mp3{/audio}
Escriure un comentari

D'esquenes al riu 1.3

 

Lo 'riu és vida' diu la cançó. Si fos per alguns ja l'haurien matada fa dies. Aquesta és la deplorable imatge del riu Ripoll al seu pas per Sant Llorenç Savall. Aquest notable acte d'enemistat deu haver estat obra d'uns pares 'modèlics' ensenyant als seu fills com s'han de llençar les joguines amb les quals tampoc no duen haver après gran cosa. Com podeu veure a les imatges la idea de riu per alguns continua sent la d'una cinta tranportadora de brossa. El riu Ripoll no és el Ganges, no pot arrossegar tanta estultícia ni els cadàvers dels morts vivents que la fabriquen, però malgrat tot, és un paratge de primer ordre. L'aigua és vida. Hi ha gent que no es mereix la sang que corre per les seves venes.
 
 
 
 
ripoll brut 11.7.11 3 small
 
 
ripoll brut 11.7.11 1 small
 
 
ripoll brut 11.7.11 small
 
ripoll brut 11.7.11 2 small
 
 
ripoll brut 11.7.11 4 small
 
 
 

 

ELNOSTRE HOMENET NO ÉS UN PATRIOTA CATALÀ.
ÉS UN GARRULO UNIVERSAL.
 
bandera catalana ripoll small
 
 
 
 

 

I NO DESCANSA MAI.
 
cadira riu ripoll small
 
 

 

 

MARÇ 2013. NOMÉS FALTA ALLÒ DE "ENVÀS ON VAS... AL RIU, I ÉS CLAR!"

riu al mar small

 
JUNY 2015. PLANXA DE POREXPAN.

Molts dels abocaments es produeixen durant la manipulació per part dels operaris de l'empresa que gestiona els contenidors de reciclatge que són a frec del Riu Ripoll. La proximitat dels contenidors també facilita als curts de gambals a proveïr-se del seu ingredient favorit: la brossa. Potser fóra bo traslladar els contenidors a una altra banda on fos més fàcil recuperar el material que accidentalment cau fora.


planxa porexpan



CONTENIDOR TOMBAT A FREC DEL RIU.


contenidor
MARÇ 2016
 
Avui 3 de març de 2016 hi havia un home a la llera del riu Ripoll omplint un sac de runa amb la brossa que anava trobant. No sé si era una iniciativa pública o privada (la previsió d'omplir i poder carregar un sac de runa fa pensar en algun tipus d'assistència) però en qualsevol cas aplaudeixo que es tingui en consideració que passant pel nostre poble, el riu Ripoll no hagi de carregar amb tota la nostra deixadesa. Amb els de l'ADF vam netejar-lo un parell de cops.
Crec que per acabar de reblar el clau s'haurien d'instal·lar alguns rètols indicant allò de 'abocador clausurat' o similar. I direu que trist, sí, i també sabem que alguns no volen llegir ni saber-ne, ho sabem. Però s'hauria de provar, perquè cada cop que algú preten veure ànecs al riu mentre hi llença tota la brossa que pot, aquest algú va necessitat d'idees que li aclareixin els pensaments.


322016 inusual small

 



GENER 2016


BAIXEN UNA ESCOMBRA AL RIU. ELS ÀNECS NO SABEN COM VA LA COSA
 
 
anecs ripoll
 
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
 
 
Escriure un comentari

El Trial de Neteja, una nova modalitat erosiva?

La veritat és que fins la data els arguments per anar a fer trial il·legal per Sant Llorenç són de pura pena. I un dels més penosos és el que vol argumentar que 'passant la moto' fan neteja del bosc i dels camins: un servei que es vol fer passar com una deferència als serveis d'extinció i també als excursionistes que es veu que ara són les persones més contaminants del planeta: tots els excursionistes, tots sense excepcions, ara es veu que som uns 'pixapins' que a més de deixar la muntanya feta un fàstic fem malbé els camins perquè...es perden per culpa nostra!! Guaita tu si en poden arribar a ser de dolents amb la natura els excursionistes, que fins i tot es perden les pistes i els camins pels quals passem! I encara pitjor: a sobre no els volem recuperar i per això no hi volem deixar fer trial al parc! I ara, on s'és vist això!
D'altra banda els pobres jardiners i boscaters ja poden anar canviant de feina: perque ara ja no hi ha res com passar la moto per polir places, patis i jardins, tallar els arbres caiguts a dentellades de pneumàtic i no parlem de la neteja de piscines, que abans es feia amb al salabret i paciència i en canvi  avui es pot fer amb una moto d'aigua i t'ho acabes en un moment. Si a més a més t'ho vénen a fer il·legalment uns indocumentats, tot l'IVA  i tot això que t'estalvies! Estar en contra d'aquests avantatges és propi d'integristes de la natura, talibans barbuts, escaladors i pixapins.
En canvi el món del motor és el més respectuós amb el medi natural, molt per sobre dels motxillaires, i tant! Mireu sinó els vorals d'autopistes  i carreteres on mai no hi passa cap pixapí d'aquests: allà la merda no la treuen a motxil·les...la treuen a camions! Però com que hi passes ràpid,  ni ho veus ni t'acaba important. No tens temps.
Al respecte em veig fins i tot capacitat per enunciar una primera equació mediambiental: com més ràpid vas, menys temps pels remordiments. Si vas a 200km/h l'acte de llençar una ampolla de plàstic per la finestra pot veure reduït el remordiment...un 200%!! Una relació inversament proporcional a la velocitat de l'infractor. Si un lladre robés a velocitats pròximes a la velocitat de la llum, plas! gairebé tornaria invisible el delicte i els seus efectes. Miraculós!
El sr. Martí i Boada diu que l'erosió de les motos de trial és baixa/mitja...home, aquí hi deu faltar alguna cosa, no?  què vol dir baixa/mitja? que és baixa/mitja respecte l'escala de Richter d'un terratrèmol, del pas d'una retroexcavadora, d'un incendi, respecte l'ús de  dinamita, d'un bombardeig amb napalm...? Si el sr. Martí Boada fos un pèl menys mediàtic (política i socialment acceptable) i caminés una mica més, posem que fins a un circuit de trial, s'adonaria ràpidament dels efectes a curt i llarg termini, quelcom que no es pot comparar amb el pas dels excursionistes que, pel que ja s'ha dit, no és suficient ni per conservar el traçat dels camins.
Tots erosionem (compte aquí, no confondre erosionar amb 'netejar'), tant els que anem a peu com els que van en moto. La relació del trepig d'un peu i el de dos pneumàtics se situa a anys llum l'un de l'altre. És quelcom que hom ha pogut experimentar sobre el terreny eocènic de Sant Llorenç del Munt, i ben recentment: el sol pas d'aquelles deu motos pel coll de Boix va deixar ben marcats el nom del fabricant dels pneumàtics i còdols arrencats de la roca mare. D'una sola passada amb només deu motos! Roca mare, mare roca. No vull ni pensar què passaria amb els antics camins empedrats, sí, aquests que s'estant restaurant amb els diners de tots.
I ja no entro en l'escala de soroll per comparar el soroll d'una passa i el soroll d'un motor de trial. Potser el sr. Martí Boada també ens diria que el soroll d'una moto de trial és d'intensitat baixa/mitja...sí però, respecte d'una turbina d'avió o d'una explosió de gas?
Al Parc Natural allò que s'ha de fer és neteja del trial.
 
 
 

 

Escriure un comentari

Més articles...

  1. De cara a barraca (56) Barraca del Pi Blanc
  2. Corporativisme
  3. 52è CURS D'INICIACIÓ A L'ESPELEOLOGIA
  4. Agulles en un Paller (8) 1.0