Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
Lo 'riu és vida' diu la cançó. Si fos per alguns ja l'haurien matada fa dies. Aquesta és la deplorable imatge del riu Ripoll al seu pas per Sant Llorenç Savall. Aquest notable acte d'enemistat deu haver estat obra d'uns pares 'modèlics' ensenyant als seu fills com s'han de llençar les joguines amb les quals tampoc no duen haver après gran cosa. Com podeu veure a les imatges la idea de riu per alguns continua sent la d'una cinta tranportadora de brossa. El riu Ripoll no és el Ganges, no pot arrossegar tanta estultícia ni els cadàvers dels morts vivents que la fabriquen, però malgrat tot, és un paratge de primer ordre. L'aigua és vida. Hi ha gent que no es mereix la sang que corre per les seves venes.
ELNOSTRE HOMENET NO ÉS UN PATRIOTA CATALÀ.
ÉS UN GARRULO UNIVERSAL.
I NO DESCANSA MAI.
MARÇ 2013. NOMÉS FALTA ALLÒ DE "ENVÀS ON VAS... AL RIU, I ÉS CLAR!"
JUNY 2015. PLANXA DE POREXPAN.
Molts dels abocaments es produeixen durant la manipulació per part dels operaris de l'empresa que gestiona els contenidors de reciclatge que són a frec del Riu Ripoll. La proximitat dels contenidors també facilita als curts de gambals a proveïr-se del seu ingredient favorit: la brossa. Potser fóra bo traslladar els contenidors a una altra banda on fos més fàcil recuperar el material que accidentalment cau fora.
CONTENIDOR TOMBAT A FREC DEL RIU. 
Avui 3 de març de 2016 hi havia un home a la llera del riu Ripoll omplint un sac de runa amb la brossa que anava trobant. No sé si era una iniciativa pública o privada (la previsió d'omplir i poder carregar un sac de runa fa pensar en algun tipus d'assistència) però en qualsevol cas aplaudeixo que es tingui en consideració que passant pel nostre poble, el riu Ripoll no hagi de carregar amb tota la nostra deixadesa. Amb els de l'ADF vam netejar-lo un parell de cops.
Crec que per acabar de reblar el clau s'haurien d'instal·lar alguns rètols indicant allò de 'abocador clausurat' o similar. I direu que trist, sí, i també sabem que alguns no volen llegir ni saber-ne, ho sabem. Però s'hauria de provar, perquè cada cop que algú preten veure ànecs al riu mentre hi llença tota la brossa que pot, aquest algú va necessitat d'idees que li aclareixin els pensaments.
GENER 2016
BAIXEN UNA ESCOMBRA AL RIU. ELS ÀNECS NO SABEN COM VA LA COSA
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
-
La veritat és que fins la data els arguments per anar a fer trial il·legal per Sant Llorenç són de pura pena. I un dels més penosos és el que vol argumentar que 'passant la moto' fan neteja del bosc i dels camins: un servei que es vol fer passar com una deferència als serveis d'extinció i també als excursionistes que es veu que ara són les persones més contaminants del planeta: tots els excursionistes, tots sense excepcions, ara es veu que som uns 'pixapins' que a més de deixar la muntanya feta un fàstic fem malbé els camins perquè...es perden per culpa nostra!! Guaita tu si en poden arribar a ser de dolents amb la natura els excursionistes, que fins i tot es perden les pistes i els camins pels quals passem! I encara pitjor: a sobre no els volem recuperar i per això no hi volem deixar fer trial al parc! I ara, on s'és vist això!
D'altra banda els pobres jardiners i boscaters ja poden anar canviant de feina: perque ara ja no hi ha res com passar la moto per polir places, patis i jardins, tallar els arbres caiguts a dentellades de pneumàtic i no parlem de la neteja de piscines, que abans es feia amb al salabret i paciència i en canvi avui es pot fer amb una moto d'aigua i t'ho acabes en un moment. Si a més a més t'ho vénen a fer il·legalment uns indocumentats, tot l'IVA i tot això que t'estalvies! Estar en contra d'aquests avantatges és propi d'integristes de la natura, talibans barbuts, escaladors i pixapins.
En canvi el món del motor és el més respectuós amb el medi natural, molt per sobre dels motxillaires, i tant! Mireu sinó els vorals d'autopistes i carreteres on mai no hi passa cap pixapí d'aquests: allà la merda no la treuen a motxil·les...la treuen a camions! Però com que hi passes ràpid, ni ho veus ni t'acaba important. No tens temps.
Al respecte em veig fins i tot capacitat per enunciar una primera equació mediambiental: com més ràpid vas, menys temps pels remordiments. Si vas a 200km/h l'acte de llençar una ampolla de plàstic per la finestra pot veure reduït el remordiment...un 200%!! Una relació inversament proporcional a la velocitat de l'infractor. Si un lladre robés a velocitats pròximes a la velocitat de la llum, plas! gairebé tornaria invisible el delicte i els seus efectes. Miraculós!
El sr. Martí i Boada diu que l'erosió de les motos de trial és baixa/mitja...home, aquí hi deu faltar alguna cosa, no? què vol dir baixa/mitja? que és baixa/mitja respecte l'escala de Richter d'un terratrèmol, del pas d'una retroexcavadora, d'un incendi, respecte l'ús de dinamita, d'un bombardeig amb napalm...? Si el sr. Martí Boada fos un pèl menys mediàtic (política i socialment acceptable) i caminés una mica més, posem que fins a un circuit de trial, s'adonaria ràpidament dels efectes a curt i llarg termini, quelcom que no es pot comparar amb el pas dels excursionistes que, pel que ja s'ha dit, no és suficient ni per conservar el traçat dels camins.
Tots erosionem (compte aquí, no confondre erosionar amb 'netejar'), tant els que anem a peu com els que van en moto. La relació del trepig d'un peu i el de dos pneumàtics se situa a anys llum l'un de l'altre. És quelcom que hom ha pogut experimentar sobre el terreny eocènic de Sant Llorenç del Munt, i ben recentment: el sol pas d'aquelles deu motos pel coll de Boix va deixar ben marcats el nom del fabricant dels pneumàtics i còdols arrencats de la roca mare. D'una sola passada amb només deu motos! Roca mare, mare roca. No vull ni pensar què passaria amb els antics camins empedrats, sí, aquests que s'estant restaurant amb els diners de tots.
I ja no entro en l'escala de soroll per comparar el soroll d'una passa i el soroll d'un motor de trial. Potser el sr. Martí Boada també ens diria que el soroll d'una moto de trial és d'intensitat baixa/mitja...sí però, respecte d'una turbina d'avió o d'una explosió de gas?
Al Parc Natural allò que s'ha de fer és neteja del trial.
De cara a Barraca (56) Sang, suor i llàgrimes a La Serra
Després de sis matinals (sis mesos) el grup Ballestar de Pedra Seca ha aconseguit restaurar la barraca 55, dita del Pi Blanc, una formosa barraca de vinya engolida per un puixant bosc en transformació que l'havia fet desaparèixer dels ulls de l'estudiós Ballestar i també dels propietaris de la finca de La Serra (Sant Llorenç Savall). Han estat sis mesos de 'sang, suor i llàgrimes' perquè d'haver-ho sabut millor, potser no hauríem afrontat aquest repte tan colossal de restaurar una barraca d'aquesta envergadura, si de primeres haguéssim pensat que la petita obertura del sostre amagava altres desperfectes de major calibre. Però el repte ha estat superat just a temps d'acabar l'any 2012 i per arrodonir la festa fi de curs van venir dos membres del Grup de Pedra Seca de Castellar. Novament amb l'ajut del , s'han pogut resituar la llinda i lloses enormes al seu lloc. Com un gran magnet, la barraca ha atret la resta de les pedres necessàries per alimentar la seva reconstrucció. Tant per l'esforç com pel resultat m'atreviria a coronar aquesta barraca com la 'barraca de l'any' i com a tal el manteniment de la barraca va ser lliurat a un dels veterans del grup.
I com en totes les altres barraques restaurades, espero que aquesta també us servirà d'excusa per apreciar i valorar el nostre entorn privilegiat, fent-lo desaparèixer de l'anonimat en que es converteixen els llocs que 'són d'algú altre' o simplement 'bosc'. I l'enhorabona a tot el grup Ballestar per la tenacitat i la fe en el resultat final, tan sols ens queden 155 barraques enrunades per triar!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Cada cop que parlem d'uns quants eixelebrats en moto que se salten les normes, surt una rèmora de persones a defensar 'la moto', com si les acusacions tinguessin res a veure amb cap afició concreta. És com si pel cas, parléssim de temeraris al volant i a canvi volguéssim defensar 'tothom que va en cotxe'. Si critiquéssim un 'assassí en sèrie' ningú gosaria acusar-nos de denunciar la humanitat sencera. Llavors perquè aquest corporativisme a l'hora de defensar a uns quasi delinqüents? que potser algú s'hi veu reflexat en les seves males intencions?
No costa imaginar que bona part d'aquest sentiment corporativista neix en els titulars de premsa. Neix després d'anys de síntesi periodística creant titulars. Uns quants delinqüents fent trial no són 'El trial torna a...' d'una portada, són un delinqüents en moto, com podrien anar a peu o en patinet, però això no vesteix un titular l'objectiu del qual és crear alarmisme i, sobretot, vendre diaris. És la roda del diners.
Tinc molt clar que la majoria de motoristes respecta les normes (només faltaria!): tinc amics i familiars que practiquen el trial i per sistema jo no els penjo cap titular acusatori. Són persones que, com jo, aprecien el valor que determinats espais estiguin lliures d'activitats del motor i de l'esport i amb tot allò que comunment s'accepta que formi part d'un ESPAI NATURAL PROTEGIT. Vaja, allò que els diferencia d'un parc d'atraccions.
Dit això, on he de firmar perque els motoristes de Matadepera i encontorns disposin d'unes parcel·les edificables per instal·lar-hi un circuit? Altres poblacions en disposen i no veig perque Matadepera hauria de ser un municipi lliure de sorolls i d'instal·lacions d'aquesta mena. O calla, que potser és més rentable edificar-hi torres i xalets? O potser no, que potser les urbanitzacions a Matadepera van proliferar per cercar-hi 'bosques frondosos', 'paisajes maravillosos', pau, natura i res de sorolls?
Del 14 de febrer al 10 de març de 2013
Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa
El nou curs d'espeleologia ja està en marxa!
Ja us podeu incriure a partir d'avui. Animeu-vos, us hi esperem!
Inscripcions obertes fins el 8 de febrer.
