Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
De cara a Barraca (56) Sang, suor i llàgrimes a La Serra
Després de sis matinals (sis mesos) el grup Ballestar de Pedra Seca ha aconseguit restaurar la barraca 55, dita del Pi Blanc, una formosa barraca de vinya engolida per un puixant bosc en transformació que l'havia fet desaparèixer dels ulls de l'estudiós Ballestar i també dels propietaris de la finca de La Serra (Sant Llorenç Savall). Han estat sis mesos de 'sang, suor i llàgrimes' perquè d'haver-ho sabut millor, potser no hauríem afrontat aquest repte tan colossal de restaurar una barraca d'aquesta envergadura, si de primeres haguéssim pensat que la petita obertura del sostre amagava altres desperfectes de major calibre. Però el repte ha estat superat just a temps d'acabar l'any 2012 i per arrodonir la festa fi de curs van venir dos membres del Grup de Pedra Seca de Castellar. Novament amb l'ajut del , s'han pogut resituar la llinda i lloses enormes al seu lloc. Com un gran magnet, la barraca ha atret la resta de les pedres necessàries per alimentar la seva reconstrucció. Tant per l'esforç com pel resultat m'atreviria a coronar aquesta barraca com la 'barraca de l'any' i com a tal el manteniment de la barraca va ser lliurat a un dels veterans del grup.
I com en totes les altres barraques restaurades, espero que aquesta també us servirà d'excusa per apreciar i valorar el nostre entorn privilegiat, fent-lo desaparèixer de l'anonimat en que es converteixen els llocs que 'són d'algú altre' o simplement 'bosc'. I l'enhorabona a tot el grup Ballestar per la tenacitat i la fe en el resultat final, tan sols ens queden 155 barraques enrunades per triar!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Cada cop que parlem d'uns quants eixelebrats en moto que se salten les normes, surt una rèmora de persones a defensar 'la moto', com si les acusacions tinguessin res a veure amb cap afició concreta. És com si pel cas, parléssim de temeraris al volant i a canvi volguéssim defensar 'tothom que va en cotxe'. Si critiquéssim un 'assassí en sèrie' ningú gosaria acusar-nos de denunciar la humanitat sencera. Llavors perquè aquest corporativisme a l'hora de defensar a uns quasi delinqüents? que potser algú s'hi veu reflexat en les seves males intencions?
No costa imaginar que bona part d'aquest sentiment corporativista neix en els titulars de premsa. Neix després d'anys de síntesi periodística creant titulars. Uns quants delinqüents fent trial no són 'El trial torna a...' d'una portada, són un delinqüents en moto, com podrien anar a peu o en patinet, però això no vesteix un titular l'objectiu del qual és crear alarmisme i, sobretot, vendre diaris. És la roda del diners.
Tinc molt clar que la majoria de motoristes respecta les normes (només faltaria!): tinc amics i familiars que practiquen el trial i per sistema jo no els penjo cap titular acusatori. Són persones que, com jo, aprecien el valor que determinats espais estiguin lliures d'activitats del motor i de l'esport i amb tot allò que comunment s'accepta que formi part d'un ESPAI NATURAL PROTEGIT. Vaja, allò que els diferencia d'un parc d'atraccions.
Dit això, on he de firmar perque els motoristes de Matadepera i encontorns disposin d'unes parcel·les edificables per instal·lar-hi un circuit? Altres poblacions en disposen i no veig perque Matadepera hauria de ser un municipi lliure de sorolls i d'instal·lacions d'aquesta mena. O calla, que potser és més rentable edificar-hi torres i xalets? O potser no, que potser les urbanitzacions a Matadepera van proliferar per cercar-hi 'bosques frondosos', 'paisajes maravillosos', pau, natura i res de sorolls?
Del 14 de febrer al 10 de març de 2013
Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa
El nou curs d'espeleologia ja està en marxa!
Ja us podeu incriure a partir d'avui. Animeu-vos, us hi esperem!
Inscripcions obertes fins el 8 de febrer.
Agulles en un Paller (8) L'agulla del Gran Gaiatu
Aquesta ben dreta es troba al vessant sud del coll que fa el carener amb el pedestal de l'agulla Gran del Sot de Matarrodona. Tot i que no deu superar els quatre metres d'alçada, ens fa la impressió que és completament inaccesible sense usar tècniques d'escalada. Nosaltres vam ensopegar amb el monòlit el 12 d'agost de 2011 i es troba amagat al bell mig d'una , fet pel qual podria ser coneguda dels Regirarocs de la muntanya, experts en aquestes qüestions més rocoses. Mentre no en coneguem el nom (si és que en tenia cap) l'anomenarem provisionalment l', en honor dels esforçats espeleopringuers que han deixat petja a la zona amb un seguit de descobriments espeleològics.
Estudiat el sector en el pam a pam de J. Barberà tan sols hem trobat la referència de l'Agulla dels Tres Peus, primera de tot un seguit d'agulles al Sot de Matarrodona. Tanmateix aquesta agulla queda més al sud de l'Agulla dels Tres Peus.
* Els Regirarocs ens confirmen que no és una agulla catalogada. Hem erigit el tòtem de l'Espeleopringuer!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Ahir diumenge 13-1-2013 vam veure com deu motoristes iniciaven el seu viatge al parc natural de Sant Llorenç del Munt, partint del concorregut aparcament de l'Alzina del Sal·lari. A les 13h, quatre hores més tard, ens van envestir (fotos) bo i fent el camí de Coll de Boix a l'Alzina del Sal·lari, passant pel camí dels Traginers. Eren 10 motoristes entrats en anys, encapçalats i guiats pel veterà Juan Gutés de Matadepera. Aquest personatge acumula un bon rècord de multes però al respecte ja va dir un dia "a mi ja em poden multar tant com vulguin, que jo les multes les puc pagar" O sigui que no cal preguntar per on van anar a passejar durant aquestes quatre hores. La setmana passada van tenir la gosadia de presentar-se al cim de La Mola, fins el monestir. Fa unes setmanes i tal i com ressenyàvem, els van trobar a la Castellassa de can Torras. De fet se sap que fins i tot utilitzen cordes per baixar les motos a segons quins llocs, i fins i tot fan sortides nocturnes.
Cal pensar que aquest premeditat 'bany de multituds' per part d'aquesta colla ha d'obeïr a l'estratègia de fer veure que l'afició s'ha revifat a tot arreu i també buscar la provocació, que algú s'esveri i la faci grossa. No caiguem en la provocació. Atureu-los, feu-los fotos i vídeo, discutiu, alentiu-los la marxa i no us aparteu del camí. El que sí heu de fer és trucar immediatament al 112 (mossos d'esquadra), al 935617000 al Agents Rurals, als guardes del Parc 938317300, . No espereu a veure'ls: tan bon punt sentiu els motors, truqueu!
Si circulen en motos sense matrícula i no volen mostrar les seves cares és senzillament perquè saben perfectament que estan fora de la llei. El que hem de fer nosaltres és cenyir-nos a la llei: denunciem-los a la direcció del Parc i també als mossos. Feu difusió per la xarxa, twitter i allà on pogueu. Parleu-ne. Hem de lluitar i certificar la decisió ciutadana que el Parc Natural ho continuï sent, tal i com van fer els que ens van precedir. No va ser gràcies a trinxeraires com aquests que Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac va ser declarat Parc Natural. Tots sabem quin aspecte acabaria tenint el Parc, si per ells fos.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
