Ahir diumenge 13-1-2013 vam veure com deu motoristes iniciaven el seu viatge al parc natural de Sant Llorenç del Munt, partint del concorregut aparcament de l'Alzina del Sal·lari. A les 13h, quatre hores més tard, ens van envestir (fotos) bo i fent el camí de Coll de Boix a l'Alzina del Sal·lari, passant pel camí dels Traginers. Eren 10 motoristes entrats en anys, encapçalats i guiats pel veterà Juan Gutés de Matadepera. Aquest personatge acumula un bon rècord de multes però al respecte ja va dir un dia "a mi ja em poden multar tant com vulguin, que jo les multes les puc pagar" O sigui que no cal preguntar per on van anar a passejar durant aquestes quatre hores. La setmana passada van tenir la gosadia de presentar-se al cim de La Mola, fins el monestir. Fa unes setmanes i tal i com ressenyàvem, els van trobar a la Castellassa de can Torras. De fet se sap que fins i tot utilitzen cordes per baixar les motos a segons quins llocs, i fins i tot fan sortides nocturnes.
Cal pensar que aquest premeditat 'bany de multituds' per part d'aquesta colla ha d'obeïr a l'estratègia de fer veure que l'afició s'ha revifat a tot arreu i també buscar la provocació, que algú s'esveri i la faci grossa. No caiguem en la provocació. Atureu-los, feu-los fotos i vídeo, discutiu, alentiu-los la marxa i no us aparteu del camí. El que sí heu de fer és trucar immediatament al 112 (mossos d'esquadra), al 935617000 al Agents Rurals, als guardes del Parc 938317300, . No espereu a veure'ls: tan bon punt sentiu els motors, truqueu!
Si circulen en motos sense matrícula i no volen mostrar les seves cares és senzillament perquè saben perfectament que estan fora de la llei. El que hem de fer nosaltres és cenyir-nos a la llei: denunciem-los a la direcció del Parc i també als mossos. Feu difusió per la xarxa, twitter i allà on pogueu. Parleu-ne. Hem de lluitar i certificar la decisió ciutadana que el Parc Natural ho continuï sent, tal i com van fer els que ens van precedir. No va ser gràcies a trinxeraires com aquests que Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac va ser declarat Parc Natural. Tots sabem quin aspecte acabaria tenint el Parc, si per ells fos.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
De cara a Barraca (55) Restauració a Saladelafont
A mitjan segle XIX consta que la propietat llorençana de Saladelafont era majoritàriament bosc, gairebé 10 quarteres de vinya per 113 quarteres de bosc, 24 de conreus i 43 d'erms. Actualment tenim censades cinc barraques dins la propietat, fet que casa amb els documents històrics.
Tal i com ja havíem explicat en un altre article d'aquesta mateixa secció, la barraca 315 havia resistit l'embat del foc de 2003 (fotografia), però pocs mesos més tard la petita construcció es va . I aquest estiu passat, alguns membres del Grup Ballestar de Pedra Seca vam . Basant-nos en la fotografia que teníem de la barraca sencera, vam refer-la de nou sense cap parament frontal. Per sorpresa nostra, no vam haver de menester més pedra que la que hi havia! I com ja sol ser habitual, vam coronar la coberta amb cendres, terra i lliris (clicar damunt fotografia). És una barraca molt petita, amb prou feines té cabuda per a dues persones. Però la seva situació encimbellada, adosada a un promontori rocós i prop del , la feien una digna candidata a ser restaurada així que vam tenir el permís del propietari. A banda d'aquesta situació en un , situació que ha deixat molts poques barraques d'empeus, també crida l'atenció el terreny abrupte a banda i banda: es poden seguir amb la vista diverses rengleres de marges pel costat est. Ara bé, seguir els marges a peu és tot una altre afer: s'han de superar ressalts força verticals, prova que el parcer d'aquesta vinya havia de ser molt sofert i grimpaire. Un altre aspecte a ressaltar són els rastres de mur que ressegueix longitudinalment aquest magre carener: la propietat de Saladelafont hi limita amb la d'Agramunt, de la Vall d'Horta. Cal pensar que aquest mur tenia la funcionalitat de separar ambdues propietats, probablement abans d'usar les fites actuals.
PD- Agraïm al Josep Saladelafont, l'obsequi de mèl dels abellars que són dins la seva propietat. És un detall que sempre endolceix la dura existència del barracaire!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
M'han dit que surt el meu nom als agraïments del nou mapa de l'Alpina de Sant Llorenç del Munt. Primera notícia que tinc. A mi no m'han demanat mai res, la gent de l'editorial Alpina. Tampoc citen cap font, tampoc sé si s'han basat en res que tingui a veure amb aquesta pàgina web. Així que no sé ben bé què m'han d'agraïr. Ni idea. En tot cas me n'alegro que s'hagin plantejat de reeditar el seu mapa.
Per la meva banda i aprofitant l'avinentesa, m'agradaria desagraïr-los tot un seguit de coses que apareixen al nou mapa, també sense que m'ho hagin demanat. A pilota passada.
1. perquè publiquen la situació de la cova Regal- Marcet, cavitat d'interès arqueològic que ha estat oficialment espoliada i que encara conserva eines de treball a l'interior? Perquè ho han fet, si fins i tot la pròpia Diputació considera que s'han pogut equivocar en facilitar-ne la situació? Realment és tan important que figuri en un mapa com per desentendre's de les raons que aconsellaven no fer-ne divulgació? Que potser així augmenten les vendes de mapes, encara que sigui a costa del nostre patrimoni?
2. perquè després de més de 40 anys continua apareixent un 'avenc Subils-Godoy' que, a més d'estar sepultat des de l'any 1972, continua estant situat a les quimbambes en el mapa? (el mateix passa amb l'avenc dels Rocs, a Castellar)
3. perquè continuen anomenant cova dels Llimacs a la cova de La Vall?
4. perquè l'avenc de l'Aureli ara n'hi diuen cova?
5. perquè la cova (sempre anomenada balma) de la Porquerissa ara és en un lloc diferent de 'La Porquerissa', també assenyalat al mapa?
6. perque la balma dels Debanadors ara l'anomenen dels 'Abanadors' i no pas 'Venedors' com suggereixen alguns estudiosos?
7. quina és la cova Rossinyol (19) situada molt més avall de la cova de l'Esquirol, al coll de Tanca?
8. perquè el forat dels Ginebrers apareix situat en un lloc a 1/2 km de distància?
9. perquè el cau del Llop no apareix assenyalat a la mateixa llera del torrent de La Riba?
10. perquè la font Trobada i la font del Janot s'han intercanviat el nom al mapa?
11. perquè els avencs de la Muntada ara es diuen de 'Les Muntades'?
12. perquè el forat de Les Fogaroses està situat gairebé a tocar dels camins de sota les Fogaroses?
13. perque els Cauets no estan situats al torrent del Pi Bonic?
14. perquè el turó de Bocs ara es diu el turó del Cabrit i tota la toponímia de les cavitats del lloc ha estat rebatejada, com si obligatòriament una cosa tingués a veure amb l'altra?
15. perque el turó del Pujol ara n'hi diuen Castellot?
16. perquè s'ha canviat la posició de la cova de les Ànimes amb la de les Animetes?
17 perquè s'ha publicat la cova Egara, una de les poques cavitats que encara conserva les formacions mercès a no haver figurat mai en cap mapa?
18 perquè el torrent de l'Ajaguda (Sot de l'Iinfern, Mura) ara es diu torrent de l'Aiguada?
19 perquè la font del Cubell (El Dalmau,Savall) ha mudat de nom i ara es diu de 'la Finestra'?
20 perquè de l'ermita de St Feliuet (Ermengol, Savall) ara n'hem de dir St. Filuet?
21 perquè del torrent de l'avenc de St Jaume ara en diuen torrent de la font de Sant Jaume? (no existeix cap font al lloc amb aquest nom, i sí un avenc)
22. perquè han situat la Creu Vermella (St Llorenç Savall) a les quimbambes? (la creu encara hi és...)
23. perquè han esborrat l'Alzina de l'Espluga (L'Espluga, Mura)? (encara que morta, l'alzina encara hi és)
24. perquè l'avenc del Pi de les Quatre Besses (no.143) no està aprop de la pista del Pi Monumental sinó al lloc de l'avenc del Xarop (no.144), fent que l'avenc del Xarop estigui aleatòriament en un lloc inventat?
25. A la Vall d'Horta hi ha batejada una carena com la 'carena del Cargol': al segle XX els de cal Cargol no van tenir-hi mai la vinya allí. La tenien més enllà, al cor de Les Oliveres.
26. perquè cal Mesquita (Els fondos, Salallassera) ha estat batejada com can Salvi, nom que no correspon a cap casuc sinó al Mas Riera, prop de St Sebastià de Montmajor...?
27. Perquè...?
Podríem seguir enumerant coses per l'estil, canvis en la toponímia que no s'han pres la molèstia d'explicar i que jo no havia sentit per boca de ningú. Repeteixo, jo no sé exactament de què em donen les gràcies perque pel que fa a mi moltes d'aquestes pífies s'haurien pogut esmenar si hagués existit una petició de col·laboració, però sembla que el negoci de vendre mapes ja no deu rutllar i s'ha acabat convertint en una cursa per veure qui és el primer a publicar novetats, sense que importin les conseqüències. Aquesta és la impressió que fa.
Per la meva banda he de dir que ni tan sols he comprat el mapa. Gràcies? Ben bé, de-RES.
-
En Quim quedà astorat. Aquella sortida que tenia prevista no podia començar pitjor: més amunt de l'alzina del Sal·lari, a l'aparcament del revolt dels xiprers de la carretera Terrassa-Talamanca, hi havia un impressionant abocament de deixalles, aprofitant l'espai entre dues tanques. Casualment va passar un cotxe dels guardes i el Quim en va informar tot seguit; el fet no havia estat advertit. El guarda va prendre fotografies: llits, sofàs, tubs, cadires, quadres, , bosses d'escombraries plenes i ...papers amb i dades de l'indret d'on havia sortit aquella deixalleria ambulant. Tot molt ben 'planejat', com podeu veure. Hom pensaria que devien venir d'alguna població veïna però no, tot l'embalum provenia de ... Terrassa, la ciutat sostenible de les persones i també d'algun bèstia. Imagineu-vos el cost de desplaçar la càrrega aquesta distància en comparació de fer parada en una deixalleria de la ciutat. Tot plegat recorda aquella bestiesa d'obrir una rasa a La Mata per abocar les tones de vorals d'una antiga urbanització i que vam denunciar des d'aquesta mateixa pàgina. Aneu saber si aquest nou abocament no hi té res a veure.
El cas és que som al segle XXI i encara hi ha gent que troba ben natural abocar detritus a qualsevol banda o, encara pitjor, dins un parc natural. Persones que prefereixen mil vegades que els pugin els impostos de neteja per poder gaudir d'aquestes experiències quasi religioses d'abocar la porqueria en el lloc triat pel propi contribuent .
El cas és que si esperem gaire temps a que es compleixin els tràmits pertinents per esbrinar, multar, retirar etc d'aquí a unes pluges la brossa la trobarem escampada per la riera de Les Arenes, i d'aquí uns quants decennis, de tornada a la 'ciutat on tots sumen' (o s'ho ensumen), això si abans no cau una segona riuada.
Alguns es mereixerien que els caigués una riuada, la pega és que ho pagaríem tots.
Aquest atemptat al sentit comú també ha quedat recollit en altres pàgines
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
Una de les tasques prioritàries en la nostra recerca a Sant Llorenç del Munt és documentar de forma preferent les traces de camí, d'antics camins.
Sempre que la tasca no resulti molt complicada, intentem seguir-ne tot el traçat, i de vegades el camí porta a una antiga font, una balma etc però gairebé sempre va resseguint un bon nombre de places carboneres, origen de la majoria d'actuals corriols de la muntanya. I aquest també ha estat el cas seguint el feréstec , on hem trobat una xarxa de camins de carboners i també de vinyataires: en el tram final es passa per una en ruïnes. Al , en obaga bona part de l'any i sempre presidit pel turó de La Falconera (fotografia), hi portem documentades 4 barraques de vinya i un bon nombre de marges de pedra seca que arriben ben bé fins els murs naturals de la llera del torrent, una llera de torrent que t'hi pots ficar dins però no està tan clar que en puguis sortir.
Resseguint aquests també hem trobat proves de la persona que ha estat recuperant aquesta xarxa de camins, pels volts de març de 2012, perquè a terra hi vam trobar aquest amb unes ulleres de sol marca 'police' a dins. No sabem qui és però igualment el felicitem per la ingent tasca de recuperar els camins de la muntanya. Com que aquests camins no es troben en cap mapa, trobareu el croquis. Fóra bo que la feina feta no es perdi i, de passada, gaudiu d'algun pas sorpresa. Pagarà la pena fer aquests corriols, sobretot a l'estiu, aprofitant les poques hores que el sol fa llum en aquest paratge.
Bo i fent aquests camins vam localitzar de baix estant (sí, des de baix!) una boca d'un possible avenc. En passar per sota la cinglera no vam veure res, però de tornada a casa i examinada amb més claredat , no hi havia dubtes que la cinglera s'estruncava d'una forma peculiar. Completament fora de camí, ens hi vam adreçar de nou i vam confirmar la troballa: és el petit i nou , una fractura paral·lela al cingle de direcció nord l'entrada del qual és en forma de cova. La llargària de la , de més de 4 metres, és la mesura de la propera llesca de cingle que un dia o altre anirà coster avall, tot i que vist de fora el fenomen no és gens evident *.
ENLLAÇOS
* Un any i tres mesos més tard ens fem ressó de l'esllavissada sota la Falconera, de la mà del Lluís R. Hernàndez. L'avenc - no gran cosa tot s'ha de dir- ha deixat d'existir definitivament. Des del seu descobriment fins a la seva desaparició es pot dir que ha estat l'avenc amb l'existència més fugaç de tots els coneguts fins a la data. Precisament la nostra aproximació a la boca es va fer per la solitària alzina penjada que ha quedat a una banda de l'esllavissada.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
