Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Ja són aquí, entre nosaltres...

... ELS BOLETS!

No hi tinc massa afició, però em sembla que en les meves caminades en puc reconèixer alguns.
Fotos del 21-10-2012.


INVASIÓ DE PINATELLS

pinatells 2


pinatells 1

pinatells 3

dscf7828 small

NO SÓN FREDOLICS


fredolics


MATAPARENTS


mataparents


BLANCS, NI IDEA


blancs 1


blancs 2


LLENGUA DE BOU


llengua de bou


NI IDEA 2


dscf7833 small





{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}


La línia de la vergonya 1.0

telefonica 2 small

Segons l'ajuntament de Castellar, aquesta instal·lació penosa és propietat de Telefónica. Una empresa que enguany diu que no repartirà dividends entre els seus accionistes per poder crear un fons de reserva que a finals d'any es calcula en uns 5000 milions d'euros de beneficis. Però aquesta 'línia de la vergonya' que uneix Castellar i Sant Llorenç Savall ja estava així des de molt abans de l'invent de la crisi, quan els guanys per a la companyia i els jugadors de borsa es comptaven en xifres astronòmiques. Pals trencats, cables que pengen a l'altura del coll, cables que s'arrosseguen, cables que freguen amb els arbres ... una ambientació ideal per rodar un espot televisiu de Telefónica anunciant els beneficis pel medi ambient d'una factura electrònica*. Tant és que els seus empleats estiguin a les pampes o els seus directius estiguin de vacances permanents, si per a mi fos jo els denunciava amb quilòmetres de factures mediambientals. Els empaperaria tot el negoci.
Per molts altres motius us recomanaria fer el camí del Riu Ripoll, però aquesta línia de la vergonya paga la pena de veure amb els propis ulls.



* En Movistar nos preocupa el futuro del planeta. Por eso participamos en iniciativas que persiguen la sostenibilidad del medio ambiente, com www.apadrinaunarbol.org y www.ardilla.eu Pero ahora queremos ir más allá y contar con SU ayuda. El planeta ES DE TODOS y solo entre todos podemos cuidarlo. Por este motivo, en diciembre cambiará AUTOMÁTICAMENTE a Factura sin Papel y dejará de recibir facturas del teléfono fijo por correo postal.

Ja ho crec que podran comptar amb la MEVA ajuda. Des de novembre i MANUALMENTE deixaran d'enviar-me cap més tipus de factura. Precisament perquè  a mi no em cal  preocupar-me pel futur de toooot un planeta, com fan ells. Amb un tros de Ripoll ja m'he fet una idea del que Movistar vol dir amb això que el planeta ES DE TODOS.



telefonica 1 small

telefonica 3 small

telefonica 4 small

telefonica 5 small

telefonica vergonya 1 small

telefonica vergonya 2 small

telefonica vergonya 3 small

telefonica vergonya 4 small

De cara a barraca (53) pedra dura de pelar

De cara a Barraca (53)     Pedra dura de pelar

 

A banda d'algunes barraques extres, el grup de Pedra Seca Ballestar ja porta dues jornades amb una barraca complicada, situada al sector nord de Sant Llorenç Savall, a La Serra. A banda que la barraca no es troba a tocar de cap pista i per tant es fa més pesat dur el material necessari, aquesta barraca característica del sector de La Serra, recolzada en un gran bloc de conglomerat, havia estat fortament assetjada per un pi que havia arrelat a la volta. Quan la vam trobar, el pi s'havia tombat, part de la volta era ensorrada, però la llinda encara era a lloc. Dos anys després, quan vam fer la primera jornada de treball per recuperar-la, la llinda de rogenca ja era a terra, sortosament encara sencera. El principal problema, a banda de retirar les profundes arrels del pi, rau en la resta de la volta construïda amb gran blocs que continuen en fràgil equilibri al seu lloc, disposats a caure cap a l'interior a la més mínima. El cas és que inicialment la idea era només tancar la petita obertura de la volta, però tenint a sota uns blocs tan poc estables, hom es preguntava si no seria millor acabar de desmuntar-la, tot i saber que la grandària d'aquests blocs ens obligaria a fer ús del ternal, una eina pesant que exigiria un esforç extra de transport fins el lloc de la barraca. De moment s'ha decidit pujar de nou les parets dels contraforts fins el nivell marcat per les pedres més altes de la barraca. Si quan arribem a aquest punt no ha caigut res, provarem de resituar les grans pedres evitant en el possible, que caiguin. Sens dubte si aconseguim recuperar aquesta barraca, aquesta construcció es convertirà en la "barraca de l'any".
 
b196b 7 large

Si us ve de gust assistir a la reparació d'aquesta barraca, el grup queda aquest proper diumenge 30 de setembre a les 9-9,15 al lloc anomenat 'la font de l'Aixeta', davant de l'escola Josep Gras situada a la sortida del poble en direcció a Gallifa. També s'accepten visitants encuriosits que vulguin aprofitar per petar la xerrada o bé per passejar.
 
 
 
 
 
 
 
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}

Camins Malmesos 3.3

Dos corbs festejaven a la xemeneia de la Màquina de Tren. Un senyor i la seva parella s’han aturat al camí de pujada al coll de Pedra d’Àliga per advertir-me que trobaria un arbre caigut al mig del camí no fos cas que em perdés (fa molts dies que hi és, tants, que els excursionistes ja hi han deixat marcada una circumvalació). Des d’avui faré una llista dels camins que es troben barrats per algun arbre caigut o s'han tornat perdedors. Us convido a afegir els vostres camins a la llista, a veure si la Xarxa de la Diputació hi envia algun escamot equipat amb serra mecànica. A mida que s'arreglin els anirem treient de la llista. També aprofito per fer una crida al món excursionista per tal què es passegi tot brandant tisores de podar. Tal vegada serà la forma més efectiva de mantenir-los.


LLISTAT DE CAMINS MALMESOS 3.4


1. Camí Vall d’Horta-Pedra d’Àliga (passat can Comadran). Part superior abans d'arribar al rocater. Pi caigut (12-1-09). Des de la ventada, aquest camí té, dos mesos després, uns cinc pins més travessats fins arribar al cim de Pedra d'Àliga, un d'ells tot just començada la pista. (29-3-09)

2. Camí de la Vall d’Horta (forn de pega del Marquet) – Coll Gavatx, poc després de deixar enrere la pista a l’avenc de Rocamur, pujant cap a Rocamur. Dos pins caiguts (18-1-09), (15-2-09). Des de la ventada cal afegir una alzina caiguda tot just començar la pista (15-2-09).

3. Pista de la urbanització Les Marines- Vall de Mur. Al segon revolt. Dos pins caiguts (des de les pluges de novembre 2008)
. Arranjat (6-1-2010)

4. Camí de la canal de la Ravella-coll Gavatx, part baixa abans de tocar les parets de la canal. Pi caigut (18-1-09), (15-2-09)

5. Camí font del Llor-canal de Tanca. Diversos pins caiguts. Perdut a l’alçada de creuar la canal del Senglar. Cal desbrossar. (11-2008).

6. Coll Gavatx. El camí que enllaça la pista amb el camí de La Ravella. 2 pins caiguts (19-1-09), (15-2-09)

7. Coll de la canal de la Ravella amb La Morella. 1 pi immens caigut. (19-1-9), (15-2-09)

8. Camí de can Bufí - torrent del Bosc (Matadepera). 2 pins junts caiguts. (10-2-09)

9. Pista que de la cruïlla dels caus del Guitard porta als pals de conducció elèctrica de la serra de la Daina. Dos parells de pins abans d'arribar als pals, caiguts de ple a la pista. Quan els de l'empresa elèctrica hi vulguin fer manteniment, hauran de fer marxa enrera. (27-3-9). Al·leluia! sembla que tenim el primer dels pins tallats  i apartat del camí (18-4-09). Ànims, ara només en queda un, un xic més amunt... (5-10-09)...no cal dir que el 'compromiso con el entorno natural' de Fecsa/Endesa és pura publicitat enganyosa: el personal que mig desmunta les torres, amb els cables penjant, deixen un rastre inconfusible de deixalles rere seu... com sempre.

10. Camí carener de Roca Sereny als Emprius. Diversos pins tombats. De fet, tota aquesta banda de bosc no ha estat tallada després l'incendi. Els arbres cremats estan intactes i damunt els que estan tombats al camí, els excursionistes hi han anat deixant fites amb pedres. (11-4-09)

11. Camí de la canal de Tanca. A la part baixa, la més ben marcada. Una alzina caiguda. (12-4-9)

12. El conegudíssim camí Ral també té dos pins travessats (un d'ells és a punt de caure, li falten dos metres) als rocaters que hi ha entre el collet Estret i la Barata (13-4-09) (25-4-9). El tram de la Barata és ple de troncs tallats i llançats pel mig de la pista (americana?). La pista ha estat netejada (25-4-9). Les tirallongues de plàstic amb l'anagrama de la Diputació, emprades per senyalitzar els límits de les estassades, sovintegen per tot el camí tot i que els llocs ja fa temps que han estat estassats. Tal volta siguin biodegradables. 13-4-09.

13. Camí casa de l'Obac-font de la Portella. Un plàtan immens travessat a partir de la font. Porta anys allí. (13-9-9)

14. Camí Font de la Portella-Roca Salvatge. Tot el camí, (cada cop més perdedor)  és ple de arbres tombats que els excursionistes han anat vorejant a base de caminets nous, un fet que sol 'horroritzar-escandalitzar' la direcció del Parc especialment quan les Travesses, Maratons i altres events multitudinaris, pretenen utilitzar i senyalitzar dreceres ben marcades. (13-4-9)

15. Trencall que de la Pista a Can Cadafalc porta a les basses del Barceló: dos pins junts caiguts entre els dos primers passos per la llera del Ripoll. És una pista prioritària en cas d'incendi. (20-4-09). Amb data 22-4-08, Aleix Canalís,Tinent d'alcalde de territori de Castellar del Vallès, m'informa que han rebut la incidència que miraran de resoldre el més aviat possible.

16. Un pi, encara amb la capçada verda, travessat al camí que puja del Raval de Mura a la font del Cargol. (22-6-09) (14-8-11, la capçada ja no es verda)

17. El camí de la font de la Soleia es troba impracticable i perdedor, mercés a una caiguda d'alzines en el seu recorregut. (12-7-09).

18. El camí del turó del Mal Pas de Puigdoure a la casa de Puigdoure, molt aprop de l'encreuament amb la ruta dels Tres Monts. 2 pins caiguts. (9-8-09)

19. A la ruta dels Tres Monts, patrocinada amb els nostres diners a través de la Generalitat amb més de 600.000 euros, el tram que va de la Creu dels Alls fins a la font de Matarrodona, al camí Ral de Mura, es poden comptar fins a 4 o 5 pins caiguts. A banda dels pins caiguts, com a mínim,  des de febrer d'enguany, aquest tram és ple de sots, esbarzers etc. Pel que fa aquesta part del camí dels Tres Monts, no hi ha dubte que no hi ha anat a parar ni un euro d'aquests 600.000... hi deuen haver despeses més interessants a fer. (9-8-9) (7-8-11)


20. La pista de la Vall d'Horta que revolta el torrent de la carena del Ricó. Un pi travessat. (29-10-09)


21. Camí del torrent del Carner, entre Sant Llorenç Savall i Castellar. No menys de 4 pins travessats al camí. (17-8-10)

22. Camí a la font de la Guineu (Mura). En el tram inicial que és pista des de la carretera, hi ha un gran pi travessat. (25-8-10)

23. Camí de la canal del Pi Tort (Matadepera). Partint de can Pèlacs, dos trams inicials  amb pins caiguts. Porten tant temps allà que ja s'hi han fet dreceres. (1-11-11)

24. Camí del Dalmau a la Pinassa del Dalmau (Sant Llorenç Savall), passat el forn d'obra del Dalmau i poc abans del trencall a l'arbre monumental. Un gran pi travessat a la pista. (24-8-12).

25. Dos pins travessats al camí ral, entre La Barata i el Collet Estret. (6-8-2013), (12-1-2014)

26. Pi travessat al Camí de Puigdoure, en el tram del camí dels Tres Monts que una vegada ha creuat el Sot de l'Infern  s'enfila cap el coll de la Creu dels Alls. (8-9-2013) / (7-4-15)

27. Pi travessat a la pista que enllaça l'ermita de Sta Creu de Palou amb les Tines del Martinet (7-4-15)

28. Al Dalmau, a la pista del Passeig de la Fumada que connecta amb la Riera del Dalmau, està bloquejat el pas en dos punts plens a vessar de capçades. (6-5-15)

29. Al Dalmau, al corriol que del torrent del Daví va a l'ermita de St Pere de Mur, les capçades tallades dels pins barren completament el pas. (6-5-15) Els camins han estat novament restablerts (18-9-15)




3-2-2009

Ahir dia 3 de febrer vaig rebre un correu del director del Parc, el sr. Àngel Miño, agraïnt la informació dels camins amb arbres caiguts "per les fortes ventades de la setmana passada". Em diu que estan treballant per solucionar els problemes detectats. Tan aviat com algú s'adoni de les millores, si us plau, que ho faci saber i ho modificarem al llistat.





{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

Independència: símptoma o causa?

foto smallHo pregunto per si els periodistes de torn, internacionals inclosos, volen seguir interpretant el que els surt de la punta de la fava o de la punta del xec, cada cop que 'una multitud' sortim a demanar la independència de Catalunya. N'hi ha que ho han volgut sintetitzar com un clam unànim contra la crisi espanyola i mundial, un ajustament de comptes. Fa dos anys la manifestació de Juliol amb el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" fou interpretada contra les retallades de l'Estatut, tot i que molts asseguraven que allà es passava de l'Estatut i tothom cridava 'independència'.
Es veu que segons aquests periodistes i analistes una independència no pot venir d'una reafirmació col·lectiva: ha de ser símptoma d'alguna altra cosa, no pas la causa subjacent. L'Artur Mas segurament també ho interpretarà així: com que la seva extorsió als governants espanyols no funciona, s'alliberen una riuada de pobres infeliços omplint a vessar els carrers de Barcelona per amenaçar a Espanya. Ergo la manifestació és contra el govern espanyol i la seva mala predisposició a negociar.  I la independència? res, això és un refredat passatger que amb una bonança passa.
És per això que als mitjans i als polítics només els interessa el nombre de manifestants: per saber si les causes que ells ja s'han inventat prèviament seran més o menys reforçades per uns recomptes de manifestants a grosso modo, com més vist de lluny, millor. Perquè si t'acostaves massa a la manifestació veuries persones lliures, veuries les  pancartes, veuries les senyeres estelades, llegiries el lema de la capçalera, llegiries el manifest i documentaries el pitjor de tots els símptomes d'una manifestació: el somriure i l'alegria d'una ciutadania reivindicant una nació en contra de res ni de ningú. Si fossis periodista i no un camàlic hauries documentat això, t'hauries decantat per escriure a favor de la causa independentista de Catalunya.