Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Espeleoscòpies

cova olga smallEn dues de les darreres jornades, els espeleopringuers ens hem dedicat a inspeccionar dues noves cavitats amb la càmera Mk I B d'en Jordi Navarro (CEC) (fotografia), una versió del model original que incorpora una millor il·luminació de leds i un cable per direccionar mecànicament el capçal. La intenció era esbrinar la possibilitat de continuació més enllà de certes estretors que impedien seguir amb l'exploració de les dues cavitats. En el cas de la cova Olga (Sot de Matarrodona)  el resultat fou bastant concloent: la cavitat no continuava més enllà dels dos metres passat el punt d'estretor i del canvi de direcció de la diàclasi. I si hem de dir la veritat, millor així, perque l'estretor en aquell punt i les parets recobertes d'anemolites punxegudes prometien ser unes deixuplines mai abans sentides!
La inspecció del forat prop del cim de la Mola fou, en canvi, molt més prometedor. Sabíem que més enllà dels quatre metres de la petita galeria d'accés, la cavitat trobava una galeria perpendicular i descendent en rampa, tot i que no era possible ni tans sols arribar físicament fins aquest punt. Doncs bé, la càmera ens mostrà que al final de la rampa seguia un pouet d'uns tres metres verticals i d'allí novament un tram horitzontal, aparentment més ample. Desgraciadament dos angles de 90º i un pou seguit de galeria foren masses obstacles per poder seguir guiant la càmera en condicions i l'aparell, tot i les millores, quedava finalment encallat a la base del pou. Per poder continuar l'exploració tenim l'opció o bé d'iniciar tasques de desobstrucció del pas, o bé esperar noves versions de la càmera i obtenir una espeleoscòpia més decisiva. De fet en J.Navarro ens explicà la possibilitat de remotejar el moviment del capçal de forma que aquesta superi aquests angles més accentuats, així com la de dotar d'un nou format d'expansió i moviment del cos de càmera. Si algú de vosaltres té idees o vol invertir i patrocinar aquest nou enginy, el posarem en contacte amb el nostre enginyer. I potser també el convidarem a una cervesa.


ENLLAÇOS

Espeleoscòpia de la cova Torta






{audio autostart}flickr.mp3{/audio}




Escriure un comentari

La cara oculta de la Saiola

 

saiola sorgncia accs a 1er pou smallTot i que menys popular, la surgència de La Saiola és la més important del conjunt de fonts intermitents de l'Obac, més important pel seu cabal que els Caus del Guitard. Situada a la part alta del torrent de la Saiola, en terme de Rellinars, la font de la Saiola pot arribar a rajar més d'un mes seguit, transformant un torrent habitualment sec en una autèntica riera i, tal i com l'arriba a descriure en Salvador Vives (SIS), de vegades l'aigua pot arribar a sortir amb tanta pressió que és com si l'haguessin bullida; surt a borbolls.
L'any 2004, després d'una temporada especialment seca, M. Anglés inicià un atac de la surgència superant amb relativa facilitat l'asfixiant sifó, pas que no havia estat superat des de l'any 1955 per part de membres del Club Muntanyenc Barcelonès. Tal i com aquells ja havien croquitzat aleshores M. Anglés es trobà que rere el sifó hi havia una sèrie de passos remuntants. Aleshores, a més de trobar cossos d'esquirols morts que devien quedar atrapats en la darrera crescuda, M. Anglés va percebre amb claredat un corrent d'aire notable mentre progressava pels estrets passadissos subterranis. Davant aquesta ocasió tan favorable a l'estudi de la cavitat, es va decidir reunir una expedició per tal d'aixecar una topografia acurada de la cavitat i trobar possibles continuïtats així com també improbables sortides a l'exterior que poguessin explicar els corrents d'aire.

 

Hom va superar el pou inicial però no va poder passar el pas més estret del sifó, per la qual cosa vaig encomanar als germans Badiella que utilitzessin la meva senzilla càmera digital per a documentar la cara oculta de La Saiola. Tractant-se de les primeres càmeres digitals, i també per raons òbvies lligades a l'estretor de la cavitat, el resultat no és molt lluït però penso que constitueix un bon testimoni d'un espai que difícilment podrem visitar en unes condicions semblants. En comparació amb l'atac que anys abans havien fet els germans Badiella als Caus del Guitard i que per poc no acabà en tragèdia, aquest cop l'expedició no va patir cap contratemps i van poder arribar fins el punt que havien assolit el Club Muntanyenc. Malgrat tot, es va acabar sabent que la brúixola emprada no era operativa, per la qual cosa encara es va haver de fer una segona expedició per verificar les dades de direcció i de passada mirar de forçar els darrers passos. També es va intentar, per mitjà de senyals acústics, establir una possible connexió de la cavitat remuntant amb l'exterior. A la fi no es va percebre cap connexió ni tampoc es va superar la línia marcada pel Club Muntanyenc, però sembla que finalment la topografia va arribar a bon port. De vegades, els camins de l'aigua són inescrutables.
 

 

LA CARA OCULTA  2-10-2004
UNA SOGA PEL PEU, PER RECUPERAR L'ALÈ
EN CAS DE NECESSITAT
 
01 la saiola expedici 02-10-04 small

BUIDATGE DEL SIFÓ

02 la saiola expedici 02-10-04 small

UNA CORDA UMBILICAL

03 la saiola expedici 02-10-04 small


PER FI A l'ALTRA BANDA DEL SIFÓ
 

04 la saiola expedici 02-10-04 4 small


la saiola 05 expedici 02-10-04 small


06 la saiola expedici 02-10-04 small



07 la saiola expedici 02-10-04 small

REMUNTADA

08 la saiola expedici 02-10-04 small


09 la saiola expedici 02-10-04 small


091 la saiola expedici 02-10-04 10 small


092 la saiola expedici 02-10-04 small


093 la saiola expedici 02-10-04 small



094 la saiola expedici 02-10-04 small


095 la saiola expedici 02-10-04 small


096 la saiola expedici 02-10-04 small


097 la saiola expedici 02-10-04 small


098 la saiola expedici 02-10-04 small

099 la saiola expedici 02-10-04 small


0991 la saiola expedici 02-10-04 small


0992 la saiola expedici 02-10-04 small


0993 la saiola expedici 02-10-04 22 small



0994 la saiola expedici 02-10-04 small


0995 la saiola expedici 02-10-04 small
 
RETORN

0996 la saiola expedici 02-10-04 small


0997 la saiola expedici 02-10-04 small





{audio autostart}riuripoll.mp3{/audio}


2 comentaris

Descobrim l'origen exacte del riu Ripoll 1.0

 
riu ripoll smallTot i no ser un riu  cabalós, el riu Ripoll suscitava debats sobre quin podia ser el seu origen exacte, sobretot tenint en compte les dimensions modestes de la seva capçalera: el Sot del Galí, el Bosc Negre, el Collet de la Caseta amb el Sot de la Creueta...? Alguns afirmaven que l'origen era als Abeuradors, amb importants aportacions intermitents de caràcter estacional i d'altres que la principal font d'alimentació era la font i les basses de cal Llogari, surgència d'aigua constant gairebé tot l'any. Doncs bé, el 6 de juliol de 2010, la recerca de barraques de vinya per la zona cremada del nostre terme i més concretament la descoberta de la barraca no.396, va mostrar-nos amb tota claredat una zona de fracturació geològica del terreny: enlloc de l'habitual pastís amb les succesives capes horitzontals de sorrenques i petits nivells de conglomerat ens vam trobar amb un carener dividit en el seu centre per grans blocs de roca drets, talment com si una gegantina llauradora hagués passat pel bell mig. Consultat el fenomen amb l'eminent geòleg Marc Anglés, en principi es va pensar que es podia tractar d'un jaciment arqueològic amb grans blocs moguts per la força i l'enginy humà. Però desplaçat fins al lloc, M. Anglés confirmà que es tractava d'una zona de fractura en tota regla, deixant un gran bloc al·lòcton al mig, orientat en direcció nord que segurament podria ser visible fins els estreps del Serrat de Traens.
Aquesta fractura tallaria en profunditat la sèrie estratigràfica de la zona, afavorint molt probablement l'exutori de les aigües subterrànies per l'única surgència coneguda d'aquest vessant del riu Ripoll: la font de cal Llogari avui propietat de la casa del Galí, sent aquest el verdader origen geològic del riu Ripoll.
El riu Ripoll, d'uns 39km de longitud i amb un cabal específic mitjà de 4 litres/segon per km2, neix al terme de Sant Llorenç Savall, travessa les poblacions de Sant Feliu del Racó, Castellar, Sabadell, Barberà, Ripollet i s'uneix al riu Besòs en arribar a Montcada i Reixac.




{audio autostart}riuripoll.mp3{/audio}
Escriure un comentari

L'arsenal d'en Tinet 1.0

pot marcilla smallAprofitant que aquesta setmana hem publicat la cova del Racó Gran de Matarrodona, altrament coneguda com la balma/cova del Tinet, avui parlarem de dues petites troballes que tal volta puguin aportar més llum sobre el personatge del  'Tinet'*. Una és la troballa d'una ampolla de vi de la bodega Roqueta en una coveta situada a la vertical del refugi. Un reserva que segons el seu descobridor, en Quim Solbas, estava boníssim. Tot fa pensar que la cova de l'Ampolla servia de rebost pel tal Tinet. L'altra és la troballa d'un simpàtic pot de cafè-crema Marcilla (fotografia)  que, per l'aspecte hippy, sembla dels anys seixanta-setanta. El pot era dins un foradot cobert amb pedres, en una canal vora el refugi. I dins el pot (clicar damunt fotografia), embolicat en una bossa marca 'Sahilba', és a dir, una bossa de l'empresa tèxtil egarenca "Sociedad Limitada Hilaturas Badiella", hi havia tretze cartutxos d'escopeta de caça (perdigons) del calibre 24 i amb una càrrega de perdigons del 10. La marca és ORBEA, fabricant de Vitoria. Pel que sembla és un calibre per a la caça d'aus tipus perdiu.
El mateix Quim explica l'única anècdota coneguda del tal Tinet. Es veu que no podia veure els motoristes i trialeros que a finals dels seixanta i setanta s'endinsaven impunement dins el parc natural, i va passar més d'una vegada que els va arribar a amenaçar amb una escopeta de caça. En algun cas la cosa va passar de simple amenaça i hi va haver rebombori. Tal volta aquests cartutxos que el Quim ha lliurat als mossos, van pertànyer a aquest Tinet que, a més de la balma, ha impregnat altres topònims com la Roca del Tinet i, més recentment, el Pont de Roca del Tinet. Nosaltres, imitant la publicitat del pot Marcilla, també us desitgem FELICIDAD, NATURALEZA, MÚSICA, AMOR i ALEGRÍA ... però no pas per la força de les armes!.


* Pel Lluís Hernández en la seva entrevista al J.M. Torras (CE Castellar) hem sabut que el tal Tinet es deia Valentí Rossinyol, de Terrassa. En Valentí i la seva família havien arribat a passar dies seguits habitant la balma que, tal i com la coneixem avui, no tenia res a veure a com era. Pel que sembla  van rebaixar la balma sencera a pic i pala i que per picar la roca va menester l'ajut d'un amic...boxejador! (Gràcies Lluís, per aquesta curiosíssima aportació)



Nota- el preu de  mercat d'un pot idèntic de Marcilla anys 60/70  és de 12E....+ informació a










{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Escriure un comentari

Neix un programa de ràdio 1.1


logo aixo es la molaI es diu "Això és la Mola!" realitzat i presentat pel periodista Lluís R. Hernández. El programa s'emet els divendres a les 19:00h a Ràdio Matadepera 107.10 FM.


El magazine parla íntegrament sobre temes relacionats amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, amb entrevistes sobre personatges relacionats amb aquest espai natural, coneixent de primera mà itineraris i llocs que els entrevistats suggereixen. En Lluís R. Hernández, periodista i consultor de comunicació, resideix a Matadepera des de fa anys i és més conegut a Internet com l'autor principal de la pàgina 'Trail Sant Llorenç del Munt'. El programa també es pot seguir a través de Facebook i Twitter i té la seva rèplica a Internet a


I podeu escoltar els programa emesos a


En la segona emissió el Caudelguille ja ha passat pels micròfons de "Això és la Mola!"
Molta sort al Lluís amb aquest nou i ambiciós projecte radiofònic multimèdia.




{audio autostart}promo.mp3{/audio}
Escriure un comentari

Més articles...

  1. D'esquenes al riu 1.3
  2. El Trial de Neteja, una nova modalitat erosiva?
  3. De cara a barraca (56) Barraca del Pi Blanc
  4. Corporativisme