Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
En el no. 116 de l'ARXIU del Centre Excursionista de Terrassa, corresponent al Gener 2010- Desembre 2011 apareix l'article firmat pel Marc Anglés, l'Eduard Badiella i el Jordi Guillemot amb fotografies d'en Jordi Navarro, Tomàs Roy i Víctor Ferrer. A l'article també s'inclouen topografies de cavitats inèdites de la zona on es troba la cova avenc Quim Solbas.
Enllaços
De cara a Barraca (57) Cavalcant amb els cavalls
Mica en mica, el vessant de la Carena de Ricó va recuperant la memòria dels temps de la vinya. Aquest cop i novament en solitari es va refer la , prop del Club d'hípica i de la casa de La Roca, a la Vall d'Horta. Era una barraca assenyalada als mapes dels anys 50/60 d'en Jesus Ballestar, i aleshores ja figurava que estava en ruïnes. La causa potser cal trobar-la en la vegetació: la barraca es trobava voltada de i durant les tasques de es van trobar les del pi lliscant cap a la barraca, així com una arrel de furgant els paraments. Tal i com passava amb la barraca 106, les dimensions modestes de la barraca feien pensar que era un tasca que es podia intentar de fer en solitari. I així va ser a excepció de la , que va requerir de l'ajut de dos companys barracaires de la colla. En els temps de la vinya sabem que els bous, els matxos i els cavalls servien per traginar pedra d'un lloc a l'altre, però tot i la proximitat amb els cavalls, aquest cop no van ser d'utilitat pràctica.

Gairebé tota la pedra caiguda es conservava dins de la barraca. No obstant això, el Maximiliano i el Joan del Club d'hípica La Roca em van deixar un carretó per poder traginar la tapadora d'un tros lluny. Com element distintiu aquest cop es va muntar un damunt la llinda, característica que es troba en algunes barraques de Sant Llorenç i que no és purament ornamental: el finestró desplaça la força del pes cap a les vores de la llinda evitant en bona part el risc de trencament pel bell mig de la jàssera*.També s'han disposat pedrissos a l'exterior de la barraca i a l'interior. També s'ha conservat la pel càntir, que ja venia de sèrie. En tres pedres es van trobar les traces de , prova abundosa que demostra l'ús generalitzat de dinamita per a proveïment de pedra. Per acabar la barraca es va trigar dos mesos, en unes 12 sessions de dues/tres hores cadascuna.
Tot plegat no vaig estar sol tot aquest temps, sinó en companyia de la dotzena de cavalls que són a tocar de la construcció i que en un parell de dies ja es van acostumar a la meva presència. I sort n'hi va haver: no les tenia pas totes el primer dia que, neguitós, l'animal anava d'una banda a l'altra de la cinta elèctrificada. A mi em fan respecte aquests animals. Recordo que en temps de servei militar, les mules se'n duien la pitjor fama però el cert és que els accidents a les quadres van ser tots de part dels cavalls. Potser van passar per un excés de confiança o bé perquè hom a idealitzat massa aquests animals? Jo sempre vaig pensar que si anaven maldades amb els cavalls, aniria de cap a la barraca, com en una trinxera en temps de guerra!
Acabada la barraca es va fer la tradicional inauguració i el lliurament de les claus a la persona encarregada de vetllar-la . Us convidem a visitar la barraca** i, de passada admirar els cavalls de ben aprop.

*Nom amb el que també es coneix la llinda a Sant Llorenç Savall.
** Recordeu de no pujar de peus per la volta en qualsevol d'aquestes barraques de vinya. Tot i que són resistents, la pedra no té garantia certificada del seu fabricant i d'haver-ne tingut mai, passats cent cinquanta anys ja ha d'estar molt caducada!
ENLLAÇOS
Aquesta barraca forma part de les opcions de l'itinerari no.7 MENJAPEDRES
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Arbres singulars (8) El Roure Mort del Coll de Tanca
A frec de la hi passa un petit torrent. A mitja alçada, en plena llera i voltat d'esbarzers hi jau el cos d'un roure mort que s'havia alçat com amo i senyor de l'indret. Com ja hem dit en alguna banda, no som experts en arqueobotànica, però l'aspecte de l'escorça i l'estructura del ens suggereix que era un roure. Si trobeu que anem errats, no dubteu a fer-nos-ho saber.
El seu declivi sembla recent: segada per la caiguda, encara penja una alzina d'aquelles que en Quicu Tàpias batejaria com l'. A un metre del que sembla el peu, el roure amida 1,70m de perímetre i per les restes de la l'arbre atenyia 15m d'alçada (mínim). Segurament la seva situació obaga i en plena llera del torrent devien ser poc favorables al seu desenvolupament, tal i com també creiem que va passar amb l'Alzina Cremada. A la zona hi trobem ofegades per nombroses de bona mida. Però malgrat la pèrdua i com sol passar en aquests casos, el roure ha deixat una descendència ferma.
Si desitgeu acomiadar-vos del magnífic roure, a la capçalera d'aquest mateix torrent també hi podreu trobar la i a la base, al costat hidrogràfic esquerre hi trobem el , una cavitat amb una boca de bona mida però de poc recorregut.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
En dues de les darreres jornades, els espeleopringuers ens hem dedicat a inspeccionar dues noves cavitats amb la càmera Mk I B d'en Jordi Navarro (CEC) (fotografia), una versió del model original que incorpora una millor il·luminació de leds i un cable per direccionar mecànicament el capçal. La intenció era esbrinar la possibilitat de continuació més enllà de certes estretors que impedien seguir amb l'exploració de les dues cavitats. En el cas de la (Sot de Matarrodona) el resultat fou bastant concloent: la cavitat no continuava més enllà dels dos metres passat el i del canvi de direcció de la diàclasi. I si hem de dir la veritat, millor així, perque l'estretor en aquell punt i les parets recobertes d'anemolites punxegudes prometien ser unes deixuplines mai abans sentides!
La inspecció del prop del cim de la Mola fou, en canvi, molt més prometedor. Sabíem que més enllà dels quatre metres de la petita galeria d'accés, la cavitat trobava una perpendicular i descendent en rampa, tot i que no era possible ni tans sols físicament fins aquest punt. Doncs bé, la càmera ens mostrà que al final de la rampa seguia un pouet d'uns tres metres verticals i d'allí novament un tram horitzontal, aparentment més ample. Desgraciadament dos angles de 90º i un pou seguit de galeria foren masses obstacles per poder seguir guiant la càmera en condicions i l'aparell, tot i les millores, quedava finalment encallat a la base del pou. Per poder continuar l'exploració tenim l'opció o bé d'iniciar tasques de desobstrucció del , o bé esperar noves versions de la càmera i obtenir una espeleoscòpia més decisiva. De fet en J.Navarro ens explicà la possibilitat de remotejar el moviment del capçal de forma que aquesta superi aquests angles més accentuats, així com la de dotar d'un nou format d'expansió i moviment del cos de càmera. Si algú de vosaltres té idees o vol invertir i patrocinar aquest nou enginy, el posarem en contacte amb el nostre enginyer. I potser també el convidarem a una cervesa.
ENLLAÇOS
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
-
Tot i que menys popular, la surgència de La Saiola és la més important del conjunt de fonts intermitents de l'Obac, més important pel seu cabal que els Caus del Guitard. Situada a la part alta del torrent de la Saiola, en terme de Rellinars, la font de la Saiola pot arribar a rajar més d'un mes seguit, transformant un torrent habitualment sec en una autèntica riera i, tal i com l'arriba a descriure en Salvador Vives (SIS), de vegades l'aigua pot arribar a sortir amb tanta pressió que és com si l'haguessin bullida; surt a borbolls.
L'any 2004, després d'una temporada especialment seca, inicià un atac de la surgència superant amb relativa facilitat l'asfixiant , pas que no havia estat superat des de l'any 1955 per part de membres del Club Muntanyenc Barcelonès. Tal i com aquells ja havien aleshores M. Anglés es trobà que rere el sifó hi havia una sèrie de passos remuntants. Aleshores, a més de trobar cossos d'esquirols morts que devien quedar atrapats en la darrera crescuda, M. Anglés va percebre amb claredat un corrent d'aire notable mentre progressava pels estrets passadissos subterranis. Davant aquesta ocasió tan favorable a l'estudi de la cavitat, es va decidir reunir una expedició per tal d'aixecar una topografia acurada de la cavitat i trobar possibles continuïtats així com també improbables sortides a l'exterior que poguessin explicar els corrents d'aire.
Hom va superar el inicial però no va poder passar el més estret del sifó, per la qual cosa vaig encomanar als germans Badiella que utilitzessin la meva senzilla càmera digital per a documentar la cara oculta de La Saiola. Tractant-se de les primeres càmeres digitals, i també per raons òbvies lligades a l'estretor de la cavitat, el resultat no és molt lluït però penso que constitueix un bon testimoni d'un espai que difícilment podrem visitar en unes condicions semblants. En comparació amb l'atac que anys abans havien fet els germans Badiella als Caus del Guitard i que per poc no acabà en tragèdia, aquest cop l'expedició no va patir cap contratemps i van poder arribar fins el punt que havien assolit el Club Muntanyenc. Malgrat tot, es va acabar sabent que la brúixola emprada no era operativa, per la qual cosa encara es va haver de fer una per verificar les dades de direcció i de passada mirar de forçar els darrers passos. També es va intentar, per mitjà de senyals acústics, establir una possible connexió de la cavitat remuntant amb l'exterior. A la fi no es va percebre cap connexió ni tampoc es va superar la línia marcada pel Club Muntanyenc, però sembla que finalment la topografia va arribar a bon port. De vegades, els camins de l'aigua són inescrutables.
LA CARA OCULTA 2-10-2004
UNA SOGA PEL PEU, PER RECUPERAR L'ALÈ
EN CAS DE NECESSITAT

BUIDATGE DEL SIFÓ
UNA CORDA UMBILICAL
PER FI A l'ALTRA BANDA DEL SIFÓ
RETORN
{audio autostart}riuripoll.mp3{/audio}