Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
Dia 22 de setembre, previ avís del senyor alcalde de Sant Lloreç Saball y entra las buit y nou del matí, se ha comparegut dal la montanya dels Obis a fin de arreglar los termanals de Matadepera, Sant Llorenç Savall y Mura. Y, estàn tots tres termas o lo comicionat de cada un dels tres poblas citats reunits en lo punt anomenat la Boixera del Llop, allí se ha dit que confrontan les tres alcaldias, Matadepera, Sant Llorens Savall y Mura. Ha dit punt se ha resolt plantar-i una fita triangular que dividèixia tres termas, abent-i a cada cara la marca corresponent. Jo, Francisco Gorina, regidor comicionat per Matadepera. 22 de setembre de 1853.
En poques ocasions podem trobar que un topònim completament oblidat pugui recuperar-se amb tanta precisió, com ara és el cas. En Fco. Gorina i Riera (1841-1904) era propietari del de Matadepera (avui al no.48 del Camí de la font de la Tartana) i va coincidir a ser regidor d'aquesta població durant els amillaraments que es feren per tal de censar les propietats i els seus cultius, encàrrec que havien d'acomplir tots els municipis per a poder satisfer els impostos destinats a alimentar les arques de l'estat. Les propietats tot sovint ultrapassaven els límits administratius imposats per les fites termenals, per la qual cosa calia saber amb precisió on finien els municipis. Essent els regidors majoritàriament terratinents, sovint també passava que per comoditat de satisfer els impostos en un mateix municipi, les fites termenals es feien coincidir amb els límits d'algunes grans propietats.
Aquest topònim de la Boixera del Llop té l'interès afegit que fa referència a un animal que es considera que a finals del sXIX ja era completament extingit dels boscos llorençans. Precisament en un dels darrers números de la revista d'història local de Sant Llorenç Savall, la revista LACERA*, s'hi dedicava un extens article signat per l'Albert Vicens dedicat als darrers llops del municipi i al llegat toponímic que ens han deixat. L'autor consigna que el darrer llop documentat que va ser caçat al terme de Sant Llorenç Savall, data de 1889.
La Boixera del Llop, amb la seva actual i , correspon a l'actual topònim que els mapes de l'ICC anomenen el Collet dels Tres Termes, punt central de la Carena del Pagès i lloc on conflueixen els municipis de Mura, Matadepera i Sant Llorenç Savall.
COMASÒLIBAS i FONT, JOAN. Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera 1841-1904
Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2003
VICENS, ALBERT. El darrer llop de Sant Llorenç. Lacera 19. Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. Març de 2013.
L'historiador local Jaume Valls i Vila inclou el topònim Boixeres del Llop, sense concretar-ne l'indret, al seu complet recull toponímic de Sant Llorenç Savall. http://parcs.diba.cat/documents/215256/9660c1ed-7b99-479b-bab9-507df8d8ee1e
{audio autostart}rossinyol.mp3{/audio}
{audio autostart}rossinyol.mp3{/audio}
El 1/7/13 cap a les 15h es va escapar la nostra gossa (foto), una cocker Spaniel color marró amb collar blau per la zona de la Font de la Tartana de Matadepera. Respon al nom de Danna. Té 10 anys.
Porta xip, però no porta medalla identificativa.
Agraïrem que ens aviseu si la veieu o sabeu a on està.
Moltes gràcies,
Elisabet
Tel. 619779362 // 619779561 // 937889643
La barraca del Rossinyol, a la Vall d'Horta
Durant tres jornades el grup de pedra seca Ballestar ha enllestit la restauració de la barraca de vinya del Rossinyol (clicar fotografia), a la Vall d'Horta. Sabem pels mapes de l'estudiós Jesus Ballestar que aquesta barraca es trobava d'empeus als anys cinquanta/seixanta, però nosaltres ja la vam trobar enrunada (fotografia). Aparentment semblava que la causa haurien estat els nombrosos brots de romaní que habitaven la coberta, les dels quals encara penjaven de la volta caiguda. Sortosament la estava enterrada i encara intacte, la qual cosa va estalviar la feina de buscar una peça tan comprometedora. El que no ens vam estalviar és l'ús del del ternal al qual no hi vam penjar un ternal sinó una politja d'escalada. El tancament de la barraca es va fer creant la nostra primera , esgraonadament ascendent a partir de la llinda. Per aquest menester i per fer el tancament de la volta calgué anar a trobar lloses pels volts de La Roca i traginar-les amb un tot terreny, que ens va facilitar molt la tasca. Les jornades es van amenitzar amb un dinar a cal Rossinyol i també amb un magnífic tast de formatges, així com el sorteig per part d'en Jep Marminyà, d'una de les seves acurades barraques de pedra seca . El guanyador va ser el barracaire de cal Rossinyol, el Jordi Llobet. La casa del Rossinyol de la Vall d'Horta recupera d'aquesta forma la única construcció en pedra seca del seu tros que, segons l'amillarament de mitjan segle XIX, comptava amb 5 quarteres de conreu, gairebé 3 quarteres de vinya, 3 quarteres d'erm i 6 cortans d'hort. És probable però, que el tros de vinya amb barraca fos d'un parcer que visqués al poble, donat que la proximitat de la barraca amb la casa devia fer innecessari que els propietaris del Rossinyol haguéssin de bastir cap construcció per tenir cura de les vinyes al seu càrrec. Els candidats podrien ser fills de la casa Rossinyol o parentiu que ja vivien al poble com ara el Josep Rossinyol (2 trossos de vinya, una de 1 quartera i 6 cortans, i l'altra d'una quartera), Francesc Rossinyol amb 4 vinyes (la més gran de 3 quarteres i 3 cortans) o Jaume Rossinyol amb 4 vinyes (la més gran de les quals amb 1 quartera i 8 cortans) . És probable que la casa del Rossinyol no hagués seguit fil per randa el patró del codi de succesions amb la figura de l'hereu i, a banda de la pròpia casa, hagués anat dividint la propietat.
ENLLAÇOS
-
En nom de Déu, d'aquell que per la salvació del gènere humà va voler patir el martiri de la dura mort en una creu de fusta, i de la gloriosa verge Maria, la seva mare, i de tota la cúria celestial de tots els habitants de les altures, amén. Jo, Antònia, dona de Gabriel Salas, de la parròquia de Sant Feliu de Castellar, atenent que per causa del primer càstig, quan Eva va presentar-se davant de Déu en el verd paradís, cap vestit de carn humana pot evadir la mossegada de la mort i, atenent també que no és conegut a cap dels mortals el moment de la seva mort, i que els que tenen esséncia clarament visible acaben no existint, i, a més, volent preveure la salut de la meva ànima, amb bona memòria, seny i capacitat de parla, faig, concedeixo i ordeno el meu darrer testament en el qual escullo clarament marmessors meus, executors del meu últim testament o darrera voluntat meva sens perjudici d'ells, a Berenguer Juliana, el meu fill, del terme de Castellar, i Antoni Monllor, germà meu, de la parròquia de Sant Pere de Terrassa, a qualsevol d'ells tal i com és costum. (...)
COMADRAN, MARC. FERIA, TONI. Plaça Vella no.51 Desembre 2006, p.50
fotografia- alzina de Can Juliana
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
L'estalvi dels catalans, dels escocesos i dels jueus?...i de l'estalvi del món sencer, parlem clar!
Es pot estalviar aigua en un desert sobrepoblat de gent? Té sentit parlar d'estalviar aigua en un país tropical, on no para mai de ploure?
L'estalvi neix d'un clima irregular, d'un temps canviant, inestable, fins a bon punt anguniós. I de l'angúnia tolerable ve l'enginy. Amb la gola encara humitejada ja es pensa com retenir l'aigua en un lloc on la terra és potencialment fèrtil. Es fan embassaments que imiten els engorjats de les lleres dels rius i torrents, es construeixen fonts i canalitzacions. Les teulades protegeixen dels refredats i de les pulmonies a ple hivern, però també recullen l'aigua que cau i que, si s'escau, també es pot atrapar en un dipòsit. L'emmagatzemament d'una bona collita pot estalviar l'ensurt de dues de dolentes.
L'estalvi onerós, en canvi, és propi dels que ignoren la pluja, la terra, el treball, la collita...propi dels que ho ignoren gairebé tot. Si demà de sobte ens tornéssim uns complets ignorants, cadascú es buscaria les garrofes com fos. Potser no arribaria la teca per a tots, però de treball de buscar per la jungla, n'hi hauria per a tothom! Qui no vulgui treballar ni amb les mans ni amb l'enginy, s'ha confós de món. No ha vist còrrer les feres al seu voltant, ni sentit la tormenta a les espatlles, ni recorda el treball d'un arbre que triga a créixer. No ha sentit més que paraules però, ni recorda d'on venien, ni n'ha fet res tangible amb elles. Ho ignora, però no pot estalviar-se el treball o l'enginy, perquè sense això no estalvia res.
L'estalvi és el germen del capitalisme. Els diners no són res més que la materialització de la mancança, ja sigui d'una idea, d'un treball o d'un objecte pendent d'adquirir. Voler o tenir un munt de diners és tenir un munt de mancances, moltes de les quals possiblement no seran materialitzables per manca d'enginy. L'acumulador de capital podrà, com a molt, adquirir un munt d'objectes treballats i prèviament enginyats, llur adquisició es farà en detriment però, del vertader estalvi: el seu treball i el seu enginy. Aquesta mena d'estalvi pot arribar a ser enganyós.
