Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

VIa Edició Espeleopringuer: èxit total!

Amb l'excel·lent guiatge del seu descobridor, Quim Solbas  (a la foto a l'entrada de l'avenc del Pou) , aquest diumenge la secció d'Espeleopringuer de la SIS  ha explorat l'avenc del Pou (-12m), l'avenc de la Roca del Duc (-5m) i la cova de la Roca del Duc (8m), noves cavitats localitzades fa poc més de dos mesos a l'entorn d'aquest característic tdscf4466 smalluró del terme de Rellinars.  Amb conversa mantinguda de camí de tornada amb el jutge de pau de Rellinars, el sr. Claudi Perarnau, hem pogut saber que les dues cavitats verticals foren excavades artificialment per encàrrec dels propietaris del Mas de Les Boades, per tal de trobar aigua. Una obra que creiem colossal (més si es té en compte que es va fer a pic i pala) i que ha generat entre els assistents dos grans corrents d'opinió: 1. l'obra no va seguir cap criterì geològic concret, com no fos el d'un eixelabrat saurí en hores baixes 2. l'obra es va basar en unes fisures pre-existents que els treballs van esborrar gairebé per complet.
L'encarregat de fer la primeríssima de l'avenc del Pou ha estat l'Eduard Badiella, mercés a un equipament de luxe a càrrec del Marc Anglès. El descens primeríssim a l'avenc del  Roc del Duc ha anat a càrrec de l'autor.
Ben aviat publicarem al webcau els croquis i la informació detallada d'aquestes noves cavitats. La enhorabona a tots els participants d'aquesta edició d'Espeleopringuer, que no s'ha rebregat per la neu caiguda ni pel fred imperant: han estat en Salvador Vives, Xavi i Eduard Badiella, Marc Anglès, Eva Monterde, Quim Solbas i com no: l'infalible 'gaiato' Espeleopringuer, amulet totèmic que ens protegeix amb els seus increïbles poders debriss-flowing! Des d'aqui volem convidar al sr. Claudi Perarnau a ampliar amb més detalls la impresionant obra dels pous artificials: es buscava realment aigua? existien esquerdes o indicis al lloc que suggerissin la presència d'aigua al lloc? quins recursos es van emprar (personal, material)? sobre quin any es van fer?
Ben aviat al webcau, el vídeo d'aquestes primeríssimes espeleològiques!
I recordeu que la propera jornada Espeleopringuer serà el 13 de juny de 2009.
 
 

 

 

L'Espeleopringuer explorarà un nou avenc

VI Edició d'Espeleopringuer al nou avenc del Pou

 
En Quim Solbas ( a la foto acompanyat de l'autor durant la primera exploració de l'avenc del Ramon de la Fonda) guiarà avui  la darrera edició d'enguany d'Espeleopringuer el diumenge 14-12-08. ramon de la fonda avenc  1ers exploradors 13-3-07 mediumEn Quim ens acompanyarà fins a una de les seves darreres descobertes: l'avenc del POU,  a Rellinars. Pel que sembla, el pou de l'avenc es prou gran com per baixar-hi tres persones simultàniament, i el fet que al sostre de la boca hi hagi un tronc d'alzina enganxat amb ciment, ens pot fer pensar en el ja mític (i mai localitzat) avenc de les Bombes. Podria ser que el tronc cimentat fos la politja que utilitzaven els guerrillers per accedir al seu l'arsenal? Si fos així, caldrà prendre precaucions, no fos cas que ens explotéssin als morros i.... això sí que seria una gran pringada! Necessitarem tot el personal disponible i, a més, segons com vagi l'exploració, en Quim ens delectarà amb dues troballes més!!!

 

Pels que encara no conegueu les activitats d'Espeleopringuer, heu de saber que es tracta d'activitats exploratòries de galeries obstruïdes i cavitats de difícil accés. Espeleopringuer ha fet veure la llum cavitats com les foradades dels Òbits, l'avenc de l'Ú, les Foradades del Diable, foradada del Mal Pas dels Meringes etc... exploracions que coincideixen sempre en  cap de setmana i 13, i solen ser matinals (aquest cop es recomana dur un entrepà per dinar, si es vol anar amb més calma). Si us animeu, la trobada serà a les 9 del matí del 14-12-2008 a la sortida de la carretera de Rellinars amb c/ Terque,  lloc habitual de trobada dels 'Dimarts a la Fresca'. Avui mateix mirarem d'explicar-vos com ha anat la cosa. Fins ara.
 
 
Som-hi, la descoberta ens espera!
 

 

EL CABIROL TORNA A SANT LLORENÇ DEL MUNT

240px-capreolus_capreolus_2_jojo

Ahir diumenge 14 al vespre,  un cabirol creuava la pista de Les Boades en direcció a la font de Carlets (Rellinars) tal i com ens va relatar el sr. Claudi Perarnau, que ho va veure. En Claudi estava mirant de recuperar, juntament amb d'altres caçadors, uns gossos de caça que se'ls havien perdut des de dissabte. "És preciós-va afegir. No sabem si aquests cabirols provenen de Montserrat, però sembla que criaran per aqui". Segons la viquipèdia el cabirol (Capreolus capreolus), "té com a característica no allunyar-se gaire d'un territori molt reduït, cosa que fa que sigui una presa fàcil". Benvinguts de nou a casa vostra, cabirols! Espero que d'ara endavant només sigueu presa d'admiració.
 

 

 

 

 

 

Nota-La fotografia és de viquipèdia.

 

TRAZAS DE LECHE: la poca traça del sector alimentari

En els moments ensopits que passem cruspint alguna menja moderna i industrial, sovint ens entretenim a mirar-nos els embolcalls serigrafiats a tot color, embolcalls brillantosos que quan més criden l'atenció és sobretot quan s'amunteguen en una deixalleria. Però no sol acabar aquí l'observació degustativa i lectora. Si el sucre i els additius del producte ens mantenen més estona en la maniobra de deglutir, també ens acabem empassant la nota dels ingredients. En aquest apartat ara està de moda que gairebé tots els productes tinguin TRAZAS d'alguna cosa. I no és pas que les companyies alimentàries hagin decidit rebaixar la quantitat dels ingredients al nivell ínfim d'haver d'anomenar-los TRAZAS. No, no. Aquests són ingredients que, per una raó més de caire entròpic i/o imprevisible, han anat a parar allà on no tocava. No consten a la fòrmula qualitativa. Avui dia, si pertanys al 99% de la humanitat que no tolera la lactosa ni el sèrum de llet, ni la proteïna làctica, ni la llet desnatada en pols, ni les aromes amb llet, ni tantes altres fòrmules químiques inventades per donar sortida al gènero làctic, les companyies han elaborat el terme TRAZAS DE LECHE. I les TRAZAS les trobes encara que sigui dins un substitut de la llet tan conegut com és ara la soja. Però és igual. N'hi ha que per dissimular diuen: ESTA FÁBRICA TRABAJA CON LECHE, HUEVOS, CACAHUETES. I t'ho diuen així com de passada. No és que t'estiguin dient que són uns desendreçats, no.  Tampoc és que de tant en tant caiguin  espontàniament tèmpans de llet en pols dins una marmita de gelatina o dins la barreja d'un fuet, del foie-gras o damunt els daus de gall dindi ó... No. És que el treball va com va, i la cuina industrial no té temps de formular tots els ingredients incontrolats que circulen per les seves sitges i acaben envasats a qualsevol banda. Estem de sort que no hi trobem TRAZAS DE BALA o TRAZAS DE GERENTE o de PEGAMENTO COLA o DINERO, perquè està clar, a les fàbriques es treballa amb moltes coses que, o bé no es poden païr o bé són directament tòxiques. I abans de dir-ne RESTOS, DESPERDICIOS O RESIDUOS, en diuen TRAZAS. Tot plegat deu ser la particular idea de reciclar que n'han tret moltes empreses alimentàries: "si hem de llençar el tóner d'una fotocopiadora espatllada, abans s'aprofita dins una marmita de xocolata cremosa que no en un abocador! ATENCIÓN: PUEDE HABER TRAZAS DE TÓNER o ESTA FABRICA TRABAJA CON TONER". I tira avall, que la digestió sempre fa camí de baixada!
nota- hi ha més gent intrigada pel tema....

LEA ATENTAMENTE...

...las instrucciones de este medicamento".  Estic postrat al llit, llegint atentament les instruccions del medicament antiàcid. I el què llegeixo no sé si és una informació destinada a engrossir els meus coneixements farmacèutics globals, o bé un efecte secundari imprevist tipus ‘delirium tremens' que em fa llegir coses imaginàries. Diu  que les píndules que em disposo a ingerir pertanyen a la clase de medicaments (literal) ‘inhibidores de la bomba de protones'... potser fa massa mesos que no miro cap telenotícies, i no sabia que la humanitat s'hagués decidit a llançar amb tanta discreció un artefacte de característiques tan notòriament impactants. Es clar que sabent com sóc,  potser el veïnat n'anava ple i jo ho ignorava. O potser la bomba només me la havien llançada a mi, i el veïnat no me'n volia robar protagonisme. O vés a saber si Janssen-Cilag, el fabricant, va ser massa pretensiós a l'hora de redactar-ne les virtuts. Vés a saber. El cert és que l'adversitat anunciada amb tal magnitud no predisposa sinó a un rebregament estomacal que no saps si és pitjor el mal que el remei. Hi ha informacions com aquesta que, per molt bona voluntat que s'hi posi i per molt ben explicades que siguin, la veritat, fan de mal païr. Tot i amb això, he defugit la temptació d'empassar-me la capça sencera d'un sol glop. I si no he fet és perquè Janssen-Cilag ja m'havia advertit de bon principi en la necessitat de llegir ‘TODO el prospecto' i en cas de sobredosi ja alertava cautelosament al metge que (literal) "no existe un antídoto específico". Tú diràs! Un fabricant capaç d'aturar els efectes d'una bomba de protons a base de píndules de mida ínfima, no esbomba als quatre vents la fòrmula que el converteix en gairebé miraculós. I ben fet que fan. A grans mals, remeis discrets. Veus? llegir sempre va bé.