VIa Edició Espeleopringuer: èxit total!
Amb l'excel·lent guiatge del seu descobridor, Quim Solbas (a la foto a l'entrada de l'avenc del Pou) , aquest diumenge la secció d'Espeleopringuer de la SIS ha explorat l'avenc del Pou (-12m), l'avenc de la Roca del Duc (-5m) i la cova de la Roca del Duc (8m), noves cavitats localitzades fa poc més de dos mesos a l'entorn d'aquest característic t
uró del terme de Rellinars. Amb conversa mantinguda de camí de tornada amb el jutge de pau de Rellinars, el sr. Claudi Perarnau, hem pogut saber que les dues cavitats verticals foren excavades artificialment per encàrrec dels propietaris del Mas de Les Boades, per tal de trobar aigua. Una obra que creiem colossal (més si es té en compte que es va fer a pic i pala) i que ha generat entre els assistents dos grans corrents d'opinió: 1. l'obra no va seguir cap criterì geològic concret, com no fos el d'un eixelabrat saurí en hores baixes 2. l'obra es va basar en unes fisures pre-existents que els treballs van esborrar gairebé per complet.
uró del terme de Rellinars. Amb conversa mantinguda de camí de tornada amb el jutge de pau de Rellinars, el sr. Claudi Perarnau, hem pogut saber que les dues cavitats verticals foren excavades artificialment per encàrrec dels propietaris del Mas de Les Boades, per tal de trobar aigua. Una obra que creiem colossal (més si es té en compte que es va fer a pic i pala) i que ha generat entre els assistents dos grans corrents d'opinió: 1. l'obra no va seguir cap criterì geològic concret, com no fos el d'un eixelabrat saurí en hores baixes 2. l'obra es va basar en unes fisures pre-existents que els treballs van esborrar gairebé per complet.L'encarregat de fer la primeríssima de l'avenc del Pou ha estat l'Eduard Badiella, mercés a un equipament de luxe a càrrec del Marc Anglès. El descens primeríssim a l'avenc del Roc del Duc ha anat a càrrec de l'autor.
Ben aviat publicarem al webcau els croquis i la informació detallada d'aquestes noves cavitats. La enhorabona a tots els participants d'aquesta edició d'Espeleopringuer, que no s'ha rebregat per la neu caiguda ni pel fred imperant: han estat en Salvador Vives, Xavi i Eduard Badiella, Marc Anglès, Eva Monterde, Quim Solbas i com no: l'infalible 'gaiato' Espeleopringuer, amulet totèmic que ens protegeix amb els seus increïbles poders debriss-flowing! Des d'aqui volem convidar al sr. Claudi Perarnau a ampliar amb més detalls la impresionant obra dels pous artificials: es buscava realment aigua? existien esquerdes o indicis al lloc que suggerissin la presència d'aigua al lloc? quins recursos es van emprar (personal, material)? sobre quin any es van fer?
Ben aviat al webcau, el vídeo d'aquestes primeríssimes espeleològiques!
I recordeu que la propera jornada Espeleopringuer serà el 13 de juny de 2009.
Escriure un comentari
quantitat dels ingredients al nivell ínfim d'haver d'anomenar-los TRAZAS. No, no. Aquests són ingredients que, per una raó més de caire entròpic i/o imprevisible, han anat a parar allà on no tocava. No consten a la fòrmula qualitativa. Avui dia, si pertanys al 99% de la humanitat que no tolera la lactosa ni el sèrum de llet, ni la proteïna làctica, ni la llet desnatada en pols, ni les aromes amb llet, ni tantes altres fòrmules químiques inventades per donar sortida al gènero làctic, les companyies han elaborat el terme TRAZAS DE LECHE. I les TRAZAS les trobes encara que sigui dins un substitut de la llet tan conegut com és ara la soja. Però és igual. N'hi ha que per dissimular diuen: ESTA FÁBRICA TRABAJA CON LECHE, HUEVOS, CACAHUETES. I t'ho diuen així com de passada. No és que t'estiguin dient que són uns desendreçats, no. Tampoc és que de tant en tant caiguin espontàniament tèmpans de llet en pols dins una marmita de gelatina o dins la barreja d'un fuet, del foie-gras o damunt els daus de gall dindi ó... No. És que el treball va com va, i la cuina industrial no té temps de formular tots els ingredients incontrolats que circulen per les seves sitges i acaben envasats a qualsevol banda. Estem de sort que no hi trobem TRAZAS DE BALA o TRAZAS DE GERENTE o de PEGAMENTO COLA o DINERO, perquè està clar, a les fàbriques es treballa amb moltes coses que, o bé no es poden païr o bé són directament tòxiques. I abans de dir-ne RESTOS, DESPERDICIOS O RESIDUOS, en diuen TRAZAS. Tot plegat deu ser la particular idea de reciclar que n'han tret moltes empreses alimentàries: "si hem de llençar el tóner d'una fotocopiadora espatllada, abans s'aprofita dins una marmita de xocolata cremosa que no en un abocador! ATENCIÓN: PUEDE HABER TRAZAS DE TÓNER o ESTA FABRICA TRABAJA CON TONER". I tira avall, que la digestió sempre fa camí de baixada!
