ELS TUPPERS CANCERÍGENS

El menjar congelat o cuinat en recipients plàstics pot provocar càncer. Així de contundent ho afirmava la doctora Ana Vila a la popular la revista Mía*. Ostres!-vaig pensar jo, si avui dia tothom va amb els tuppers amunt i avall i la revista 'Science' encara no s'ha pronunciat sobre el tema ... a veure si tot acabarà com el tabac, que de primer era la panotxa i després ha acabat matant i perjudicant 'seriamente la salud'.
Fa més d'un mes vaig escriure a dos fabricants de tuppers. Avui a dos quarts de deu del matí rebia una trucada del director de la fàbrica dels tuppers marca Bosque Verde (Mercadona) per assegurar-me que efectivament al mercat hi ha plàstics barats que amb la temperatura desprenen dioxines i que poden arribar a interaccionar amb els aliments, però que no és el cas dels seus recipients que acompleixen amb tots els requisits legals, que són una marca consolidada amb grans superfícies i que no es poden permetre el luxe de jugar amb la salut de la gent etc. L'altra marca de tuppers a qui també vaig escriure farà cosa d'un mes, Curver, encara és hora que contesti: està molt bé tenir una web amb aires plasti-ecològics i penjar-hi un cartellet de "atenció al consumidor", però fa tota la impressió que algunes empreses més aviat diuen "atenció al consumidor, fugim!". He convidat al representant del fabricant de tuppers de Bosque Verde, el sr. Diego Mateu, a contestar a la dra. Vila a través de la mateixa revista, si és que trobava que la doctora generalitzava massa i espantava l'aviram. M'ha dit que Mercadona estudiava donar una resposta a la mateixa revista per evitar malentesos.
Un altre dubte que tenia era el fet que els tuppers Bosque Verde especifiquen que es poden fer servir per ficar-hi menjar, per fer servir al microones....però NO per cuinar (?). A mi això em semblava una mica contradictori, perquè el microones també serveix per cuinar i per pre-cuinats etc. El sr. Mateu m'ha dit que aquest avís era per evitar que els tuppers es fiquessin directament dins els forn ó damunt la vitroceràmica, com s'havia donat el cas, però que no hi havia cap problema amb el seu ús amb el microones. L'he trobada una mica bèstia, aquesta explicació. En fi, jo continuaré congelant i descongelant menjar en tuppers perquè això de ficar recipients de vidre (amb tapadora de, plàstic?) dins el congelador com recomana la doctora, no m'acaba de fer el pes. Ara bé, per molt que diguin, jo miraria de no reescalfar ni cuinar gairebé res amb plàstic, no fos cas que s'empelti amb el menjar.

VIa Edició Espeleopringuer: èxit total!

Amb l'excel·lent guiatge del seu descobridor, Quim Solbas  (a la foto a l'entrada de l'avenc del Pou) , aquest diumenge la secció d'Espeleopringuer de la SIS  ha explorat l'avenc del Pou (-12m), l'avenc de la Roca del Duc (-5m) i la cova de la Roca del Duc (8m), noves cavitats localitzades fa poc més de dos mesos a l'entorn d'aquest característic turó del terme de Rellinars.  Amb conversa mantinguda de camí de tornada amb el jutge de pau de Rellinars, el sr. Claudi Perarnau, hem pogut saber que les dues cavitats verticals foren excavades artificialment per encàrrec dels propietaris del Mas de Les Boades, per tal de trobar aigua. Una obra que creiem colossal (més si es té en compte que es va fer a pic i pala) i que ha generat entre els assistents dos grans corrents d'opinió: 1. l'obra no va seguir cap criterì geològic concret, com no fos el d'un eixelabrat saurí en hores baixes 2. l'obra es va basar en unes fisures pre-existents que els treballs van esborrar gairebé per complet.

L'Espeleopringuer explorarà un nou avenc

En Quim Solbas ( a la foto acompanyat de l'autor durant la primera exploració de l'avenc del Ramon de la Fonda) guiarà avui  la darrera edició d'enguany d'Espeleopringuer el diumenge 14-12-08. En Quim ens acompanyarà fins a una de les seves darreres descobertes: l'avenc del POU,  a Rellinars. Pel que sembla, el pou de l'avenc es prou gran com per baixar-hi tres persones simultàniament, i el fet que al sostre de la boca hi hagi un tronc d'alzina enganxat amb ciment, ens pot fer pensar en el ja mític (i mai localitzat) avenc de les Bombes. Podria ser que el tronc cimentat fos la politja que utilitzaven els guerrillers per accedir al seu l'arsenal? Si fos així, caldrà prendre precaucions, no fos cas que ens explotéssin als morros i.... això sí que seria una gran pringada! Necessitarem tot el personal disponible i, a més, segons com vagi l'exploració, en Quim ens delectarà amb dues troballes més!!!

EL CABIROL TORNA A SANT LLORENÇ DEL MUNT

Nota-La fotografia és de viquipèdia.

TRAZAS DE LECHE: la poca traça del sector alimentari

En els moments ensopits que passem cruspint alguna menja moderna i industrial, sovint ens entretenim a mirar-nos els embolcalls serigrafiats a tot color, embolcalls brillantosos que quan més criden l'atenció és sobretot quan s'amunteguen en una deixalleria. Però no sol acabar aquí l'observació degustativa i lectora. Si el sucre i els additius del producte ens mantenen més estona en la maniobra de deglutir, també ens acabem empassant la nota dels ingredients. En aquest apartat ara està de moda que gairebé tots els productes tinguin TRAZAS d'alguna cosa. I no és pas que les companyies alimentàries hagin decidit rebaixar la quantitat dels ingredients al nivell ínfim d'haver d'anomenar-los TRAZAS. No, no. Aquests són ingredients que, per una raó més de caire entròpic i/o imprevisible, han anat a parar allà on no tocava. No consten a la fòrmula qualitativa. Avui dia, si pertanys al 99% de la humanitat que no tolera la lactosa ni el sèrum de llet, ni la proteïna làctica, ni la llet desnatada en pols, ni les aromes amb llet, ni tantes altres fòrmules químiques inventades per donar sortida al gènero làctic, les companyies han elaborat el terme TRAZAS DE LECHE. I les TRAZAS les trobes encara que sigui dins un substitut de la llet tan conegut com és ara la soja. Però és igual. N'hi ha que per dissimular diuen: ESTA FÁBRICA TRABAJA CON LECHE, HUEVOS, CACAHUETES. I t'ho diuen així com de passada. No és que t'estiguin dient que són uns desendreçats, no.  Tampoc és que de tant en tant caiguin  espontàniament tèmpans de llet en pols dins una marmita de gelatina o dins la barreja d'un fuet, del foie-gras o damunt els daus de gall dindi ó... No. És que el treball va com va, i la cuina industrial no té temps de formular tots els ingredients incontrolats que circulen per les seves sitges i acaben envasats a qualsevol banda. Estem de sort que no hi trobem TRAZAS DE BALA o TRAZAS DE GERENTE o de PEGAMENTO COLA o DINERO, perquè està clar, a les fàbriques es treballa amb moltes coses que, o bé no es poden païr o bé són directament tòxiques. I abans de dir-ne RESTOS, DESPERDICIOS O RESIDUOS, en diuen TRAZAS. Tot plegat deu ser la particular idea de reciclar que n'han tret moltes empreses alimentàries: "si hem de llençar el tóner d'una fotocopiadora espatllada, abans s'aprofita dins una marmita de xocolata cremosa que no en un abocador! ATENCIÓN: PUEDE HABER TRAZAS DE TÓNER o ESTA FABRICA TRABAJA CON TONER". I tira avall, que la digestió sempre fa camí de baixada!