VI Edició d'Espeleopringuer al nou avenc del Pou
En Quim Solbas ( a la foto acompanyat de l'autor durant la primera exploració de l'avenc del Ramon de la Fonda) guiarà avui la darrera edició d'enguany d'Espeleopringuer el diumenge 14-12-08.
En Quim ens acompanyarà fins a una de les seves darreres descobertes: l'avenc del POU, a Rellinars. Pel que sembla, el pou de l'avenc es prou gran com per baixar-hi tres persones simultàniament, i el fet que al sostre de la boca hi hagi un tronc d'alzina enganxat amb ciment, ens pot fer pensar en el ja mític (i mai localitzat) avenc de les Bombes. Podria ser que el tronc cimentat fos la politja que utilitzaven els guerrillers per accedir al seu l'arsenal? Si fos així, caldrà prendre precaucions, no fos cas que ens explotéssin als morros i.... això sí que seria una gran pringada! Necessitarem tot el personal disponible i, a més, segons com vagi l'exploració, en Quim ens delectarà amb dues troballes més!!!
Pels que encara no conegueu les activitats d'Espeleopringuer, heu de saber que es tracta d'activitats exploratòries de galeries obstruïdes i cavitats de difícil accés. Espeleopringuer ha fet veure la llum cavitats com les foradades dels Òbits, l'avenc de l'Ú, les Foradades del Diable, foradada del Mal Pas dels Meringes etc... exploracions que coincideixen sempre en cap de setmana i 13, i solen ser matinals (aquest cop es recomana dur un entrepà per dinar, si es vol anar amb més calma). Si us animeu, la trobada serà a les 9 del matí del 14-12-2008 a la sortida de la carretera de Rellinars amb c/ Terque, lloc habitual de trobada dels 'Dimarts a la Fresca'. Avui mateix mirarem d'explicar-vos com ha anat la cosa. Fins ara.
Som-hi, la descoberta ens espera!
-
...las instrucciones de este medicamento". Estic postrat al llit, llegint atentament les instruccions del medicament antiàcid. I el què llegeixo no sé si és una informació destinada a engrossir els meus coneixements farmacèutics globals, o bé un efecte secundari imprevist tipus ‘delirium tremens' que em fa llegir coses imaginàries. Diu que les píndules que em disposo a ingerir pertanyen a la clase de medicaments (literal) ‘inhibidores de la bomba de protones'... potser fa massa mesos que no miro cap telenotícies, i no sabia que la humanitat s'hagués decidit a llançar amb tanta discreció un artefacte de característiques tan notòriament impactants. Es clar que sabent com sóc, potser el veïnat n'anava ple i jo ho ignorava. O potser la bomba només me la havien llançada a mi, i el veïnat no me'n volia robar protagonisme. O vés a saber si Janssen-Cilag, el fabricant, va ser massa pretensiós a l'hora de redactar-ne les virtuts. Vés a saber. El cert és que l'adversitat anunciada amb tal magnitud no predisposa sinó a un rebregament estomacal que no saps si és pitjor el mal que el remei. Hi ha informacions com aquesta que, per molt bona voluntat que s'hi posi i per molt ben explicades que siguin, la veritat, fan de mal païr. Tot i amb això, he defugit la temptació d'empassar-me la capça sencera d'un sol glop. I si no he fet és perquè Janssen-Cilag ja m'havia advertit de bon principi en la necessitat de llegir ‘TODO el prospecto' i en cas de sobredosi ja alertava cautelosament al metge que (literal) "no existe un antídoto específico". Tú diràs! Un fabricant capaç d'aturar els efectes d'una bomba de protons a base de píndules de mida ínfima, no esbomba als quatre vents la fòrmula que el converteix en gairebé miraculós. I ben fet que fan. A grans mals, remeis discrets. Veus? llegir sempre va bé.
LA REVOLTA SILENT (1)
-Sí doctor, així estirat em sento molt millor.
-Molt bé, sr. Gillemto. I ara, digui'm: quina és la primera vegada que vostè recorda haver mantingut una conversa amb vegetals?
-euh doncs...em penso que va ser just després del foc. O potser més tard, ara no ho recordo, exactament. Era als Emprius, a la cara nord. Vaig ensopegar amb una petita que no havia vist mai quan, de sobte, vaig sentir com un espetec de roques. Vaig treure el cap a fóra i vaig poder veure com els braços d'un movien la roca on estava entaforada. L'estrèpit no era de res que es trenqués, perque allà no es movia res. Però el soroll es va anar condensant i estructurant de tal forma que es va acabar convertint en una cosa audible, com de veu humana. I allà em vaig quedar jo, amb cara de pal. "Tros de quòniam, sóc jo qui et parla! Es pot saber que t'ha agafat?" Esbufegant per aquell esforç sostingut, l'arbre em va començar a explicar que havia estat buscant alguna cosa de menjar allí dins i que, quan va voler sortir, la roca li barrava el pas. Vaig asseure'm i vam estar parlant una bona estona, com ara vostè i jo. Entre moltes altres coses em va dir que l'incendi l'havien provocat ells.
-Dispensi, qui són "ells"?
-Els arbres. Ells havien decidit que el bosc es cremés. Pel que es veu estaven en guerra i la decisió d'optar pel foc l'havien presa els pins, que s'havien quedat sense recursos i van decidir dur a terme una política de terra cremada. Van incitar l'incendi.
-Ja ho entenc... I digui'm, sr. Guillem, no s'estimaria més creure que l'incendi el van provocar persones de carn i ossos, com ara nosaltres?
-Em penso que no, doctor. Jo no em veuria capacitat per fer alguna cosa així. Ni que un arbre m'ho supliqués.
-Però sr. Güillom, pensi que hi ha trastorns de la personalitat, com ara la d'un piròman. Persones alterades que, sobreexcitades per la visió del foc i de les flames, se senten inclinades a cremar boscos amb voluntat desfermada.
-Pot ser, doctor. Però jo no posaria les mans al foc en aquest assumpte. Hi ha voluntats més fermes i arrelades al bosc, cregui'm.
-Miri, per ser-li sincer, jo de vostè no m'acostaria al bosc durant una bona temporada i...
-Però això és impossible! El poble està envoltat de vegetació per tots cantons??? Jo mateix tinc un avet al pati que
-...miraria de mantenir diàriament una conversa amb un mínim de cinc persones. Tingui, aquí té la recepta.
-Recepta? Com ha pogut saber que..?
-Pel fruit hom coneix l'arbre. No oblidi que sóc metge. Són pastilles amb gust d'eucaliptus. No li faran cap mal.