Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
Qui és que ens pren per idiotes quan repeteix el mantra que les CUP i el govern d'Espanya comparteixen l'objectiu de no investir Mas? Què passa, que Espanya també vol la independència de Catalunya però exigeix un altre candidat? Fins a quin punt ens beurem l'enteniment per assolir la quadratura del cercle al voltant d'en Mas?
I què vindrà després? encallarem el procés per poder exigir la puresa de raça independentista 100% anticomunista, antiassemblerista, antiabortista, antimarxista, antipalestina, anticalç i fins a un 30% més d'il·lusió als ingredients?
Assessors de Mas i companyia: bon vent i Visca Catalunya Lliure.
El reducccionisme de tot el procés a l'investidura de Mas amb el qual una part no ha parat d'amenaçar amb aturar definitivament el procés (CDC ho ha verbalitzat així infinitat de vegades), a banda de ser completament irracional, és un segrest partidista en tota regla i una amenaça inadmissible a la continuïtat d'un procés d'independència que tots volem més enllà de la tria d'un president d'un o altre partit . Si el president no és de consens de TOTS els independentistes es canvia i llestos. Això és flexibilitat i voler anar per feina. I si això no és així de senzill, més val que els partits (tots) s'ho facin mirar, perquè voldrà dir que no han entès res. La meva proposta és que el president no ha de ser de CAP partit, i en això JUNTS x SI és qui ho té més a l'abast i, a més (i no és casualitat), milers de vots a favor.
D'un primer estudi del quadern de l'amillarament de l'any 1854, realitzat per l'agrimensor José Pié i Bové per a Hisenda, podem treure un seguit de primeres conclusions sobre l'arquetip del pagès llorençà i el cultiu de la vinya de mitjan segle dinou.
En primer lloc que el nombre total de pagesos i terratinents llorençans era de 283 i el nombre total de parcel·les era de 861*.
La casa de l'Ermengol i l'ermita de St Feliuet
En segon lloc que el pagès llorençà tenia, de promig, un hort en propietat. Aquest hort podia estar ubicat al Mas del Burc (102 trossos), als Horts (45 trossos) o bé al Rossell (34 trossos). Bastants pagesos tenien en propietat, a més, conreus de cereals als Camps d'en Lluís (31 trossos). L'hort i el camp de secà, el pagès llorençà els combinava amb un promig de 3 trossos de vinya, la majoria arrendats als diferents terratinents del municipi. L'any 1854, la propietat amb major nombre de rabassaires era la casa de La Serra que comptava amb 72 rabassaires, seguida per les propietats de l'Ermengol i Salallassera (54 rabassaires llorençans, ambdues). Gairebé la meitat dels pagesos (126) llorençans comptava amb un ase o un mulo en propietat per a les feines del camp.
Els pagesos de la vila amb el major nombre de trossos cultivats eren l'Andreu Camrubí (14 trossos, 11 dels quals en propietat, i també dues cases al poble), el Gabriel Riera i Riera (13 trossos, 12 dels quals en propietat, i també dues cases) i Llorenç Valls i Gotés 'el Demià' (12 trossos, 7 dels quals en propietat i també dues cases en propietat), però també abundaven els pagesos que només cultivaven un sol tros, molts d'ells probablement fills de pagesos que iniciaven la seva trajectòria professional com a tals, i que solien tenir el tros arrendat en indrets coincidents amb els arrendats per la família.
La casa de La Serra
En Llorenç Valls i Duran era el terratinent amb major nombre de vinyes cultivades de tot Sant Llorenç Savall: 66 quarteres a repartir entre les seves propietats de la casa Agell i Collmonné (aprox. unes 22 hectàrees). En Francesc Roca i Soler era el següent terratinent en nombre de vinyes: entre les cases de La Roca i Ponsferrer acumulava 64 quarteres i 10 quartans (unes 21 hectàrees) i en tercer lloc hi havia en Joan Gros i Roca, propietari de la casa Comabella amb un total de 45 quarteres de vinya. Contrasta, per la seva banda, que el propietari de la casa de La Muntada, Jaume Marquet, no declarés una sola quartera de vinya, mentre a la seva finca hi treballaven més d'una quarentena de pagesos parcers.
De tota la documentació crida l'atenció que els 21 trossos pertanyents al Borrell (Vall de Mur) eren tots de propietat, cosa que podria fer pensar en una venda de la finca, tal volta per subhasta. El mateix es podria dir que devia passar amb el Mas Obàgols (14 trossos) i el sector del Mas Burc a on mig poble hi tenia el seu hort en propietat, tal com ja s'ha indicat.
Sense ser atribuïbles a cap mas desaparegut (que nosaltres sapiguem), una cosa semblant s'aprecia als sectors de La Vallxica (44 trossos), els Camps d'en Lluís (31 trossos), Collbarra (25 trossos), i la Costa del Rifé (17 trossos): més del 90% de les parcel·les eren allí de propietat, cosa que també podria indicar que aquests indrets pròxims al poble eren preuats per la pagesia llorençana i probablement es venien cultivant de temps més reculats, més enllà del segle d'or de la vinya (s. XIX).
En aquesta vida n'hi ha que no volen guanyar res. Ni medalles d'or ni de plata: es conformen amb tots els bronzes que hi hagi en estoc. Com que gairebé ningú recorda els subcampions del bronze, conserven molt bé l'anonimat i ningú els va al darrere. No tenen competència. Són els lladres de bronze, que tan aviat et desconnecten l'AVE com t'arrepleguen els baixants de coure de casa. Tot sigui a fi de batre rècords d'ingressos.
Sense anar més lluny aquesta setmana han fet desaparèixer el rètol explicatiu que hi havia dalt del Castell de Pera. I fa pocs dies s'han endut la placa de bronze del Camí del Cel, que recordava la iniciativa del Dr. Mussons per a la gent gran de la residència (clicar damunt la foto) Són enemics de la literatura i de tot allò que sigui públic: per a ells no hi ha res com un bon pedaç de metall. No hi ha dubte que aquests subcampions del robatori estan ben esponsoritzats: no tothom pot emmagatzemar quilòmetres de coure al rebost de casa i encara menys fondre'l! Es veu que ara haurem de tenir una policia especial, que si abans es dedicava a vetllar l'or i la plata dels ciutadans, ara haurà d'especialitzar-se en el bronze i el coure. I demà què serà, la fusta i el plàstic?
el Camí del Cel
el plafó del Castell de Pera ha desaparegut
Amb data 27-1-16 el plafó de la Torrota de la Roca
també desapareix
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
Ens importa que les motos no malmetin el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt? ens importa que estigui expressament prohibida la circulació de motos de trial pels corriols del parc? Ens importa saber que el torrent de Les Comes forma part d'un espai fràgil que tot just cicatritza de l'incendi de 2003? ens importa la bona convivència entre els diferents usuaris d'aquest espai públic?
A mi m'importa. Per això denuncio aquestes pràctiques il·legals per part d'una minoria que no representa ni el món del trial ni el de la moto en general. Són quatre que no respecten les decisions de la majoria. Sabem que el camí de les Comes (Vall d'Horta, Sant Llorenç Savall) està sent utilitzat reiteradament per aquest grup de trial. La profunda erosió del camí i de l'entorn ho delaten.
De nou us facilitem els telèfons per a que pugueu denunciar aquests fets en el mateix moment que ho detecteu. Si és que a vosaltres també us importa, és clar.
112 mossos d'esquadra
935617000 Agents Rurals
938317300 Guardes del Parc
ENLLAÇOS
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
Poques referències tenim d'aquest possible mas situat sobre del pont del Galí. 
En principi no hauria de tenir res a veure amb el perquè -segons que explica en Lluís Vergés- les ruïnes quedarien en el mateix vessant de la (la major part dels mapes la citen amb el nom de la font del Pont del Galí). Sembla que l'any 1300 el casal ja existia i segons el mateix autor el mas Morell hauria estat habitat fins a les darreries del s.XVIII quan va patir un incendi. A les primeries del s.XIX el topònim de Mas Morell encara figurava com un sector (ben diferenciat del proper sector del Bosc Negre), on s'ubicaven els trossos de vinya dels respectius pagesos. A partir del primer amillarament de 1854 el nom del Mas Morell serà canviat per Saladelafont, propietat que ja feia molt temps que havia absorbit l'antic mas.
Els del sr. Ballestar dels anys cinquanta del segle passat, assenyalaven unes 'restes d'un casalot' a tocar d'una esfondrada, sense numerar (actualment és la no.392 de l'inventari).
Aquest antigot, tot just dibuixat per una sèrie de fileres alineades arran de terra i sense gruix, marquen uns molt irregulars, més propis d'una bancada de feixes o d'un antic tancat per a bestiar. L'espai però, és completament pla i ocupa la base d'un primer promontori que és la punta sud de la Carena del Galí.
El lloc semblaria més aviat triat per esguardar l'aiguabarreig del torrent del Galí amb la capçalera del Ripoll, i no pas per a bastir-hi cap casa. Les parets del vessant est es fan coincidir amb el graó natural d'un estrat de sorrenques.
Probablement l'establiment de terres de cultiu per a la vinya en aquest sector, amb la barraca de vinya a tocar de l'antigot, féu desaparèixer els paraments originals per tal d'aprofitar-ne les pedres i construir feixes i canals d'aigua. Separat per pocs metres de la línia divisòria entre propietats, avui aquest possible antigot forma part del mas Galí.
COM ARRIBAR-HI- prenent el trencall indicat que porta al Mas Galí, passada la corba inicial surt a la nostra esquerra una antiga pista de desboscament que porta fins al collet que forma el promontori de les ruïnes i la carena del Galí.
BIBLIOGRAFIA
VERGÉS I SOLÀ, Lluís. FORANIES I ALTRES COSES DE SANT LLORENÇ SAVALL. 1971. Guia il·lustrada d'un poble reblert d'història.
ENLLAÇOS
