Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Lladres per a la medalla de bronze 1.0


cami del cel rtolEn aquesta vida n'hi ha que no volen guanyar res. Ni medalles d'or ni de plata: es conformen amb tots els bronzes que hi hagi en estoc. Com que gairebé ningú recorda els subcampions del bronze, conserven molt bé l'anonimat i ningú els va al darrere. No tenen competència. Són els lladres de bronze, que tan aviat et desconnecten l'AVE com t'arrepleguen els baixants de coure de casa. Tot sigui a fi de batre rècords d'ingressos.
Sense anar més lluny aquesta setmana han fet desaparèixer el rètol explicatiu que hi havia dalt del Castell de Pera. I fa pocs dies s'han endut la placa de bronze del Camí del Cel, que recordava la iniciativa del Dr. Mussons per a la gent gran de la residència (clicar damunt la foto) Són enemics de la literatura i de tot allò que sigui públic: per a ells no hi ha res com un bon pedaç de metall. No hi ha dubte que aquests subcampions del robatori estan ben esponsoritzats: no tothom pot emmagatzemar quilòmetres de coure al rebost de casa i encara menys fondre'l! Es veu que ara haurem de tenir una policia especial, que si abans es dedicava a vetllar l'or i la plata dels ciutadans, ara haurà d'especialitzar-se en el bronze i el coure. I demà què serà, la fusta i el plàstic?

cami del cel rtol 2

el Camí del Cel


castell de pera

el plafó del Castell de Pera ha desaparegut


torrota retol small


Amb data 27-1-16 el plafó de la Torrota de la Roca
també desapareix







{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Trial al Torrent de les Comes (Vall d'Horta)

Ens importa que les motos no malmetin el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt? ens importa que estigui expressament prohibida la circulació de motos de trial pels corriols del parc? Ens importa saber que el torrent de Les Comes forma part d'un espai fràgil que tot just cicatritza de l'incendi de 2003? ens importa la bona convivència entre els diferents usuaris d'aquest espai públic?
A mi m'importa. Per això denuncio aquestes pràctiques il·legals per part d'una minoria que no representa ni el món del trial ni el de la moto en general. Són quatre que no respecten les decisions de la majoria. Sabem que el camí de les Comes (Vall d'Horta, Sant Llorenç Savall) està sent utilitzat reiteradament per aquest grup de trial. La profunda erosió del camí i de l'entorn ho delaten.

motoristes al torrent de les comes-1 medium

De nou us facilitem els telèfons per a que pugueu denunciar aquests fets en el mateix moment que ho detecteu. Si és que a vosaltres també us importa, és clar.
112 mossos d'esquadra

935617000 Agents Rurals

938317300 Guardes del Parc




ENLLAÇOS


{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
Escriure un comentari

Les ruïnes del Pont del Galí

Poques referències tenim d'aquest possible mas situat sobre del pont del Galí. runes pont gal smallEn principi no hauria de tenir res a veure amb el Mas Morell perquè -segons que explica en Lluís Vergés- les ruïnes quedarien en el mateix vessant de la font homònima (la major part dels mapes la citen amb el nom de la font del Pont del Galí). Sembla que l'any 1300 el casal ja existia i segons el mateix autor el mas Morell hauria estat habitat fins a les darreries del s.XVIII quan va patir un incendi. A les primeries del s.XIX el topònim de Mas Morell encara figurava com un sector (ben diferenciat del proper sector del Bosc Negre), on s'ubicaven els trossos de vinya dels respectius pagesos. A partir del primer amillarament de 1854 el nom del Mas Morell serà canviat per Saladelafont, propietat que ja feia molt temps que havia absorbit l'antic mas.
Els mapes del sr. Ballestar dels anys cinquanta del segle passat, assenyalaven unes 'restes d'un casalot' a tocar d'una barraca esfondrada, sense numerar (actualment és la no.392 de l'inventari).

runes pont gal 1 small
Aquest antigot, tot just dibuixat per una sèrie de fileres alineades arran de terra i sense gruix, marquen uns espais molt irregulars, més propis d'una bancada de feixes o d'un antic tancat per a bestiar. L'espai però, és completament pla i ocupa la base d'un primer promontori que és la punta sud de la Carena del Galí.


runes pont gal pan large
El lloc semblaria més aviat triat per esguardar l'aiguabarreig del torrent del Galí amb la capçalera del Ripoll, i no pas per a bastir-hi cap casa. Les parets del vessant est es fan coincidir amb el graó natural d'un estrat de sorrenques.
Probablement l'establiment de terres de cultiu per a la vinya en aquest sector, amb la barraca de vinya a tocar de l'antigot, féu desaparèixer els paraments originals per tal d'aprofitar-ne les pedres i construir feixes i canals d'aigua. Separat per pocs metres de la línia divisòria entre propietats, avui aquest possible antigot forma part del mas Galí.

COM ARRIBAR-HI- prenent el trencall indicat que porta al Mas Galí, passada la corba inicial surt a la nostra esquerra una antiga pista de desboscament que porta fins al collet que forma el promontori de les ruïnes i la carena del Galí.


runes pont gal medium

 
 
BIBLIOGRAFIA

VERGÉS I SOLÀ, Lluís. FORANIES I ALTRES COSES DE SANT LLORENÇ SAVALL. 1971. Guia il·lustrada d'un poble reblert d'història.

 

 
 
ENLLAÇOS
 
 
 

 

Escriure un comentari

Caminada per les barraques restaurades

El proper dia 15 de novembre posarem a prova l'itinerari matinal publicat recentment en aquesta pàgina: el Castell de Pera i la Volta de Pedra Seca. Amb aquest itinerari seguirem el rastre dels rabassaires llorençans i les seves barraques de vinya del segle XIX, avui completament restaurades, i farem el cim de l'emblemàtic castell roquer del segle XI.
Noms com ara Josep Bruac 'el vell Jesus' del carrer St Feliu, Llorenç Utzet 'el Constanso' del carrer Nou, Ramon Tantinyà 'xic Tintiñá' del carrer Rifé (avui ctra. Monistrol), l'enterramorts Francesc Gutés 'lo Ànima' de plaça, Anton Vilatersana 'el bagarro' del carrer Raval o Llorenç Clusella 'el pet de ca' del carrer del Mig de Creu de Pedra, foren els pagesos i parcers que cultivaren les terres de la casa Saladelafont (Sant Llorenç Savall), i deixaren l'empremta en els murs de pedra seca i molt especialment, a les seves barraques de vinya. Si avui encara podem parlar de regeneració del bosc després d'un incendi, en bona part ho devem al seu esforç.
 
sortida castell de pera gold small 3

Així doncs, els qui vulgueu fruir d'una caminada carregada d'història reserveu-vos el proper diumenge 15 de Novembre.

 

Quedarem a la Font de l'Aixeta (Escola Josep Gras, Sant Llorenç Savall) a les 9h i allí ens distribuïrem en el mínim de cotxes per fer l'aproximació al pont del Bosc Negre (Km 23,7 de la carretera a Monistrol de Calders), el nostre punt de partida.

 

Per aquesta sortida, només cal dur l'esmorzar i calçat adequat per caminar.

 

De tant en tant convé deixar de banda la virtualitat i trobar-nos en el món real!

 

Estigueu bons i ens veiem el proper dia 15.
 

Grup de Pedra Seca Ballestar
St Llorenç Savall

Escriure un comentari

Segui, segui

Amb la ''Historia de las Sillas" Sílvio Rodríguez sempre m'ha fet pensar en la derrota que suposa que finalment decideixis seure. A tota hora se'ns convida a seure. Seure per dinar, per sopar, per veure la tele, per estar amb els amics, al cine, al bar, i seure o directament jeure amb la parella. I no parlo tan sols del descans que hi ha en el seure. Parlo de l'objectiu últim, del Valhalla, del Paradís que per a molts suposa el fet de poder, finalment, seure.
La cadira o el sofà. Seure, seure d'una vegada i deixar de caminar per anar enlloc. N'hi ha que es passen el dia asseguts, i esperen arribar a un lloc per continuar...asseguts. Quan em moc de vegades tinc la sensació que mig país, mig món, em mira de la seva cadira estant, estranyat que jo encara estigui en moviment. Si us plau -segui- em conviden una i altra vegada. Estar assegut té l'aval de la senzillesa: no has de fer res més que plegar-te a la forma de la cadira i quedar-hi ben estarrufat. Això només hauria d'estar a l'abast d'uns acomodats, o bé dels jubilats. Asseguts per fi. Mira com passa la gent que no seu com nosaltres, pobrissons! Mira què fan ara! Ja està. Així. Com en el joc aquell d'anar a Sevilla, si no tens cadira -tonto l'últim!
El seure ha generat moltes aficions, i sobretot, molts diners: treballs d'oficina, anar de concerts, els estudis, jugar amb jocs d'ordinador, els oficis religiosos, i naturalment té els seus temples: restaurants, bars, estadis de futbol amb 22 persones en peu i 100.000 assegudes -i a on, per cert, la victòria sempre els dels altres, mai teva-, infinitat de fileres de bancs i cadires prometen espectacles per quedar-t'hi enganxat...i per això compta amb molts adeptes. Jo en canvi sóc un cul inquiet. El seure m'incomoda, em cansa, m'aburreix, m'estressa. Quan la meva filla no sabia caminar, jo me l'enduia embolicada i a trescar! Ella tota l'estona dormia (i babejava!) recolzada sobre la creixent escalfor del meu tors. Caminar em fa pensar i jo no podia esperar tot aquell any sencer, assegut i esperant que aprengués a caminar. És clar que mentrestant jo també babejava, naturalment.
Estar definitivament aturats és un fet que ja tots tenim a l'horitzó i per tant,  ho deixaria pel final, pel final de veritat. Mentrestant, hi ha molt feina a fer i la visió de multituds assegudes, m'esparvera. Tant, que n'hi ha per llogar-hi cadires!


Enllaços
Escriure un comentari

Més articles...

  1. Gestió forestal al Dalmau: explicacions
  2. De cara a barraca (73) revaloritzar el paisatge
  3. Fent memòria de les mobilitzacions 1.1
  4. Mas Enganya'm Style