Diari d'abord

Trial al Torrent de les Comes (Vall d'Horta)

A mi m'importa. Per això denuncio aquestes pràctiques il·legals per part d'una minoria que no representa ni el món del trial ni el de la moto en general. Són quatre que no respecten les decisions de la majoria. Sabem que el camí de les Comes (Vall d'Horta, Sant Llorenç Savall) està sent utilitzat reiteradament per aquest grup de trial. La profunda erosió del camí i de l'entorn ho delaten.

Les ruïnes del Pont del Galí

Poques referències tenim d'aquest possible mas situat sobre del pont del Galí. En principi no hauria de tenir res a veure amb el Mas Morell perquè -segons que explica en Lluís Vergés- les ruïnes quedarien en el mateix vessant de la font homònima (la major part dels mapes la citen amb el nom de la font del Pont del Galí). Sembla que l'any 1300 el casal ja existia i segons el mateix autor el mas Morell hauria estat habitat fins a les darreries del s.XVIII quan va patir un incendi. A les primeries del s.XIX el topònim de Mas Morell encara figurava com un sector (ben diferenciat del proper sector del Bosc Negre), on s'ubicaven els trossos de vinya dels respectius pagesos. A partir del primer amillarament de 1854 el nom del Mas Morell serà canviat per Saladelafont, propietat que ja feia molt temps que havia absorbit l'antic mas.
Els mapes del sr. Ballestar dels anys cinquanta del segle passat, assenyalaven unes 'restes d'un casalot' a tocar d'una barraca esfondrada, sense numerar (actualment és la no.392 de l'inventari).

Aquest antigot, tot just dibuixat per una sèrie de fileres alineades arran de terra i sense gruix, marquen uns espais molt irregulars, més propis d'una bancada de feixes o d'un antic tancat per a bestiar. L'espai però, és completament pla i ocupa la base d'un primer promontori que és la punta sud de la Carena del Galí.

El lloc semblaria més aviat triat per esguardar l'aiguabarreig del torrent del Galí amb la capçalera del Ripoll, i no pas per a bastir-hi cap casa. Les parets del vessant est es fan coincidir amb el graó natural d'un estrat de sorrenques.
Probablement l'establiment de terres de cultiu per a la vinya en aquest sector, amb la barraca de vinya a tocar de l'antigot, féu desaparèixer els paraments originals per tal d'aprofitar-ne les pedres i construir feixes i canals d'aigua. Separat per pocs metres de la línia divisòria entre propietats, avui aquest possible antigot forma part del mas Galí.

COM ARRIBAR-HI- prenent el trencall indicat que porta al Mas Galí, passada la corba inicial surt a la nostra esquerra una antiga pista de desboscament que porta fins al collet que forma el promontori de les ruïnes i la carena del Galí.

Caminada per les barraques restaurades

Grup de Pedra Seca Ballestar
St Llorenç Savall

Segui, segui

Gestió forestal al Dalmau: explicacions

Aquest dissabte 18 de setembre es va dur a terme una visita oficial a la finca del Dalmau, per tal que l'administració informés de les actuacions d'aprofitament forestal que s'hi van dur a terme l'hivern-primavera passats. La iniciativa d'aquesta xerrada in situ fou de la administració responsable, és a dir, de la pròpia Generalitat. Un event informatiu -gairebé tothom hi va estar d'acord- que no és gens freqüent que les administracions duguin a terme. I  aquí aprofito per recordar quants de vosaltres heu estat convocats per rebre explicacions d'actuacions d'impacte mediambiental rellevants com són la pista forestal de Matarrodona o la construcció del Cagarro de Coll d'Estenalles, obres de la Diputació també dins l'àmbit del Parc Natural.

A la xerrada, diversos responsables i experts van explicar els tipus de gestions forestals que es duen a terme a Catalunya com són les actuacions per a treballs contra incendis, aprofitament econòmic, de gestió forestal etc, reivindicant aquesta labor de treballar el bosc com una labor tradicional que cada cop més s'està perdent, no només en nombre d'empreses dedicades al sector, sinó fins i tot en prestigi social.

Es va insistir en dur a terme més pedagogia sobre aquests temes, tot i que de vegades els discursos utilitzaven consignes com la perillositat del nostre clima mediterrani -hom no va poder callar que el problema dels incendis no és el clima mediterrani sinó el clima d'estupidesa humana, responsable de la major part dels incendis-  o de la gran massa forestal que hi ha a Catalunya- aquí hauríem de puntualitzar sense gestionar,  sinó donarem la sensació que ens sobra, no ens importa o no la volem- o la idea que els boscos sempre s'han de gestionar - aquí l'incís de J. Canals de la Diputació va ser encertat: també hi ha d'haver boscos sense altra gestió que la pròpia evolució del bosc, un element clau i definitori en l'àmbit d'un parc natural- aquí no obstant també vaig voler fer un incís: la perifèria del parc natural és un bosc de transició que està mudant la pineda cap a l'alzinar - la presència del pi fou majoritàriament impulsada per l'home ja en temps de la vinya, sXIX i de molt abans. I és en aquest sentit que em sembla que l'actuació de la Generalitat no difereix massa de les actuacions ja realitzades a la mateixa zona per la Diputació en conveni amb La Caixa, duent a terme treballs forestals destinats a la progressiva  retirada del pi blanc, emulant allò que la natura ja està fent de forma lenta però espontània.


Jo no entraré en temes administratius ni tècnics per avaluar l'impacte resultant de l'actuació feta a la forest del Dalmau- no sóc un entès en la matèria. Però estic convençut que hi ha tota una franja de parc natural, especialment al voltant de les carreteres Terrassa-Castellar-Savall, on caldria fer gestió forestal, gairebé diria que de forma urgent. I en aquest sentit i com a complement imprescindible  de la visita als treballs efectuats al Dalmau, jo us recomanaria una visita al Sot del Guix (Castellar del Vallès), indret situat a frec de la urbanizació de St Feliu del Racó. De vegades la espontaneïtat i la ferocitat del bosc gestionant-se tot sol pot arribar a posar els pèls de punta.

Jaume Valls glossà la història de l'ermita de St Pere del Dalmau, epicentre de l'estassada




L'ermita del s.XI, avui més visible i amb la teulada neta. El seu retaule en procés de sanejament.





l'INCERT FUTUR DE LA CASA DEL DALMAU

Ajuntament de Sant Llorenç Savall: amb una part dels beneficis de l'estassada