De cara a Barraca (51) 1.0 Barraca del Plàtan
De cara a barraca (51) Barraca a dues mans
Restaurar en solitari una barraca completament enrunada i documentar-ne tot el procés de primera mà, eren els objectius d'aquesta reconstrucció. La barraca triada ha estat la no.106 (foto) de la carena de Ricó, pocs metres amunt del plàtan de La Roca que és a la mateixa pista que porta a aquesta centenària casa de la Vall d'Horta. La barraca presentava aquest estat, el parament més alt amb prou feines aixecava un metre de terra. Els probables factors de l'enrunament, del qual encara en restava visible una esllavissada, potser cal trobar-los en les nombroses arrels d'arbres que van cap a la barraca i potser també en el testimoni d'antigues arrels gruixudes de romanins, sense descartar la possibilitat que el mateix parcer l'enrunés en haver acabat el seu contracte de rabassa morta. Vaig triar aquesta barraca per fer l'experiment perquè aparentment era feta amb pedra assequible i perquè era una barraca de dimensions modestes. La primera fase va consistir en netejar de brolla el perímetre, ficant-la en bosses de jardineria per ser cremada a casa i reutilitzada posteriorment com a cendra per a la coberta. La segona fase va consistir en desenterrar tota la pedra caiguda tant a l'exterior com a l'interior de la barraca, apilant el reble en una banda i la terra en una altra. També es tracta de trobar el nivell de base de la barraca, els fonaments, i és en aquest moment que veiem que la barraca era d'un sol muntant. En aquesta fase també van aparèixer restes de diverses olles i també un medicament que estan en procés de restauració, així com una frontissa que suggereix la possible presència d'una porta. La pedra més plana, la més preuada en aquestes contrades, també es va classificar apart. La tercera fase, probablement la més agraïda, fou la reconstrucció de la barraca aproximant filades de pedra cap el centre de la barraca, contrapesant cada filada amb contrafort i reblint els espais buits amb el reble extret. Les llindes i altres pedres grans es van remuntar fins el seu lloc apilant pedra desota i movent el gran bloc fent-li 'la senyora'. En aquesta barraca es va sacrificar pedra 'bona' per fer una llinda doble, molt rara de trobar a Sant Llorenç Savall, i també per fer una finestra que mira a dos cimals característics de Sant Llorenç del Munt. El tancament de la volta és potser la part més experimental de totes, amb una claraboia especial l'aspecte exterior de la qual recorda algunes barraques amb xemeneia. Els contraforts es van fer evitant la verticalitat de la paret aproximant-los també cap el centre, donant a la barraca un aspecte exterior d'iglú. Després del tancament es va procedir a l'habitual segellat amb cendra i terra i una coberta feta amb molsa del lloc, donat que la construcció es troba en vessant oest i molt integrada en un bosc relativament espès. Com que la barraca fou feta a hores mortes, es va trigar un mes i mig en donar-la per acabada. El resultat el teniu clicant damunt la fotografia. Ara és tota vostra...i dels dos encarregats de vetllar-la!
EL PROPER DISSABTE 16 de JUNY A LES 18H A LA CASA DE LA CULTURA (C/ Vapor, 18) HI HAURÀ UNA XERRADA SOBRE LA RESTAURACIÓ DE BARRAQUES A SANT LLORENÇ SAVALL, US HI ESPEREM!
Aquesta barraca no. 106 forma part del primer itinerari de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall 'Menjapedres' publicat en aquesta mateixa pàgina, i que podeu llegir clicant AQUÍ.
+ informació d'aquesta barraca clicant AQUÍ, de la mà del Grup de Recerca de Pedra Seca del CE de Castellar del Vallès.
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Escriure un comentari
