Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

De cara a Barraca (52) transformació del paisatge

De cara a barraca (52)                  Transformació del Paisatge

 

b63b smallLa barraca 293 del camí de Salallassera ha estat pràcticament restaurada en dues jornades de treball. Una per desbrossar i fer aflorar la pedra i l'altra  per pujar parets. Aquesta barraca, a més de ser una construcció molt ferma a base de grans blocs de rogenca, presentava la peculiaritat que els constructors li van donar l'aparença exterior de planta quadrada. Un altre aspecte remarcable és que, com en el cas de les barraques 106 i 255 del Crani, una vegada s'ha fet el desempedregament es descobreix que la barraca havia estat bastida sobre un enllosat natural de gresos completament plans. És a dir, sobre una base anivellada i sòlida, factors que podrien explicar perque aquesta barraca feta de materials tan fràgils i engolida per un bosc que la va amagar de la vista de l'estudiós Ballestar, hagi pogut conservar-se fins avui. Un altre aspecte que cal destacar és el fet que una barraca restaurada pugui transformar (clicar foto superior) un bon tros de paisatge. La barraca del camí de Salallassera ara és veu d'un tros lluny, molt abans d'arribar a la casa.  En la meva opinió és una transformació molt positiva en un paisatge encara molt marcat per l'incendi de 2003.
 
b63 3 large
 
La segona jornada de treball va comptar amb la visita d'obres de l'estudiós de les barraques, el Jesus Ballestar i la seva dona, la Rosa Argemí, i es va cloure a la casa de Salallassera on els propietaris havien preparat un porc senglar i unes pocions màgiques que van refer la tribu dels barracaires, que  ja només temen una cosa: que un dia el sostre d'una barraca com aquesta els caigui a sobre!
 
 
ENLLAÇOS
 
 
 
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Escriure un comentari

De cara a Barraca (51) 1.0 Barraca del Plàtan

 
De cara a barraca (51)                                      Barraca a dues mans

106 2009 smallRestaurar en solitari una barraca completament enrunada i documentar-ne tot el procés de primera mà, eren els objectius d'aquesta reconstrucció. La barraca triada ha estat la no.106 (foto) de la carena de Ricó, pocs metres amunt del plàtan de La Roca que és a la mateixa pista que porta a aquesta centenària casa de la Vall d'Horta. La barraca presentava aquest estat, el parament més alt amb prou feines aixecava un metre de terra. Els probables factors de l'enrunament, del qual encara en restava visible una esllavissada,  potser cal trobar-los en les nombroses arrels d'arbres que van cap a la barraca i potser també en el testimoni d'antigues arrels gruixudes de romanins, sense descartar la possibilitat que el mateix parcer l'enrunés en haver acabat el seu contracte de rabassa morta.
Vaig triar aquesta barraca per fer l'experiment perquè aparentment era feta amb pedra assequible i perquè era una barraca de dimensions modestes. La primera fase va consistir en netejar de brolla el perímetre, ficant-la en bosses de jardineria per ser cremada a casa i reutilitzada posteriorment com a cendra per a la coberta. La segona fase va consistir en desenterrar tota la pedra caiguda tant a l'exterior com a l'interior de la barraca, apilant el reble en una banda i la terra en una altra. També es tracta de trobar el nivell de base de la barraca, els fonaments, i és en aquest moment que veiem que la barraca era d'un sol muntant. En aquesta fase també van aparèixer restes de diverses olles i també un medicament que estan en procés de restauració, així com una frontissa que suggereix la possible presència d'una porta. La pedra més plana, la més preuada en aquestes contrades, també es va classificar apart. La tercera fase, probablement la més agraïda, fou la reconstrucció de la barraca aproximant filades de pedra cap el centre de la barraca, contrapesant cada filada amb contrafort i reblint els espais buits amb el reble extret. Les llindes i altres pedres grans es van remuntar fins el seu lloc apilant pedra desota i movent el gran bloc fent-li 'la senyora'. En aquesta barraca es va sacrificar pedra 'bona' per fer una llinda doble, molt rara de trobar a Sant Llorenç Savall, i també per fer una finestra que mira a dos cimals característics de Sant Llorenç del Munt. El tancament de la volta és potser la part més experimental de totes, amb una claraboia especial l'aspecte exterior de la qual recorda algunes barraques amb xemeneia. Els contraforts es van fer evitant la verticalitat de la paret aproximant-los també cap el centre, donant a la barraca un aspecte exterior d'iglú. Després del tancament es va procedir a l'habitual segellat amb cendra i terra i una coberta feta amb molsa del lloc, donat que la construcció es troba en vessant oest i molt integrada en un bosc relativament espès. Com que la barraca fou feta a hores mortes, es va trigar un mes i mig en donar-la per acabada. El resultat el teniu clicant damunt la fotografia. Ara és tota vostra...i dels dos encarregats de vetllar-la!
 
EL PROPER DISSABTE 16 de JUNY A LES 18H A LA CASA DE LA CULTURA (C/ Vapor, 18) HI HAURÀ UNA XERRADA SOBRE LA RESTAURACIÓ DE BARRAQUES A SANT LLORENÇ SAVALL, US HI ESPEREM!

Aquesta barraca no. 106 forma part del primer itinerari de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall 'Menjapedres' publicat en aquesta mateixa pàgina, i que podeu llegir clicant AQUÍ.
 
 
+ informació d'aquesta barraca clicant AQUÍ, de la mà del Grup de Recerca de Pedra Seca del CE de Castellar del Vallès.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
 
Escriure un comentari

Espeleopringuer 1a Edició 2012

vista superior smallHa nascut una nova cavitat a la serra de l'Obac: la cova de la Savina Penjada. Després d'una observació feta l'agost de 2011 i confirmada mesos més tard, es decideix dedicar una sortida d'Espeleopringuer per anar a trobar una esquerda que insinua dues possibles boques amagades per la vegetació. La data fatídica és el 13 de maig de 2012, i el lloc és a les proximitats de Matarrodona. Per arribar a la cova cal despenjar-se uns 12 metres de cinglera. El primer en fer la maniobra és l'Eduard Badiella que tot seguit s'adona que el primer forat és això: un forat d'uns dos metres de profunditat. Mentre es dirigeix a la segona boca, amagada per una gegantina savina, en Ramon Suades inicia el descens. En Quico Tàpias, en Quim Solbas i un servidor deixem la nostra posició a peu de cingle des d'on hem assegurat la trajectòria del descens, per arribar-nos al lloc tan aviat sentim la veu de l'Eduard confirmant que es tracta d'una cova i que a dins 'hi ha formacions actives'.  Quan arribem a lloc guiats per la Montserrat Mañosa, tant l'Eduard com el Ramon ja han tornat: abaix ja hi ha el Jordi Navarro i el Tomàs Roy, intentant forçar un pas per assolir una galeria de 3,70m que sembla desembocar en una saleta més àmplia. Demanen de baixar la MkI (màquina customitzada pel Navarro, veure  Espeleoscòpia de la cova Torta). A banda d'engolir dotze trams de tub de vídeo, la càmera remota no revela cap amplitud, mostrant en tot moment la imatge  de parets il·luminades pels leds de la lent. Repeteixen la operació en la primera galeria amb resultats similars. Amb l'ajut d'en Quico Tàpias formalitzem un croquis de la cavitat i assenyalem in situ la cavitat. Com que el lloc també té un cau d'abelles salvatges, a la sortida alguns dels expedicionaris som obligats a equipar-nos a corre-cuita i enfilar-nos a la corda a cor-què-vols, emportant-nos de record algunes fiblades. Després de la descoberta, una part dels expedicionaris encara farem cap a Puigdoure, fent un dinar de luxe dirigit i servit pel xef Tomàs Roy: carn, butifarres i cervesa gelada, un luxe asiàtic que contrasta amb les penúries que pateix habitualment aquesta secció. Més tard es visita l'avenc de la Cisterna de Puigdoure, la casa de Puigdoure en ruïnes, la bassa, l'alzina centenària,  i de camí de tornada visitem la cova de la Pluja. En arribar al punt de partida de l'Alzina del Sal·lari s'inicia la pluja.
El Gran Gaiatu ha proveït!
 
 
 
 
 
 
 
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Escriure un comentari

De cara a Barraca (50) barraca de Salallassera

De cara a Barraca (50)                            Lliris a Salallassera

 

Finalment es van plantar els lliris damunt la barraca restaurada de Salallassera. Un dia ben assolellat b63 vert smallva acompanyar la jornada, que es plantejava força tranquil·la. Com que la barraca és molt aprop d'un ressalt rocós, es va aprofitar per fer una mica d'escala amb pedra seca, amb la finalitat de fer més civilitzada la possible caiguda. Els menuts van aprofitar la immensa taula de pedra que s'ha situat davant la barraca per restaurar les restes de ceràmica trobades en una barraca enrunada de la Carena de Ricó, mirant de muntar pacientment el trencaclosques. De moment han eixit una olla i les restes d'una mena d'elixir en una ampolla de vidre blau dels 'Hermanos Morera - Passeig de Sant Joan 11, Barcelona'. Segurament es tractava d'una fòrmula magistral, sovint elaborada en el mateix laboratori annex a l'establiment farmacèutic. Aquesta mena d'envasos de colors cridaners eren habituals el segle XIX, tal volta cercant un distintiu publicitari que els fés únics. Sembla ser que, a més, la possible farmàcia que el va fabricar encara estaria en actiu a la mateixa adreça, amb la qual cosa potser serà factible saber quina era la dolència del nostre pagès de la carena de Ricó. Fins a la data la majoria d'ungüents trobats prop de les barraques fan referència a expectorants i callicides.
La propera barraca del grup local de pedra seca és previst que sigui la veïna barraca 293 del camí de Salallassera, una barraca feta amb blocs enormes i que encara es conserva ben dreta. Tot i amb això, la barraca ha perdut gairebé la totalitat dels contraforts que també eren fets amb pedra gran, així com la terra de la coberta. A l'estiu però, ens refugiarem novament dins el bosc per trobar la següent barraca a restaurar.
 

 ENLLAÇOS
 

De Cara a Barraca (49) Salallassera (I)

La barraca 63 de Salallassera

La barraca 293 del Camí de Salallassera

                                                                           Itinerari 13. Marató de Barraques i Casucs

 
 
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Escriure un comentari

Més articles...

  1. La història es repeteix
  2. De cara a barraca (49) Salallassera
  3. El CET ... Centre Esportiu de Terrassa?
  4. Una guia que val la pena