Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Fa un parell de butlletins, l'editorial del CET expressava la seva perplexitat per haver rebut un Premi de la Federació espanyola d'esports de Muntanya i Escalada (Consejo Superior de Deportes), premi que es va haver de recollir en persona a Madrid. Penso que amb força encert, l'editorial desmarcava el centre d'una activitat estrictament esportiva, per bé que hi ha membres que puguin ser esportistes (també hi deu haver mecànics, torners, metges...). Som un centre EXCURSIONISTA, no un centre d'alt rendiment esportiu! Excursió no és sinonim d'esport, ni tampoc de competició i si m'apureu, fins i tot diria que poden arribar a ser termes antagònics. Sigui com sigui, el darrer editorial del butlletí del CET sembla fer-se enrere, tal volta pressionat per la federació d'on penja, i fa un panegíric del centre com a incentivador de l'esport de base. Discrepo. Per a mi això és una ximpleria. Esport és competició, diguem-ho ben clar. Esport no és fer exercici, no és fer estiraments, ni anar de passeig ni d'excursió, ni tampoc fer contemplació. L'esport és guanyar, a vida o mort. Tal i com feien els gladiadors romans i avui dia estan fent els grans acumuladors de capital, aquells que diuen que han comprès millor que ningú les virtuts de l'esport i ara tenen un aspecte immillorablement saludable competint amb la vida dels altres. Allò que deien que l'esport era participar i no pas guanyar era i és una mentida de cal ample. Si un es limita a participar s'acaba convertint en la pilota que rep puntades de tots cantons, i per força acaba no entenent res. La única competició que val és la competició amb un mateix. La competició amb els altres és pura mutilació. L'esport de veritat no genera cap ensenyament tret de fruïr de la victòria, i aquesta és la única gràcia que té per a qui el practica, no pas per a qui es limita a mirar-lo. Que l'excursionisme entrés per la força i pel broc petit dins l'esfera esportiva ja va generar una forta revolada de consciència al seu dia, especialment pels que consideraven l'excursionisme com el precursor de les ciències naturals, i per tant fruit d'un coneixement acumulatiu i col·laboratiu sobre el medi. Va ser un escàndol i encara avui és un escàndol que els centres excursionistes estiguin inclosos dins de federacions d'esports. Per tant, no cal anar enrere com els crancs. Per a mi el CET no és un centre esportiu, ni de base ni d'altura.
-
Flora i fauna de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. T. Llobet & V. Bros. Brau Edicions. 2011.
Feia anys que no es veia publicada alguna cosa realment meritòria sobre Sant Llorenç del Munt i l'Obac, però paga la pena haver esperat perque l'il·lustrador Toni Llobet i el guarda del parc Vicenç Bros hagin fet aquesta guia que mereix formar part integral de la nostra motxil·la. Es tracta d'una guia molt visual, de petit format, amb 684 espècies il·lustrades de forma que amb un cop d'ull es destaquen gràficament els trets principals del bolet, rèptil, mamífer, flor, arbre, au, insecte que podem trobar dins l'área geogràfica del parc natural. I la tria feta pel Vicenç Bros és molt encertada, així com la breu descripció que es fa de cadascuna de les espècies. I el preu, 13 euros, tampoc és cap animalada! Enhorabona als autors, a l'editorial, i la col·laboració de la Diputació de BCN i a l'Institut Català de les Indústries Culturals per fixar-se, de forma monogràfica, en els autèntics protagonistes i propietaris del Parc.
I citant a la guia quan afirma que per 'minimitzar l'impacte que les molèsties poden provocar a la fauna i la flora, la escalada està regulada (...)' i que 'els gossos s'han de portar lligats a fi de no molestar els usuaris del parc ni la fauna salvatge' jo aprofitaria per identificar els caçadors com la principal molèstia dins l'ambit del parc. Ja fa uns anys es va fer un estudi sobre la densitat i diversitat de la fauna del parc natural i es va haver de concloure que aquesta es trobava majoritàriament localitzada a la perifèria del parc, gairebé coincidint amb els abocadors que hi havia escampats per l'entorn. Doncs bé, no m'estranya. Cada batuda de senglars que es fa al cor del parc, amb desenes de gossos i caçadors armats, per força ha d'estressar i desallotjar tot el bestiari que mira de trobar un lloc segur en alguna banda. Sense anar més lluny, dissabte passat a les 11 del matí no es podia baixar de l'aparcament de La Falconera. Un rètol advertia MONTERIA. NO PASAR. Tampoc es podia prendre la pista que del coll del Cagarro puja a La Mata. MONTERÍA. NO PASAR. Es veu que hi ha molt senglar (i és cert, n'hi ha moltíssim). Però hi ha d'haver fòrmules més científiques i civilitzades per atraure selectivament aquests animals per tal de ser capturats, perquè aquesta pràctica de les caceries representa, a més, un perill per la integritat de les persones alienes a l'activitat. Jo ja n'he vist de tots colors amb els caçadors, fins i tot un parell em van arribar a enfilar amb l'escopeta, i us puc assegurar que el repertori faunístic que aixequen i disparen, no ho és gens de selectiu. A més a més, la caça dins un parc natural, és una activitat completament excloent. Si jo estic caçant TU NO PASAR, que per això pago.
Sincerament, si dins un parc hi ha més senglars que fora, no representa això un bon indicador de recuperació faunística? I qui diu senglars, diu àligues, esquirols, guineus, genetes etc... perque tots aquests també han de fugir cada cop que el parc es converteix en una vulgar finca de cacics, monterías i caçadors.
-
Poques vegades una cavitat pren el nom d'una persona i no sol ser per pur caprici, com és ara el cas que ens ocupa. En Joan Pich va fer estada en aquesta cavitat per un període gairebé de tres anys, sojornant-hi pràcticament totes les nits. Just els tres anys d'emboscat durant el període de la guerra civil espanyola 1936-1939. Tres anys dins una cova, ben aviat són dits! Tanmateix pocs emboscats van fer el mateix que en Joan; entre ells sovintejava l'estratègia de no quedar-se permanentment en un mateix lloc, per por de ser trobats o bé per por a ser delatats. El cas d'en Joan Pich va ser diferent perquè la , llavors completament arrecerada pels arbres, era molt aprop del mas de can Jam (Castellar del Vallès) on ell vivia. De forma que mantenia molt contacte i podia rebre avituallament que tot sovint procedia del treball del mateix mas- tal i com ens recorda el seu fill, , que va tenir l'amabilitat d'acompanyar-nos a la cavitat.
L'Andreu va explicar-nos que els motius que van empènyer el seu pare a emboscar-se eren planerament per por a la guerra. Segons l'Andreu- el seu pare, empresari de Sabadell, no es sentia identificat amb cap bàndol ni en cap partit polític concret. O en cap cas mai tant com per sentir-se impel•lit a prendre les armes a favor de ningú. En algun moment de la seva estada va compartir l'amagatall amb una altra persona. Mai van ser més de dues - assegura l'Andreu, contradint els comentaris del Paco de can Torrella que creia que s'hi havia amagat més gent. Segons l'Andreu, aquella solitària estada perllongada i patidora dins la , va acabar convertint el seu pare en una persona bastant dubitativa i indecisa. No sé si hauria estat millor per a ell anar al front- es pregunta l'Andreu, mentre fem una cervesa després de la solana que ens havia caigut tot anant a cercar la cova. Passada la guerra, en Joan Pich va fer estada a la presó de Monjuïc durant uns tres mesos, acusat de ‘cobarde a Negrín i traidor a Franco' que era l'expressió més emprada aleshores pel règim de Franco a l'hora de jutjar els emboscats.
Segons recorda l'Andreu, l'accés a la cova es feia per la banda nord de la boca, tot sortint d'un corriol que menava a una pica on hi rajava sempre aigua. Per sort-continua recordant l'Andreu- aquells anys de guerra van ser anys de bones pluges que anaren bé per la fonteta, i també van ser bons anys de collites que ajudaren al manteniment de tota la família. De dia, en Joan Pich també ajudava en les tasques de conreu de . A la cova també s'hi podia anar venint de can Sallent, bo i planejant per sota de can Torrella. L'Andreu recorda que a la cova s'hi entrava a peu pla, un aspecte molt diferent al que té avui.
Un altre fet que ens recorda l'origen empresarial d'en Joan Pich és l'anècdota del vehicle que posseïa, un vehicle poc comú, que aviat va ser confiscat pels republicans i que va ser vist diverses vegades voltant per Sabadell.
En Paco recorda que per també hi sovintejaven els guàrdies civils, tot i que tenien predilecció per can Sallent. Sempre se'ls havia de tenir a punt un conill o una gallina. Fins que un bon dia un tal López, tinent a Castellar, va acabar en sec amb aquestes prebendes. L'Andreu també té un record molt viu de la presència dels tricornis pels volts de can Jam, vestint unes capotes llargues i sempre amb el fusell a l'esquena. La família Pich solia anar a can Jam per l'estiu i s'ho passaven molt bé. De més gran va saber que una tardor d'aquells anys ‘feliços' en van matar un prop d'allí (l'Elio Ziglioli, del maquis anarquista), però ells n'eren ben aliens.
En la nostra visita, l' va trobar la cova més gran de com ell la recordava. A les parets vam trobar-hi encara que haurien sostingut algunes prestatgeries fetes amb taulonets. Pel terra encara alguna olla vella, un parell d'ampolles de cava, i algun platet per espelmes. El més agradós de la cova: la temperatura fresca en plena canícula estival. Vam suar la cansalada apartant esbarzers i no ho hauríem aconseguit si no fos per la certesa que allí s'havia de trobar la cova indefectiblement. Un espai on s'hi van eixoplugar durant tres anys les temences d'un home, en Joan Pich, que no tenia cap desig d'anar la guerra.
AGRAÏMENTS
A l'Andreu Pich i Jam per l'oferiment d'acompanyar-me a visitar la cova i explicar-me els records del seu pare (dies 25-10-2002 i 27-6-2004). Al Paco de can Torrella per fer-nos de guia i per deixar-nos pas per la seva finca.
Per conèixer més sobre els emboscats de la guerra civil espanyola, paga la pena veure el documental de 2011 'Emboscats. Memòria d'una geografia secreta' emès per TV3.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
De cara a Barraca (48) restauracions i deconstruccions
La darrera barraca restaurada per la secció local 'Ballestar' de Pedra Seca ha estat la barraca 247 que nosaltres anomenem de 'la caixa d'abelles'. La caixa marca el punt on cal deixar la pista que remunta el torrent de Ricó per anar a trobar la construcció. La barraca és de dimensions extraordinàriament regulars, de parets molt ben trenades, i compta a l'interior amb una pel càntir de l'aigua. En fer la visita amb en , es va estassar els volts de la construcció i es va veure que el contrafort de la cara nord (fotografia) estava malmès de dalt a baix. En descobrir les pedres enterrades d'aquest sector, a més de grans arrels de pi que anaven en direcció a la barraca, també vam trobar una pedra basal, una de prou gran com per servir de base a les dues parets, que presentava una superfície inclinada cap enfora, molt apropiada per 'escopir' les pedres que s'hi recolzéssin. En les dues sessions matinals, a més de tornar a pujar el contrafort (fotografia), es va cobrir la amb cendres, terra i lliris.
Per celebrar aquesta restauració es va aprofitar per enrunar una altra . No és molt agradós això d'enrunar una barraca, però si és de com les que fa la pastisseria de Cal Domènec a Sant Llorenç Savall, pot arribar a ser una activitat molt gratificant. A l'aparador del forn podreu trobar, a més de barraques de xocolata, de barraques de vinya, confeccionades en pedra pel fuster-artista local Jep Marminyà. Alguns models venen equipats amb llum interior i tot! Ja veieu que tot plegat constitueix una emergent indústria del merchandising aplicada al món del barraquisme i, com en el cas de la companyia d'Obèlix, per comptes d'un menhir ben aviat tothom voldrà tenir una barraca de vinya al rebedor de casa o una barraca per guarnir el pessebre nadalenc!
De cara a finals de mes, la secció emigrarà cap a terres més solanes on el sol ens pugui trobar amb més facilitat. Us hi esperem!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Nivell I Curs d’Iniciació a l’espeleologia ( 6 al 20 de març 2012)
Vine a compartir amb nosaltres un món ple de meravelles, descobreix que hi ha sota de les muntanyes que trepitgem. Apunta't a fer el curs a la Secció d'Investigacions Subterrànies del CET
Amb aquest curs el cursetista adquireix els coneixements necessaris per ser autònom durant la visita d’una cavitat, respectant el medi natural i coneixent les normes bàsiques de seguretat.
PROGRAMA:
Dimarts 6 de març. Presentació del curs Nivell I. Xerrada: Història de l'espeleologia.
Dijous 8 de març. Xerrada: Material bàsic i tècniques de progressió en espeleologia.
Diumenge 11 de març. Sortida pràctica a una cavitat horitzontal i pràctiques verticals en paret exterior. Escletxes i avencs de la Febró (Muntanyes de Prades, Tarragona).
Dimarts 13 de març. Xerrada: L’ecosistema subterrani i protecció del medi natural.
Dijous 15 de març. Xerrada: Prevenció d’ accidents i autosocors en espeleologia.
Dissabte 17 de març. Sortida pràctica a una cavitat vertical. Avenc del LLest i Avenc del Club (Parc Natural de St. LLorenç del Munt i l’Obac)
Diumenge 18 de març. Sortida pràctica a una cavitat vertical. Avenc de la Pleta i Avenc del Passant (Parc de Garraf, Barcelona).
Dimarts 20 de març. Xerrada: Activitats de la SIS i del CET / Clausura del curset.
Direcció: c/St. LLorenç, 10. 08221 Terrassa.
PREU DEL CURSET:
No socis: 85 euros. Inclou lloguer de material personal, assegurança federativa per tot l'any i quota de soci del centre excursionista.
Socis: 65 euros. Inclou lloguer de material personal i assegurança federativa per tot l'any.
INSCRIPCIONS:
A la secretaria del Centre Excursionista de Terrassa. Carrer St. Llorenç, 10. 08221 Terrassa
PER A MÉS INFORMACIÓ:
e-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
telèfon: 657 62 60 40
Aquest curset va lligat al curset d'espeleologia Nivell II que es realitzarà del 17 d'abril al 10 de maig en el mateix CET. Aquest curs està enfocat als cursetistes que hagin fet un nivell I en el mateix Centre Excursionista de Terrassa o en alguna altre entitat.
Per a més informació: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. / 657 62 60 40
