Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
De cara a barraca (46) el forn de calç del torrent de La Riba
Trobem aquest a pocs minuts de pujada per la riba esquerra del torrent de La Riba (Matadepera), una vegada hem deixat el tram asfaltat de la urbanització Els Rourets que creua la llera per anar a l'urbanització de Les Pedritxes. Una alzina a l'esquerra del camí ha estat . Aquí trobareu . No és complicat trobar-lo, especialment ara que ja sabem on és i s'ha netejat l'interior! En un quart d'hora de passejar es pot trobar.
Es tracta d'un pou d'uns cinc metres de diàmetre per gairebé 4 d'alçada. És un important, que quan el vam trobar amb el , vam tenir la primera impressió que havíem trobat per fi el mític avenc de La Riba, però no. Aquesta mena de pous s'excavaven ens dels torrents amb la finalitat de coure pedra amb la major quantitat de matriu calcària possible. Amb aquesta cocció, que podia durar fins a tres dies, s'obtenia la calç que s'emprava per fer el morter de calç, la matèria primera per a la construcció abans de l'arribada del morter de ciment. Una vegada s'excavava el pou es muntaven unes mínimes parets interiors de pedra seca rebossades amb fang per evitar fuites, i l'espai interior quedava dividit en diferents seccions: al fons de tot hi havia l'olla on s'encenia el combustible (llenya prima) i a on quedava dipositada la calç. La necessitat d'aigua per fer el fang podria explicar la proximitat d'aquestes construccions amb els torrents, als quals s'hi feien per tal de retenir l'aigua. A sobre de l'olla hi havia el forn amb la pedra que s'havia de coure i damunt del forn la que és el tancament superior. L'únic accés al forn es feia per l'olla que s'havia d'anar atiant amb llenya. La cuita durava entre 24 a 60 hores seguides. A cada fornada les parets del marge anaven cedint, de forma que el forn s'anava engrandint a cada cocció que s'hi feia. Si una carretada equivalia a uns 800 quilos de calç, es calcula que cada fornada donava unes 12-40 carretades. Segons expliquen alguns autors, si el forn era en terrenys aliens, es solia pagar l'amo amb una carretada de calç. També expliquen que durant les llargues nits de cuita, s'hi aplegava gent i es solien fer cantades i ballades al voltant del foc: una curiosa forma de vetllar el treball.Si voleu més informació sobre els forns de calç us adjuntem el següent enllaç a Viquipèdia
Si observeu atentament, al sòl del forn encara trobareu restes de amuntegades.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
-
Treballadors, comerciants i també alguns empresaris s'estrenyen el cinturó per culpa d'aquesta 'crisi 'que ha posat de manifest que inventar-se el valor dels diners del no res, acaba convertint-se en una epidèmia. Els compradors d'or ja han tornat a obrir la paradeta al bell mig dels supermercats, per acabar desposseïnt als més pobres, als qui encara creuen en els bitllets corrents. S'ha acabat la il·lusió que cada gram d'or podia dividir-se infinitament, fins i tot multiplicar el seu valor o encara la més absurda idea de crear 'riquesa' del no-res. Els que vetllaven les seves fortunes s'han adonat que els seus feixos de bitllets ja no valien ni un sospir daurat, i per això ara volen el que consideren seu: bilions de diners que els permetin recuperar cada gram d'or perdut. El pastís s'estava dividint tant, que la flairosa cobdícia ja passava gana.
Aquestes 'crisis' són cícliques perquè aquest sistema de valors és cíclicament malaltís. Com sinó, s'explica que als treballadors públics se'ls vagi retallant el sou i en canvi els impostos i taxes de la ciutadania pugin cada any una barbaritat...perquè? a canvi de què i de quins serveis, si cada cop es van destruint més? on van a parar aquests diners dels impostos, si la ciutadania no percep cap contrapartida? Els preus al consum s'apugen (benzina, aigua...) i les companyies com Fecsa-Endesa continuen repartint dividends i apujant els preus. Està clar que n'hi ha que no volen pagar la 'crisi', sobretot els que juguen a la borsa i de retruc amb la vida de tots, sinó que volen seguir obtenint guanys sense parar. Com és possible que un tuguri com la borsa, on la gent 'juga' els seus diners amb la feina dels altres, continuï en peu? Qui és que vol apostar diners i parar la mà perque li donguin cada any més, sense fotre brot? Si permetem que això segueixi així, no veig que els nostres menuts hagin de perdre el temps a l'escola assimilant valors com solidaritat, treball,esforç.....perquè no els ensenyem d'aquesta manera, que si els podem donar un feix de bitllets perquè inverteixin a borsa, faran que treballin els altres i ells només hauran de parar la mà? perquè, si quan es llevin amb el cap resacós pensaran que el món s'està acabant i contagiaran el pànic a la borsa fent que es desplomi i amb ella la major part de la humanitat?
Ja poden anar predicant que ens hem d'estrènyer el cinturó, perquè ja es veu que sempre se l'hauran d'estrènyer els altres i els de més enllà, no pas els que en fan discursos. Fixeu-vos en els rostres eufòrics dels guanyadors de les darreres eleccions, vosaltres diríeu que estan en un ambient de 'crisi'?
-
...hi ha la bona confitura, la de les il·lusions. Avui hem tingut el plaer de confirmar-ho. Es poden comptar amb els dits d'una mà els que cerquem i explorem cavitats a Sant Llorenç i la majoria de vegades en treiem cavitats ínfimes (pots), que són les dimensions majoritàries i que corresponen a les característiques del nostre massís. Si les apleguéssim juntes potser en treuríem un munt de metres, però no es tracta únicament d'això, de comptar metres, sinó de gaudir-les. I això és el que hem fet avui: explorar per primer cop un nou avenc al massís que s'amagava rere d'aspecte més aviat anèmic: però dins hi havia silenciosa una de dimensions espectaculars que ens ha deixat esperant dues setmanes carregades d'il·lusions i expectatives. Expectatives que avui s'han vist confirmades segons les regles de la nostra muntanya: baixat el pou d'uns 15 metres una magnífica (probablement de les més grans del massís, després de l'avenc del Llest) i unes galeries dibuixant una forma de T, i a cada punta una capelleta adornada de concrecions o bé amb les gairebé intactes que no sabem encara com hi va poder anar a parar, i al bell mig de la sala un immens òrgan de catedral, fet d'una colada estalagmatíca de vint metres d'altura, gravada pacientment per l'aigua amb un púlpit a dalt de tot per poder adorar el Gran Gaiatu, el nostre tòtem exploratiu. I el so de l'organ avui era el d'una melodia de miríades de gotes caient des d'una volta de 23 metres d'altura i també de cadascuna de les capelletes, en Hi-Fi 5.1. Un concert memorable. Res no podrà espatllar les hores de felicitat passades allà baix. Res. El que hem viscut avui la muntanya ho serveix a comptagotes, potser cada deu anys d'exploracions, però quan arriba el moment es converteix en un regal per a tota la vida i jo dono gràcies per haver estat allà.
Ah! per cert l'avenc, un cop esgotats els topònims del lloc, es dirà (terme de Sant Llorenç Savall), en honor al seu que, a més, avui ha fet el seu primer descens inaugural a un avenc. Ha baixat amb el cor més que amb la raó! Amb la qüestió del nom, ell hauria volgut passar més desaparcebut, però s'ho mereix de totes totes. El seu ingent treball exploratori bé s'ho val, i ens ha servit en safata un pou ple d'il·lusions. Enhorabona a tots els !
NOTA - les fotos de l'interior de la cavitat són d'en Ramon Suades.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Si el lema de campanya del PSC-PSOE és "Per a Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy", cal suposar que per a Espanya sí que és el mateix, no és així estimats directors de campanya? Amb aquest lema dedicat als rivals, el PSC fa diverses coses: 1 amenaçar el ciutadà d'una forma obscena, introduint el maniqueisme dins el congrés. 2 fer aflorar el vot útil a Catalunya, el de la por 3. Caure en l'empobriment de les opcions polítiques, on només hi ha per triar a A o B, triar entre el bé i el mal 4. considerar que els espanyols són uns rucs, perquè no saben que el PP i el PSOE no marquen cap diferència al seu territori. I la resta d'opcions no existeix, perquè així ho han decidit 'democràticament' quatre parlamentaris electes i de retruc, els mitjans de comunicació que per inèrcia d'ofici també hi estan d'acord.
I pel que fa al PP només dir que Espanya encara deu ser molt catòlica, apostòlica i romana des del moment que sembla haver perdonat l'Espanya PePera que va entrar a l'Iraq a sang i fetge amb l'excusa de buscar armes de fantasia, que va mentir a consciència acusant ETA pels atemptats de Madrid etc., tot allò que suposadament els va treure fulminantment de la poltrona. O això o és que la memòria és molt curta i dura el que dura un telenotícies, que també podria ser.
El que no deixa de ser inquietant és que en democràcia el vot hagi de ser OBLIGATÒRIAMENT anònim, especialment quan els demòcrates insisteixen a dir que les eleccions són la 'festa de la democràcia'. Doncs deu ser la festa de les disfresses, perquè si hom té clar que l'anonimat és la resposta a la por a ser reconegut, aquest fet representa una claríssima debilitat del sistema democràtic actual, on a priori tothom és lliure d'expressar-se, d'opinar i triar obertament les opcions que desitgi, sense haver de tenir cap por. I com que jo vull una democràcia sense por, ja avanço què votaré: A. vot independentista, que haurà de ser anul·lat perquè en aquests moments no hi ha cap opció que prioritzi la independència, sinó és reforçant la d'Espanya. B. Escaños en blanco, perquè a Espanya no hi hagi poltrones catalanes, i per anar buidant aquest sistema antiquat de falsa representativitat C. Abstenció, perquè a causa d'una activitat infinitament més interessant, potser no podré anar a votar. I vosaltres, què votareu? Us fa por aquesta democràcia?
La Sirena i els envasos de plàstic.
Avui he enviat el següent missatge curt a La Sirena, la popular cadena de congelats. A veure què ens contesten i què tardarà el seu Servei d'Atenció al Client a deliberar sobre el tema.
"Benvolguts,
sóc consumidor dels vostre productes. La meva consulta és la següent:
a la popular revista Mía (VILA JOYA, Ana. Revista Mía. Novembre de 2008. p.38. "¿El plástico perjudica a los alimentos?".) la dra. Vila assegura que els plàstics poden despendre substàncies cancerígenes (dioxines) tant a temperatures de congelació com de re-escalfament, i els desaconsella completament. Quina és la vostra posició al respecte, donat que la majoria dels vostre productes estan envasats en plàstic.
Ben cordialment,
Jordi Guillemot"
RESPOSTA DE LA SIRENA, EN MENYS D'UNA HORA:
Benvolgut Jordi,
T'agraïm que facis ús del nostre Servei d'Atenció al Client a través de la web. En relació amb el teu mail t'informen que en quant a la utilització de materials plàstics en contacte amb els aliments, a tots els països de la Unió Europea, per què un plàstic pugui ser utilitzat en contacte amb aliments, ha de complir les condicions previstes al Reglament 1935/2004 sobre els materials i objectes destinats a entrar en contactes amb els aliments.
Per una altra banda, LA SIRENA i els seus proveïdors s'ajusten a la normativa vigent en cada moment a la Unió Europea, en quant a les exigències relacionades amb la seguretat alimentària, tenint en compte també la possible evolució tecnològica dels materials, i les recomanacions dels organismes oficials (p. ex.: AESAN - Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició).
Des de LA SIRENA es fan auditories dels nostres proveïdors per vetllar pel compliment d'aquests aspectes.
Restem a la teva disposició. Atentament,
Montse Puig
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Server d'Atenció al Client
La Sirena
Bé, aqui no hi han matisos: m'han remès directament al reglament 1935/2004, la normativa vigent Europea, a la evolució tecnològica dels materials, i a l'agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. Un 10 per LA SIRENA i la puntualitat de la resposta. Seguirem parlant del tema.
I en seguim parlant perquè segons un estudi recent de la UAB (2011), un estudi científic i no pas purament reglamentari o normatiu, assegura que molts plàstics contenen una substància, el bisfenol, que es pot ingerir i pot provocar, entre d'altres coses, una disminució de la fertilitat, un augment del risc que el fetus desenvolupi la Síndrome de Down. Us remeto directament a la notícia de la pròpia universitat, i deixo a la vostra conveniència que l'AESAN, La Sirena o qui sigui canviin la normativa vigent i/o els procediments a mida que la indústria va experimentant amb nosaltres.
ENLLAÇOS
