De cara a Barraca (45) Males Herbes
Ara que hem encetat la secció de barraques potser fóra bo aprofitar per comentar que en la recerca de les barraques no ens hem limitat a trobar-les i a documentar-les sinó que en el 90% hem aprofitat per lliurar-les de les 'males herbes' i incipients arbres que hi creixen massa aprop, fent-hi una mica de neteja. En alguns casos també hem situat algunes pedres per evitar un enrunament imminent. En qualsevol cas, si heu decidit seguir els itineraris que us anem proposant, potser fóra una bona idea que duguéssiu unes tisores de podar i aprofitar la caminada per insistir en la tasca de neteja. I com que no totes les herbes són perjudicials per a les barraques, us fem cinc cèntims del que hem pogut veure sobre el terreny.
MALES HERBES
1. En primer lloc tenim la presència d a menys de dos metres d'una barraca: tant el creixement de les arrels com el propi de l'arbre són capaços de desplaçar parts vitals de la construcció, a més del risc que en pot suposar la seva caiguda o d'alguna de les branques p.e. carregades de neu o bé després d'un incendi. En general aquest 'perímetre de seguretat' es pot veure ampliat depenent de la situació i estat de l'arbre en qüestió. En el cas de petits d'alzines, és fins i tot recomanable intentar-ne el transplantament per contribuir a tornar a equilibrar la presència d'aquest rei dels arbres als nostres boscos.
2. , probablement la planta-matoll més mortífera i que major nombre de baixes ha infringit a les barraques. La seva capacitat de rebrot i la seva especial predilecció per travessar , fan que juntament amb un creixement ràpid del seu tronc, sigui el botxí número 1 de les barraques.
2. , tot i que menys freqüent que el roldor, aquest arbust pot arribar a desenvolupar troncs de la mida d'un petit arbre. El fet que la seva espessa i esponerosa capçada es desenvolupi arran de terra, ha propiciat que en alguns casos les barraques que es trobaven a frec tinguin l'aspecte d'haver 'explosionat' i en resulti gairebé impossible la seva re-localització
. 
3. Càdecs, brucs, estepes i romanins: especialment nefasta és la seva presència a la coberta de la barraca, on arriben a desenvolupar arrels tan profundes que poden provocar fractures a la volta per on acaba filtrant aigua, llum i terra de la coberta.
4. En barraques enrunades és fàcil trobar un interior farcit d'esbarzers, que s'hi han desenvolupat mercès la humitat i retenció d'aigües dins els paraments. Els esbarzers, grans colonitzadors de fractures i esquerdes en edificacions, solen rubricar el desenrunament final d'aquestes construccions. Pel que fa les , provats paràsits i ofegadors d'arbres, tot i que presents en algunes construccions, no ha quedat clara la seva contribució en l'enrunament de cap barraca i per contra, quan no és abundant, han afegit un 'artístic' en algunes d'elles tal com s'utilitzen a propòsit en algunes façanes i patis de cases.
En qualsevol dels casos descrits, no és bo retirar la vegetació tibant-la d'arrel, perquè el que probablement aconseguirem és esllavissar la barraca. Cal sempre tallar amb tisores, podalls o xerracs.
Per contra són especialment indicats a les nostres contrades els i derivats, fàcilment transplantables i que amb els seus bulbs de creixement superficial no malmeten la coberta de terra i ajuden a mantenir-la cohesionada. Altres plantes benefactores que hi creixen espontàniament són el crespinell, la farigola, el marcet, les falgueres i altres . Pels llocs humits i obacs, les voltes també es poden cobrir amb molsa amb una funció impermeabilitzant ben eficaç.
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}
-
Llegeixo que fan un acte reivindicatiu en defensa de la immersió lingüística a Catalunya. L'acte el fan el dia 12 d'octubre a Terrassa (Vallès Occidental, Catalunya). I ja està bé defensar la nostra llengua, però si l'atac ha vingut del govern de la capital espanyola, no sé pas per a qui anirà adreçada la música d'aquest acte, i a Madrid no crec que els arribi. Suposo que es tracta que ho escolti l'Artur Mas perquè vagi a Madrid i a canvi de respectar temporalment la immersió linguística, Madrid iguali els nivells d'espoli econòmic d'anys anteriors. Llavors el Mas serà aclamat i victorejat pels seus com a defensor de la pàtria i per saber escoltar el seu poble. És un vell hit de temporada que sempre funciona: un pas enrere i un endavant, i al final tens la il·lusió que avances!
Vindria a ser la musiqueta de sempre, com la que d'aquí a dos dies sonarà a les eleccions generals espanyoles: el tradicional canvi de guàrdia amb el PSOE lliurant les claus del poder al PP, en un ritual molt ben documentat i, sobretot, molt ben escenificat perquè cada vuit anys sembli del tot diferent. La organització ja té anys d'experiència en aquests afers i això queda ben palès. És el ball espanyol que, com sempre, alguns mercaders catalans saben aprofitar molt bé. En aquest cas i amb l'ajut del PP, CiU es farà la 'víctima' de "l'opressor espanyol" i gairebé sense haver de demanar disculpes, anirant retallant serveis públics a casa, amb l'excusa que això és el que volen a Madrid que, al seu torn, dirà que és els que volen els alemanys. I jo llavors no aniré a votar més, perquè ja sé que al col·legi electoral no trobaré enlloc la candidatura de la Merkel, ni el grup d'inversions Goldman Sachs, ni el Partit Republicà americà, ni cap d'aquests que, pel que es veu, són els que remenen les cireres. I jo en aquesta mena de demo-cràcies (de l'anglès demo, prova) el que voldria és experimentar la diferència entre votar el Rockefeller, l'Onassis o la banca March. En fi, poder triar un poder de veritat, aquells que se suposa que sí saben què fer amb els diners, veterans en la matèria perquè ja han trampejat dues grans guerres mundials. Una música que val a dir que més que ballar, fa desfilar. La música de fons de tota la vida. Un dos, un dos, un dos!
De cara a Barraca (44) una barraca amb vistes
La colla de Castellar de Pedra Seca ja estan brodant el seus treballs. No es 'limiten' a pujar barraques de vinya derruïdes sinó que ara ens ofereixen noves perspectives, com és aquesta barraca de Les Arenes, una joia més al pas del riu Ripoll. Quan l'havia trobada era poca cosa més que un cercle de quatre pedres això sí, un cercle de mides importants. Ara, un cop pujada, és una barraca d'aquelles gegants. Doncs bé, com que ningú pot dir que no hi era els de Castellar hi han deixat una que mira directament a un lloc emblemàtic, i per fer-ho possible han comptat amb alguns follets del bosc que passaven per allà i es van avenir a fer aquest treballet de poda selectiva. Ara la barraca no. 60 de Castellar del Vallès és una barraca amb vistes, una barraca imponent de cinc estrelles. També s'ha de fer notar que amb els darrers treballs dels castellarencs els acabats també són més ben acabats: amb la pedra ja hi tenen conversa i els diu on ha d'anar per quedar millor. És la recompensa per una pràctica tan sostinguda.I ara, per acabar-ho de reblar, han obert una altra finestra, aquesta encara més gran, a través d'Internet. Podeu seguir els seus treballs al següent blog, gairebé en rigurós directe
http://pedrasecacastellar.blogspot.com/
Hi podreu trobar, entre d'altres perles, una barraca construïda al mateix pati del ' Rossinyol', el jardiner de la colla i un article que els han dedicat el diari de Sabadell. No hi ha dubte que aquesta colla d'autoanomenats jubilats estan vivint una cinquena juventut que està repartint els seus fruits a dojo, generosament.
Llarga vida a aquests profetes, apòstols de la pedra seca!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
