Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
LA RECUPERACIÓ DELS CARGOLS, UNA REDACCIÓ DE PARVULARI
Fa mesos que la única notícia-propaganda que rebo de la Xarxa de la Diputació en referència al Parc és la famosa certificació de la Carta Europea de Turisme Sostenible, un èxit no se sap ben bé de què, però que fa mesos que dura. Deu ser una carta als reis molt llarga, suposo que acompanyada d'uns diners subvenciontats que es desviaran per pal·liar la crisi i pagar coses tan bàsiques com els sous dels treballadors del parc etc. És una conjectura, es clar. O millor encara, una extrapolació del que passa en altres àmbits públics. Avui però, els mitjans de comunicació i la pròpia Diputació han confeccionat una nova nota de premsa: ESTUDIEN COM ES RECUPEREN ELS CARGOLS DESPRÉS DELS INCENDIS EN EL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT. Tot seguit he pensat que es deuen recuperar molt lentament, com fan els cargols. I vosaltres direu quin 'xist' més fàcil! però és que la nota és pròpia d'una redacció de parvulari. Fixeu-vos en les conclusions d'aquest estudi que la nota diu que 'es de gran trascendència': "Els resultats del treball indiquen que, per efectes dels incendis forestals, es produeix un canvi de les condicions ambientals de l'hàbitat, com són l'estructura de la vegetació i l'absència d'humus i fullaraca"... recoi i jo que em pensava que els incendis ho deixaven tot com nou! Ho sento, però aquesta mena de notes per a 'tontos' no fan cap favor als qui han fet el treball. No té cap sentit que, seguint el fil argumental de la nota, m'expliquin que el treball ha servit per saber com afecten als cargols els diferents tractaments forestals post-incendi ( tros cremat sense tractament, tros cremat amb retirada de fusta, tros cremat amb retirada de fusta i brancatge etc) si després no diuen p.e. quin ha estat el tractament forestal que més ha afavorit la recolonització faunística o del cargols!! Absurd. Un 0 per a qui ha redactat aquest post-it tan infantil. És impossible que amb una conclusió tan estúpida el treball hagués estat publicat a 'una prestigiosa revista sobre ecologia forestal' FOREST ECOLOGY AND MANAGEMENT. Impossible. Això o bé aquesta revista és tan prestigiosa que no existeix.
Agulles en un Paller (7) l'agulla del Roure Sec
Agulla isolada d'uns tres metres d'alçada pel tram més curt, i de més de 6 metres pel cantó oest. No es tracta d'un bloc caigut, sinó de les restes del retrocés del cingle quan el desmantellament assolí aquest punt, deixant aquest del que abans devia ser un espadat.
Per visitar aquesta agulla, cal arribar-se al Roure Sec, al cantó de les Quintanes de Sant Jaume de La Mata i baixar la canaleta que és al peu de l'arbre mort. Abans d'acabar de baixar pel costat dret de la canaleta, passarem a frec del , una cavitat que no arriba als tres metres de recorregut. Una vegada som a peu de cinglera anirem cap a la nostra dreta fins a trobar un punt ben fressat per on poder creuar la llera. L' és al bell mig d'aquesta capçalera de la canal. Nosaltres no hi vam trobar cap rastre del pas d'en Regirarocs, però això no vol dir que qualsevol dia no hi pugui fer aparició.
Per arribar-vos a les quintanes de Sant Jaume i a l'arbre mort del Roure Sec, cliqueu aquí l'itinerari no. 6 d'aquesta mateixa pàgina, o bé cliqueu aquest .
Salut i fil a l'agulla.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
EL RETORN DEL GRAN DE LA MUNTADA
(-32) és un d'aquells avencs amb fama de tenir concentracions de CO2 i això mateix l'ha apartat del circuit habitual d'avencs visitats, tot i ser un avenc interessant d'explorar (igual que passa amb l'avenc de la canal de les Teixoneres, Mura). Aquest fet ha propiciat que després de l'incendi, l'avenc quedés literalment sepultat de cremada i també de brolla. El perquè d'aquestes concentracions no depen d'un sol factor, però sembla que la ventilació hi té a veure, i això explicaria que a l'hivern aquest fenòmen es suavitzi. Evidentment, tota aquesta massa vegetal al voltant de la boca no ajudava a ventilar. Per això enguany la SIS del CET ha decicit incloure'l pel dia de Sant Esteve, dins el seu cicle nadalenc: es tractava de netejar el perímetre de la boca i mirar de visitar-lo. I s'han fet les dues coses. La de l'avenc (2011) té ara un altre aspecte i tot i que al de la cavitat semblava que hi havia concentracions moderades de CO2, es mirarà de tornar-hi d'aquí a uns mesos per comprovar si la mesura ha tingut efectes. El que sí sembla que també ha variat ha estat el nivell de sediment al peu del primer pou: l'accés a la rampa cap el segon pou s'ha tornat bastant , tot i la retirada de la primera capa de detritus vegetals. Al costat de l'avenc hem trobat una per a ratpenats tombada i trencada. Esperem que en el futur aquests mamífers també puguin trobar recer en aquesta cavitat de la Vall d'Horta (Sant Llorenç Savall) de la mateixa manera que ho està fent el veí .
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
Arbres Singulars (5) l'Alzina Cremada ha fet llenya
Des de l'any 2003 que no l'havíem vist. Llavors l'Alzina Cremada estava malalta, però continuava d'empeus i amb verd a la capçada. La base del seu descomunal tronc ja era i gairebé t'hi podies ficar dins. No recordo si en vam mesurar el diàmetre, però estic convençut que és d'aquells arbres que amb els seus anells han hagut de voltar història.
Fa poc hi hem tornat i ja era . Espectacularment aterrada. Ens feia por que ja no la poguéssim reconèixer però tot i no saber en quin moment va caure, la seva presència encara tardarà a esvair-se. Part dels seus caiguts continuen drets, reivindicant una victòria més enllà de la seva mort. Només són les branques, però superen en alçada la majoria d'alzines que l'envolten. Un altra pedaç reposa damunt un jove roure. Es pot reconèixer el perímetre de la , el lloc que ocupava i on avui ja hi creixen uns joves marfulls. Com en tants altres indrets de Sant Llorenç, el Racó de l'Alzina Cremada és un alzinar sortosament ja consolidat: hi trobem boix-grèvols i marfulls de mides impensables, i també molts . Tota la raconada havia estat intensament treballada pels carboners, dels quals a més de nombroses , barraques i bidons per fer de brasers, també vam trobar les restes d'un cub aprop d'un bassal de la llera.
La contrada també havia servit per instal·lar-hi un fet amb planxes de zinc, del qual encara queden nombrosos en un bon perímetre de distància. Devia funcionar cap a finals dels anys seixanta i principis dels , quan el devien abandonar. I també hi ha un que surt de la roca. El Dit. És una autèntica curiositat de sostre rocós al qual es pot accedir per un delicat balcó de terra. Ja l'havíem vist el 2003 i us podem assegurar que a diferència de l'Alzina Cremada, el dit no s'ha mogut de lloc. Continua de forma inflexible i autoritària cap el sud, cap a la gran alzina. Nosaltres però, no li hem fet gaire cas, perquè ja sabíem que uns metres més a l'oest, hi havia el , petit refugi natural des del qual encara havia estat possible veure l'esplendor de l'Alzina Cremada.
IMATGES DE 2003
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
-
S'ha descobert un nou avenc a Sant Llorenç, la cova-avenc Quim Solbas, i ens hem de felicitar pels resultats que 
s'obtenen i per compartir aquesta experiència tan emocionant d'explorar una cavitat inèdita també amb membres d'altres clubs. La unió fa verament la força.
Al parc hi ha vora doscents avencs, però ara de cop sembla que alguns només tenen pressa per conèixer aquest, i la resta de món s'ha tornat opac! Si els deixéssin, alguns hi entrarien a empentes abans que els propis descobridors, fins i tot gent que quan els parles d'espeleologia i Sant Llorenç et miren com dient que aquests dos mots no són compatibles i que és perdre el temps... diguin el que diguin, Sant Llorenç és una escola d'espeleologia com n'hi ha poques. Hi ha altres persones que potser ni pensen baixar-hi però ja volen la situació GPS exacte abans que la tingui el veí. Potser els hem de disculpar, normalment els que actuen així és perque tenen algun interès econòmic darrere (han de vendre un llibre, un mapa, un catàleg etc ). T'ho demanen com si anéssin a perdre la vida amb qualsevol novetat. D'altres simplement tenen pressa per ser els primers en hissar la bandera amb les sigles d'un club determinat. Tot plegat passa com els dies de rebaixes dels grans magatzems: la gent no és que tingui cap necessitat concreta, és que volen ser els primers en tot i no volen perdre's no se sap ben bé què!
Per la nostra banda i com que la exploració d'aquesta cavitat està essent col·lectiva i majoritàriament encapçalada per membres de la SIS del CET, pensem que la publicació completa d'aquesta nova cavitat correspon que sigui en un proper ARXIU del CET.
Al Caudelguille publicarem en breu la corresponent fitxa resumida de la cavitat i també un vídeo realitzat íntegrament amb imatges extretes de la primera exploració de l'avenc Quim Solbas. Perquè ho pogueu fruir amb calma, al ritme de les descobertes. No tingueu pressa: fa dos dies la cavitat no existia i no està previst que ho deixi de fer demà! Gaudiu d'aquests i altres relats, com el de la segona exploració que ha publicat Tomàs Roy al Blog de la SIS. I gaudiu també de la vida i del paisatge, que són dos o tres dies.
