Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Quin partidàs! He sortit tard del treball. 6 minuts de regal versus 5% menys de sou i... Banjo, gol per l'escaire! He estat l'últim a deixar l'edifici. Tot a les fosques i el meu cotxe tot sol allà al mig, m'ha estalviat l'oblit diari de saber on para. Darkness, i ...gol! La nova rotonda de la C-58 l'he feta a plaer, com si ballés un vals en cercles. Sabadell sense una ànima m'ha donat una benvinguda de rei. El parking del centre comercial m'ha ofert totes les places vacants per si em vagava ocupar-ne quatre de cop. Gol de cap! Els passadissos del gran magatzem eren tots buits i convenientment encatifats per obrir-me pas. Show me the place. Els dependents encorbatats s'han girat amb elegància per saludar el seu millor client. El client. I al final del passadís dels llibres he trobat un jueu granadet que duia barret i estava assegut en una cadira de jardí. M'ha ofert un disc i jo, que només venia a comprar menjar, me l'he quedat mirant. Leonard. He's a lazy bastard living in a suit - m'ha dit. Semblava un muntatge, però m'ha convençut. Gol per l'entrecuix! He lliscat pels corredors en levitació a dues cames. Cinc caixeres que ho han vist, m'han disputat l'atenció. Totes disponibles per a mi i no era un reclam publicitari. Res de pauses comercials, hem anat per feina. Amen. Una ha cobrat, l'altra m'ha omplert tota sola el cabàs i la resta s'ho ha hagut de mirar, perquè jo tot sol no donava a l'abast. Gol de penalti! Al pàrking el caixer automàtic m'ha besat. Crazy to love you. La barrera ha trempat en veure'm passar. Gol directe de córner! Amb el motor s'ha engegat un cor d'àngels i pel camí ja eren un estadi cantant a cor què vols. Recoi amb el jueu! I got no future. I know my days are few. Carrers buits i plens de llum guiant el meu trajecte. Tirant pel dret cap a casa. I'm going home. Encara no he aturat el cotxe que la gata ja era damunt el capó, parant l'orella. Què escoltes? Old Ideas, de Leonard Cohen. Goooooooooooooollll! Els del bar no l'han sentit perquè estaven veient un partit de futbol. Anyhow. El resultat del partit d'avui? No ho sé pas, jo escoltava música celestial.
Si tots els dies fossin com avui guanyaria la lliga eternament.
-
Com alguns ja haureu pogut comprovar, en aquesta pàgina no publiquem dades gps. Publiquem ressenyes i mapes. I tampoc sempre. Vol dir això que estem en contra d'una tecnologia tan eficaç com és la del GPS? No, ben al contrari. Així que hem pogut l'hem incorporada a les nostres eines de treball i...abans que ho haguéssim fet! Però una cosa és la bondat d'una tecnologia i una altra ben diferent és fer-la servir indiscriminadament. Si heu llegit l'encapçalament d'aquesta pàgina web, nosaltres no ens adrecem a un públic que comença a conèixer Sant Llorenç, sinó que ho fem majoritàriament a persones que ja en tenen un cert coneixement. Persones que saben interpretar un mapa, que coneixen la toponímia bàsica de Sant Llorenç. He rebut alguns escrits de persones que, amb molt bona fe, pretenien impulsar la difusió d'aquesta pàgina a través de xarxes que usen GPS gairebé garantint un 80% més de visites al nostre lloc etc... però no és la nostra fita fer que moooolta gent vagi enlloc (això li deu interessar a la Diputació, si de cas) ni que ens visitin a mil·lers la nostra pàgina. Té més a veure en adreçar-nos a persones que comparteixen d'una manera ben especial aquest entorn privilegiat que és el parc de Sant Llorenç. I això sí que ho estem aconseguint.
Tampoc volem amagar que si un es limita a seguir la fletxa d'un GPS prèviament ammunicionat amb la informació precisa, probablement no trobarà res de nou. Es limitarà a copiar el camí i visitar els mateixos llocs que altres han traçat, i molts cops sense apreciar-ne el valor. Si en canvi, s'arma de paciència i mira, llegeix i remira les indicacions d'una ressenya i un mapa, és molt probable que pel camí descobreixi alguna novetat. Això sí que val la pena i s'aproxima, per afinitat, al nostre treball. Els números, com els soldats, són anònims i no tenen cap valor. Manta vegada la gent que es limita a fixar la mirada en un grapat de números només els importa batre rècords, assolir objectius, arribar a lloc i perden de vista el paisatge i el camí. Acabades les piles, acabada la caminada. No és la nostra filosofia. Si algú no vol llegir ni tampoc sap ni vol interpretar un mapa, per a nosaltres millor que es quedi a casa. Per això no publiquem dades GPS. La qual cosa no vol dir que no les compartim amb els amics i espeleòlegs carregats de cordes!
-
La primera notícia que tenim d'aquestes és la localització per part d'en Quim Solbas el dia 30-1-2006. Es tracta de dues parets que no es poden confondre amb feixes perquè A. el lloc és completament ombrívol i amagat B. no fan de contenció de terres, almenys una de les parets. Són dues parets que s'alcen paral·leles a dos nivells diferents, suggerint la idea d'una construcció en dues plantes, aprofitant un desnivell natural i unes parets de roca viva. Val a dir que els són molt ben pujats a trencajunts i amb un gruix d'uns seixanta centímetres. Només amb una sèrie de cates i treball d'arqueòlegs podríem esbrinar l'ús que realment va tenir el lloc, però com que això difícilment passarà, només podem subscriure la opinió del propi descobridor, suggerint que tal volta es tractés d'una estança per als qui treballaven els conreus propers, lluny dels masos coneguts, a semblança de les barraques de vinya. No trobem marques a les roques que suggereixin un embigat, però el que podria haver estat la primera planta es podria haver recolzat en el rebaix natural de l'estrat de sorrenca, que coincideix amb aquest primer nivell. Una altra possibilitat seria que el tingués un ús específic (p.e. un trull), una construcció rural que podria dependre del mas dels Òbits i o bé de Sta Agnès... o d'algun altre mas desaparegut, com ara el Mas Trull.
Per a ments més fantasioses sempre queda la opció d'un amagatall ben camuflat entre les roques: en aquest sentit només ajudaria el fet provat que es trobà un fusell de la guerra del Francès vora el Turó de les Nou Cabres. Com veieu tot són conjectures.
Algú té una idea millor?
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
Com alguns ja haureu pogut veure a l'apartat de vídeos d'aquesta pàgina, un bon resum de la restauració d'aquesta barraca de la Vall d'Horta es pot veure en cinc minuts d'imatges. Però això de restaurar una barraca en cinc minuts, ni que siguin de pagès, res de res. Van ser tres matinals.
Aquesta barraca l'hem batejada amb un nom inventat. Hi ha un torrent paral·lel al de La Roca, tant o més important, que apareix sense nom als mapes. El torrent segueix el vessant oest de la carena de Ricó. Diem-li torrent de Ricó fins que surti un nom més antic. Es tracta d'una catalogada per l'estudiós Jesus Ballestar. Una construcció sencera que presentava una esllavissada profunda al contrafort de la cara nord (fotografia) i una altra de més al costat oest, prop de la porta. L'origen d'aquests enrunaments sembla el resultat d'una d' un bon nombre de romanins, algun dels quals, els del costat nord, havien assolit arrels profundes i molt gruixudes. Calgué desenterrar molta pedra i tallar un pi mig mort que hi havia a tocar de la construcció. La barraca del torrent de Ricó paga la pena per poder mirar el tramat de pedra seca de la paret interior: anells concèntrics que assenyalen que els seus constructors no van amuntegar la pedra de qualsevol manera sinó que més o menys respectaren les proporcions de cada filada. Com sempre passa, va ser necessari cercar més pedra pels volts, tot i tractar-se d'un esllavissament d'un contrafort. L'altra esllavissada fou pacientment de tal forma que resulta gairebé impossible distingir la pedra nova de la vella, i es va aprofitar el lloc per habilitar una petita sortida de fums. Com que la barraca es troba al cantó obac de la carena, i a més dins un bosc cada cop més espès, la coberta de la barraca fou reblerta de cendra, terra i , per aquest ordre. Avui la barraca ja té una padrina encarregada de vetllar per la seva integritat, la qual cosa assegurarà un mínim manteniment. La secció de Pedra Seca Ballestar de Sant Llorenç Savall continuarà treballant en aquest sector fins a consolidar el que ja anomenem 'cinturó de barraques' de la Vall d'Horta, una de les principals concentracions de barraques de Sant Llorenç Savall.
Pels que estigueu interessats en la reconstrucció d'aquest patrimoni, la secció es troba cada diumenge darrer de mes a les 9h a la font de l'Aixeta (Sant Llorenç Savall). Les sessions són matinals i les tasques són ben diverses i aptes per a totes les edats: netejar de brolla l'entorn immediat de les barraques, omplir cubells amb pedra petita,traginar pedres, aixecar parets de pedra seca, desenterrar pedra caiguda, fer piles de terra per a la coberta, fer caixes-niu, etc. Us hi esperem!
ENLLAÇOS
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}
LA RECUPERACIÓ DELS CARGOLS, UNA REDACCIÓ DE PARVULARI
Fa mesos que la única notícia-propaganda que rebo de la Xarxa de la Diputació en referència al Parc és la famosa certificació de la Carta Europea de Turisme Sostenible, un èxit no se sap ben bé de què, però que fa mesos que dura. Deu ser una carta als reis molt llarga, suposo que acompanyada d'uns diners subvenciontats que es desviaran per pal·liar la crisi i pagar coses tan bàsiques com els sous dels treballadors del parc etc. És una conjectura, es clar. O millor encara, una extrapolació del que passa en altres àmbits públics. Avui però, els mitjans de comunicació i la pròpia Diputació han confeccionat una nova nota de premsa: ESTUDIEN COM ES RECUPEREN ELS CARGOLS DESPRÉS DELS INCENDIS EN EL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT. Tot seguit he pensat que es deuen recuperar molt lentament, com fan els cargols. I vosaltres direu quin 'xist' més fàcil! però és que la nota és pròpia d'una redacció de parvulari. Fixeu-vos en les conclusions d'aquest estudi que la nota diu que 'es de gran trascendència': "Els resultats del treball indiquen que, per efectes dels incendis forestals, es produeix un canvi de les condicions ambientals de l'hàbitat, com són l'estructura de la vegetació i l'absència d'humus i fullaraca"... recoi i jo que em pensava que els incendis ho deixaven tot com nou! Ho sento, però aquesta mena de notes per a 'tontos' no fan cap favor als qui han fet el treball. No té cap sentit que, seguint el fil argumental de la nota, m'expliquin que el treball ha servit per saber com afecten als cargols els diferents tractaments forestals post-incendi ( tros cremat sense tractament, tros cremat amb retirada de fusta, tros cremat amb retirada de fusta i brancatge etc) si després no diuen p.e. quin ha estat el tractament forestal que més ha afavorit la recolonització faunística o del cargols!! Absurd. Un 0 per a qui ha redactat aquest post-it tan infantil. És impossible que amb una conclusió tan estúpida el treball hagués estat publicat a 'una prestigiosa revista sobre ecologia forestal' FOREST ECOLOGY AND MANAGEMENT. Impossible. Això o bé aquesta revista és tan prestigiosa que no existeix.
