Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
ES BUSCA: CAMÍ DELS TRES MONTS. RECOMPENSA: 600.000 EUROS
En una de tantes formes de fer desaparèixer diner públic, la Generalitat va concedir 600.000 euros de les butxaques de la ciutadania per promocionar un itinerari que enllacés tres cims: Montseny, La Mola i Montserrat. El camí dels Tres Monts. Entre d'altres raons es deia que serviria per 'dinamitzar' les economies dels pobles que el nou camí abraçava. Fins aquí, res a dir. Però quan allò que hauria de vertebrar la proposta és a dir, el propi camí, no està en condicions per ser transitat, hom no pot estar-se de preguntar on han anat a parar tots aquests diners. És per això que animo els periodistes d' investigació (s'han extingit?) a esbrinar on és el tresor dels 600.000 euros. Si no queden periodistes d'investigació, també s'hi poden dedicar aquells que van redactar amb tant d'entusiasme aquests articles que podeu trobar a la pàgina web dels tres monts...
Nosaltres de moment, no hem trobat el tresor. I això que 600.000 euros donen per arreglar molts metres de camins. Sí que hem trobat però, grans clots per trencar-s'hi les cames, els mateixos de sempre, moltes bardisses i una senyalització completament deficient. Talment com si a ningú li hagués importat el més mínim el camí. Potser tenien afers més interessants per destinar aquests diners. Aneu, aneu a saber.
TRAM DE CAMÍ DELS TRES MONTS: MURA-MONTSERRAT
SENYAL DE DESVIAMENT
(homologat per la FEC, les FARC i la IUPAC)
-
Aquest estiu he tingut el plaer compartit amb el Quim de fer una campanya intensiva de topografies de cavitats completament inèdites a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Bona part han estat trobades per en Quim Solbas, el Ramon Suades i l'equip d'en Xavi Pereira, Josep Abad i Salvador Trullars. Aquests darrers s'han centrat en cavitats penjades, una font de troballes poc estudiada del massís que sens dubte oferirà més d'una sorpresa. En certa manera la seva feina feta ha estat com un relleu a la tasca que fa habitualment el Caudelguille però que, com molts haureu notat, ha minvat sensiblement durant aquest darrer any i mig. I això ha estat així perquè hem centrat els nostres esforços en recuperar la situació de gairebé quatrescentes barraques de vinya del terme de Sant Llorenç Savall, tasca que gairebé es pot donar per finiquitada i que ben aviat anirà veient la llum en aquesta pàgina, en una nova pestanya dedicada a aquestes construccions centenàries, en format de fitxes i com no, també en forma d'itineraris que voldrem dedicar especialment a la gent de Sant Llorenç Savall i el seu magnífic entorn natural.
El retorn a l'activitat exploratòria del massís ja ha començat i per cert, amb molt bon peu. Hem tingut la ocasió, per primer cop a la nostra vida, de veure el Gran Duc, molt abans que ell ens veiés a nosaltres. Són moments impagables. No obstant això, encara són moltes les cavitats trobades en campanyes anteriors que encara resten pendents de ser topografiades i estudiades. I per a tots aquells que desitgin fer itineraris de la majoria de cavitats publicades en aquesta pàgina, heu de saber que ja fa temps que és a la venda el magnífic cd-rom publicat per en Ramon Suades, on hi trobareu unes ressenyes acurades, uns mapes customitzats i també molt bones imatges, entre d'altres temes. El podeu trobar al Centre Excursionista de Terrassa, a dalt de la Mola, a la UES i des d'ara en aquesta mateixa pàgina.
Espero que haureu passat un bon temps de llibertat, encara que sigui provisional.
COVA CANTELLUDA
COVA DE MAIG
COVA SECA DE LA SABATERA
COVA DEL TIMÓ
COVA-AVENC DEL RACÓ
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
Els que tenim la sort de viure a l'entorn del parc natural de Sant Llorenç del Munt hem de valorar el fet de poder satisfer una necessitat de primer ordre: fugir de l'artifici. No sé quants barcelonins esperen l'arribada de les vacances per passejar per Barcelona i els seus parcs municipals, però molt em temo que la majoria surt en desbandada cap el mar o la muntanya. Mar i muntanya han esdevingut símbols de repòs. I si els estiuejants poguéssin esborrar amb photoshop les gentades que tenen el mateix pensament d'anar al mateix lloc i a la mateixa hora, pitjarien enter sense dubtar. On van sinó els trialeros trinxeraires a gaudir de la seva afició? On van els ciclistes de tour, per les ondulants costes d'un polígon industrial o per les oxigenades carreteres de muntanya? On munten la seva segona residència els mil·lionettis (i no tant) que inverteixen en descans? Esquiadors a l'hivern somnien en pistes infinites de neu lluminosa. A l'estiu sol i platges cristal·lines del litoral, i no pas spàs, s' omplenen d'un allau d'humans que han de rentar pecats i ofecs acumulats al llarg de l'any. Per no parlar dels rius d'aigua pura on s'hi banyen i abeuren els més humils, cercant somnis de paradisos perduts No conec ningú que faci vacances tancat en un gimnàs, en una sala d'ordinadors o en un despatx d'oficina.
Treieu-vos del cap que això dels espais naturals sigui una idea 'romàntica' de quatre excursionistes de pana i barretina. Els espais naturals són or pur i la majoria de ciutats han perdut aquesta connexió amb la natura, mancades per complet de sensors que els indiquin les conseqüències de cadascun dels seus actes. Com diria Bauçà 'les ciutats haurien de ser enderrocades' començant per la perifèria fins arribar al centre... bé, potser no caldria ser tan dràstics. Però estaria bé fer avançar la natura per algunes avingudes importants com ara la diagonal o les rambles de qualsevol ciutat. Ding-dong! - Propera parada - VACANCES!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
29.7.2011 La cantant Amy Winehouse ha mort, però no pas la seva música. Mai sabrem quina part del seu talent podia haver emergit amb les drogues i l'alcohol, però està clar que el darrer intent de fer un directe en estat semiinconscient i emmalaltit no podia reeixir de cap manera. No sé quines poden ser les consideracions clíniques més exactes: però mentres alguns adjectiven l'Amy de perversa, alcohòlica, excèntrica etc...jo simplement parlaria de malaltia. L'Amy no podia tirar endavant sense aquestes formes de dependència.
Sento especial predilecció pels músics que escriuen les seves lletres i la seva música, i l'Amy va brodar ambdues facetes a 'Back to Black'. El que és ben cert és que darrere el seu peculiar estil de veu ara ja hi ha un reguitzell de noves cantants que hi han trobat una font d'inspiració. Són les properes collites, el llegat Winehouse. Alguns haurem d'esperar una altra vida per gaudir d'un treball més extens de l'Amy, un treball que ens narrés amb igual intensitat experiències pròpies d'una persona que superés amb escreix els 27 anys, i d'aquesta forma poder aferrar-nos a una altra cançó que ens alleugereixi el ritme monòton del pas dels temps. De moment però, la resposta és no, no i no.
De cara a Barraca (42) Amb l'ajut del bosc
En aquestes darreres jornades, el grup de pedra seca de Sant Llorenç Savall hem estat treballant en la consolidació d'una molt ben amagada dins el bosc. En diverses sortides vam trobar restes de feixes pel costat obac d'una carena, però la barraca no sortia per molt que buscàvem. Fins que un dia la vam trobar de cara per l´únic costat, el de l'entrada, que delatava la presència de la construcció. Coronant la teulada, i amagant la barraca de la vista, una . Tots els contraforts eren a terra, gairebé sepultats, però l'interior restava intacte. Per dins aviat es veia que el constructor era de "l'escola de La Serra": un gran (un estrat), estalviava la feina de pujar una paret, i aquesta pràctica si bé no és exclusiva d'aquesta propietat, s'hi troba extensament representada. Al voltant de la barraca, en perfecte rotllana, s'ha congregat un verdader , una mostra didàctica de la vegetació dels nostres boscos: cirerer d'arboç, pi blanc, pinassa, ginebrer, càdec, fals aladern, llibabosc, bruc, alzines i un sorprenent clap d'oms afectats d'una que en minva la població. En aquests tres mesos de tasca (comptant l'ajut d'un follet del bosc), s'ha els volts de la barraca i el , s'ha desenterrat la pedra, s'han tret les arrels properes d'arbres, s'ha fet un trencaigües i s'ha , bo i practicant amb la pedra seca, s'ha impermeabilitzat el sostre amb ... Penso que cada cop ho fem millor. I aquesta vegada hem fet un experiment amb l'ajut del bosc: hem respectat la vida de . De moment deixem que faci de grenyes a la closca de la barraca, com a part del treball que ha fet la natura amb la construcció. Com ja hem explicat algun cop, encara no hem trobat cap barraca enrunada per una heura, però tampoc res indica que siguin beneficioses. Estarem a l'aguait. De moment ja comptem amb la barraca de i ara amb la barraca 'de l'heura'. Vosaltres jutjareu quina us agrada més.
Per la seva banda la colla de Castellar ja van finiquitar la gran barraca prop del mas Pedró, damunt la carretera. Sabem que ja n'han arreglada una altra i sospitem que a hores d'ara ja deuen estar barallant-se amb alguna més. Són imparables i que per molts anys sigui així.
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
