Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Els que tenim la sort de viure a l'entorn del parc natural de Sant Llorenç del Munt hem de valorar el fet de poder satisfer una necessitat de primer ordre: fugir de l'artifici. No sé quants barcelonins esperen l'arribada de les vacances per passejar per Barcelona i els seus parcs municipals, però molt em temo que la majoria surt en desbandada cap el mar o la muntanya. Mar i muntanya han esdevingut símbols de repòs. I si els estiuejants poguéssin esborrar amb photoshop les gentades que tenen el mateix pensament d'anar al mateix lloc i a la mateixa hora, pitjarien enter sense dubtar. On van sinó els trialeros trinxeraires a gaudir de la seva afició? On van els ciclistes de tour, per les ondulants costes d'un polígon industrial o per les oxigenades carreteres de muntanya? On munten la seva segona residència els mil·lionettis (i no tant) que inverteixen en descans? Esquiadors a l'hivern somnien en pistes infinites de neu lluminosa. A l'estiu sol i platges cristal·lines del litoral, i no pas spàs, s' omplenen d'un allau d'humans que han de rentar pecats i ofecs acumulats al llarg de l'any. Per no parlar dels rius d'aigua pura on s'hi banyen i abeuren els més humils, cercant somnis de paradisos perduts No conec ningú que faci vacances tancat en un gimnàs, en una sala d'ordinadors o en un despatx d'oficina.
Treieu-vos del cap que això dels espais naturals sigui una idea 'romàntica' de quatre excursionistes de pana i barretina. Els espais naturals són or pur i la majoria de ciutats han perdut aquesta connexió amb la natura, mancades per complet de sensors que els indiquin les conseqüències de cadascun dels seus actes. Com diria Bauçà 'les ciutats haurien de ser enderrocades' començant per la perifèria fins arribar al centre... bé, potser no caldria ser tan dràstics. Però estaria bé fer avançar la natura per algunes avingudes importants com ara la diagonal o les rambles de qualsevol ciutat. Ding-dong! - Propera parada - VACANCES!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
29.7.2011 La cantant Amy Winehouse ha mort, però no pas la seva música. Mai sabrem quina part del seu talent podia haver emergit amb les drogues i l'alcohol, però està clar que el darrer intent de fer un directe en estat semiinconscient i emmalaltit no podia reeixir de cap manera. No sé quines poden ser les consideracions clíniques més exactes: però mentres alguns adjectiven l'Amy de perversa, alcohòlica, excèntrica etc...jo simplement parlaria de malaltia. L'Amy no podia tirar endavant sense aquestes formes de dependència.
Sento especial predilecció pels músics que escriuen les seves lletres i la seva música, i l'Amy va brodar ambdues facetes a 'Back to Black'. El que és ben cert és que darrere el seu peculiar estil de veu ara ja hi ha un reguitzell de noves cantants que hi han trobat una font d'inspiració. Són les properes collites, el llegat Winehouse. Alguns haurem d'esperar una altra vida per gaudir d'un treball més extens de l'Amy, un treball que ens narrés amb igual intensitat experiències pròpies d'una persona que superés amb escreix els 27 anys, i d'aquesta forma poder aferrar-nos a una altra cançó que ens alleugereixi el ritme monòton del pas dels temps. De moment però, la resposta és no, no i no.
De cara a Barraca (42) Amb l'ajut del bosc
En aquestes darreres jornades, el grup de pedra seca de Sant Llorenç Savall hem estat treballant en la consolidació d'una molt ben amagada dins el bosc. En diverses sortides vam trobar restes de feixes pel costat obac d'una carena, però la barraca no sortia per molt que buscàvem. Fins que un dia la vam trobar de cara per l´únic costat, el de l'entrada, que delatava la presència de la construcció. Coronant la teulada, i amagant la barraca de la vista, una . Tots els contraforts eren a terra, gairebé sepultats, però l'interior restava intacte. Per dins aviat es veia que el constructor era de "l'escola de La Serra": un gran (un estrat), estalviava la feina de pujar una paret, i aquesta pràctica si bé no és exclusiva d'aquesta propietat, s'hi troba extensament representada. Al voltant de la barraca, en perfecte rotllana, s'ha congregat un verdader , una mostra didàctica de la vegetació dels nostres boscos: cirerer d'arboç, pi blanc, pinassa, ginebrer, càdec, fals aladern, llibabosc, bruc, alzines i un sorprenent clap d'oms afectats d'una que en minva la població. En aquests tres mesos de tasca (comptant l'ajut d'un follet del bosc), s'ha els volts de la barraca i el , s'ha desenterrat la pedra, s'han tret les arrels properes d'arbres, s'ha fet un trencaigües i s'ha , bo i practicant amb la pedra seca, s'ha impermeabilitzat el sostre amb ... Penso que cada cop ho fem millor. I aquesta vegada hem fet un experiment amb l'ajut del bosc: hem respectat la vida de . De moment deixem que faci de grenyes a la closca de la barraca, com a part del treball que ha fet la natura amb la construcció. Com ja hem explicat algun cop, encara no hem trobat cap barraca enrunada per una heura, però tampoc res indica que siguin beneficioses. Estarem a l'aguait. De moment ja comptem amb la barraca de i ara amb la barraca 'de l'heura'. Vosaltres jutjareu quina us agrada més.
Per la seva banda la colla de Castellar ja van finiquitar la gran barraca prop del mas Pedró, damunt la carretera. Sabem que ja n'han arreglada una altra i sospitem que a hores d'ara ja deuen estar barallant-se amb alguna més. Són imparables i que per molts anys sigui així.
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Codolier, l'eau de la Serra de l'Obac
Agua digestiva de mesa, estimulante, aperitiva. CODOLIER. Carbónica, alcalina, clorurada sódica. VACARISAS, Prov. BARCELONA. Análisis del agua verificado en el Departamento de Hidrología del Laboratorio Municipal de Barcelona. CODOLIER asegura una digestión perfecta. MANANTIAL "LA MINA-SAN ANTONIO". El más eficaz auxiliar natural de la digestión. Auténtico apoyo de todas la funciones digestivas.
Segons informació treta d'Internet la societat anónima Agua de Codolier encara es troba activa i la seva fundació data del 11 de juliol de 1961 amb seu social a Terrassa, a la rambla d'Egara. Sembla ser que la comercialització de l'aigua de can Còdol (Vacarisses) no es va arribar a dur a terme perquè el propietari del manantial estava obligat a cedir una part del cabal d'aigua per a ús públic i això ja no hauria fet rentable el negoci. L'ampolla que veieu, cortesia d'en Quim Solbas, era l'Aigua de Codolier de 25cl, l'envàs és de color verdós i el no és pas una etiqueta sinó que està directament impresa al vidre. teniu una foto comparativa amb l'actual Fontvella de 33cl.
Sembla mentida, quan hom ha sentit dir tota la vida que l'aigua no és precisament el fort d'aquestes muntanyes, que es pogués pensar en fer-ne un negoci rentable dins l'àmbit de l'actual parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. El cert és que la població de Vacarisses va estar un temps proveïnt-se de l'aigua de can Còdol. Ara, segons diuen, només omple alguns hidrants i basses contraincendis.
9.07.2011. Caudelguille.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Desaparegut a Sant Llorenç Savall (vora el Ripoll) el diumenge 26 de juny al vespre.
El seu nom és TRAK és de color gris i aspecte de llop, pesa 42 kg.
Si el trobeu truqueu siusplau a:
667643099 ó 661992259
Gràcies
Més fotografies del TRAK en companyia dels barracaires de Sant Llorenç Savall. El darrer cop que l'amo el va veure va ser al bosc del Ranxero, prop de Les Marines (Sant Llorenç Savall).
