Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
Espeleopringuer: el Subils Godoy, un avenc sepultat sota un metre de terra i graves
Sense defallir en la nostra recerca del malaguanyat avenc Subils-Godoy, l'Espeleopringuer del mes de febrer va celebrar els seus continuant les tasques endegades en l'anterior edició. Havent descartat qualsevol altre indret on localitzar l'avenc, el grup continuà treballant en una terrassa de torrent d'uns 9 metres quadrats coberts de sediment torrencials, on una estimació sitúa amb un 95% de probabilitats com el lloc on es situa la cavitat sepultada. Coneixedors per fonts orals i gràfiques que l'avenc s'obria a la mateixa llera i que una de les parets del primer pou de -11m s'obria en roca mare, el grup va fer una cata d'un metre cúbic de terra, descobrint que el gruix màxim de l'avinguda de l'any 1971 es situaria entre 1m i 1,5m de sediment. Aquesta valuosa informació permetrà triar el sistema més òptim per determinar la ubicació de la boca d'accés de l', donat que no seria factible (ni pràctic) remoure 9 m quadrats de terres i graves! Hom no descarta que en el futur es faci ús d'un geo-radar per tal de localitzar amb precisió la boca, el principal objectiu d'Espeleopringuer per aquesta important cavitat de Sant Llorenç del Munt i que en permetria fer un seguiment precís de la seva evolució al llarg de forts períodes de pluges torrencials. De moment però, i partint de la crucial dada de profunditat del sediment, hi ha prevista la fabricació d'un aparell anomenat 'penetròmetre' que permetria sondar manualment el lloc sense necessitat de remoure ni un centímetre cúbic més de sediment. En cas que es pogués confirmar la ubicació exacte de la boca d'accés a l'avenc, es plantejaria la possiblitat de fer una petita canalització de l'aigua del torrent que pogués facilitar el drenatge del pou i augmentar d'aquesta forma la probabilitat que aquest s'obrís de nou.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
De cara a barraca (39) La creu dels carlins
Sembla ser que les creus gravades a l'interior d'algunes (barraca del Coc, Rocafort de Vallbona) podria tenir relació amb el moviment carlí, tal i com apunta en Ramon Queralt a la seva obra 'Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent.' Sent el carlisme un moviment que comptava amb un important suport social provinent de les àrees rurals, els pagesos no veien amb bons ulls l'entrada dels principis econòmics liberals al camp, i sent també un moviment de defensa d'un catolicisme militant que no admetia la llibertat de culte ni tampoc la laicitat de l'Estat, les creus gravades a l'interior de les barraques podrien ser un discret avís de suport i adhesió a les partides de carlins que sovintejaren pel terme de Sant Llorenç Savall. En els bons temps de la vinya, la població llorençana fou un indret especialment significat en favor de l'arxiduc i les promeses de retornar els furs catalans.
Si aquest fóra el cas, la de cal Cames, a l'indret del Rossell, podria correspondre al que avui diríem un carlí 'extremista', donat que la barraca no té una creu gravada sinó dues de ben grosses (fotografia), una al costat de l'altra. El mateix Isidre Dalmau podria haver estat el parcer de la barraca de l'Isidre Dalmau de cal Cames a Salallassera, amb una altra creu gravada a la roca. L'altra barraca, situada al Galí i restaurada, la B391, també té gravada una creu a l'interior, de dimensions més modestes. Menys evident, segurament a causa del desgast, és la creu de la barraca B136 a la Vall de Maria. També era costum d'alguns pagesos de gravar a les pedres unes marques verticals indicant el nombre d'ensulfatades de la vinya, en senyal de recordatori (fotografia de les marques- barraca B20 a l'Ermengol).
ENLLAÇOS
6/004 Barraca de cal Cames 1.2
4/023 Barraca de l'Isidre Dalmau
De cara a Barraca (67) Recuperar de l'Oblit
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
Arbres Singulars (4) El roure del Senyor Rector, el príncep dels roures
Fill del llinatge del . S'està a la vora del torrent que porta el nom del seu pare. I no mostra cap signe d'aflicció. És allà amb la seva i en contacte visual amb els seus, que són nombrosos, i és per això que els humans anomenen el lloc proper La Roureda. Tampoc mostra signes de vanitat: s'està allà d'alzines menudes, galzeran, boixos i arítjols, sense cap afany de protagonisme. A diferència de la majoria d'arbres singulars del massís, aquest roure no ha deixat una plaça buida de vegetació al voltant del seu tronc ni cap rastre de camí al seu pas. Els tres braços que alça, un d'ells doble, són notoris, però segons l'època de l'any gairebé ni es veuen. Fets tots ells, que li han valgut l' fins fa ben poc, quan uns espeleopringats que volien rescatar l'avenc Subils-Godoy, el van anar a saludar per primer cop. És el príncep dels roures, que va pactar amb els carboners la continuïtat del seu llinatge un cop la febre de la indústria hagués passat. És el tot i que inicialment el vam batejar com a roure del Pujol de La Mata*. Per trobar-lo haureu de baixar del camí que del collet de la Sabatera va a la Sesta Foréstega i arribar-vos a la llera del torrent del Roure del Parrac i traspassar a l'altra banda. No tot són flors i violes perquè no hi ha camí. Tans sols llambrejos d'uns braços de terra que apunten al cel. us adjunto un mapa, per si el voleu visitar. Llarga vida al roure!
* Manel Vives i Noguera ens ha fet veure la conveniència d'aquest topònim que es troba en el recull de topònims del Salvador Cardús, publicat l'any 1928 i on hi figura un roure 'sota la carena de l'Alzina Cremada' (Abril 2020).
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
Agulles en un Paller (6) Les tres agulles del turó del Castellar
En una recent visita espeleològica al sector del turó del Castellar (La Mata, Mura), hom ha advertit la presència de tres agulles aplegades al costat esquerre del torrent de la Font de l'Hort. Una d'elles, l'agulla que hem anomenat provisionalment com l' i situada més al nord, es pot accedir al cim fent un saltiró des d'un estrep que és a tocar. La segona agulla que hem anomenat de , amb el cim encatifat d'aquestes plantes, requereix d'una grimpada amb les dents pel costat menys exposat, i la tercera agulla és només reservada a escaladors avesats (fotografia). Aquesta darrera podria ser l'agulla d'en Miqueló, citada per en Josep Barberà. A la seva base hi ha una petita . Aquí teniu un de situació però no us feu il·lusions: el torrent que hi surt no és de l'Or, és de l'Hort, i avui no hi trobareu ni un tomàquet!
Bibliografia-
BARBERÀ I SUQUÉ, JOSEP. SANT LLORENÇ PAM A PAM (OPERACIÓ ENTRE RIUS). Col·lecció Cavall Bernat 6 / Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1979. p. 137.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
-
Aquest és el resum de l'activitat hacker sobre el caudelguille del passat dissabte. Mentre jo passejava despreocupadament per la comarca de l'Urgell, es veu que un mecanisme automàtic situat a Romania mirava de clavar dentellada a la web. 1300 dentellades de tauró informàtic en cinc minuts. És un atac inhumà, una envestida robòtica. Per això, tot i que s'hi ha deixat la pinyata sencera en l'intent, jo ni l'he sentit a queixar-se. Vés a saber, igual mirava de colar una sèrie d'anuncis mal traduïts sobre estiraments de penis o venda de tones de viagra concentrada, alguna cosa que m'hagués de justificar la necessitat de pagar quotes per a software de seguretat. Igual és un romanès que s'ha deixat l'ordinador de la nevera oberta i com que està en xarxa, la màquina ha deixat anar un estirabot elèctric que els designis han volgut que anés a parar al cau. Pot ser qualsevol cosa i per tant res a tenir en compte.
Tinc un company de feina que, molt abans del boom informàtic, ja parlava de dos estils d'executar una instal·lació: l'estil TÈCNICAMENTE NECESARIO i el NECESARIAMENTE TÉCNICO, fent imprescindible (no pas comprensible), en el darrer cas, la presència d'un tècnic per resoldre qualsevol contratemps. Això de la seguretat a Internet s'ha convertit també en un nou modus vivendi NECESARIAMENTE TÉCNICO dels creadors de software de seguretat: no importa comprendre la naturalesa del conflicte, tan sols importa que hi hagi algú que redobli els esforços per vèncer momentàniament l'atac i esperar el seu torn a ser atacat novament. Generalment es tracta de caçadors d'adreces que han d'entaforar publicitat a dojo. Com que alguns han descobert que els temps estan canviant i avui no tothom està endollat a la premsa, el televisor o a la ràdio com fa uns anys, sinó que cada cop n'hi més que naveguen pels mars oberts d'Internet, la publicitat està explorant noves fòrmules perque a cada enter del nostre teclat ens trobem un venedor de cara. És molest, sí, però humà. Fa molt temps que la humanitat malda per trobar la fòrmula que permeti captar l'atenció constantment i a qualsevol preu. Alguns encetant guerres. D'altres colant-se per Internet.
Com quan érem petits, jo ara ja puc lluïr les ferides de 1300 atacs/5 minuts. I tú, quants atacs t'has comptat?
