Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,

Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.

JGM

Parlament for Windows 1.0

Quan tindrem un Parlament for windows?

Darrerament, durant els descansos entre grans partits de futbol i victòries electorals, arriba una remor d'indignació. Acampades en llocs simbòlics, consignes internàutiques anònimes, càrregues policials i policies carregats de mala llet etc tot plegat per fer les mateixes reivindicacions que fa cent o més anys. Resumint: que la crisi la paguin els capitalistes rics. Total, que es tractaria de seguir jugant el mateix Joc del diner però advertint als qui juguen més fort (els guanyadors del Joc, els rics) que no siguin tan esportivament ambiciosos. Res de nou. Alguns culpen la banca de tot plegat, del seu excés d'ambició....però tots els que afirmen això, saben del cert quin és el deute que han contret els seus respectius ajuntaments amb els bancs, per poder seguir lluint les obres faraòniques de campanya i amb marca de partit?... No. Només sento dir que a sobre " l'Estat ha injectat no-sé-quants diners públics als bancs"....no voleu dir que és precisament l'Estat qui està en deute monstruós amb els bancs, i que el que de moment s'ha lliurat als bancs és només morralla? Ho sento però aquest era i encara és El Joc - que dirien els cronistes esportius. I trobo que en aquest sentit, els 'porqués?' que retronen per places i carrers sonen molt Mourinhament antiesportius.
Jo fa temps que veig els polítics com a mers gestors i ja passo que m'endevinin el futur, però vista la seva comptabilitat final confesso que això sí que m'indigna, i molt, perquè no han sabut ni gestionar els nostres recursos. Així que vist que els polítics i els seus esportius partits només serveixen per 'liderar opinió' ja va sent hora que liquidem aquest estat de coses i que cadascú es representi a sí mateix a l'hora de votar qualsevol cosa. Deixem que els partits liderin els mitjans de comunicació, que liderin un bon grapat d'ideologies, que moderin debats però si us plau, no deixem que COBRIN NI UN DURO MÉS NI ENS REPRESENTIN un segon més de la nostra vida. Que ja som grandets, i si tenim Internet ha de ser per alguna cosa més que per recaptar multes amb celeritat i comoditat.
Per aconseguir aquesta representativitat a nivell individual tan sols ens falta un número d'identificació personal i un password. Res més.
Estimats enginyers: quan tindrem enllestit Parlament for Windows 1.0? (comptatible amb LINUX i MAC i el que faci falta, per descomptat). Aquesta és la revolució que espero, i no les consignes de pa sucat amb oli de quatre aspirants en pràctiques de 'líderatge' acampats a Plaça Catalunya. Quan el Parlament for windows sigui plenament operatiu, els més rics del Joc hauran de sobornar-nos gairebé a tots per aconseguir alguna cosa. I potser d'aquesta forma El Joc deixi de fer-los tanta gràcia com fins ara.
I per començar a jubilar aquest model de parlament cavernícola que tenim proposo un govern de transició liderat per jubilats amb dret a pensió.Vots a favor? Vots en contra?

Escriure un comentari

Notes als Sons. El so del Gaig.

NOTES ALS SONS. EL GAIG

fa ploma gaig tossal de lliga 5-7-9 small

Aquesta setmana sentim el so d'un gaig a La Serra, Sant Llorenç Savall. El seu cant aspre, esquerdat i potent, de vegades pot canviar per una mena de xiulets prims similars als d'una rapinyaire com pot ser el xoriguer. La seva cridòria tant pot servir per alertar de la presència propera d'un intrús, com esdevenir un cant de guerra i d'auxili per foragitar enemics més poderosos com són les àligues. Si fa no fa, el gaig és de la mida d'un colom. Destaca el plomall marró, però mirat amb més detall en realitat el gaig te un plomall molt variat (fotografia). Els nostres avantpassats tenien una explicació per aquest vestuari.

Per què el gaig té plomes de diverses menes i colors

Una vegada el gaig va enganyar la garsa. Quan els ocells ho van saber, es reuniren en consell i en tribunal per tal de veure quin càstig mereixeria el dolent del gaig, i van convenir matar-lo. I com s'acostuma a fer amb els condemnats a mor, abans el van despullar nu del tot. Però heus ací que, quan ja l'havien esplomat del tot, es van adonar que, en el consell que el va jutjar, no hi eren tots els ocells, perquè hi mancava el cucut, que ve per la primavera, i cregueren necessari esperar la vinguda seva, perquè mai es pogués dir que havien obrat sense prou justícia. Arribat el cucut i sabedor del cas, opinà que no havien de matar el gaig, que bé prou càstig havia sofert havent de passar tota la hivernada completament nu. I fou escoltat i atès el parer del cucut.

Per tal que el gaig es tornés a vestir, cada ocell va donar-li plomes, i qui més li'n donà fou la garsa, per demostrar que, malgrat ésser la perjudicada, no li guardava cap rancúnia. I per això el gaig té plomes de tants colors, mides i menes, perquè en té de tots els ocells, però entre totes sobresurten les negres, les de la garsa, que fou la que li'n donà més.

Recollida de boca de Maria Pujol, de Sant Esteve de Castellar (1918).

Bibliografia

AMADES, JOAN; FOLKLORE DE CATALUNYA * RONDALLÍSTICA. Editorial Selecta, S.A. Barcelona, 1950.

{audio autostart}gaig.mp3{/audio}

Escriure un comentari

De cara a Barraca (41) planta quadrada a La Codina

De cara a Barraca (41) La barraca de planta quadrada del terme de Savall

Fins a la data a Sant Llorenç Savall només coneixem aquesta barraca de planta quadrada. El 99,9% són de planta circular. I curiosament no està situada a la franja de contacte amb el terme de Mura o Granera (Bages) on aquest tipus de planta és més habitual, sinó amb Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). La barraca B262, enrunada, es situa al carener on encara hi han els vestigis de la masia de la Codina, damunt la serra que porta el seu nom. La barraca quadrada encara conserva tres de les quatre petxines, que és com s'anomenen les grans lloses cantoneres a partir de les quals s'iniciava el tancament circular de la volta. A banda de la peculiaritat de la forma de la planta, sobten les dimensions i especialment el material. La pedra no sembla extreta del lloc. Hom ha especulat que provingui d'algunes restes del mas, on a tocar de la casa també hi ha una altra barraca circular en ruïnes, la B266. El cas és que aquesta barraca de planta quadrada sembla molt treballada, amb pedra escairada. Probablement fou una barraca bastida per professionals de la pedra seca. A dins encara es pot veure un banc per a seure i també un cocó. L'entrada, molt desfigurada per l'apilament de rocs caiguts, mira a llevant, cap a una cinglera molt especial. Una cinglera natural del terreny, reforçada per trams de mur de pedra seca que si no fos per l'enorme tradició vitícola llorençana, hom podria confondre fàcilment amb un poblat ibèric o alguna mena de fortificació similar. El cas és que encara es pot veure un pouet de desguàs que tres metres més enllà desemboca a la cinglera pel forat de desguàs obrat al mur. Probablement aquest lloc devia ser el camp de conreu principal del mas de la Codina i d'aquí que tingui aquests murs tan espectaculars. Per refer aquesta barraca caldrà trobar la petxina que falta. I uns bons musclos per alçar-la!

{audio autostart}pavana.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Tallar Caps

TALLAR CAPS

Diuen que el president Obama va manar matar Bin Laden i que els seus soldats han acomplert la missió. Es veu que sabien qui era, on vivia i amb qui estava. Es veu que també han matat una dona i un fill del líder d'Al Qaida, i també algú més que corria per allà. Es veu que la crisi és tan profunda que per comptes d'envair un Pakistan sense petroli, ha resultat més econòmic enviar-hi un escamot d'elit. Es veu que el 'no mataràs' no és un precepte útil per alguns islamistes radicals, però tampoc forma part del decàleg religiós del president Obama, el president d'un país llur justícia encara avui porta els reus a morir civilitzadament. Tampoc deu ser la religió oficial dels periodistes de La Vanguardia, que quan ve el Papa de Roma volen ser a primera fila. Llegeixo "agents nord-amercians liquiden Bin-Laden", "Missió Acomplerta", "bufen vents de democràcia", "tota persona culpable d'assassinats a gran escala serà capturada i eliminada", "ara la cacera ha acabat", "el Pentàgon no volia que la tomba fos lloc de pelegrinatge", "va rebre un impacte a la cara que va acabar amb la seva vida", "hem deslliurat el món del terrorista més infame de la nostra època", "el seu assassinat és un acte de justícia", "de costa a costa es va desbordar l'alegria", "esclat de joia a la Zona Zero", "Obama s'ha carregat Ossama", "Ossama Bin Laden, la reencarnació més recent del mal", "no està bé celebrar la mort de ningú però aquest era un monstre". Monstruós sí que ho és, tot plegat.

Sabeu? Jo penso que en Bin Laden era molt ric, extraordinàriament ric, i això és el que verdaderament l'ha mitificat com a monstre en el país de 'la Borsa o la vida'. Era massa ric com per fer coses del tot innegociables. La secció de mercats del mateix diari encapçala: "Els mercats sense lloses es mouen millor" i a dins sentencia: "l'eliminació de Bin Laden, un dels personatges més sinistres del nostre temps i la mort del qual les borses van saludar moderadament per no haver passat abans".

Bé. La competició bèl·lica i de mercats es veu que ara va de 'liquidació' de caps. A qui li tocarà el rebre, ara? a l'Obama, al mulà de torn, en Zapatero...? Ja ho sabrem. Tot és qüestió d'estar objectivament 'informats' d'aquests i altres partits que haurem de presenciar, ens agradi o no. I que guanyi el millor, es clar. O el que la tingui més llarga.

Escriure un comentari

La Fontfreda, ni una gota

La Fontfreda, ni una gota

Sent una font de dipòsit important, jo no he vist mai assecar-se la Fontfreda (La Mata, Mura). I encara menys en una època quan totes les fonts, fins i tot les més sospitoses de ser-ho, ara ragen fora de mida. Fins i tot pensava que trobaria la font rajant pel sobreeixidor, o sigui que la decepció es va multiplicar.
El dipòsit perd? segurament, perquè un rajolí arran de terra encara alimenta les basses de sota la font. L'aixeta 'nova' no funciona? possible, però més aviat perquè no deu tancar, sinó veuríem l'aigua rajant pel sobreeixidor. Potser no cal la intervenció de les Mines de Terrassa per arranjar-la ni calgui edificar cap més obra tanatorial aprop, potser la direcció del Parc pot enviar gent de manteniment, o potser ho han de fer els usuaris, que són els que les malmeten.
Aprofito aquest breu per felicitar la direcció del Parc (o qui en sigui responsable) per les tasques de neteja dels vorals de la carretera. M'és igual que s'acosti un període electoral: aquest tipus de tasques solen ser de poc lluïment, incompreses i normalment generen rebuig, però jo l'aplaudeixo. I encara s'hauria pogut esclarissar 20 metres més a banda i banda de la carretera que va de Coll d'Estenalles a Talamanca. Trobo que en cas d'incendi una infraestructura tan important com és aquesta, ha d'estar en les màximes bones condicions, precisament per a poder salvar la resta en cas necessari. Aquí no s'hi val a badar contemplant frondositats del cotxe estant. I moltes de les pistes prioritàries haurien de rebre el mateix tractament. I també aplaudeixo que per fi s'hagin adonat que la pista de Matarrodona tallava camins importants, i s'han fet els acondicionaments necessaris. I pel que fa a aquesta súper marxa Trekking solidària que aplegarà pel maig mil·lers d'esportistes fent l'itinerari (o com es vulgui dir un traçat ple de cràters) dels Tres Munts, no és precisament el que jo en diria una bona pràctica, per molt bones intencions recaptatòries que es tinguin. Estaria igualment en contra si es decidís celebrar una competició de trial solidària, una cacera solidària o una fira solidària de maquinari agrícola que es celebrés dalt de La Mola. Potser sigui un event molt esportiu, tal volta solidari, però gens respectuós amb el Parc Natural. Molt em temo que hi haurà trencadisses.

16-06-2011

Escriure un comentari

Més articles...

Pàgina 43 de 95