Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,

Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.

JGM

Espeleopringuer i l'avenc de les Pedres

Espeleopringuer a la recerca de l'avenc de les Pedres

L'avenc de les Pedres o de la Font del Roure, és un altre avenc enterrat o destruït. La diferència amb l'avenc Subils-Godoy és que aquest cop fou la intervenció humana a la pedrera de can Sallent (Castellar del Vallès) la responsable de la seva desaparició, juntament amb l'avenc de can Sallent o de l'Escaleta (-28m). En el seu lloc han quedat unes instal·lacions abandonades i un immens cràter que avui una altra empresa es dedica a reomplir amb runes... o amb alguna altra cosa que necessiti respiradors com aquest. Oleguer Escolà (ERE-CEC) va ser dels darrers a testimoniar l'existència d'aquestes cavitats (anys seixant i setanta) i el primer a certificar-ne la defunció (1980), tot i que no sabem del cert si ho va comprovar in situ o bé li va ser comunicada per tercers. L'avenc de les Pedres era un avenc habitual dels primers cursets de la SIS (any 1972, fotografia de l'Arxiu de S. Vives). Com es pot veure, l'avenc quedava en un indret atapeït de bardisses.
La descripció del lloc fa esment d'un torrent anomenat de La Pedrera, tributari del principal. El camí que aleshores seguien creuava aquesta llera i s'havia de deixar per embardissar-se tàlveg amunt, on es trobava l'avenc. Doncs bé, d'aquest torrent només en resten 200 metres de capçalera, escapçada per una pista ampla per a l'explotació i avui abandonada. El torrent fou meticulosament inspeccionat pels castellarencs Mañosa i Navarro, com a treball previ a la jornada d'Espeleopringuer. Per sota la pista ja no queda rastre del camí que seguia l'aigua i només resten un seguit de terraplens artificials. De la descripció de l'Escolà avui tampoc queden vestigis d'unes petites construccions al peu de la pedrera i uns túnels de càrrega de camions que eren tot just a 30 metres de desnivell per sota l'avenc. Per la resta de descripcions facilitades, podria existir la remota possibilitat que l'avenc o el que en pogués quedar estigués sepultat sota la pista mateix, on sembla que s'hauria d'ubicar la cavitat. Tanmateix el mateix Oleguer Escolà sentencià en un article publicat al butlletí del SEAC (avui CEC, Centre Excursionista de Castellar): DESPRÉS DE MILIONS D'ANYS D'EXISTÈNCIA LA NOSTRA GENERACIÓ HA ESTAT L'ENCARREGADA DE DESTRUIR DUES DE LES MÉS BONIQUES CAVITATS SUBTERRÀNIES DE CASTELLAR. A PARTIR DE 1974, LES BARRINADES I EXCAVADORES ES CUIDEN DE POSAR FI A LA LLARGA EXISTÈNCIA DE LES DUES CAVITATS.

Possiblement la mateixa marca d'explosius que permeteren sengles desobstruccions per a ser explorades, fou també l'encarregada de fer desaparèixer les cavitats, deixant un espai buit de calcàries (fotografia, El Girabau).

NOTA- qualsevol testimoni de la desaparició d'aquests dos avencs i/o fotografies dels mateixos seran benvinguts per ser publicats en aquest mateix lloc.

BIBLIOGRAFIA

ESCOLÀ, Oleguer. Avenc de la Font del roure o de Les Pedres. Can Sallent (Castellar del Vallès). EXPLORACIONS (ECG Espeleo Club de Gràcia) no. 5. 1981

ESCOLÀ, Oleguer. L'avenc de Can Sallent i l'avenc de Les Pedres. Butlletí SEAC no. 327. Nov 1984.

SIS. 1969-1989 20 Anys de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa. Juliol 1990.

{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

Escriure un comentari

La majoria de fonts intermitents ragen 1.0

L'enviat especial a les Font Intermitents de Rellinars, l'infatigable Quim Solbas, ens comunica que des del dia 16 d'aquest mes de març les fonts de La Barbotera, La Saiola, La Pedregosa, les fonts falses de Rellinars i les cinc surgències del Conill, a banda de la font del Conill, ragen moderadament. Els Caus del Guitard en canvi, no ragen, tot i que sempre ho fan més tard que la resta. La darrera vegada que van rajar els Caus va ser el mes d'abril de 2004. La surgència de Les Pedritxes, menys coneguda, també sembla tenir indicis d'haver rajat amb força. Qui tampoc ha donat mostres de funcionar amb aquestes pluges sostingudes és la font del Micarillo, a les Marines (Sant Llorenç Savall) on la darrera vegada que ho va fer, va ser el 1995!! Faltaria saber si la redescoberta surgència de la Font del Carme ha arribat a tenir activitat. En fi, sembla que l'aigua ha omplert els pantans i ha regat a gust els boscos i els horts del país.

En dies posteriors, els quatre caus de Mura també rajaven a gust. Sembla que la surgència de la font del Bosquet també ho ha fet, i a hores d'ara el bassal de la font és ben ple.

Foto, La Saiola el 16 de març de 2011

Fotografies i informacions d'en Quim Solbas

Escriure un comentari

L'hotel penjat als arbres

No fa gaires dies vaig tenir el plaer de passar una nit dins una cabana penjada en un avet americà, una cabana situada a uns 8 metres de terra. Una habitació d'un hotel de cinc fulles, 30 metres quadrats d'habitatge, lavabo en sec, teulada de fusta, llum d'espelmes, estufa de parafina, balcó amb vistes al Montseny total, i res de TV ni ràdios ni Internet, tan sols quatre llibres entre els quals uns de registre de la cabana, atapeïts d'una explosiva necessitat d'expressar l'elevació d'esperit que el lloc produeix als estadants. Les cabanes - en vam comptar fins a 11, algunes en parelles - estan allunyadíssimes unes de les altres, i situades en vessants diferents: amb vistes cap a la Plana de Vic, St Hilari Sacalm etc. Els boscos i l'entorn de la barraca són completament lliures d'antropització. Tú estàs allà sol com un mussol penjat dalt d'un arbre i no hi ha res mes que un bosc espectacular al bell mig de les Guilleries. Tan sols al matí et trobes que abaix, lligat d'una corda t'han deixat l'esmorzar dins un cistell. Si amb la politja no l'hisses aviat amunt, te'l foten els senglars!
L'hotel de veritat pot estar a 600 metres o a un quilòmetre de les cabanes, seguint corriols i passat algun pont penjat de cordes i fusta. És la masia de La Vileta, una antiga casa de colònies reconvertida en oficines, dutxes, menjador, lloguer de bicicletes on de moment només serveixen sopars i segurament, més endavant, també dinars. També he de confessar que els preus no són barats, però si intenteu reservar una cabana us anireu a l'any vista, cosa que prova que la originalitat de la proposta supera amb escreix les exigències econòmiques. Les cabanes als arbres són un model nou de negoci: un que, per exemple, exigiria extensions de boscos cada cop més abundants i amb arbres sans i forçuts i lliures d'antropitzacions evidents. Jo personalment vaig quedar molt agraït de l'amabilitat que va tenir l'avet Barbarbrat de soportar-nos tot el sant dia. Vaig tenir ocasió de parlar llargament amb el seu tronc, durant els meus somnis infantils de dormir dins un niu d'ocell de bosc. Un somni fet realitat.

PD- Si dieu que aneu de part del caudelguille no us faran cap descompte, però igualment us tractaran molt bé.

{audio autostart}stagnes.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Sant Llorenç Savall torna a tenir habitacions 1.0

El nou Hostal es diu 'Cal Pla' i és al costat mateix del pont de Mossèn Miró, a la riba esquerra del riu Ripoll. Té sis habitacions amb bany i està situada al rovell de l'ou de Sant Llorenç Savall. Es tracta d'una casa de finals del segle XIX inspirada en el Modernisme i bastida pel mestre d'obres local de nom Pla. Després de 20 vint anys, quan la Fonda Rius va deixar de ser fonda, Sant Llorenç Savall havia quedat orfe per poder hospedar ningú. La iniciativa ara és obra de la Teresa Agell i el Josep Saladelafont i l'Hostal ja es va estrenar a finals del passat mes de febrer, hospedant una colla que feien un llarg trajecte amb les seves cavallerisses.
Anys enrere Sant Llorenç Savall, com Moià, era una destinació habitual per a la gent de ciutat que havien de 'prendre aires' com a prescripció mèdica. Avui no cal seguir prescripcions mèdiques per canviar d'aires, però continua sent altament recomanable amarar-se de natura a Sant Llorenç Savall. A cinquanta metres de l'Hostal ja podeu iniciar trajecte cap el monestir de Sant Llorenç del Munt -Matadepera passant per la magnífica Vall d'Horta i l'ermita de Sta Agnès, ruta que els seguidors històrics de la Matagalls-Montserrat coneixen prou bé. També podeu anar a Castellar seguint els magnífics meandres del riu Ripoll avall. O bé seguir els senyals blaus del Camí del Riu amunt i connectar amb Mura i Monistrol de Calders. O anar a les veïnes poblacions de Granera i Gallifa amb els seus respectius castells. Sant Llorenç Savall és una autèntica cruïlla de camins per descobrir.

Enhorabona als promotors de la iniciativa i molta sort.

TELÈFON RESERVES

655 778 913 (Teresa)

937 140 052 (Restaurant cal Ramon)

PÀGINA WEB DE L'HOSTAL DE CAL PLA

http://hostalcalpla.com/

Escriure un comentari

Desbrossaments per a ENDESA

Els vaig sentir de lluny estant. Les motoserres i també els crits, formalitzats en la llengua de Cervantes i variants. Eren sota una línia de mitja tensió. Hi havia no menys de 6 vehibles aturats dalt la serra de la Codina i dins la propietat de La Serra. Tots ells pertanyien a l'empresa de desbrossaments Funuyet, de St Esteve de Palautordera. Potser només va ser una impressió meva, però juraria que semblaven tots contrariats amb l'arbrada i tanta malesa prop de la línia. Pel que vaig anar escoltant, alguns semblava que tallaven els arbres sense avisar o bé sense calcular on eren exactament els companys de treball. Jo em vaig anar allunyant del lloc buscant barraques per altres bandes on no ploguessin arbres. A l'endemà em vaig trobar que els arbres havien estat tallats i abandonats al mateix lloc on havien caigut. La majoria havien aterrat cap a les bandes de la línia però d'altres eren sota mateix del lloc on es suposa que hauria d'estar net i estassat. Van tenir cura de la barraca ja esfondrada B195e i van deixar caure el pi tallat al costat mateix. Una altra barraca per desbrossar però, sembla que ha quedat coberta per una capçada tombada. He llegit que a l'empresa "seguimos estrictos procesos de trabajo' i que tots els seus treballs són 'supervisados por un técnico de zona'.
És una pràctica habitual la de deixar in situ els arbres tallats caiguts a tocar d'una línia? És quelcom que es pacta amb la propietat? Jo he vist que en treballs de desbrossament subvencionats per la Generalitat, el troncs dels arbres abatuts han estat fets a trossos i apilats al costat de la pista. Deixo la pregunta a l'aire, per si algú em sap respondre.

Escriure un comentari

Més articles...

Pàgina 45 de 96