Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,

Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.

JGM

Sant Llorenç Savall torna a tenir habitacions 1.0

El nou Hostal es diu 'Cal Pla' i és al costat mateix del pont de Mossèn Miró, a la riba esquerra del riu Ripoll. Té sis habitacions amb bany i està situada al rovell de l'ou de Sant Llorenç Savall. Es tracta d'una casa de finals del segle XIX inspirada en el Modernisme i bastida pel mestre d'obres local de nom Pla. Després de 20 vint anys, quan la Fonda Rius va deixar de ser fonda, Sant Llorenç Savall havia quedat orfe per poder hospedar ningú. La iniciativa ara és obra de la Teresa Agell i el Josep Saladelafont i l'Hostal ja es va estrenar a finals del passat mes de febrer, hospedant una colla que feien un llarg trajecte amb les seves cavallerisses.
Anys enrere Sant Llorenç Savall, com Moià, era una destinació habitual per a la gent de ciutat que havien de 'prendre aires' com a prescripció mèdica. Avui no cal seguir prescripcions mèdiques per canviar d'aires, però continua sent altament recomanable amarar-se de natura a Sant Llorenç Savall. A cinquanta metres de l'Hostal ja podeu iniciar trajecte cap el monestir de Sant Llorenç del Munt -Matadepera passant per la magnífica Vall d'Horta i l'ermita de Sta Agnès, ruta que els seguidors històrics de la Matagalls-Montserrat coneixen prou bé. També podeu anar a Castellar seguint els magnífics meandres del riu Ripoll avall. O bé seguir els senyals blaus del Camí del Riu amunt i connectar amb Mura i Monistrol de Calders. O anar a les veïnes poblacions de Granera i Gallifa amb els seus respectius castells. Sant Llorenç Savall és una autèntica cruïlla de camins per descobrir.

Enhorabona als promotors de la iniciativa i molta sort.

TELÈFON RESERVES

655 778 913 (Teresa)

937 140 052 (Restaurant cal Ramon)

PÀGINA WEB DE L'HOSTAL DE CAL PLA

http://hostalcalpla.com/

Escriure un comentari

Desbrossaments per a ENDESA

Els vaig sentir de lluny estant. Les motoserres i també els crits, formalitzats en la llengua de Cervantes i variants. Eren sota una línia de mitja tensió. Hi havia no menys de 6 vehibles aturats dalt la serra de la Codina i dins la propietat de La Serra. Tots ells pertanyien a l'empresa de desbrossaments Funuyet, de St Esteve de Palautordera. Potser només va ser una impressió meva, però juraria que semblaven tots contrariats amb l'arbrada i tanta malesa prop de la línia. Pel que vaig anar escoltant, alguns semblava que tallaven els arbres sense avisar o bé sense calcular on eren exactament els companys de treball. Jo em vaig anar allunyant del lloc buscant barraques per altres bandes on no ploguessin arbres. A l'endemà em vaig trobar que els arbres havien estat tallats i abandonats al mateix lloc on havien caigut. La majoria havien aterrat cap a les bandes de la línia però d'altres eren sota mateix del lloc on es suposa que hauria d'estar net i estassat. Van tenir cura de la barraca ja esfondrada B195e i van deixar caure el pi tallat al costat mateix. Una altra barraca per desbrossar però, sembla que ha quedat coberta per una capçada tombada. He llegit que a l'empresa "seguimos estrictos procesos de trabajo' i que tots els seus treballs són 'supervisados por un técnico de zona'.
És una pràctica habitual la de deixar in situ els arbres tallats caiguts a tocar d'una línia? És quelcom que es pacta amb la propietat? Jo he vist que en treballs de desbrossament subvencionats per la Generalitat, el troncs dels arbres abatuts han estat fets a trossos i apilats al costat de la pista. Deixo la pregunta a l'aire, per si algú em sap respondre.

Escriure un comentari

Espeleopringuer i l'avenc Subils Godoy

Espeleopringuer: el Subils Godoy, un avenc sepultat sota un metre de terra i graves

Sense defallir en la nostra recerca del malaguanyat avenc Subils-Godoy, l'Espeleopringuer del mes de febrer va celebrar els seus 10 anys continuant les tasques endegades en l'anterior edició. Havent descartat qualsevol altre indret on localitzar l'avenc, el grup continuà treballant en una terrassa de torrent d'uns 9 metres quadrats coberts de sediment torrencials, on una estimació sitúa amb un 95% de probabilitats com el lloc on es situa la cavitat sepultada. Coneixedors per fonts orals i gràfiques que l'avenc s'obria a la mateixa llera i que una de les parets del primer pou de -11m s'obria en roca mare, el grup va fer una cata d'un metre cúbic de terra, descobrint que el gruix màxim de l'avinguda de l'any 1971 es situaria entre 1m i 1,5m de sediment. Aquesta valuosa informació permetrà triar el sistema més òptim per determinar la ubicació de la boca d'accés de l'avenc Subils-Godoy, donat que no seria factible (ni pràctic) remoure 9 m quadrats de terres i graves! Hom no descarta que en el futur es faci ús d'un geo-radar per tal de localitzar amb precisió la boca, el principal objectiu d'Espeleopringuer per aquesta important cavitat de Sant Llorenç del Munt i que en permetria fer un seguiment precís de la seva evolució al llarg de forts períodes de pluges torrencials. De moment però, i partint de la crucial dada de profunditat del sediment, hi ha prevista la fabricació d'un aparell anomenat 'penetròmetre' que permetria sondar manualment el lloc sense necessitat de remoure ni un centímetre cúbic més de sediment. En cas que es pogués confirmar la ubicació exacte de la boca d'accés a l'avenc, es plantejaria la possiblitat de fer una petita canalització de l'aigua del torrent que pogués facilitar el drenatge del pou i augmentar d'aquesta forma la probabilitat que aquest s'obrís de nou.

{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

Escriure un comentari

De cara a barraca (39) La creu dels carlins 1.1

De cara a barraca (39) La creu dels carlins

Sembla ser que les creus gravades a l'interior d'algunes barraques (barraca del Coc, Rocafort de Vallbona) podria tenir relació amb el moviment carlí, tal i com apunta en Ramon Queralt a la seva obra 'Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent.' Sent el carlisme un moviment que comptava amb un important suport social provinent de les àrees rurals, els pagesos no veien amb bons ulls l'entrada dels principis econòmics liberals al camp, i sent també un moviment de defensa d'un catolicisme militant que no admetia la llibertat de culte ni tampoc la laicitat de l'Estat, les creus gravades a l'interior de les barraques podrien ser un discret avís de suport i adhesió a les partides de carlins que sovintejaren pel terme de Sant Llorenç Savall. En els bons temps de la vinya, la població llorençana fou un indret especialment significat en favor de l'arxiduc Carles Maria Isidre i les promeses de retornar els furs catalans.
Si aquest fóra el cas, la barraca B127 de cal Cames, a l'indret del Rossell, podria correspondre al que avui diríem un carlí 'extremista', donat que la barraca no té una creu gravada sinó dues de ben grosses (fotografia), una al costat de l'altra. El mateix Isidre Dalmau podria haver estat el parcer de la barraca de l'Isidre Dalmau de cal Cames a Salallassera, amb una altra creu gravada a la roca. L'altra barraca, situada al Galí i restaurada, la B391, també té gravada una creu a l'interior, de dimensions més modestes. Menys evident, segurament a causa del desgast, és la creu de la barraca B136 a la Vall de Maria. També era costum d'alguns pagesos de gravar a les pedres unes marques verticals indicant el nombre d'ensulfatades de la vinya, en senyal de recordatori (fotografia de les marques- barraca B20 a l'Ermengol).

ENLLAÇOS

6/004 Barraca de cal Cames 1.2

4/023 Barraca de l'Isidre Dalmau

De cara a Barraca (67) Recuperar de l'Oblit

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Arbres Singulars (4) El Roure del Senyor Rector1.0

Arbres Singulars (4) El roure del Senyor Rector, el príncep dels roures

Fill del llinatge del roure del Parrac. S'està a la vora del torrent que porta el nom del seu pare. I no mostra cap signe d'aflicció. És allà amb la seva capçada ufanosa i en contacte visual amb els seus, que són nombrosos, i és per això que els humans anomenen el lloc proper La Roureda. Tampoc mostra signes de vanitat: s'està allà voltat d'alzines menudes, galzeran, boixos i arítjols, sense cap afany de protagonisme. A diferència de la majoria d'arbres singulars del massís, aquest roure no ha deixat una plaça buida de vegetació al voltant del seu tronc ni cap rastre de camí al seu pas. Els tres braços que alça, un d'ells doble, són notoris, però segons l'època de l'any gairebé ni es veuen. Fets tots ells, que li han valgut l'anonimat fins fa ben poc, quan uns espeleopringats que volien rescatar l'avenc Subils-Godoy, el van anar a saludar per primer cop. És el príncep dels roures, que va pactar amb els carboners la continuïtat del seu llinatge un cop la febre de la indústria hagués passat. És el roure del Senyor Rector tot i que inicialment el vam batejar com a roure del Pujol de La Mata*. Per trobar-lo haureu de baixar del camí que del collet de la Sabatera va a la Sesta Foréstega i arribar-vos a la llera del torrent del Roure del Parrac i traspassar a l'altra banda. No tot són flors i violes perquè no hi ha camí. Tans sols llambrejos d'uns braços de terra que apunten al cel. Aquí us adjunto un mapa, per si el voleu visitar. Llarga vida al roure!

* Manel Vives i Noguera ens ha fet veure la conveniència d'aquest topònim que es troba en el recull de topònims del Salvador Cardús, publicat l'any 1928 i on hi figura un roure 'sota la carena de l'Alzina Cremada' (Abril 2020).

{audio autostart}pavana.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Més articles...

Pàgina 45 de 95